blog d'en Pep

Els dies que som tanta colla i veus que en tot moment les cares dibuixen una àmplia rialla, gairebé sempre, vol dir que es passa bé. De prova un botó. Mira’t el reportatge, que és únic i què busca aprofundir en el gust per compartir.

No donem res, no regalem res, no demanem res, no volem res: només què gaudiu com gaudim la majoria d’estar prop vostre, ni que sigui a aquesta hora.

L’entrenament, avui, ha constat en passar per la font de l’Argelaguet i anar fent fins a arribar al gran aparcament del bosc de Can Deu i mentrestant fer algunjoc en forma de progressiu, que feu una bona colla i, això si, mai oblidar d’anar a buscar a qui ve un xic més endarrerit, i que és el valor més preuat que té tot mossenaire: esperar-nos tothom.

Doncs bé: si t’ho has passat bé: et volem tornar a veure i, si no, tu decideixes iel que facis, ben fet serà. Recorda, dissabte hi tornem i tu tens la paraula.
Gràcies per tot!!

Doncs si: un moment com aquest es repeteix, i repeteix, i repeteix: però no ens cansa donat que sentim les nostres vides enriquides estan al vostre costat. Gràcies gent!!

I moments abans, ens anem arraulint al camp base, entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs i a Can Mossenaire

La Sandra comença a venir més abrigada, senyal de què comença a fer fresca al matí

Toni ens fa els honors i accepta la nominació a Mossenaire d’honor

I reb el meu agraïment personal en mode de paper manuscrit, senzill i sincer.
Gràcies Toni

fotografies de record, amb bona gent: Trini, Isabel, Eva, Xavi, David

Trini, Isabel, Eva, Xavi

Nacho, Víctor, Edu; ahhh !! i Runi

En Toni, sembla el representant d’una empresa de motocicletes, canviant un neumàtic…sabatilla.

I van arribant de mica en mica els amics: Javi, Francisco, Eva i…. Sherlock

I ara toca engegar cap a un camí encara no conegut quasi per ningú. On anirem?
Itziar, Joan Carles, Quim, Miquel

I darrere en David, avui ens ha vingut en Ferran <link> que de tant en tant en ve a veure. Gràcies!!

Francisco Escudero

I encara el vigent Mossenaire d’honor, vestit de mossenaire, amb en Javi, que ens el va fer conèixer.

Josep, Nicolau, Fernando, Juan José

Anna, Maite, Enrique-Nilo

José, Emilio, Joan, Guille

Josep, Nacho, Runi

Capdavant amb l’Edu i en Fran

Javier, en primer terme i avui, després de molt de temps, en Pedro Molina; un mossenaire de fa molts anys <link> Podeu observar, com avui en Toni ha portat al seu fill i se’l veu eufòric. Penseu que venen des de La Llagosta.

Eva i Cinta

Matrimoni ben avingut, inclús corrent i… aixecant la mà.

I la mossenaire nova, de la setmana passada, repeteix. Al costat del Toni, que avui serà d’honor

Qui va amunt i avall?; ja que l’Anna Cos: la nostra mossenaria major

I després d’un reagrupament, re engeguem

I compartim camins amb els de les dues rodes

Les ombres són llargues, senyal inequívoca que el sol fa poc que ens acompanya

La Maite, què sabem que ara està totalment apasionada per aquest esport, la segona vegada que ens visita i fent el progressiu

El Toni al capdavant, i darrere la Contxita, Emilio, Martí, Sebi, Miquel

I la Chiqui, la segona vegada també. Darreram Òscar i Carlos

I mica en mica hi som tots i veiem mossenaires amunt i avall i ara ve la cua

La font de l’Argelaguet, un lloc molt bonic.

El Nacho sempre vol saber més. A primera hora, quan sóc a casa, rebo un missatge: “¿Habrá agua?. ¿Pasaremos por fuente?” Sempre patint pel can. Lidic ·minuto 18 y minuto 53″. Segurament, minut amunt minut avall. Runi potveure, o sembla que això pretent en Nacho, que faci.

“¡¡Venga Pep, haznos una foto!!”. Pim pam. ¿Ja está? .

I els Mossenaires han vist la llum i la segueixen.

Marc tornant enrere a buscar la cua.

I aquí arriba. Gràcies a tothom

I de costat el Mossenaired’honor entrant i el sortint. Em deia en Toni que l’havia llegit, a en José, i que li havia agradat tant i en comentava coses de l’escrit.

Aquí els tenim

I els què han fet el progressiu en pujada, i què han quedat davant: Marc, Toni, Carme i Martí

Què, com és natural aniran avall a buscar la cua, per homologar les primeres posicions

I en Guille, seguit per la cua

I en el progressiu següent, moment en el qual en Diego, que ha sortit del darrere, atrapa a en Martí. Per cert què l’endemà en Diego va quedar primer de la categoria al cros de Mataró, en un circuit fixe que té aquesta ciutat.

Enhorabona Diego. En el moment que arriba al reagrupament en Fernando

Eiii !!! la Sandra Fernàndez, també amunt i avall. Moment de qualitat

I arriba la cua: gràcies Mossenaire. Sense aquest gest el grup no tindria sentit.

Moment perillós, quan creuem la carretera Matadepera-Sabadell

Un lloc, on abans teníem un munt d’arbres i ara el veiem amb aquest perfil pelat i tota la colla vigilant on es posen els peus

Hem vist un dels progressius més accelerats que han protagonitzat l’Enique-Nilo, Miquel i Víctor. Campions!!

No val a caminar, no, no.

En Carmelo avuí fent una amistat profunda amb l’arbre. Com s’estimen!!

En Toni, la nova mossenaire i en Marc

I aplaudim, doncs, a la nova mossenaire. Benvinguda!!

I al fill d’en José Liñán

Mèrit d’en José que també aplaudim

I donem a conèixer al Toni Grañet, abans d’ésser proclamat Mossenaire d’honor

l’estem aplaudint i a més ens dedica unes paraules

I venen a esmorzar, en Vicente i Julio, i al mig, en Javier, de corredors.cat

I aquí tenim aquestes amistats què anem fent. El fill de José, Javi i José

I al costat del mossenaire d’honor
Pep, Javi, Toni, Emilio, Miguel

Quan veiem que una vegada i un altre es repeteix a la trobada, vol dir que us hi trobeu bé i és el que ens sembla d’en Toni i avui ens ho confirma i a més se us dóna a conèixer. Ens agrada molt poder enriquir-nos amb la teva companyia i t’agraïm molt tot el que ens expliques. Un luxe. Per molts anys

“Gràcies Pep!! per haver parit aquesta iniciativa que ja porta mooolts anys i et permet gaudir de persones i entorn, en convivència. Gràcies pel títol, el portaré amb molt orgull.

Gràcies també al grup, a les persones que cada dissabte es troben i volen compartir una estona de pràctica esportiva, conversa i companyonia. Avui 14 de novembre de 2015, una de les converses que he pogut sentir, mentre corria, feia referència als atemptats de París de la passada nit. Per això i amb més raó, hem de ser agraïts al fet de poder gaudir d’un nou dia, corrent, compartint i vivint…

I gràcies també, per donar-me la oportunitat d’escriure, així ens coneixem millor.

Em dic Toni Gañet Fueris, tinc 46 anys, solter amb dos fills, visc entre Barcelona i Terrassa, i, m’agrada dir que he viscut a Girona. Economista de formació, gestor esportiu de professió (esport paralímpic) i actualment estic arrencant com a consultor, especialitzat en sistemes de gestió basats en la responsabilitat social corporativa.

El meu passat athlètic va començar al col·legi la Farga, poc a poc i després de superar l’asma, em vaig aficionar a córrer fins aconseguir ser el primer de la classe en el cross anual, que comptava per nota i que consistia en donar una volta al col·legi. Llavors a Mira-sol, no hi havien tantes cases, ni centres comercials, ni asfalt i si venia el tren podies competir contra ell quan arrencava de l’estació. El professor d’educació física, em va animar a participar al cross del Vallés (Valldoreix, La Floresta i Sant Cugat), on vaig aconseguir el meu primer trofeu. El fet va provocar, que comencés com activitat extraescolar l’atletisme i com erem poquets, l’entrenador es va dedicar gairebé en exclusiva a mi. Vaig fer les curses Jean Bouin (millor resultat 41) i la de El Corte Inglés.
Del col·legi vaig passar a la secció athlètica del F.C. Barcelona, entrenant al costat de Joan Viudes. Sols vaig estar una temporada, doncs les notes van començar a devallar (excepte en educació fisica, doncs seguia guanyant el cross anual..), i el meu pare amb bon criteri, em va recomanar seguir corrent pel meu compte, sense estar lligat a una disciplina d’entrenaments (hi havia dies que feiem un escalfament a ritme del Joan Viudes i després 5 sèries de 1.500 a la pista, on no podies baixar de 4’50” en cadascuna d’elles, doncs l’entrenador s’enfadava molt).

El període atlètic es va acabar al entrar a la universitat, llavors em vaig aficionar a altres esports i si destacava era perquè corria. A l’acabar la carrera i durant un temps d’estada a Londres, vaig tornar a córrer pels parcs londinencs, casualment els dissabtes i també de 8 a 9. Aquest estiu he pogut tornar a trepitjar sòl anglès, aquest cop pel sud, prop del parc natural de New Forest (un paradís per les persones a qui els agrada córrer, respirar, la natura i topar-se amb animals….) Al tornar, de nou em vaig retrobar amb la Diagonal de Barcelona i el Parc Cervantes, fins l’etapa Gironina, on vaig tornar a altres esports. Llavors treballava en l’esport paralímpic i anava testant una mica de totes les disciplines (21), quedant-me amb el tennis, doncs entrenar a persones en cadira de rodes em permetia també, seguir fent esport. Llavors corria aprofitant viatges a competicions i reunions Estatals i Europees, on per descobrir llocs, el millor era anar corrent pel poc temps que disposava…

Va ser l’any 2013, ja a Terrassa, quan vaig conèixer l’atleta de 800m, Mary Gonzalez Reina, a través del linkedin i em va animar a córrer de nou, començant pels voltants de Terrassa, prop del Llac Petit, dos cops per setmana i sempre d’hora, quan surt el sol, canta el gall i la natura et connecta amb un nou dia. I aquesta temporada, corro per Vallparadís, i amb els mossenaires que vaig conèixer al mes de juny. De Vallparadís m’agrada creuar-me amb persones que diuen bon dia!!, escoltar ocells i veure gent més gran que camina o corre, per dir-me a mi mateix, que d’aqui a uns anys, m’agradaria estar com ells/es…. I dels mossenaires m’agrada córrer en grup, anar per pistes i si es dóna la ocasió, trobar conversa…., fins ara amb el Pep, el Marc, la Conxita, l’Emilio, el Miquel i molts més que espero anar trobant, mentre correm.

Objectiu: córrer alguna cosa més que la Sant Silvestre i la cursa de El CorteInglés, per exemple la 1/2 de Terrassa i qui sap si a mig o llarg termini alguna marató, com la de València. De moment poc a poc, gaudint i descobrint noves persones i entorns…

I per últim un lloc: un trosset del GR 92 de Sant Feliu de Guíxols a Tossa, per
acabar nedant (l’altra passió meva són les Vies Braves), a la Cala del Vigatà.

Moltes gràcies i que ens poguem trobar mooooolts dissabtes!!”

Toni Gañet Fueris
http://www.responsabilitatsocial.cat

Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, mossenaires, mossenhoms.be, natura, Terrassa

Quantes ciutats voldrien tenir entre els seus habitants una ferralla com aquesta, fruit de l’enginy d’un cervell artístic, on d’un capó surten unes galtofes. Del xassís; panxa i llom, potes i cul, i tot ordenat i mirat de lluny; un bitxarraco ben curiós i prou bonic i que ens dóna la benvinguda per la pota est, prop del cementiri on qui fa o no fa tots estirem la pota, tard o d’hora.

Bé, feta la introducció més o menys desafortunada o no, l’entrenament en la línia: converses a dojo, rialles en tot moment, amistat, solidaritat i esport. Què més es pot demanar un dissabte a les vuit? Doncs res, que ha estat un plaer estar al vostre costat i que si tot va bé, hi tornarem, si fa o no fa el dissabte vinent i, què?, encara no t’atreveixes a venir. Vinga t’esperem que t’enfortirem el caragols.

Quan arribes a aquest indret tan conegut per tots, per la banda de baix, et topes amb aquesta mena de gronxador que des de què entrenem des d’aquí hi és. No sé si és lleig i original: com a mínim és curiós i en una època l’envernissaven, ara es va envellint, com nosaltres i pocs hi juguen

Una mica més amunt l’avet i la masia irrompem a la nostra visió i al seu voltant tota una colla que espera

S’abraça i es saluda. Comença la trobada amb tothom amb ganes de gaudir plegats

gent nova apareix i hi fem amistat, com en Manolo, que per molts no el coneixíem i ara si ens trobem pel carrer, sabem l’un de l’altre i pel barri, de fet, fa temps que passàvem de costat sense saludar-nos, perquè no havíem coincidit com ara fem practicant esport

En Garreta ens visita; aviat farà 6 anys que va ésser MOSSENAIRE D’HONOR !!, Un luxe. Al seu costat la Gemma i en Cisco.

I un agraïment especial a en José Liñán “Mossenaire d’honor”, que fa poc
que ve i que se li nota que és una gran persona. Gràcies! Quedes nominat!

I la Cinta i la Carme, enceten la sortida al capdavant

L’Imma al costat d’una nova mossenaire que s’estrenava

Hassan i César

Juan Miguel, José i Antonio, en un dels moments en els quals ens reagrupem

Molt content de comp tar amb la vostra companyia i amistat. Gràcies

David i la Laura De Benito

Racons de la zona de Torrebonica que no ens cansem d’admirar, com aquests per on passem

La Mari puja en solitari i és retratada pel de l’ombre que es veu a terra

I com no podia ésser d’una altra manera, en Marc va amunt i avall, fent de “mossenaire”

I mentre esperem a ser-hi tots

Arriba en Marc, acompanyant la cua. Em Marc i en Javi són dels més antics i de fa moltíssims anys que enriqueixen aquest projecte.

Amb aquesta cara de ràbia, un home de molt bona fè: en Jordi Garreta: un mite i subcampió de Catalunya de curses de muntanya i guanyador arreu on va i per mèrits propis de títols i podis. No feu cas de la cara: és totalment inofensiu

Els capdavanters del progressiu els teniu al davant Cisco, Wester, Alberto, Jordi i Carmelo. Allà lluny veiem la Gemma, també, mig amagada darrere l’Alberto

De tant en tant veiem al nostre nominat mossenaire d’honor, en José, ara al costat de l’Edu, que també n’ha estat fa un parell d’anys <link&gt;

En Marc Armengol al costat de la Isabel Alcalde, que es posa les mans al cap. Em sembla que fa calor i la pujada era forta.

En Javier fent costat a la nostra cua d’avui: les mossenaires noves, que
esperem veure-us moltes vegades

En Ramon, Antonio i Josep, endinsant-se pels carrers de Torressana

I arribem al nostre punt important: el de la visita al Dinosaure Mossenaire; ai, no, perdó!!, El “Dinosaure” d’en Roca Alabern, que dóna la benvinguda a l’entrada de Terrassa

I l’Eva, hidrata convenientment a en Sherlock, al costat de tothom que avui ha vingut.

Aplaudim a les noves: gràcies per venir i benvingudes!!

I fem sortir al nostre nominat “Mossenaire d’honor”, en José Liñán. Moltes gràcies!!

Queda proclamat “MOSSENAIRE D’HONOR”: José Liñán

I com que en Jordi Garreta ve poc, avui li hem dedicat un aplaudiment, donat que és subcampió de Catalunya de curses de Muntanya. Gràcies Jordi i enhorabona!!

Doncs el Dinosaure ja forma part de la tradició: un parell de vegades l’any l’anem a veure. Està bé, gràcies a… bé, gràcies a la rentada de cara que li va fer el nostre Ajuntament fa poc.

I en Marc diu: “i l’acudit del Carmelo?”

Doncs diu: “hoy va a ser un poco malo”… i que va, que va: com sempre; boníssim. Gràcies Carmelo

Doncs Marc, ja tenim el nostre acudit, el de “les pestanyes”

Laura De Benito, fugint del Dinosaure

Cames ajudeu-me: si fos de veritat!!

Doncs, José Liñán i Jordi Garreta: dos grans campions.

Avui a l’Angel, el veiem patir.

I ens endissem al torrent de la Grípia

Qui fa llangotes, qui, qui, qui !! ahhhh !! en Jordi Torrente. Ai ! si t’atrapo!

L’Eva Cantero, com sempre maquíssima, lluint new look i amb el Sherlock.

Bebent de la font de la Grípia. Hores d’ara, si no teniu cap cuc a la panxa, és que l’aigua era potable.

Content d’ésser al teu costat. Avui ens ha faltat en Javi, que va ésser qui et va animar al projecte. Però el tenim al pensament.

I elles, les mossenaires noves i que s’estrenaven avui, al costat d’en José

Veritàblement el veiem cansat a l’Àngel, i en Juan Miguel al seu costat amb aquesta bona pinta

L’Imma, cuidadora de la meva motxilla, tantes i tantes setmanes. Gràcies!!!

El el 26 de Setembre es va estrenar de la mà d’en Javi en el projecte i ens adonem que li agrada. Avui li demanàvem si ens volia fer els honors i no ha dubtat ni un instant i li agraïm tots plegats que és doni a conèixer i estem contents de tenir-te al nostre costat. Gràcies i per molts anys!!

Hola a todos,

Soy José Liñán, tengo 48 años, soy de la LLagosta y estoy casado con Mari Carmen, tengo 2 hijos Iván y Alba.

Llevo corriendo hace muy poco tiempo tan solo 5 meses ya que mi obesidad no me lo permitía en septiembre de 2014 pesaba 130kg actualmente 70kg.

En esta fecha empecé a hacer dieta acompañado de grandes paseos y bicicleta elíptica, para la primavera de 2015 empecé a trotar y por fin este verano ya podía correr, he hecho algunas cursas de 10 km y mi mejor tiempo está en 00:49:34. Entrenando he hecho varias medias maratones la mejor en 01:50:24 y mi tirada más larga ha sido de 25:25km ahora me encuentro fuerte y estoy pensado en prepararme para la maratón de Barcelona (de momento solo pensando) ¡¡ si esto me lo dicen hace un año no me lo creó !!

Actualmente he empezado a entrenar con el C.E. Fondistes De La Llagosta.

Desde aquí quiero animar a cualquier persona que tenga sobrepeso o cualquier otro problema, decirles que con un poco de fuerza de voluntad y constancia se puede llegar a conseguir sus objetivos y llegar a ser un gran deportista.

Quiero dar mis agradecimientos a Javier Guerrero ( Pinelli 31 ) por los grandes consejos y motivaciones que me ha ido dando desde mis principios cuando solo caminaba y a mi mujer Mari Carmen por apoyarme y comprenderme a la hora de realizar entrenamientos y salidas.

Para mi es una experiencia muy bonita poder venir los sábados que mi trabajo me permite ha hacer los entrenamientos mossenaires en este entorno natural tan bonito con una gente fantástica, muchas gracias a todos por acogerme tan bien y como dijo Antonio Mayorgas en su crónica yo también vendría cada sábado con este grupo aunque tuviera que pagar.

Un saludo a todos,

José Liñán

Tags: Amistat, córrer, mossenaires, mossenhoms.be, Terrassa