blog d'en Pep

L’entrenament en grup a Torre Mossèn Homs és un projecte de molts i que molts estimem. Un estil propi en el qual hi ha una hora de començament, una distància i un seguiment al llarg dels anys que fa que ens el fem nostre i forma part de moltes converses de sobretaula i porta a la gent a fer altres grups amb personalitat pròpia i amb similituds constants i on segur que el que es busca és l’amistat i aquesta afinitat de l’estimació a la natura i a l’esport. Sempre diem que aquest luxe de tenir un perímetre tant ric en camins que ens permeten practicar tot això alhora.

Bé. Avui l’entrenament ha estat conduit per uns mossenaires de molts anys: triat per en Carlos Rodríguez i amb fotografies del Juanjo Fernández i d’en Jordi Viñeta, als qui agraïm que ha estat un èxit.

Es nota que Javier s’havia llegit la crònica d’en Marc, ja que quan se li proposa la nominació de “Mossenaire d’honor”, diu les mateixes paraules: “a mi m’agafeu com a comodí”. Doncs bé, per segona vegada seguida el “comodí” és el nostre flamant amic que es dóna a conèixer a tothom i al final llegirem el seu escrit.

El recorregut que en Carlos ha triat, molt encertat per tenir un punt d’hidratació i ens quedarà sempre constància pel munt de fotografies d’en Jordi. Avui més de dues-centes fotografies, donat que mentre us esperava, he anat preparant de retratar la vostra arribada.

Moltes gràcies a tothom i us esperem, quan?. Va, a veure si ho endevines….

Dediquem aquest moment especial del dia a la nominació d’en Javier
Guerrero “pinelli31” com a “Mossenaire d’honor”: gràcies!!

Avui en Javier ens porta un bon amic, que s’estrenarà com a mossenaire

Avui qui ens guiarà és en Carlos Rodríguez, que per sorpresa ve
acompanyat pel seu fill, l’Enoc, que també és Mossenaire i atleta de
velocitat i llueix samarreta de l’estat

I en Josep Garcia, mossenaire que ve poc: però ve

Parella de Joan’s

Enrique-Nilo i Juanma

Juanjo i de fons…

Yuma… que vols jugar amb mi?, jo poso el tronc i les ganes de jugar. Diu
que em coneix.

Ester, Inma i Carme

I amb la Sandra, en Sebas, David, Miguel, Carlos i Enoc

I l’agradable visita de la Gemma i en David

En Xiu d’en Jordi, que ens acompanya cada setmana

Eva Gorina, sempre transmeten bones vibracions, tot energia. Un luxe

Juan, per segon dia i venint amb cotxe, donat que la setmana passada es
va quedar quan passava prop de Sabadell

Pau i la Gemma que va dir que repetiria i… ha tornat!!!

I ara anem a preparar la fotografia del lloc que ens dóna el nom: davant de
la Masia de Torre Mossèn Homs

Passen els anys, i hi ha moltes persones que estan de fa molt i molt de
temps i gràcies al projecte, sempre cares noves i tothom som benvinguts.
Gràcies a tots

En Joan Forte, llegenda de l’atletisme a Terrassa

Xavi Pons, que tant el veiem cent sèries a les pistes, com rodant pel parc,
com caminant amb les amistats, com preparant la Matagalls, com entrenant
amb un munt de colles. Un crack!!

Gilberto i Enrique, un luxe

Carlos es diposa a encapçalar el grup i… som-hi!!

Als seus llocs: preparats, llestos…

…pam

Al final de la corda hi ha el bon amic d’en Jordi Codinas, el seu Xiu.

Carmelo, Toni i David

Javi, Miguel i Jordi: en Jordi agafarà la càmera i farà cent setze fotografies. Com us estima!!

És l’hora dels adeus i les noies em diuen adéu i jo us trobaré a faltar durant una horeta, eh! Laura, Eva i Laura

Juan

Antonio, Pepe i Sebas seguits pel mossenaire d’honor en Javier i el seu amic.

Diego, Ester, Eva i Laura. darrera Carme

Els Mossenaires que van amunt i avall: Joan i Juanma

Més mossenaires solidaris: gràcies!!

Ricard

Ja tenim tots els mossenaires de la cua aquí i les anades i vingudes, amb en Yuma i en Joan al capdavant

Fernando Artesero, seguit d’en Joan i Ricard

Un clàssic: en Fernando torna a la cua

Enoc i Gilberto, que possiblement avui es coneixen per primera vegada

David i Gemma

Xavi i David

Pau i Antonio

I arriba la cua. Gràcies a tots per fer-vos costat i millorar “en grup”; el projecte funciona

I amb el nostre “Mossenaire d’honor”, en Javier, a un lloc on reposar i
reagrupar-nos, com sempre

Es nota que en Miguel li agrada el projecte: cada setmana i fa anys que si pot: el tenim fent gran el projecte. Gràcies, Miquel!!

Un dels moments de les anades i tornades dels Mossenaires, amb en Ricard
i en Gilberto anant amunt i avall

I en Fernando, i l’Enoc: fent feina de reagrupament!, gràcies !

En Jordi i en Xiu, seguits de prop per en Javier, “pinelli31”

Eva, seguida per la Laura, Sebas, Pepe

Carmelo Luque, sempre un acudit a punt

Eva, Laura i Miquel

Miguel

Juan, Carme, Josep, Inma

Gemma, i la segona vegada que ve

Xavi de mossenaire

Antonio, Enrique, Diego, Marc, Jordi, Xiu

Balme i Eva

La noia de la gorra blava, no recordem, Eva i Laura

Toca hidratar-se i avui el reportatge ens el fa en Jordi Viñeta i estarem d’acord què: perfecte

Gronxada de la Inma i la Carme i és que són com nenes, feliçment i segur
que anyorant quan eren una mica més menudes.

Una idea orginal la gronxada i heu quedat molt bé. Un bon record

Josep, Gemma i Balme

… i tornem a la ruta amb el mossenaire nou al capdavant

El mossenaire nou i el d’honor: una parella inseparable durant el dia d’avui

Gilberto, incansable

Ricard

Fernando

Enrique-Nilo

Enrique Moratalla

Sebastián Morales

i ens tornem a reagrupar a un lloc que abans havíem passat: just a llac artificial del golf

En Jordi ens retrata un bonic moment, quan l’Eva la laura es creuen amb un
janet i el seu cavall

i en Miguel i en Joan, excepcionals mossenaires

Joan, Eva i Laura

Tot el reportatge fotogràfic li devem al meu gran amic Jordi Viñeta. Com
que he automatitzat el peu de foto, que ubica aquestes en espai temps, al
2015, semblen fetes pel Pep i no: en Jordi ha fet una gran tasca a qui li ho
agraeixo i espero en faci molts més, donat que han estat abundants i ben
fetes.
A tots per fer que el projecte d'”Entrenaments en grup”, per venir a fer la
família gran i a fer entrenaments amb bones rialles.

I a en Carlos Rodríguez, que fa tants i tants anys que fa costat
l’entrenament, penso que sobre quinze anys o més i avui us ha conduit i
creiem que perfecte.

La zona que tenim la sort de tenir tots i que podem gaudir cada dissabte: Torre Mossèn Homs

Mentre us esperava, un munt de gent tant caminant, en bicicleta i tot
passejant. Quina sort tenir aquests llocs a Terrassa

I arriben els primers: en Juanjo, Pau i Yuma

Jo veig en Pau molt prim i guapo, oi?

Quin gran mossenaire en Pau. Només per ser al seu costat, ja val la pena

No és mossenaire, però és un vell amic conegut: en Gabri. Un maratonià
Egarenc que fa aquests recorreguts sovint. Algun dia us el presentem

Oléeee !!!, en Juanjo escorre la samarreta

I arriba en Sebas

Gilberto

Ricard i Enrique-Nilo

Alberto

Dos persones conegudes, la germana d’en Josep Salvia i el seu marit

Sandra

Carmelo Luque

Pepe, Carmelo Luque, Sandra

Toni

Eva

Xavi i Ester

Carlos, que us ha conduït avui

Jordi i en Xiu

Carme

Joan

Ruben Leiva

Javi i Diego

Fernando

Enrique

Javier

Enoc

Joan

Antonio

Ramón

Gemma i David

Josep

Juan

Gemma

Inma

Laura

Miguel i Juan Manuel

Corredor que hem retratat i no sabem qui és: passava per allà
[img][/img]

David i Marc

Noia gorra blava i Balme

Laura i Eva

Miguel i Sebas

De la colla de l’Es-k-mot-vallessà de corredors.cat, ens ve l’amic pinelli31, que
és el seu nick, què és amb el que és conegut en Javier i com funciona al fòrum. El seu nom en Javier Guerrero i de mica en mica ens anem coneixent i llegint. Avui li he demanat per
segona vegada i ha respòs: “si no tens a ningú, em tens com a comodí”, doncs dit i fet. Conèixer una mica més és el que volem i avuí tens tal i com vols que et vegin els teus amics mossenaires, dels quals avui en resultes de “Mossenaire d’honor”, i això ens fa contents. Un plaer anar-te coneixent i entrenar al teu costat.

Hola a todos.

Soy Javier Guerrero, tengo 39 años, soy de Terrassa, casado con María y tengo una hija que se llama Helena.

Empecé a correr hace unos dos años. Cuando decidi dejar el tabaco y hacer dieta. Corro porque me sienta bien, me siento libre y me ayuda a despejar la mente. fue con un vecino con quien empece a correr asiduamente. (Jordi Pelaez) mi compañero de fatigas. jeee poco a poco me fui encontrando mejor en esto de correr, hasta que me inscribí en una cursa. (cursa popular de Sabadell 7 k) Me acuerdo que salí a un ritmo cómodo y poco a poco fui adelantando corredores, hasta que un hombre de la organización empezó a decir repetidas veces,.. !! “últim quilometre, últim quilometre !!” Yo me vi con tantas fuerzas que esprinté desde ahí. Resultado que casi llego andando. Los últimos 300 metros me volvieron a adelantar los mismos que yo adelante. Y lo que es peor. Algunos se partían. jeee .. aun así recuerdo que para mí fue un gran día. Poco a poco me fui apuntando a más curses hasta que probé la montaña. (S.Llorenç Savall 11 k) vine impresionado por el paisaje y por los avituallamientos. Así fui combinando montaña con asfalto. Este año he hecho mi primera Mitja (Mitja de Terrassa) y después de montaña (Roc Gros) . En un futuro (quizás 2017) me gustaría hacer la marathon de Barcelona. Mi verdadero sueño. Bueno, tengo otro sueño que es que mi mujer me acompañe a un entreno mossenaire .. jeee

A todo esto desde hace mas de un año soy miembro de corredors.cat ..(pinelli31) asociación que me a ayudado a conocer a muchísima gente y a este gran grupo que se reune los sabados por la mañana. Gracias por acogerme entre vosotros .. gracias Anna Cos . La verdad es que la disparidad de personas que aparecen por allí es sorprendente . Y lo mejor es lo bien que uno se lo pasa. Solo espero que esta sana afición dure tanto como sea posible . Agradecer a Pep la oportunidad de ser “Mossenaire d’honor” y a toda la familia mossenaire hacerme un hueco entre vosotros .

gracias!!

El per què del títol. Res, que quan passes per un arbre caigut, si no t’agenolles un xic, pots acabar amb un bony al front. Pel demés, i aprofitant els racons que avui hem gaudit i que sempre donen frescor i que no ens cansem d’anar. Font d’Argelaguet, Fonts de Sant Julià d’Altura, font de Capellans, font de la Moreria Veureu també com la fotografia de família, i no la fem gaire aquí , i creiem recordar que d’ençà que som tants és la primera, perquè gairebé no hi cabem.
Això si, un lloc com aquest val la pena pensar-hi quan s’entrena i més quan és necessari hidratar-se. Recordeu ho bo que és recuperar l’aigua i les sals minerals, sobretot el sodi, que el cos perd mentre entrenem. Cuidar la dieta
per aquests dies tan calorosos i que trenquen rècords a molts llocs de Catalunya i també a Can Mossenaire.

Llavors, com que hi ha manteniment i neteja de camins i al passar-hi màquines pesants, la pols n’hi ha molta més que als darrers anys i si algú sap cantar malament, que canti molt, a veure si plou d’una vegada. Tariro-tariro.

Luis Maqueda de passada en ve a visitar, com fa moltes vegades. Un ídol per molts de nosaltres que sabem qui és i ha estat

Guille i Xavi Gp, en Guille amb en símbol de la victòria i els dos ullerats

“Aii noo”, diu l’Anna… per la fotografia de sorpresa i amb aquesta expressió simpàtica en Jordi Llobet, que fa més de tres anys què ens acompanya

Yuma, que fa ullets i que diu en Juanjo que em coneix. De fet des de ben xic que ens acompanya. Un dels nostres gossos mossenaires. Algún dia els hi dedicarem la setmana a ells que s’ho mereixen

Qui serà Mossenaire d’honor?

“Ohhh!!, mira que m’ho imaginava”, deia la Trini. De fet més d’una persona, ja sabia que li tocaria, si ella volia.

Gràcies Trini!!

Sempre envoltada de bones persones i grans amistats com en Guille, Eva, Isa’s i la Laura

Els caminadors també venen a les 08, com l’Emilio i la Julia

I apareix per la zona sud de Can Mossenaire: l’Enrique

I a l’hora en punt, tant l’Enrique com en Balme, arrenquen primers, seguits per en Jordi

javier Colado i Joan Molina

I avui gairebé tantes noies Mossenaires, com nois. La prova aquesta fotografia on veiem d’esquerra a dreta i al capdavant, Eva, Isa, Isa, Pili, Mariona

Gilberto, Trini, Xavi Gp, Laura, Anna, Juanjo

Anna i José Luis

Ramón, Juan Miguel, Antonio: els nostres bons veterans, exemple per molts

I l’Oriol, que no te costum de llegir el blog, però gaudeix de tots vosaltres i no falla mai. A més ve des del centre de Terrassa

I Juan, que tot i ser el primer dia de venir, a la fotogafia de familia no hi serà, donat que venia de Sabadell i quan hem passat per Sant Julià d’Altura, s’hi ha quedat

I a la cua, avui tenim: Silvia, Inma i Pepe

Els caminadors: Julia i Emilio

I mentre passem pel centre d’interpretació mediambiental: la Trini al capdavant, amb les seves inseparables amistats

La Mariona, seguida, per l’Anna, Javier i Gilberto

Perspectiva diferent prop de la font de l’Argelaguet

Javier i ben aprop en Jordi

Necessari buscar les ombres

L’Oriol, seguir per una nova mossenaire que avui s’estrenava: l’Eva

Corriolejant perimetralment els camps recent segats

Gilberto dels pocs que avui han exercit de mossenaire, amunt i avall

I en José Luis que també va amunt i avall.

Primera refrescada a la font, amb la Trini, al costat de la Isabel Font. Fa just dos anys que va ésser mossenaire d’honor link i avui, que pengem la crònica és el seu aniversari i des d’aquí: felicitats de part de tots els mossenaires. I ella
ens ha dut a molta gent que ara també són amics vostres i es van iniciar aquí, com en Guille; un molt bon amic.

Ramon, ve poquet, però va venir. Una bona refrescada a la font, tot i no sortir aquesta massa fresca i és que estem patint una calor com mai.

I ara baixem cap a Capellans

Crec recordar que són família: cunyats i aquí demanaven immortalitzar aquest moment, en el que Ramón també es quedava prop de Sabadell

I avançats per darrere pel grup de la Mossenaire d’honor

I amb la Pili i la Imma ens aturem a la font de Capellans, que també raja fresca

Mentre la Sílvia espera tanda, l’Anna i en Miquel veuen i es refresquen

Incredulitat de l’Anna, que mira que passem vegades i no ens havíem aturat i realment val la pena. En primer terme en Carlos, un dels Mossenaire més antics també

El Tour de França

Mmmm !!, no anem a la cua. Bé, la cua ja sap venir

Gilberto, Sebas parlant amb l’exalumne Karen. D’esquenes, Xavi Gp i Juan Manuel de Sabadell

I comencen la Genuflexions

Mariona i Eva, travessant zona de branques

I toca ajupir-se si no vols un bon nonyo. Miquel seguit de Juan Miguel

José Luís

Xavir Gp

JuanMa

Karen

Sebas

Enrique

Guille

Pepe

Eli

Laura

Joan Molina

Eva

Trini, la Mossenaire d’honor

Pili

Javier

Carlos

Isabel

Isa

Antonio

Inma

Silvia

I continuem saltant arbres, amb en Sebas

Hidratant-nos a la font de la Moreria al torrent de Botelles

Primera vetada que ens fem la fotografia de família en aquest indret tan increïble i refrescant

I s’estrenava a l’enquerra l’Eva, a la que donem la benvinguda i aplaudim

I ara coneixem a la nostra flamant mossenaire d’honor: Trinidad Luque

Qui diu que fotogafiar als mossenaires no és una professió de risc?

Caurà de l’arbre

Patossín, patossán

Caram, en Xavi Gp retrata al paio de la gorra

Poca traça, però ja som abaix. La darrera foto, una no penjada, com el nen no
s’agrada: queda a casa. jeje

L’Eva el dia de la seva estrena de mossenaire, segurament extranyada.

Parell de bones amistats: en Guille al costat de la Trini

Genial fotografia; de colors, de gent, d’estil. Enhorabona a totes i a tot.

Amb la majestuosa Mola al darrera, moment amb la mossenaire d’honor: Guille, Isabel Font, Trinidad Luque, Isabel Vergara, Eva Gorina i jo

Se m’acaba d’escapar una bona fotografia d’una caiguda amb polseguera

Bé, ene queda l’empolsinada i sort que no ha estat res

La Mónica s’ha tornat a dormir i no ha vingut: qui algú li telefoni el dia vinent.

I com a bona amiga, la Trini s’avança al grup per anar a buscar una tovallola per la seva amiga Isabel

I a la font de les Canyes, ens refresquem com cal, i és clar. La Isa anava al cotxe de la Tini, i tot el que netegis ara, llavors no s’embrutarà el cotxe: ben vist. La Isa, no es podia ni tocar la cara dels dits de reïna.

Isabel, Laura i Eva a la foto final. Gràcies a tothom per fer possible aquest tipus d’entrenaments.

De mica en mica anem coneixent a la Trini, i la veiem sempre passar-s’ho bé i prova, que se la veu força feliç. Crec que trobar aquest equilibri de bons amics, esports i gaudir de la natura, li passa com a molts de vosaltres: que una
pàgina agradable el cap de setmana i que recordareu molts anys com una època bonica. Nosaltres també sabem que tenir sort de conèixer com ets i avui una mica més. Enhorabona i sort en tot el que et proposis.

Me ha tocado ser Mossenaire de Honor, verdaderamente me ha cogido por sorpresa.

Me llamo Trini y empecé a practicar el running en el año 1996 con el Club de Atletismo Bonaire, pero lo fuí dejando poco.

Durante estos años he ido haciendo alguna cursa o salida sin mas.

Hace 4 años con Isabel Vergara y Transi, decidimos salir a correr un día a la semana y como que nos empezó a gustar,comenzamos a tomarlo mas en serio.

Un día Isabel se interesó por el Club California, donde se hacían entrenos y nos animamos a probar, sin darnos cuenta nos integramos en el grupo donde hay gente estupenda que te hacen pasar muy buenos momentos. Está nuestra
coach Mª José Merino y como no Manel.

Este año he hecho mi primera Mitja de Granollers y ha sido una experiencia y un reto inolvidable.

Este último año he tenido la oportunidad de conocer a grandes personas como Guille, Isa, Present, Mont, Miguel, Juanjo, Eva y muchos mas que me hacen disfrutar y pasar un rato muy agradable.

Gracias a la insistencia de Isabel he conocido este grupo de Mossenaires que reune todos los sabados a tantas personas, creando un ambiente de amistad compañerismo y buen humor.

Gracias Pep por el empeño y el esfuerzo de reunir a esta gran familia cada sábado.

Eres el mejor