blog d'en Pep

Un dia: dissabte. Una hora: les 08:00 Un objectiu: córrer Una distància: 10 qm. Un temps: 1 hora

I mentre tant ? Xerrem, gaudim de la natura, respirem oxigen més net i sobretot, sobretot: coneixem persones de diferents àmbits amb els que de ben segur aprendrem moltes coses. Ens il·lusionen, i parlem de passat i futur sobretot d’esport, però de tot una mica. Només per això, ja pensem important el nostre projecte. Avui el dia era maco per córrer i una bona colla s’aplegava entorn la masia de Torre Mossèn Homs. El circuit triat ha estat un dels habituals que discorre al voltant de Torrebonica i s’han fet progressius i hem aplicat aquella filosofia mossenaire característica: fer-nos costat els uns als altres Molt contents de que ens segueixis i agraïts i fins dissabte que ve que tornarem a fer allò que tant ens agrada: retrobar-nos de nou Do, Re, Mi, Fa, Sol a la primavera. Preparant el moment familiar i buscant als nous mossenaires, que per sort n’hi havien Instants abans de començar a córrer plegats amb en Fran en primer terme I en Fran ja en acció L’entorn de la masia és un lloc ideal per quedar per entrenar, tant avui com altres dies de la setmana Juan Carlos Amics nous, dels que prometem aprendre’ns els noms per què tots els conegueu Carlos ha tingut un bon ensurt amb aquesta fotografia En Mirabet sempre que pot es deixa veure al grup que tant estima Després de bastants mesos, hem pogut tornar a gaudir de la companyia d’en Jordi Portero, un gran atleta l’Eva al costat del Diego, que no falla mai I avui i al costat d’en Juan Carlos, s’estrenava un nou mossenaire: en Ricard Moliner, que juntament amb la seva muller, la Marta, regenten un botiga d’esports que us conviden a visitar i més ell que us pot fer un bon massatge s’hi convé a http://www.runparadis.com l’Alberto i en Joan, conversen entrenant. També son fixes al projecte i que tant ens il·lusiona Ara passem per sota un lloc molt bonic, de Torrebonica En Ricard que anava força endavant, i per l’esquera hi porta el nostre “Mossenaire d’honor” l’Albert i a la dreta en Casi I ara ja anem per davant de Torrebonica, amb aquesta bella estampa En Toni Fernández, al mig, ha fet tots els progressius a un gran ritme i a la fotografia esta situat al mig dels seus dos tiets, que li han posat difícil en els canvis, donat que han demostrat que estan ràpids i en forma. En Toni és qui per sort els ha donat a conèixer. I ara aquell moment familiar: la fotografia i en Rafael Atienza que agafa distrets des de dins del grup Fantàstic contrallum de dues campiones: en primer terme la Carme Ballesteros i darrera l’Anna Cos. Quin luxe ! En Casi ens va explicar un succés del que va ser testimoni que ens va desinflar una mica, però que va creure important explicar-lo Agenollat davant tots vosaltres, tot agraint la sort que tinc de poder entrenar amb gent tan magnífica Ara si que hi som tots, una mica distrets per l’explicació que ens va precedir i sobretot per l’ambient distès que es genera al grup on ens hi trobem bé Això, després de la calma ve la tempesta i ara toca fer algun progressiu per treure l’òxid de les articulacions I en Carmelo Luque, el tenim participatiu i més ara què és ja un habitual al grup Ricard Moliner, que segur que li heu donat motius per tornar. Les primeres vegades sempre costen, En Joan Molina i en Rafael Atienza en plena feina Cristina, Miguel i Albert I la sort de tenir amics sabadellencs que fan més gran el projecte i amb els que gracies a aquest invent i al fil on ens convoquem a corredors.cat , ens venen a fer costat Detallasso de l’Anna, exercint de “mossenaira”, anant a la cua a fer companyia els que venen. Una vegada estiguem tots agrupats, passarem a fer la carretereta que ens portarà fins l’entrada del Golf Prat Encara que no ens patrocinen, aquest bon home ens deixarà passar pacientment, m’heu de passar els noms, que estic a la fase de recordar.me. Sou fantàstics i ens ho passem bé amb vosaltres I després de molt de temps, a la dreta l’Andreu ha tornat, i va al costat de la Cris de l’Albert Mirabet, per sobre la via de Rodalies Juan, que és dels que ens fa bona propaganda del projecte Hi avui hem contribuït i us ho agraeixen a la promoció d’una molt bona cursa i gracies a la noia de la fotografia, els mossenaires formaran part de l’espot que volen fer de la cursa Mulla’t i corre i a la que si voleu us podeu apuntar si us fa gràcia córrer per dins el circuït de Catalunya i a més en solidaritat per una bona causa

Amb l’Isaac Otero que segur tots coneixeu de la Mitja Marató ciutat de Terrassa, que son precisament els que organitzen la cursa de Mulla’t i corre. Esperem que sigui un èxit de participació i això els hi desitgem els mossenaires

I avui, i tot i ser un recent vingut mossenaire, ha estat nomenat mossenaire d’honor i de la setmana, l’Albert de qui no en sabíem gran cosa, però que hores d’ara ja quan els veiem sabrem algun detall del seu currículum esportiu. Gràcies Albert i per molts anys vinguis a fer aquests projecte, que també´és el teu, d’entrenar en grup a l’estil mossenaire

Em dic Albert Valls i vaig néixer a Sabadell el 21 de Setembre del 1969. Sempre m’ha agradat l’esport, ja sigui seguir-lo com practicar-lo en tots els seus àmbits però de forma intermitent fins al 2008. L’atletisme sempre m’havia agradat molt, segui els Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa però d’una manera regular vaig començar a practicar el córrer a l’estiu de 2008, quan per l’aniversari de la meva filla vaig deixar de fumar i vaig començar a agafar l’hàbit regular. Des de llavors l’afició ha anat a més; ja fa molt de temps que les excuses que haig de buscar són per anar a córrer i no per deixar de fer-ho. Ho he integrat a la meva vida i és una faceta que sempre intento compatibilitzar amb la família, la feina i els amics. De fet, sóc una persona molt nerviosa i inquieta i el córrer m’ajuda molt com a vàlvula d’escapament davant les adversitats i pressions de l’àmbit professional sobretot. Per la meva feina, sovint haig de viatjar i sempre poso vambes i equipació a la maleta i el primer que miro als hotels és si aprop s’hi pot córrer (o com a mínim tenen cinta de córrer si hi ha gimnàs) Fins al 2008, havia fet alguna cursa del Corte Inglés (un parell) i alguna cursa popular de Sabadell i Castellar en alguna Festa Major. A partir del 2008, vaig tardar 7-8 mesos en apuntar-me a la primera cursa, després vingueren Bombers 2009,….i a finals d’any la 1ª Mitja Marató a Vilanova i entretant ja de forma freqüent curses de 10K, Muntanya,….Al Maig del 2010 la 1ª Marató a Empúries de la qual guardo el record de la foto emmarcada de l’entrada a meta amb la meva filla. Ara ja he corregut un bon grapat de curses, entre elles 8 maratons (3 de Barcelona), una Matagalls- Montserrat el 2011, i hauria de comptar les mitges, deu mils, i curses de muntanya i altres que porto fetes. El moment menys agraït va ser quan al 2012 vaig anar a Nova York per córrer la Marató i lamentablement el Sandy i les pressions polítiques ens van impedir córrer a un grapat de gent que estàvem allà. Córrer em serveix com a auto-disciplina, és una mostra a un mateix de determinació, millora l’autoconcepte que es té de si mateix, i en molts moments de defalliment, des-motivació o falta d’energia, ajuda a recuperar la tensió vital.

I ara un pas més formant part dels Entrenaments Mossenaires. Gràcies per la rebuda!!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4208484

El “Dinosaure” d’en Roc Alabern és una escultura que vista de prop és només ferralla, però en perspectiva ens dona la sensació que estem front una de les bèsties que abans que la humanitat, habitaven la terra. Ara semblen llegenda, si no fos que els fòssils han permès reconstruir tal com eren. En aquest cas, amb cotxes engalzats els uns amb els altres aconsegueixen aquest efecte. Ens agrada aquesta fotografia i sobretot per què sense tots vosaltres no hagués quedat tan bé.

El recorregut ha discorregut en primer lloc baixant fins a la depuradora de Torre Mossèn Homs, pujant a Can Montllor i prop de la font de Sant Josep i pel torrent de la grípia i tot fen un progressiu en pujada fins a la cadena de l’intercanviador de tren de Torrebonica. Pugem paral·lels a la via del tren fins el barri de Torressana, per darrera el cementiri i fins a l’obra d’art.

Retornem pels carrers de Terrassa, amb gairebé gens de trànsit i fent els pertinents re-agrupaments, tornem a pistes rurals i prop de la bassa del golf, pujarem xino xano el camí totalitzant els gairebé 10 quilòmetres de què ha constat l’entrenament d’aquest dissabte.

Us estem molt agraïts per fer possible aquest projecte d’entrenaments en grup i fins dissabte, si tot va bé.

En Diego Garcia al costat del germà del Luque, fregant-se les mans instants abans de fer l’entrenament en grup


La noia que veiem a la imatge s’estrenava com a Mossenaira, engrescada pel seu marit que ja porta almenys tres vegades fent costat al projecte d’entrenament en grup

En Quim, amb la seva modèstia a pocs dies d’haver fet la marató i que a més a l’endemà d’aquest dia vàrem anar a fer un Terrassa-La Mola

L’Alberto Zarzuela i en Martin Molina



En Fran, en Toni i en Víctor, a més de ser uns habituals mossenaires, entre-setmana també es trobem per entrenar des de l’Ègara amb la colla dels ÈgaraMossenaires

Fran i Toni amb gest simpàtic

Juan Carlos, que de vegades li canvio el nom, i que em disculpo. Al costat d’en Pedro Molina, que avuí també hem tingut la sort de poder entrenar-hi

Fa unes setmanes el vam saludar anant amb btt i avui el gendre del Pedro Molina es posa a fer de runner

Quim, Pedro i Ruben Leiva

En Marc Miquel, quan anem pel recorregut de la grípia i que engrescarem a fer uns progressius per millorar el nostre estat de forma. De fet ell és un gran atleta.


En primer terme l’Ignacio, seguit per en Ruben i l’Eva

Joan i Lluís

Les Mossenaires Rosa Trapé i Laura Fabra

I en Lizandro que feia dies que no teníem al nostre costat, seguit amb sabatilles roges d’en Toni Fernàndez, un mega corredor

Ja ve sent un habitual el mossenaire de blau, que encara no he aprés el nom. Si em llegeixes… el poso

EN Xavi Miquel i …. gendre Molina,

Alberto

Antonio Blanco i Pedro Molina. L’Antonio portava una samarreta història que l’ha portat per ensenyar-nos-la

I avui i per primera vegada ens visitava una legenda de l’atletisme de casa nostra tot i la seva joventut, en Marc que tanca el grup junt un altre legenda: en Diego

Pare i fill en primer terme

En Joan, que ha vingut amb la seva muller i que son grans esportistes i ben avinguts fins i tot amb els hobbies

En Marc en el punt de reagrupament on més d’un retorna sobre les seves passes per acompanyar al mossenaire que ve una xic més endarrerit


Antonio Blanco i Pedro Molina, don atletes veterans i experts

Un èsser extrany que sembla que els fils el velluguen


Res a envejar al aqüeducte de Segòvia; bé pensant-ho bé: si fa la funció pel que ha estat requerit, ja està bé. Felicitem a l’arquitecte

Predominança dels sommriures, bon senyal de tot va bé

Toni Del Moral, un mega-atleta del que ara puc gaudir un munt de la seva companyia d’ençà el conec. Atleta de qualitat.

Carlos arribant al reagrupament

Com ens agraden aquestes manifestacions d’amistat !!

Els uns que van els altres que venen, característca principal de la “filosofia mossenaire”


En Lluis fent els darrers metres d’una forta pujada

matrimoni ben avingut, l’Eva i el seu marit- l’Eva explicava que no entrena gaire, encara que hem notat que se li dona prou bé

va de matrimonis ben avinguts: en Joan i la Rosa

Xavi Miquel arribant dalt

En Marc, que ens regalarà el seu currículum esportiu, Diego, Ignacio i Joan Carlos

Alberto seguit un xic de lluny de l’Antonio

I ara bé el moment estel·lar: la fotografia familiar mossenaire i que avui hem volgut fer als peus de l’obra d’art d’en Roc Alabern el “Dinosaure·

Carlos, José Expósito amb els ulls clucs


Pare i fill, José i Sergio Expósito que estant lluitant aquests dies per aconseguir una gran cursa a la nostra ciutat i a la que ens hi anem apunant els mossenaires: http://www.californiasports5k.es

El nostre fotògraf, en Rafael Atienza, autèntic mossenaire, com tots vosaltres.

En Martin Molina no pot aguantar l’emoció i plora; ia Laura que és ja de les noies més habituals de la colla

Moments que aplaudim als nous mossenaires, que sempre tenim la sort de tenir



de blanc, en Marc al costat d’en Victor, girat en Lluís i sommrient en Pau Sust,

un curt de vista

bé, xaval: fas la foto o què ? que la sopa es refreda

Si home, au va ! posa’t a dormir també !!

Ja la tenim aquí la fotografia familiar





I ens acomiadem del “Dinosaure” d’en Roc Alabern fins a una propera ocasió

Els maratonians Rubén i Víctor

La colla s’aplega entorn el nostre Antonio



En Víctor que casualment i sense saber-ho, ha passat per davant de casa seva



Davant de Torrebonica

i dirigint-nos cap el camí del golf


I el nostre Mossenaire Tomàs Sanchiz, amb el què molts diumenges podem entrenar des de la plaça de Can Roca amb els “Nenazas”, ha passat un moment a saludar-nos i ens promet que el dia que pugui, aquí que el tenim. Un gran atleta

Al costat del seu camió, ens mostra la màquina que està acostumat a conduir i que és del que treballa, tot i ser un bon afeccionat a l’astronomia amb reconegut prestigi

Rafa i Antonio

I aquí podem veure amb dues samarretes, l’abans i el després. En Rubén Leivaporta la que va aconseguir quan va completar la darrera marató de Barcelona 2013 i l’Antonio Blanco, per la seva banda, la de la marató de Barcelona 1986. Una molt bona anècdota de l’entrenament

En Marc el vaig conèixer a la meva època a la Unió Atlètica Terrassa, quan just venia de Vic, com ens explicarà. L’he vist força ocasions a competir a un gran nivell i ha diferents distàncies i li recordava un dia en el qual va guanyar en una tarda i a dues poblacions diferents la milla, quedant primer, que va tenir un gran mèrit per l’explosivitat d’aquesta prova. També la seva faceta organitzativa, que ha mantingut des de que el conec. Estem molt contents que ens hagi volgut acompanyar i ja formi part de la nostra història i l’esperem mès vegades.

Vaig néixer a Terrassa, el 9 de Gener de 1976…de petit, recordo haver corregut els crosos escolars, primer a la zona olímpica, i mes tard a can Boada, així com també la cursa de can palet i la Jean Bouin….després d’uns anys desconectat, el retorn va ser a traves del meu oncle, l’Alfred Miralles, en algunes caminades, com la Matagalls-Montserrat, 5 cims, Gracia-Montserrat,etc…fins que aquestes caminades em porten a disputar les primeres curses populars.Es mes o menys l’any 1996 quant corro les primeres mitges maratons,al voltant d’1h 45′, entrenant 1 o 2 dies la setmana…a partir d’allà, i visquent a Vic, comença el meu contacte amb l’atletisme…tot i començar a decantar-me ja cap a curses mes curtes, el primer any quedo subcampió de Catalunya de mitja marató a Montornès, en categoria promesa, i comensa el meu contacte amb la pista, en distancies de mig fons, 800 m.ll i 1500 m.ll., que seran amb el temps les meves proves, i on hem defensaré millor atlèticament.Tot i seguir visquent a Vic, i després d’un primer any atlètic amb el CAVic, de seguida passo a defensar els colors de la UAT, on segueixo vinculat des de llavors.Atèticament, el millor any, en el que vaig aconseguir casi totes les meves millors marques, va ser el 2002; en el 800, vaig parar el cronometre en 1’57″6, als 1500 en 4’02″8, en 10km, en 33’20” i en mitja, en 1h12’26” (en el campionat d’Espanya, lloc 84)….de totes elles, poder la millor, la de milla, fent 4’14” a Cornella.A nivell de posicions, vaig guanyar la cursa del dia olímpic, varies proves de pista, algunes dels barris Terrasencs (can Palet, st.Llorenç,etc..) i sobretot força milles, que era la meva prova preferida…com anècdota, vaig guanyar la de st.Hilari Sacalm, amb record, vaig recollir trofeu, i al cap de 2 hores, la de Montornès…A mes de la part esportiva, tambe e estat vinculat a l’atletisme com a organitzador , durant 7 anys, vaig organitzar una milla al barri de st.Pere de Terrassa, de caire popular, i després, conjuntament amb la UAT, vaig estar al capdavant de la milla Terrassa centre, prova que en la seva quarta edició, va organitzar el primer campionat de milla de Catalunya, i que durant els anys, va aplegar els millors atletes catalans de mig fons.Actualment, i des de fa 2 anys, competint com a veterà, em aconseguit crear un grup molt fort a la UAT, del qual soc el coordinador, encetant una nova etapa en aquest mon de l’atletisme.A nivell de club, em aconseguit varis campionats catalans, de pista,ruta i cros; a nivell individual, varies medalles en pista coberta i aire lliure, aixi com un record de Catalunya en 4×200, que la mateixa UAT a batut aquest any…l’atletisme veterà, també m’ha donat la oportunitat de viatjar a diferents campionats, als que en edat sènior no podia accedir.Així, l’any passat vaig disputar el mundial a Finlàndia, quedant 10è al 800; i aquest any, l’europeu a Donòstia, quedant 22è al 800 i 33è als 1500.Mes o menys, aquests son els meus passos en aquest mon que compartim, una abraçada a tots els que estimeu aquest esport.Marc

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4208484

Tags: Dinosaure Roc Alabern, pep moliner