blog d'en Pep

Festa major de Sabadell, sempre és la primera setmana de setembre. Es fan tot tipus d’actes i moltes entitats hi dediquem tot l’any perquè els seus Sabadellencs i tothom que vulgui, pugui participar i gaudir-ne. A més s’hi  disputa la cursa de la ciutat des de fa molts anys, així com una magnífica mitja marató. Esperem que sigui memorable.

Els Mossenaires, no oblidem que debem molt a Sabadell i sempre ens hi  agrada apropar-nos i què millor que avuí. Ens retratem, a la fotografia familiar, davant un gran rètol que ens recorda on som i qui ho manté. Al vostre grup sempre anem acompanyats de molts Sabadallencs, encara que el camp base el tenim a la Masia de Torre Mossèn Homs. Gràcies.

Algun progressiu, que fem per provar-nos i veure que tal ens han anat les vacances estivals i veiem que esteu en bona forma.

Com no pot ser d’una altra manera, el que ens agrada és veure aquestes cares contentes, les ganes de parlar i de fer sobretot esport ben acompanyades i acompanyats i sent solidaris amb els que venen un xic més a poc a poc i ens fem costat, com a filosofia Mossenaire: S’ha d’anar a la cua.

Bé; dissabte vinent, si avui no has pogut venir, t’esperem especialment a tu que ens llegeixes i tens dubte. I si no t’agrada; ens en fem responsables. Fins dissabte!!

Gràcies!!. Amb aquesta única paraula volem agrair aquest esforç que fas en enriquir aquesta trobada; diguem-li entrenament en grup. Tu ets molt important. Gràcies, Raquel

…però abans volem saludar als nostres darrers Mossenaires d’honor de les darreres setmanes i què estan esperant sortir plegats. En Joan Suárez , Mossenaire d’honor de la setmana passada, Juan Antonio Sánchez , de fa dues, i l’Ana Maria Muñoz , de fa tres anys. Recordeu que si cliqueu sobre el nom, i llavors sobre la foto, podeu tornar a llegir el regal del seu escrit. Gràcies!!

Jordi Torrente en primer terme i tota la colla començant a prendre contacte

I li hem demanat i ha accedit, i… queda nominada la Raquel. Gràcies

Raquel amb aquesta rialla, serà la nostra flamant protagonista i podreu llegir el fantàstic escrit que ens regala. Merci!!!

I avui, la nostra bandera serà conduïda per l’escriptora Gemma Solsona .

I la Sandra!!

Ded blau, al mig de la foto, un dels mossenaires més antics: en Carlos Rodríguez . La conversa inunda l’entorn de la Masia

Davant l’atenta mirada de l’ Eva Cantero , els gossos, i grans amics en Yuma i en Sherlock

un senzill agraiment manuescrit del que escriu, a la persona que accepta. Molt contents de què siguis tu, Raquel.

José Luis Alonso i Nacho Bravo , inicien tot caminant

I ja ens posem en marxa i deixem el camp base

La Raquel, enmig del grup i al costat de la Isabel Alcalde

I ara al costat de la Vergara , veiem la Raquel i tota la colla

La bandera, portada per la Gemma Solsona , i amb la Isabel

Toni Peñalver , Carmelo Luque i Manolo

“Mossenaire del Masnou”, en Tottu,Jordi Sust “Totu” amb l’ Anna Cos i en Miguel Alonso Giralde

I amb samarreta Mosseanire, el mestre en Joan Forte , en José Francisco López Padillo i l’Elisabet Caballero

La Pili

Els Grimpats, Manuel Expósito i Juanjo Fernandez

Jordi Sust “Totu” , té clar que el bon mossenaire, va amunt i avall.

Bona colla

Amb samarreta mossenaire, l’Enrique- Nilo

Ens han esborrat un camí, i aquí camp a través. Davant en Nacho Bravo

Mossenaire que no recordem nom amb l’Enric Mateu

La Mireia

I la Raquel segueix molt ben acompanyada

Conxita Rusines i en Josep Maria Antentas

La Gemma Solsona feia dies, que estant lesionada, no podia venir. Va prometre tornar i ho fa sent portadora de la nostra bandera.

Algú sap qui és el llanut?

com ens encanta veure-us a riure, com en “Totu” , al costat d’en Juanjo

I ara toca un progressiu i aquí tenim els que l’han fet a tota castanya

El “podi”: ha arribat primer en Carlos , a la dreta. I d’esquerra a dreta: Enric , Juan Miguel , Miquel i el mateix Carlos

I arriba la “nominada”: la Raquel

Ana Maria Muñoz Fuentes

Bonica perspectiva mossenaire

Fortíssima la Silvia Vila

Confirmat: Evans no ha parat ni un moment i sempre va a la cua: una i un altre vegada. Merciiiii !!!

I l’escriptora Gemma Solsona , comença el desplegament

la posarem bé?… ara ho veurem. Bonica foto on veiem com tothom va a buscar el seu lloc.

Diríem que la Bandera mira amunt. Així no l’haviem posat, mirant amunt, sempre amunt.

Ens agrada tornar a agrair a Josep Maria Antentas , que aquest bosc el va lluitar personalment, juntament amb moltes persones, perquè no desapareixés. A més avui: un dia especial. Ens ha tallat el trànsit a la carretera, perquè passeu. Ho fem amb els que aneu amb samarretes fosforescents per evitar accidents i li volem agrair la seva predisposició, com la de tots els que ho feu sempre.

… i ara a qui fem sortir: a la nostra protagonista: la nominada.

Aplaudida per tothom, ara ja l’hem proclamat tots els Mossenaires

Raquel ja és “Mossenaire d’honor”. Tot un honor i li ho agraim.

I ara agraim a qui ens duu la bandera: la Gemma Solsona

Com fem moltes setmanes, el grup va molt a Sabadell i avui és un dia especial. És dia de festa major i hem volgut agrair amb aquesta fotografia de família la sort de tenir Sabadell prop i amb tantes amigues i amics que enriqueixen la trobada. Gràcies i bona festa major.

I ens agrada recordar que el Mossenaire Jordi Sust “Totu” , ve des de el Masnou.

Merescut aplaudiment per aquesta forta voluntat de venir.

I un luxe que les persones que pleguen amb tanta cura la nostra bandera: Josep Mirabet , Gemma Solsona i Isabel Vergara

I de mica en mica retornem a córrer

Isaac , Silvia, Miquel, Juan Miguel, rient de no recordo ens deia en Mirabet.
Li haurem de preguntar o tornar-hi a aquest lloc.

I ens anem reagrupant

I fem bons progressius

I tancant el grup: Carlos, Toni, Mireia i Joan

I la Mossenaire Major!!! l’Anna!!

Des del primer dia des que ve: no para. l’Evans. Gràcies. Això és Mossenaires

Alguna cosa crema i bones coses es couen. Què bo !!, llàstima què no n’hi ha per tothom

I no oblidem que hem d’hidratar-nos, com mira veu en Carlos

I beu la Mireia

Raquel, retratada a Sant Julià d’Altura, al costat de l’Isaac

Bon lloc per reposar, dinar i beure.

Fantàstiques MOssenaires: Gemma i Isabel

Ni un xic de greix, en Miquel

I tornem a engegar els cronos

Ana, Carme, Pili… eooo !!

I què millor que una bona refrescada a la Font Mossenaire, com fa l’Eva

I a punt per fer-nos les darreres fotografies davant la masia

Gemma, Raquel, Isabel i Isabel

I avui els germans Esteban. En Litus celebrava la seva tercera vinguda i ja és un Mossenaire al costat del seu germà en Salvador. Fantàstic

Ens fa molt il·lusió que la Raquel ha esdevingui la nostra Mossenaire d’Honori el seu escrit ens emociona i ens agrada. Segur que a vosaltres també inomés volem desitjar-li el millor i que poguem compartir molts momentscom els d’avuí. Gràcies i per molts anys!!

Sóc la Raquel. Aquest dissabte quan el Pep em va proclamar Mossenaire d´Honor em va fer molta il.lusió, però a la vegada molt respecte haver d´escriure sobre mi (no és una cosa que hagi de fer molt sovint)

Sempre m´ha agradat l´esport, era la típica nena que al pati de l´escola sempre estava fent el pi pont, etc. A l´EGB era pivot de l´equip de basquet de l´escola Joan XXIII. Al passar a l´institut vaig deixar de practicar-lo. A partir dels 19 anys vaig ternir èpoques en les que vaig estar a apuntada a diferents gimnàs i va ser a finals del 2012 que vaig decidir preparar-me per
córrer la Santi Centelles, degut que aquell any havia començat a córrer el meu marit i ell anava a fer la mitja de Terrassa.

Al 2013 la meva amiga Mel va rebre un mail del CALIFORNIA SPORTS per anar a córrer amb un grup de noies que tot just s’estava formant. A l’inici no era tan voluminós, però era la manera per motivar-te per sortir a córrer, ja que sola no tenia tanta gràcia, i amb elles els km passaven super ràpid, però va durar poc, ja que al setembre del 2013 em vaig quedar embarassada d’en
Pau, vaig fer un parón bastant llarg perquè amb els dos petits era bastant complicat combinar-ho.

Però gràcies a elles em vaig envalentir a fer la meva primera mitja que va ser la de Bcn, la vaig gaudir moltíssim amb la companyia d’elles, les meves germanes i el meu marit.

Al 2015 vaig reprendre els entrenos amb més constància i vaig entrar a formar part del grup “LA TARIMA” on fem sortides pel matí amb gent fenomenal, de la que he pogut aprendre molt. I junt a Pilar, la “Kñera”, m’he pogut preparar per afrontar molts reptes.

Des d’aleshores ja he fet 5 mitges, he corregut la marató de la Transvulcania, la Ultra del Montseny, hem intentat Bastions (però va ser neutralitzada), i el següent repte és Matagalls Montserrat.

Aquest esport m’ha aportat només coses bones: meravellosos paisatges, experiències úniques i per sobre de tot, conèixer a persones amb grans valors, de les que intento aprendre tot el que puc.

Va ser al California on em van parlar del MOSSENAIRES, un dissabte fa ja pot ser un parell d’anys que em vaig animar a venir també amb una mica de por, ja que anava sola, però de seguida vaig veure cares conegudes, i en Pep com tots sabeu és una gran persona que fa que qualsevol se senti com a casa.

Espero poder venir molt més sovint

Estic immensament agraïda a Ivan, el meu marit que sempre m’anima i em guia, i no puc oblidar-me dels iaios que “benditos iaios”…

Km i Salut!

Tags: mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir d’aquests recorreguts

La definició gràcies a la wikipedia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

“Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d’interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L’European Ramblers Association – Federació Europea de Senderisme (ERA) és l’organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram. “

Aquesta creu és del GR-97
http://senders.feec.cat/gr-97

L’entrenament d’avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.

El Mossenaire d’honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire

Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d’honor, i han estat l’Isabel i l’Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.

Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes. Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem qualsevol dissabte d’aquests.

Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: “per aquí no és” i en canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des d’aquest punt. Anem-hi!!

Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal

I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò, quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al final un escrit molt interessant.

Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments

I en poca estona i després d’uns grandíssims estiraments, començarem a entrenar tothom

I ens fa molta il·lusió que l’ Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l’espatlla, la xarxa social li ha recordat que feia just cinc anys què s’estrenava de Mossenaire i això l’ha animat a venir. Per molts anys!!

A l’esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel

I el luxe d’en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l’Imma

Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar

Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d’en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David

Antonio, Juan Antonio i Antonio

Evans , al costat de bons amics què, a banda d’en Ramon al mig, avui s’estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?

Toni Gañet , seguit per en Miguel, Westerm , Antonio i Miquel

La bandera, l’ Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l’ Isaac

De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament

I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire

Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre nominat, en, Joan, i l’Albert

I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire

I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem el track d’avui

Tornem a reagrupar

I arriba la cua, amb en David, Javier , Eva i la bandera Oscar

El nostre nominat, en Joan

I arribats a l’intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l’han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!

Mira qui tenim aquí: al nostre gos mossenaire, en Yuma

I arriba la cua

Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar

I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom

… i passem de llarg de l’Hospital de Terrassa

I la bandera molt ben portada per l’ Òscar Sànchez

En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!

I a l’Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa

I en el progressiu que es proposa, n’hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat

Parell de “Grimpats”, Francis i Manel

Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.

Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d’arribar a la font

Albert , Joan i Jordi

José Pepe , Isaac i Òscar

cop de puny a la font del nostre nominat

Fabricant el seu propi got, en Xavi

I anem a itzar la bandera

Moment important: la bandera veu de nou la llum

Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester

I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d’Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia

I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l’ Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d’honor

I ara aplaudint als “Mossenaires Nous”, benvinguts!!!

Us esperem moltes vegades

I tothom vol proclamar al “Mossenaire d’Honor”, i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d’anar, en Joan Suárez Trullàs

Fantàstic en Joan!!

I la foto que abans anomenàvem dels “gronxadors”, ara sense “gronxadors”, on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d’agost.

Tres fotografies per veure-us més de prop

..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.

El 2011 sempre hi havia fotografies d’aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza

Foto d’amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou

Eiiii, que faltava un amic.

En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l’hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?

Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: “sácame guapo”.
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual

L’última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d’honor i una bona colla d’amics. Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma

Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a persones que compartim moltes coses, entre elles l’amistat, l’amor a la natura, les converses: ah !, i l’esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,

Bon dia Pep,

Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un breu detall d’on vinc esportivament parlant…..

Hola!!

Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP MOLINER. Moltes gràcies!!

Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a futbol a l’escola i després -allà per l’any 1977-, en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m’hi vaig estar fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si, allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar- me en el món de l’esquí alpí el qual sempre què puc intento anar-hi.

Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l’any 2005 -i gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a finals del mes d’Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d’Octubre a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l’any donant pedals!. Entre les sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les marxes a les què m’hi podia apuntar, els compta kilòmetres d’ambdues bicicletes em sumaven a finals d’any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt… I així va anar la cosa fins a mitjans de l’any 2013. A partir d’aleshores, un canvi d’ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns horaris més que extensos a l’entitat financera on treballo, més els desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d’anar reduint les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides… A conseqüència d’aquest fet, un parell d’anys fent esport amb moltes intermitencies i amb més pena què gloria… I va arribar el dia del canvi!… Trobant-me de baixa aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea d’entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van recomenar. I a partir d’aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l’existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per acabar, vull aprofitar l’ oportunitat com a Mossenaire d’Honor per a citar-vos a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!

I ara si, permeteu-me que m’acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase: “Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo”… Els camins ja els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..

Joan Suárez Trullàs

Tags: Amistat, Entrenament en Grup, Joan Sánchez Trullàs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs