21 abr. 2016

“La Rosella torna a la primavera”

Quan veus les primeres roselles, saps que la primavera treu el nas, i que la meravella de la naturalesa ens fa adonar que estem envoltats de coses meravelloses i quan a algú li vols demostrar estimació, el que s’acostuma a fer és regalar flors. Doncs bé: la natura us fa aquests regals a tothom, donat que segur que us fa feliços veure com la vida és més bonica si hi ha flors.

Hem volgut anar a Sabadell per camins que valen molt la pena i que ens agraden i ensenyar-vos, als qui no ho coneixeu, la Masia de Can Deu i si algun dia us ve bé, visitar-la per dins.

Ens agrada veure l’antic sistema per fer brollar l’aigua que va sota terra amb un molí i l’aigua que va a la bassa, on ens farem la fotografia de família.

L’entrenament en la seva línia habitual, en la qual veiem a la gent feliç, tot i fer 10 quilòmetres que als que no estem massa entrenats, ens costa, però gràcies a portar-vos prop, es fa possible i tothom acaba molt i molt bé.


La Rosella dona un acoloriment increïble als nostres camps i el groc d’aquesta planta, i el blau d’aquest cel, i el verd d’aquesta herba. Ah, i en Toni Granados : la nostra bandera d’avui


I iniciem ho de cada dissabte: la conversa que vam deixar la setmana passada


I la coneixeu? com et dius? ahh !! Esther Alastuey . Doncs, la nostra flamant “Mossenaire d’honor” i ens ve directament de la capital mañica: però no avancem esdeveniments que ens ho explicarà fantàsticament al final.


Enmig de les dues Mariones: l’ Esther queda nominada “Mossenaire d’honor”


Xavi Miquel, Anna i Mariona


I com dèiem: el nostre Mossenaire ADF


I en Toni i la Gemma fan la prèvia


I la colla dels Egaramossenaires, que entrenem fa anys plegats.


I arriba toga una institució: en Josep Mirabet

I en Quim i en Flynn.


I arrenquem;
Pepe, Oscar, Hassan, Carmelo, Jordi, Víctor


Pepe, Oscar, Carmelo, Victor, Jordi


Anna, Mariona, Isabel, Quim, Montse


Miquel, Antonio, Miguel


I l’Esther, de rosa. La Mariona, de taronja


Manuel i Gemma


Marc i Oriol


Una fantàstica alegria, veure de nou corrent al nostre gran mossenaire en Xavi Miquel


Mariona i Esther, amb un molt bon estil


Carlos, Anna, Miquel, Mariona; a cruïlla on ens reagrupem per continuar plegats.


La Loli que a l’endemà va quedar tercera a la Cursa urban salomón de Barcelona a la categoria màster 50. La felicitem totes les teves amistats mossenaires.


El podi del 17 d’abril de la Loli, a la Cursa Urban Salomón l’endemà. Enhorabona!!


Antonio Mayorgas
i Andreu Suarez


Gemma i Carme Valldeperas


José Salas


I un tradicional reagrupament mossenaire


Doncs si: aquí teniu als capdavanters al primer progressiu fet intensament. Miquel Paradell , Juan Miguel , Miquel i Marc. El nostre primer podi d’avui.


I què serien els progressius, si els capdavanters no van a la cua. Sempre diem que el fet de no deixar mai a la cua, és el que fa del projecte un èxit de moment, i que es torni a la cua, fonamental per no oblidar a les nostres amistats mossenaires. Gràcies de nou


I la nostra bandera ben portada, amb en Toni Granados al costat dels Marcs


Gemma i Loli. Si abans felicitàvem a la Loli, ara també ho farem a la Gemma que l’endemà també es va enfilar a un podi.


Gemma, Segona de la general a Trail Ermites d’Olesa, 26km amb 1500+  Enhorabona de part de mossenaires !!!

Vol dir que els nostres entrenaments no afecten el vostre rendiment i si ho fan, ho són en sentit positiu.


Les Mariones. Si abans teníem una gran Mossenaire, la Mariona Linares , de fa un parell de setmanes s’ha afegit al projecte una nova amiga.


I la nostra nominada avui, Esther, cap a ser proclamada Mossenaire d’honor al costat de la Carme


David i Andreu, dos bons amics.


Una gran quantitat de públic s’aplega sota els arbres per veure passar aquesta gent que travessa el territori amb pas ferm.


Inma i mossenaire que no recordem nom, seguides de la Isabel Joaquin, Juan Miguel, Miquel, Miguel, Javi


Passant per sota el pont, avui més d’una i més d’un hem xiulat, provocant un ressò que mai s’havia produït abans. Quina originalitat, oi?

L’Esther i la resta de mossenaires, a una pujadeta que ens duu directament a la veïna ciutat de Sabadell, que sovint unim corrent “mossenaires”


Loli, Laura, Marc


Ja som a Ca n’Oriac, de Sabadell i passem per l’avinguda de Matadepera, llocs prou coneguts per tothom que sovinteja “mossenaires”


La colla avança imparable cap a un destí segur


La cua en aquests moments, era en Joaquin i en Miquel: a fer-li costat.


No sabem si passa res: segurament no. L’Andreu està molt fort


Els rètols ens donen pistes d’on anem i el que veurem, almenys des de fora. La Masia de Can Deu: Museu de La Vida al Camp i a on existeix un centre d’Educació Ambiental


Esther, amb pas ferm cap a la seva proclamació


Mariona, Esther, Carme i al fons la Mola


En Quim amb en Flynn, a punt de pujar les escales que ens portaran fins a la Masia


El Moli, ben conservat i funcionant


En Toni Granados , a punt de fer el desplegament de la bandera


Carlos Salmerón


Mariona


Tensant la Bandera Mossenaire


Tot a punt per la foto de família


Una mica seriosos se us veu. Esteu cansades o cansats?


Ves per on, tenim un mossenaire nou


L’aplaudim i li donem la benvinguda. En Toni


I moment estel•lar de conèixer a la Mossenaire d’honor


Queda proclamada…


L’ Esther Alastuey , Moltíssimes gràcies!!


Ens agrada aquest moment. Tots amb cara contenta i riallera, i entorn inigualable a la Masia de Can Deu de Sabadell


Un bon raig d’aigua de la terra, del pou de la masia, per regar la sembra


Fent un mica de turisme


El tema sembla interessant


Amb l’Antonio, Carme, Esther marxem d’un lloc molt bonic on segur tornarem


En Josep Maria Antentas bon coneixedor de tot això, m’explicava qui va inaugurar el museu i va ser un príncep i les vegades que ell mateix ha estat aquí que n’ha estat un munt, Per això és un il•lustre Sabadellenc alhora que gran Mossenaire


Passem per Sant Vicenç de Verders


I el lloc es torna a repoblar. D’aquí quaranta anys el veurem igual que abans. Hi pensarem.


En Toni
, ara de cara amunt


I el típic Quality Moment, amb en Miquel
anant a buscar la cua


I a Sant Julià d’Altura es refrescarem a les diferents fonts


L’Esther


La Mariona fent uns ulls curiosos.


I gairebé l’entrenament està fet i ara queda acomiadar-se


I refrescar-se a la font, com fa en Xavi Pons . La Tere, en primer terme: ja és una habitual a la trobada. Gràcies!!


Carme, Isabel, Esther, Anna, Inma, Txell
La Tere… ah, i les Mariones!!


Fantàstiques!!


Miguel i Sebas, vestits de mossenaires al damunt del seu cotxe i amb el banderí de Granada.

Fa poques setmanes que ve i ja veiem que fa gran el projecte, i més quan la llegireu, us encantarà: segur.

Recordo que anava patint i sola pujant pel camí del golf. Quan veus que repeteixes, ja sabem que t’agrada la bona gent que té costum de compartir tots els dissabtes. Agrair-te el teu escrit i sobretot desitjar-te el millor

16 de abril de 2016 un sábado capicúa y soy nombrada Mossenaire d’honor! Hace poco más de 6 meses que me calcé las zapatillas por primera vez para salir a correr durante nuestras vacaciones familiares de verano. Decidí salir correr cada día por el paraje tan bonito que me rodeaba en la costa brava con el fondo precioso de las Islas Medas. Era un camino de tierra de 3 km. Cómo me costaba! Hasta sufrí alguna sobrecarga… pero reconozco que me enganchó!

Yo soy de Zaragoza, nací hace 33 años en la capital mañica y desde hace 12 años vivo en Terrassa. Mi pasado atlético no viene del running sino de la natación, pero como os acabo de explicar, bastaron 15 días para engancharme a salir a correr.

Pasadas las vacaciones, ya en Terrassa, me propuse seguir corriendo, combinándome el tiempo para los entrenos como podía. Mi familia está enZaragoza y durante la semana lo tengo complicado para poder hacer un entrenamiento con más gente, así que aprovecho los ratos de extraescolares de mi hija para poder salir a entrenar. Eso sí, he “engañado” a mi marido yme acompaña en casi todas las cursas, él es mi liebre.

Una muy buena amiga, Nuria, me propuso participar en la Cursa de la Dona que era en el mes de septiembre y ahí estaba yo, colocándome mi primer dorsal!

Decidí que ya que salía a entrenar 2 o 3 veces por semana, haría una carrera cada mes. Ese sería mi objetivo. Mis entrenos eran de 5km, así que las cursas también, aunque ya me he aventurado con alguna de 10km.

Me inscribí en septiembre a la cursa de la Dona de Terrassa 5km, en noviembre a la Jean Boin de Barcelona 5km, en enero la Santi Centelles 5km, en febrero Vías Verdes Girona 10km, en abril Cursa Social Terrassa 5km, y en mayo me espera la cursa Dir-Guardia Urbana de 10km en Barcelona.

En el cole de mi hija, concretamente en su clase, hay varios papas y mamas que corren, y corren mucho.

Lourdes Vivo, fantástica persona, amiga y madre y me explicó que ella salía a correr los martes con el grupo de Anna Cos y los sábados cuando le era posible subía a Mossenaires.

Yo le comenté que entresemana lo tenía bastante complicado ir a entrenar con el grupo de Anna (ya me gustaría)…!

Me explicó en que consistía el grupo de Mossenaires, todos los sábados a las 8h, en la masía de Mosén Homs, buen rollo ,hablando siempre con unos y con otros, corriendo por caminos fantásticos y 10km de entreno, una forma de comenzar el sábado a tope de energía positiva! Hiciera sol, frío, nevara o lloviera.

Para mí era un reto muy grande e importante, pues hasta ese momento todos mis entrenos habían sido de 5km y alguno de 8km, por ciudad en asfalto, pero la curiosidad y el entusiasmo que me transmitió Lourdes hizo que le dijera que después de la Santi Centelles subiría a entrenar con ella, lo quería probar!

Ella en ese momento se estaba preparando para hacer su primera Media, la de Terrassa!

El 06 de febrero de 2016 fue mi primer contacto con el grupo de los mossenaires! Lourdes me presentó al grupo de chicas que corría con ella los martes; Mariona, Txell, Carme,Inma, Cinta, Anna … Por supuesto al Pep Moliner y todos los que estaban a sualrededor. (Disculpad que no recuerde el nombre de tod@s)

El primer díade entreno fue tremendo, un recorrido genial, muchas risas pero yo… yo no veía el final! No había desayunado (gran error), me había abrigado demasiado y casi me da algo! De hecho tuve que parar porque me maree y acudieron a mi encuentro varias personas, mil gracias a todas ellas.
Pero sabéis que? Que el entreno me encantó y a Lourdes le dije, el próximo sábado REPITO.

El siguiente sábado ahí estaba de nuevo. Fue un recorrido duro, Can Candi!
Yo no lo conocía. Escuchaba al grupo decir que iba a ser durillo… pero no me imaginaba lo DURO que en realidad iba a ser!

Lourdes no pudo venir pero el grupo que me había presentado la semana anterior vino a saludarme como si ya fuera una más y me hicieron sentir de maravilla.

La subida de Can Candi fue durísima, agradeceré a Javier sus palabras de: Noia, vine al meu costat, al meu ritme i veuras com poc a poc arribem a dalt.
Y así fue! Él ese día llevaba la mochila con la bandera de mossenaire y, aunque no se si lo recordará, le estoy muy agradecida por haberme llevadohasta la cima! El camino de vuelta fue mucho más fácil!

Y si, desde ese mes de febrero excepto dos semanas en semana santa no he faltado a ningún entreno.

Cada sábado he tenido y sigo teniendo pequeñas anécdotas, Pep me ha preguntado unas cien veces mi nombre… y yo se lo he respondido otras doscientas, he recibido palabras de ánimo cuando por aquellas cuestas mis piernas no dan para más, he conocido a gente maravillosa y desde hace dos semanas otra amiga, Mariona se ha unido a estos entrenos de los sábados!

Es maravillo ver la cantidad de caminos que hay por aquí, al lado de casa. Aunque reconozco que no conozco casi ninguno y sería incapaz de volver sola al coche …

Me hizo mucha ilusión, al mismo tiempo que vergüenza, que Pep pensara en mi para hacerme Mosenaire d’honor.

El grupo de mossenaires se compone de gente fantástica,sana, alegre, con ganas de pasar un buen rato, charlatanes todos! La verdad es que estoy encantada de haber conocido un grupo así con quien compartir las ganas de correr, hobbie que nos encanta, el running!

A corto plazo me planteo cursas de 10km, y poco quien sabe si alguna de 15km. He leído bastantes libros de running los cuales me han motivado un montón. Me encantaría en un par de años estar preparada para hacer la primera media! La verdad es que es algo que me haría muchísima ilusión pero que evidentemente a día de hoy ni por asomo lo veo.

También me encantaría hacer algunacaminata solidaria, un tipoTrail Walker Montserrat –Matagalls … alguna con un nivel menos dificultoso apta para mí.

Mi gran reto lo tengo a muy largo plazo, dentro de 6 años, cuando cumpla mis 40 primaveras. Sí, me encantaría estar preparada para hacer una maratón, la de Barcelona. Este año fui de espectadora, siguiendo a un grupo de padres delcole de mi hija que la corrían y fue un subidón total! Y además cuando vi a Mariona con Anna, la ilusión que tenían, como estaban alcanzando ser finisher de esa prueba… me dije, sin prisa y sin pausa, cada entreno suma, cada km es importante, esfuerzo y recompensa… marzo de 2022 ojalá pueda estar ahí, en el arco de salida.

Esther Alastuey
Terrassa, 16/04/16

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a “La Rosella torna a la primavera”

14 abr. 2016

Ara no hi càic

Els dissabtes és com un joc:
Qui vindrà?
Alguna persona nova?
Serem molta colla?
Petarem la xerrada?
Qui serà Mossenaire d’honor?
Qui portarà la bandera?
On farem la foto de família?
Quin circuit farem?
Qui es refrescarà a la font Mossenaire?
Qui es solidaritzarà amb la cua i li farà costat?

Tantes preguntes i totes amb respostes. Però el més important: sense cap mena de compromís i tan sols portar una rialla de casa per fer-la servir sens dubte.

Avui ens esperava la font de la Tartana i hem anat per un camí que a més d’una i un, sens ha fet durillo.

Algú em deia amb broma: “Què t’hem fet alguna cosa?”. El que estic segur que n’heu sortit amb més força.

La Mossenaire d’honor, a les darreres passes ha patinat per culpa de la grava i s’ha estampat de cara a terra, i en Toni i jo que anàvem al seu
costat: hem patit de veure-la caure.

Un dia més on anem eixamplant amistat i companyonia i una nova pàgina de la història s’ha emplenat. Gràcies a tothom.


La Constans. Primer dia d’entrenar al vostre costat i tenim l’honor de que ens faci els honors. Nominada a Mossenaire d’honor. Gràcies !!


Avui ha viscut intensament, la Constans, l’entrenament. Segur que elrecordarà sempre.


La Sandra i la Isa, a punt per entrenar amb tothom que vulgui.


Ens anem reunint entorn la Masia de Torre Mossèn Homs, esperant el moment


Avui ens deia en Miguel que a la primera meta volant anava primer.


La Constans, seguida per Jose, Rafael i Antonio


l’Antonio no falla mai; l’entrenador de futbol que corre al vostre costat. Al darrera en Miguel


Marc, seguit per en Javi, Javier, Eva i Jordi… ahh !! i en Sherlock i en Xiu


Els primers compassos de l’entrenament amb en Javier López


I puguem cap a Matadepera, amb la Constans


Imma, Constans, Charo, Bet Lisa


Per sorpresa nostra, la bandera havia quedat endarrere… però no!!!, en Sebas ha estat qui la feta venir a córrer. Merci!!!! Quina coordinació!!


Ferran i Sebas, amunt que fa pujada!


En Ferran torna a formar part del grup: el seu grup


L’ Andreu avui anava, com dia ell, amb colors llampants per no passar desapercebut.
Gràcies per tot.


Carlos, Fran, Miquel, Josep


Juan Jose, Marc


Isaac i Mercè Osuna, Javier, Eva i Jordi.


La Constans amb el Manel, al qui al seu escrit li fa un agraïment


Eva i Javier… amb el gran Sherlock, amb els ulls clucs


I passant al costat del camp de futbol del Matadepera i poc després d’un reagrupament


I cap a la depuradora, on la pujada és de les que fan estralls


Desnivell a tope i la bandera conduïda per en Sebas i acompanyat pel Jose, que a més havien corregut al mateix equip de la Uat, ara un temps.


La Carme al capdavant


En Toni i en Marc, anant a buscar la cua, com a bons mossenaires que són.


I en Carlos , sempre amunt i avall. A buscar la cua.


Tot i pujar força, no perdem la rialla


En J Cano i la Conxita , amunt també


La Isabel

Paco Utrera


I ja hi som totes i tots.


En Rafael i la Loli arriben, i mireu a la dreta el “Quality moment”, on anem a buscar la cua.


Conxita amb una expressió que ho diu tot.


Darrere aquesta mà hi ha dues noies boniques; una que no sabem i la Montse.


I ja tenim la cua aquí: gràcies per la vostra solidaritat.


La nominada, sembla que també la pujada l’ha fet donar-ho tot


I sembla pla… però de pla no en te res, oi Pepe ?


L’ Isaac Osuna ens senyala a l’Isaac Peral. Sabeu qui va ésser? Se’l coneix per l’inventor del submarí. No l’Osuna, no. El Peral.


Els Miguel sortejant no enfangar-se: gaire.


Miguel en sap d’asseure’s, mentre descansem a fer la fotografia de família


Passem per llocs interessant, i la Sandra s’informa, com són aquests forns.


Marc, haurà de fer un lloc a l’Imma.


I el nostre abanderat, treu la bandera. En Sebas , que si no és per ell avui ens l’oblidem


I quan tothom jaguem passat el gran toll, ens disposarem a deixar un record del dia d’avui, ben ajuntadets


La noia de color taronja, s’estrenava i l’aplaudim. La Mariona


La nostra nominada a punt de ser proclamada per tots vosaltres: Mossenaire d’honor


La Constans: Constància Alcade, ja és flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies i per molts anys.


I aplaudiments pel Sebas , que no s’ha oblidat de la bandera.


Foto de família de “Mossenaires” i grup sense compromisos i obert a tothom. Moltes gràcies per fer gran i durador el projecte.


En Rafael Robles sortirà primer a tota pastilla


Per aquest camí es puja a Montrodon: algun dia farem la bestiesa. La Laura , contenta.


Els moments de reagrupament, són ideals per saber on som, com fa en Marc.

I la Loli, també llegint per on hem passat i ara estem passant.


I a més d’estar nominada avui la Constans, ha estat la nostra
cua en alguns moments, i com és tradició als entrenaments en grup: la cua
no va sola.


I ara toca refrescar-se i beure a la font de la Tartana


I en Paco donant explicacions sobre l’origen de les estrelles a l’Oriol


Un lloc maco, i un racó que ens agrada la font de la Tartana i a més es pot fer un bon traguinyol


Avui ha estat un circuït dur, i agradable poder reposar. Ara ens espera travessar pel mig del poble de Matadepera.


Miguel, Imma, Carme i Hassan


La nova mossenaire, la Mariona

I la bandera, segueix ben conduïda cap a la Masia


Conxita i Josep Maria


Toni i Manel, al seu pas per la plaça de Sant Jordi


Rafael i Constans, també al seu pas per la plaça


I la Constans ha ensopegat als darrers metres de l’entrenament, per culpade la grava, i sort de la font per netejar les ferides. Esperem que no hagi estat res, però sap greu la caiguda. Quedarà un record d’aquest dia en que s’estrenava.


Paco i Imma


Doncs fins la setmana vinent, no tornarà a sortir del seu cau la bandera.


Molt lesionat, gairebé no pot córrer: però ha vingut per estar prop vostre. A veure si aviat et recuperes, Toni


Al mig, la Constans al costat de la Isabel i la Charo


Isabel, Constans, Charo

Sempre és una bona notícia tenir a amistats que ens facin costat i més el primer dia que s’estrenen. Avui la Constancia Alcalde, tot i que la coneixem del California, s’estrenava. Estem contents i creiem que t’ha agradat. T’hem vist riure i patir una mica a les pujades i finalitzant en una caiguda, que hores d’ara quedarà com anècdota, però que t’has fet un bon cop. Per molts anys i et desitgem tot et vagi bé i compartir més estones com aquestes. Gràcies !!

Hola, en primer lugar agradecer a Pep Moliner, que me haya nombrado Mossenaire de honor. El acto, me causó una gran Alegría y a la vez sorpresa, no me lo esperaba, gracias de todo corazón.

Paso sin más a presentarme. Me llamo Constancia Alcalde Egea, alias Constans, tengo 56 años y llevo 2 corriendo en el club California Sports.

Agradecer a Ana Lear y María José Merino, que fueron las personas que me animaron a seguir con esta deporte, que me ha permitido superarme un poco más cada día y a la vez, conocer a personas fantásticas que jamás pensé llegar a conocer. Aún, a día de hoy, no puedo creer que pueda correr 10 Km e ir al lado de mis compañeros, que son todos una ” pasada”, por su comprensión y amabilidad.

GRACIAS..

Las dos ” cursas ” oficiales que he realizado y sobre todo el apoyo de mis compañeros, del club California Sports, me ha hecho ver que este es mi deporte.
Quien me iba decir que hace dos años, no podía aguantar corriendo en la cinta. Deciros, que para mí ha sido un reto del que me siento orgullosa y felíz.

No quiero terminar, sin agradecer a Manel Expósito, del California Sports, el apoyo que me da todas las semanas. También a mis compañer@s del Cali, que me ayudan cada día a ser mejor en esta gran familia.

Para despedirme, gracias nuevamente a los Mossenaires y en especial PepMoliner, por el trato recibido en este mi primer día con vosotros, que os aseguro que no será el último. Un beso para todos.

Constans

 

 

..

 

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Ara no hi càic

« Següents - Anteriors »