Tant podem ser set, com setanta-set: però els que hi som, sempre ens queda un bon regust i un gran record. Una cosa tan senzilla com fer esport acompanyat i gairebé sempre no parar de tenir bones converses i aprofundir amb velles i noves amistats, per camins, de vegades trinxats per la voluntat del vent i la natura, i que ja no són els mateixos, però que nosaltres els enriquim
buscant en el nostre interior aquell somrís de qui ens acompanya i que només apartem ho dolent i donem pas a lo bo i per això val la pena i avui, amb una colla tan i tan gran i amb un munt d’anècdotes. Gràcies amigues i amics i un aplaudiment, com el que us heu dedicat a vosaltres. Ben merescut.
El recorregut ha tingut un moment de dubte, i l’hem hagut de variar per la presència de maquinaria pesant i bellugadissa de troncs, que podien malmetre la integritat física d’algú. Finalment, hem anat fins a Sabadell i hem pujat per un nou tram que no havíem fet per anar a trobar Sant Vicenç de Verders.
Gràcies per la paciència i per tot plegat i ens veiem, quan? ah!!??
Agafat “in fraganti”. El primer dia que ve i el nostre flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies Toni Vela
Aplaudit per l’amic Adrià, que de fet en porta dos de dies venint i esperem tenir-vos molts anys prop nostre
La nominació en marxa i en Toni Vela ho té ben assumit
I qui fa poc que ve, i repeteix en Francisco Escudero. Un amic de tota la vida i d’antigues èpoques per la Uat.
En Carlos ens presenta el seu nou amic i nou mossenaire, en Quim, que s’estrenava avui
Eva retrobant-se amb en Xavi, bons mossenaires.
“Lo saben aquel…” en Carmelo Luque, grandíssim mossenaire
Marc Miquel arrenca al capdavant
Alberto i Manolo seguits per la Cinta, Carme i Inma
nou mossenaire, Miquel, José, David
Josep Maria, Oriol, Toni i Adria, seguits per en Toni
Josep i Xavi
Nova mossenaire, Eli i Charo, seguits pel matrimoni Isa i Xesco
Matrimoni, Miguel Angel i Rosa
Núria, Maria José, Isa, Sandra, seguits per Francisco
els muntanyers, Jose i Nacho
Els primers rajos de sol, amb les nostres fantàstiques, Cinta, Carme i Imma
Quim, amb en Carlos, seguits per en Marc
Miguel i David, i l’Isaac de blau
Passant per l’àrea de pícnic i mediambiental, amb l’esquena de l’Oriol,
Sandra, Miguel, Adrià, Mon, Toni i Silvia
Montse i Miguel Angel
Rosa i Isa
Reagrupament estàtic
I arriba la “Cua”, amb en Marc, Marc, Jose, Charo, nova i la mossenaire major, l’Anna
La Trini
Charo i nova
Josep Maria, nou i Joan
Miguel, David, Cinta
Avui, tot i tenir el camí preparat, una màquina de tallar arbres, ens ha semblat perillosa i hem fet més volta per no posar-no en risc, Aquí amb cares de circumstància
Un trist bassal, i tots mirant de no embrutar-nos, tot i que l’endemà molts dels que surten a la foto, a la Four Factors d’Ullastrell van quedar enfangats fins a les celles.
Ens tornem a reagrupar, amb en Juan Miguel i en Miquel.
Sandra, Montse i Maria José. Avuí han fet entrenament llarg i han sortit abans i han allargat després.
Juan José, amb la seva música, i tot el grup en una bella estampa
I moment “mossenaire”: anar a la cua. És la característica especial del bon mossenaire, Anar amunt i avall. Gràcies!!
Una gentada de bones persones, que sembla ben bé que venen d’assota del Macís de Sant Llorenç de grog, una gran persona: Paco Utrera: al capdavant de la cursainfancia.wordpress.com <— encara us podeu apuntar avui.
La nostra Anna encantada de veure tants amics d’entrenar en grup
Homenatge especial, als nostres mossenaires Sabadallencs, que fan gran el projecte i que el fan millor. Gràcies
Juan José, Juan Manuel, Miquel, David, Josep Maria, Isabel, Xesco, Charo
Un camí què fa un any era ombrívol pels grans arbres i que ens duu a Sant Vicenç de Verders, i ara té aquest aspecte
En un dels dies més multitudinaris en els nostres entrenaments, els vostres, us aplaudiu a vosaltres mateixos per haver-ho aconseguit i és que passàvem de la setantena d’amics. Gràcies!!
I ara, aplaudim als i a les mossenaires que s’estrenen. Benvingudes i benvinguts.
I demanem a Toni que baixi per què el coneixeu. Una amistat que sorgeix de la xarxa i què el primer dia ens enorgulleix que sigui el nostre mossenaire d’honor. Gràcies Toni Vela
Un aplaudiment per a ell i aprofitem per explicar l’anècdota que ens va portar a conèixer-nos personalment. Una gran persona.
I ara cridem continuem coneixent nous mossenaires
Ens aixequen la mà i esperem poguer compartir moltes estones
Per què fem baixar a en Manel?
Per què tots li volem cantar i desitjar un bon aniversari i que en faci molts més.
Felicitats Manel Expósito
I el moment familiar: foto de familiar i un luxe aquest moment.
Adéu Sant Vicenç de Verders, on són els arbres que et feien ombre?
I en Toni actiu, amunt i avall, com a bon mossenaire
Eiiii !!! Charo, amb l’Eli
Mon i Maria José; hem notat que respiraven fort. L’endemà la Four Factors
Amunt i avall, am l’Adrià i l’Isaac
I; és clar: en Toni ens ve a buscar
I anem amb la Núria
Sense saber-ho, passem per un dels fundadors de la trobada, però que no ve gaire, en Jordi M.Abad, autor del logo de la vostra samarreta. Segur que tornarà a venir aviat. Anava acompanyat d’en José Segura
“Celebro que llevo 7 meses” diu, i un recordatori per en Juan José què és un habitual de la trobada.
Gran Moment: Anna Cos i Toni Vela. Un luxe
I la casualitat em va portar a conèixer aquests dos grans atletes i l’amistat segueix el seu procés.
Ell no ho sap, en Toni Vela; però aquell dia m’ho vaig passar com mai, amb gent que gairebé no coneixia de res i que vam fer un equip i m’ha quedat un record per a tota la vida i un agraïment. Córrer amb persones que et posen en un equip, sabent que un no els podré ajudar gaire, però en canvi amb les que m’hi vaig trobar tan i tan bé i vam quedar quarts amb una gran marca, i amb
un nom tan estrany i divertit com “Equip I Run With Pequeño Nicolás”
http://resultats.championchip.cat/resultats/marato-de-relleus-per-equips-de-sant-joan-despi
Toni, ens coneixem poc, però ja sembla que siguem amics de tota la vida. Estic segur que ets una gran persona i aprofito aquest raconet per dir que agraeixo haver-me topat amb una persona com tu. T’agraeixo que el primer dia que vens, acceptis ser el nostre “Mossenaire d’honor”, una abraçada!!
Us agraeixo família aquesta menció a mossenaire d’honor que m’heu fet, tot i que no la mereixi per ser el primer cop que vinc… Pep, va per tu:
Em dic Toni Vela, 33 anys i de Terrassa.
Jo sempre he fet esport, primer futbol a la EGB, després tennis, que ha estat i és la meva passió, i ara farà uns 7-8 anys que corro, els últims tres ja amb una mica més de dedicació i entrenament.
Buscava motivació, esperit de millora i coneixer-me una mica més, i el running (ciment, trail, ultratrail que és el que he tocat) m’ho ha donat… I a més a més m’ha fet trobar amics que mai hagués fet sense córrer… Per tant, afortunats qui correm!
M’agrada córrer acompanyat, tot i que de vegades fer-ho sol també omple.
Però fer-ho com vosaltres ho feu, no té preu.
Tenim un grupillo, els Hidden Team (“córrer d’amagat”, sabem que tothom diu “avui no surto, no entreno gaire…”, però realment tots ho fem i sortim a fer hiddens jejeje) amb els quals gaudeixo i desconecto del dia a dia, fent esport i millorant tots…
Ara també em sumo amb un grupet de la UAT, i d’això és tracta, de passar-s’ho bé i buscar allò que t’agrada.
Oi Pep? Qui t’anava a dir que coincidint sempre de vista a curses, que et buscaria pel Facebook per quedar i gaudir d’una marató per relleus? Això és lo que té ser bona gent, que se’n recorden de tu per plans impensables però gratificants.
Molta sort amb el teu projecte, em trec el barret davant la tasca que fas i pels qui t’acompanyen.
Per molts anys més família mossenaire!
Tags: Amistat, córrer, Entrenaments Grup, mossenaires, Terrassa
