24
març
2016
Pep Moliner
Can Roure ha vist com avui tots plegats visitàvem aquest lloc tan ben cuidat i bonic dels nostres entorns. Hem pujat pel camí asfaltat, una vegada creuada la carretera de Matadepera a l’alçada de l’empresa de gasoses Sammy. Sempre amb bons reagrupaments i esperant-nos. Molts fan el joc de fer companyia a la cua i l’anem a buscar. Altres reposem en els reagrupaments i fem allò que tant ens agrada; conviure amb persones amb les quals ens hi trobem bé.
Passem per llocs com la Masia de Can Torrella i fins a Can Roure, on hi ha una font, on farem una paradeta i més d’una i més d’un fan el traguinyol a la font. Ens agrada que les fotografies parlin per si soles, i busquem què tinguin algun significat. De vegades s’aconsegueix i sabem que no n’hi ha dues iguals.
També a l’hora de la fotografia de família ens agrada destacar a mossenaires que s’estrenen i avui ha estat la Maica. Gràcies; t’hem vist a gaudir.
La bandera, un símbol nou que fem córrer cada setmana, l’ha portat un Mossenaire com en Quim, que se li nota que aquest projecte li agrada.
Gràcies Quim.
El Mossenaire, avui no tenim text i no el coneixem gaire, però ens encanta que faci el projecte seu.
I la font: un acabament amb aigua, sempre ens fa acabar millor.
Que tingueu uns bons dies de vacances, i ens veiem els que vulgueu, el dissabte vinent, com no podia ser d’altra manera.
Rafael Camargo, queda nominat en aquest moment a “Mossenaire d’honor” i ho accepta i li ho agraim. Gràcies Rafael de part de tots el mossenaires
I ara, a esperar a començar un entrenament innoblidable
I mes mossenaires esperant el moment de sortida
I en Quim Badia , que fa un parell de setmanes ens va ser el nostre Mossenaire d’honor, avui serà el nostre mossenaire que portarà la nostra bandera. Merci !!!
I en Quim Badia i en Marc Armengol fan el desplegament al nostre camp base, amb la Masia de Torre Mossèn Homs
Pepe i Nacho, al capdavant
I el Mossenaire d’honor, al costat de l’Antonio, a qui un dia li va explicar com sou de bones persones, els mossenaires, i ja en fa unes quantes que ve. Gràcies Antonio.
Jose i Maite
Miguel, Javier, Jose, Maica, Mariona
Carmelo, Albert, Carlos, Ximena
Fernando, Isaac, Elisabet, Miguel
Pepe, Eva, Loli
Ieps, ieps, ieps!!. ai el pagès!!, ens hem sortit del camí
I “Quality moment”, amunt i avall
I una gran, gran i grata sorpresa. Veiem a en Ferran Garlcerán tornant a córrer amb tots nosaltres, després de tan i tan de temps.
I ja ve la cua. Gràcies !!!
I després dels reagrupaments oficials, en Rafael Camargo, nominat avui, tornem a córrer.
i en Quim Badia continua portan la bandera al seu destí, junt amb seu amic inseparable Flynn
La Isa i la Charo
La Mati
Ja ve la cua
Neri i José, per aqueste escales tan xules
l’Elisabet
I anem passant la riera per la seva llera
I pugem pel costat de Terrassa
I ens tornem a reagrupar
En Xavi Pons i de vermell l’Albert, que ens envia una simulació que veureu
del recorregut d’avui
Mariona, Javier i Isa. Maratonians!!!
En Quim davant de Can Torrella
L’Eva amb el seu Sherlock, al costat de la Silvia i la Charo
I en Marc i en Rafael, vigilant que no prengueu mal i avisant els cotxes del vostre pas. Gràcies !!!
Ramon Ramos i Juan Jose
I els btteros, estanyats al vostre pas.
Un racó únic i que segueix igual fa més de cent anys i ens reb per que ens
refresquem amb el seu raig d’aiuga; la font de Can Roure
Jose, Joaquin, Rafael, Pepe
Montilla fen equilibris
Rafael i Marc
José, Mariona, Xavi, Maica; avui la Maica s’estrenava als entrenaments en grup
Juan José
Carme, Mariona i Maica, davant del que eren les cases de Can Roure
En Quim Badia omença a desplegar la bandera
I ara totes le persones Mossenaires, faran un fort aplaudiment les nostres heroines i herois de la Marató de Barcelona
Enhorabona !!!!
Marga, Anna, Silvia, Mariona, Isabel, Xavi, Fernando, Manel, Ramon, Javier,
Evans.
Ha estat increïble: que fortes i forts que esteu, oi Javier??
I us presentem a la nova mossenaire: la Maica, de blanc
La Mariona ens l’ha presentat i ens n’alegrem
I ara us queda proclamat, en Rafael Camargo com a “Mossenaire d’honor” Goiteu com de contentes i contents estem en aquest moment
En un marc incomprable, la familia Mossenaire ha tornat a protagonitzar
una jornada de joia, alegria, conversa i bon rotlle. Gràcies !!!
Al mig la Montse Susín ens deia que en els seus gens hi té segur molta informació d’aquests entorns i ens deia que la Masia de Torre Mossèn Homs abans es deia “La Torre”.
I en Miquel i l’Evans, amunt i avall
Txell
I el recent proclamat Rafael amb en Juan Miguel
Rafael, Assumpta i Mati
La Silvia i l’Eva, amb en Sherlock
Ximena, Albert i Javier
I un bon entrenament, sempre queda millor amb un bon traguet amb la
Ximena, l’Albert i l’Emilio. Gràcies !!!
I ara posarem la bandera a bon recaude, fins la setmana vinent, que alguna mossenaire o algun mossenaire la porti amb orgull, com ha fet el mateix
Quim i el seu gos en Flynn. Gràcies per fer-ho tan i tan bé!!
Ens queda pendent rebre l’escrit d’en Rafael i no hi ha hagut manera de posar-nos en contacte amb ell. No sabem si ha enviat el seu escrit i tan aviat el tinguem el publiquem. T’agraim que hagis acceptat ser el nostre Mossenaire d’honor i et desitgem el millor. Per molts anys
..
Tags: Amistat, córrer, córrer-xerrar, Entrenaments en grup, Matadepera, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa
17
març
2016
Pep Moliner
Sempre és una festa protagonitzada per una gent que li agrada córrer en grup. Per enèsima vegada hem tornat a donar un tomb per aquests corriols que una vegada i una altra fem acompanyats per tanta i tanta gent. Característica del grup: una remor de converses, segur que totes d’allò més interessants. Fan que a més l’entrenament sigui una barreja trepidant: no s’entendria que l’invent durés tant, quan, a més, els recorreguts els que fa tants anys que veniu, el més atractiu d’ells és fer-los amb aquesta companyia que us feu tots plegats.
Bé, tot i que sovint descrivim aquesta virtut d’entrenaments, a més sempre hi ha algú nou a qui conèixer, sigui noia o noi, jove o no tan jove, simpàtic o eixut, ràpid o lent, i mil combinacions més però tenim com a nexe d’unió: córrer pel camp fent-nos costat. Gràcies
Avui hem fet camins amples i algun progressiu i el recorregut, gràcies a una climatologia excepcional, encara ha semblat més maco. Hem xerrat, hem corregut i hem posat al nostre cos aquell puntet d’entrenament, que llavors ens farà sentir-nos bé i encetar el cap de setmana, on a Catalunya els maratonians han tingut una gran cita a Barcelona i a on, a més, un bon grapat de “Mossenaires”, hi han estat presents amb més o menys sort. Als que us ha anat bé: enhorabona i, als que no tant, doncs: no patiu que en vindran de millors i en sereu els protagonistes.
Quina Mossenaire tenim avui, eh!!, La Montse Susín accepta la nominació i aviat en serà proclamada per tots els mossenaires. Gràcies Montse !
Fa poc que ve, i ens agrada que s’hi trobi tant degust.
I la bandera, tenim el luxe de què ens la portarà el nostre Mossenaire de la Llagosta: en José Liñán
José Liñán a punt de fer el primer desplegament davant la masia que és el nostre camp base i ens dóna el nom
La tensa espera, amb en Toni, Carmelo, Oscar i Pepe
Doncs ja la tenim desplegada, per l’Oriol en José Liñán i en Jordi
Eva, Javier i Sandra
Els germans, Isaac i Mercè
L’Ester i la Carme
Assumpta i Mati
Marc i Oriol
Pau i la Rosa
El grup de caminadors amb en Jordi engegant el crono
I la nostra cua
I en José Liñán segueix el seu cami amb la bandera i al costat de l’Antonio i en Josep
I la nominada, la Monse, a mossenaire d’honor, al costat del Quim i en Juan
La Montse Susín
Montse Susín, Quim, Joan
Carme, Mati i Assumpta
Lourdes, Enrique-Nilo, Manel, Ester, Javi, Jordi, Neri i Albert
Mercè, Isaac, Francisco i no recordo. Em sap greu.
En José s’ha fet anar amunt i avall durant tot l’entrenament.
Toni, Sandra, Oscar i Miguel
Antonio, Jordi, Jordi, Albert
Eva, Isaac
Marc al capdavant
Sandra, Oscar i Miguel
Fran, Miquel, Carme
La Montse Susín i en Quim, a punt d’ésser proclamada “Mossenaire d’honor”
I hem fet un bon progressiu molt ràpid amb en Miquel, Juan Miguel, José Manuel, Jose, Marc, Jose i Neri
I tothom que ha fet el progressiu amb la virtut d’anar cap a la cua a fer grup
La Montse Susín, la nostra protagonista
La Sandra, sempre en forma
l’Ester, que ja ve sovint i es mossenaire de totes totes. Ja sabeu que se’n és a la tercera vegada.
Joan Forte , que l’endemà anirà a fer costat als maratonians
Josep, a punt de travessar i anar a la vorera, pel camí asfaltat que port al Golf del Prat i a la Hípica
Encara que girarem abans i més d’un amic ha de recular, com quan en Marcelo, Jordi i Joan anaven rectes pel lloc que no aniríem.
I les amigues i amics que sempre van a buscar la cua.
Anem a preparar la foto de família i ara toca el desplegament de la bandera
Joan i Josep
Miquel i Miquel
José Liñán va obrint el cau de la bandera mossenaire
I en aquest moment queda proclamada Mossenaire d’honor, la Montse Susín, amb un escrit molt interessant que podreu llegir ben aviat.
I arribats a aquest punt, ja podem dir que el moment màgic, on fem la foto de record, d’un 12 de març de 2016, on hem tornat a gaudir de la bona companyia i d’un entrenament en grup
I continuem la nostra marxa, passant per camins molt ben indicats, per saber on som, on anem i com ens diem. Un pou de saviesa
Al mig,
Quim Gaya ha estat qui ens ha fet conèixer a la Montse Susín, i per això va venir a córrer amb tots nosaltres i ja és una habitual, al costat d’en José, la nostra bandera de avui, que com sempre diem ve espressament des de La Llagosta
l’Antonio Blanco, amb ulleres, diu que es retrata amb el seu entrenador, i és que en Miquel va ensenyar a molta gent.
La Sandra que no fall quasi mai a la cita i que aviat serà mossenaire d’honor. Està esperant el moment adequat.
En Quim i la Montse, amb qui podem compartir totes aquestes estones i amb els que ens hi trobem tan bé
L’Assumpta i la Mati, dues bones amigues, bevent un xic de la Font Mossenaire
Fins fa poc molts de nosaltres no coneixíem a la Montse Susín. Gràcies al Quim un dia va venir i va repetir, i avui s’obre a què la coneixeu. A més els seus avantpassats estan molt lligats a la Masia de Torre Mossèn Homs i segur que en els seus gens, ja hi havia informació dels llocs per on ens trobem cada dissabte. Moltes gràcies per explicar-nos la teva bonica història i, com sempre, que estem encantades i encantats de tu. Per molts anys!!
Hola! Em dic Montse Susín, estic casada amb el Manel, que em fa de “llebre” quan sortim a córrer, i tinc 3 filles, la Berta de 5 anys i l’Aina i la Montse, unes bessones prou entremaliades de quasi 2 anys i mig. De feina no me’n falta i de temps per córrer una mica!
Els que som de la generació dels anys 70 em fet esport de ben petits, jo vaig començar als 6 anys i quasi no he parat fins llavors. Els meus inicis en el córrer va ser fa 20 anys, amb una amiga que sortíem cada matí abans d’anar a la universitat, des de llavors ho he anat practicant intermitentment. Però el cuc d’haver-ho tastat i agradat et queda a dins! Recordes sempre les bones sensacions, la velocitat, el vent a la cara, l’escalfor del sol a l’hivern, les presses quan cauen les primeres gotes d’una pluja imminent… sentir-se a gust amb un mateix…I sempre que pots hi tornes!
I així vaig fer a l’any 2007, amb el meu marit compaginàvem anar a córrer amb la bicicleta de muntanya, vaig participar en un parell d’edicions de la Cursa dels bombers. A l’any 2010 quan em vaig quedar embarassada de la meva primera filla, ho vaig haver de deixar estar una estona “llarga”, encara recordo les paraules del metge quan em va dir que no podia tornar a córrer fins passats 9 mesos des del part. No m’ho podia creure! I quan saps que no pots fer alguna cosa, és quan recordes tots aquells bons moments que us he explicat…
Ara que sembla que tinc tota la feina feta! S’han tornem-hi! Surto un parell de dies entre setmana, fa uns quants dissabtes que vinc amb vosaltres “mossenaires”, gràcies al meu amic Quim, que ha fet que us conegui i que vingui ben de gust! I just fa tres setmanes vaig fer la meva primera mitja marató! I espero anar seguint ara que estic envelada…
També us vull fer una mica d’història, per què sapigueu que per a mi la paraula “mossenaire” té un sentit molt especial…sobretot la Torre Mossén Homs, on hi van viure 3 generacions de la meva família, com a masovers.
Tot va començar a l’any 1883 amb els meus rebesavis (Antoni Vitó i Francesca Turell), va continuar amb els meus besavis (Pere Vitó i Eulària Riera), i va acabar amb la meva àvia (Magdalena Vitó), que hi va néixer a l’any 1926, i que hi va viure amb els seus 10 germans fins que va tenir 17 anys, que va ser quan es va casar amb el meu avi (Manel Coloma), fill dels masovers de Can Petit. I podem continuar….
De ben petita he escoltat moltes històries d’aquest entorn, que m’explicava la meva àvia, dels camps que conreaven, que arribaven fins a la masia de Can Bonvilar, que tenien vinyes, oliveres, ametllers, horta i animals, de les estones que es passaven a l’era, de les hores que treballaven de sol a sol…I sempre que correm per aquests camins, travessant camps i corriols, hi penso, i els recordo…
I per acabar, agrair-vos Pep i resta de “mossenaires” per fer que els dissabtes el matí siguin tant gratificants!
Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Montse Susín, mossenaire, mossenhoms.be, pep moliner, Torre Mossèn Homs
