blog d'en Pep

I sembla que va ésser ahir i ja ha passat un any.
Un any fa que em vau regalar un dia per no oblidar mai i que va ser una aportació d’energia, amistat, estimació. Tot el que m’ha passat durant aquest any ha estat molt millor pel fet de tenir aquest raconet al món on hi sou força amistats. Els més propers sabeu que tothom té els seus problemets i els anem superant si ens envolta bona gent, i parlo i amb molta il·lusió he volgut fer-vos notar com d’importants heu estat totes i tots i que un simple projecte d’entrenaments en grup, ens fa sentir-nos propers entre nosaltres i que és un dia on ens recarreguem d’energia positiva.

Per la meva part agrair de nou el que vau fer l’any passat i que sapigueu que estic bé. Ara per ara la feina està més reconduïda, i tot el que m’envolta està prou normal per dir que estem bé i anem fent, i que encara he deixat d’entrenar com ho feia abans, per mi, encara els dissabtes són importants.

Els diumenges he deixat de fer curses i gairebé no competeixo i entrenaments corrent, també pocs. Els diumenges i sortim amb la Marisol i el Nuck, a caminar per la muntanya. Alguna vegada amb amistats i fills, i ja faré alguna croniqueta algun dia d’aquests per deixar-ne constància, com ja havia fet.

De vegades seguim tracks que em baixo de wikiloc i també ens apuntem a marxes populars. Curses, ara per ara, per més endavant, les deixem aparcades. Vaig fer la Cursa Solidària per a la Infància i vés per on em va tocar a més una nit d’hotel. Vol dir que estem de sort.

Però parlem d’aquest dissabte: vam fer una volta típica d’uns deu quilòmetres i vam anar per Can Bon Vilar i algun progressiu, per provar-nos.
Els reagrupaments com a forma de ser i anar a la cua, per què sigui un veritable entrenament en grup. Reportatge fotogràfic, que no falti, amb el recolzament del meu gran amic Jordi Viñeta.

La bandera ha estat portada pel Miquel de Sabadell, l’altre capital. La bandera ja porta més de cinc-cents quilòmetres a les vostres esquenes, des de que la vàrem estrenar.

El Mossenaire Nou va ésser el meu gendre, en Manu de l’Anna.

Una mica de pica, pica per recordar que fa un any que sóc Mossenaire d’honor gràcies a tothom que ho vau decidir i endavant que fa baixada i tot i que algun dia s’acabarà, de moment ens veiem aviat.

Res millor que un tap enviat pels núvols de part d’en Joan per recordar un
moment com el d’avui. Ja fa un any!!

Ens espera un dia de celebració

Montserrat, Quim i Litus

I la bandera serà conduida pel Miquel. Serà el nostre Mossenaire Abanderat

Al costat d’en Josep Maria

Eeeep!!, i un Mosseanire Nou!!, qui serà? En Manu

Icos i la Txell

Jose i Sebas

I avui tindrem un fotògraf d’excepció: en Jordi Viñeta: gràcies per tot. Al costat del Miquel i de l’Albert

I el grup que s’havia passat l’encreuament: però no perdem a ningú

La millor cua del món

En toca conèixer al Mossenaire Nou

Jordi Viñeta, fent de foògraf. Ho fa moooolt béeee !!!

El Mossenaire nou és el meu gendre: en Manu !!! Benvingut!!

La foto familiar, d’un dia irrepetible i que a més d’una i més d’un ens deperta bons records. Gràcies i per molts anys a tothom

Heu arribat fins aquí?,

Doncs gràcies per fer possible aquest projecte a tothom, tant els que avui heu pogut estar-hi, com els que esteu a casa o qui sap on i haguéssiu volgut ser-hi. Tothom té el seu raconet dins del meu cor.

De tot cor: Gràcies!!

Ahhh !!!, i queda posar el recorregut gentilesa del nostre bandera: en Miquel

Tags: Amistat, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaire, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

Gent vinguda de molts pobles i ciutats són els que configurem aquest projecte d’entrenaments en grup i sobretot de Sabadell, què els Terrassencs coneixem bé i què la rivalitat en broma o en sèrio sempre i és. “Sabadell mala pell i Terrassa mala raça”.

Un home de Sabadell, un senyor de Terrassa.

Veureu que la fotografia hem triat expressament és veiés de fons Sabadell, ja que tenim a moltes amigues i amics d’aquesta ciutat que ells solen dir “La Capital”. Doncs bé; us estem agraides i agraits què ens heu triat i veniu fins a la Masia de Torre Mossèn Homs i podem gaudir de la vostra amistat i
companyia. Gràcies

Avui el recorregut ha estat conegut, baixant per camins amples i amb algun progressiu que heu fet qui ha volgut, i hem vist els racó de la font de l’Argelaguet i ens hem anat aproximant al bosc de Can Deu.

Per aquí i ja de tornada, hem passat per Sant Julià d’Altura, on hens podem refrescar a l’àrea de lleure.

La nostra nominada avui ha estat l’Alba Martínez, de Navàs.
Un luxe per a totes i tots nosaltres. Moltes gràcies!!!

I la Sandra és la germana de la Sandra, que fa molts anys que forma part del projecte
i sempre ha estat activa i a més a proposta seva. Gràcies Sandra. Gràcies
Alba!

Podreu gaudir del seu escrit i sabreu amb qui teniu la sort d’entrenar,
al final de la cronica d’avui. Gràcies!!

Sandra, força contenta i l’ Isaac Osuna també.

La Mariona avi sarà qui condurrà perfettamente la nostra bandera. Un luxe!!

Merci Mariona !

I avui tenim una gran visita: el Mossenaire Sabadellenc Miguel Moreno

Isabel Vergara , Sole Aguilar , Paco Barcia amb un bon badall

Quim Gaya , avui a l’hora de la foto familiar tindrà una bona sorpresa

Comencem molt ben acompanyades i acompanyats un dia més i anar fent historia

I l’Alba inicia l’entrenament

Amb el paper d’agraiment manuescrit. Gràcies de nou!

Primer reagrupament

Balme Sánchez

Fernando i Alba reagrupant

Les dues germanes de Navàs plegades

Isabel Alcalde , Isabel Vergara , Sole Aguilar

Isaac Osuna

Quim Badia

Paco Barcia i Jordi Viñeta

I la característica dels Mossenaires: “S’ha d’anar a la cua!!!”

I reagrupats de nou amb en Miquel Paradell , Fernando, Manolo

Josep Mirabet

l’Alba amb en Carmelo Luque i en Jordi Viñeta

I amb en Toni Peñalver , passant per la font de l’Argelaguet

I seguim passant per la font de l’Argelaguet, també dita per molts la “fuente del jabalí”, “fuente a culebra”, i són com alguns la coneixen. De fer Argelaguet és el seu nom real.

La nostra mossenaire d’honor de la setmana passada, la Sole Aguilar , també passant per la font de l’Argelaguet

La Mariona Linares i en Miguel Alonso Giralde estrenant unes esplèndides ulleres de veure-hi. Oi que li queden bé?

Havíeu vist mai dos Isaacs plegats? aquí els teniu: Isaac Osuna i Isaac Ortega

Juan Antonio Sánchez Amil i el mossenaire nou, anant a la cua.

I en Toni Peñalver també exercint d’autèntic mossenaire: anar a la cua!! Gràcies!!

I com no: en Miguel Moreno Moreno , que no deixa mai d’anar a la cua, el nostre Mossenaire de la Capital

Miguel Moreno Moreno

I salta la sorpresa: al progressiu que es proposa en pujada, salta l’Alba.

I aquí els capdavanters. Un bon progressiu i d’esquerra a dreta Evans , José Manuel García Cabello , Alba Martínez, Ildefonso Morenas , Isaac Ortega i Miguel Moreno Moreno  Ja sabeu que ara els capdavanters han de ser solidaris i anar cap a la cua per homologar el podi virtual que acabeu d’aconseguir: estaran a la foto de la cua?

Qui es tapa? Mmmm !!, ho sabem?

I comprovem que si: la cua està molt ben acompanyada amb qui ha fet el progressiu. El podi queda homologat. Enhorabona i de nou gràcies: això és “Mossenaires”

Ja la tenim aquí: arriba la cua. Gràcies!!!

Sabadell al fons. Avui ho dediquem a vosaltres, el Mossenaires Sabadellencs

I arribem a l’aduana: tot creuant la frontera Vallessana, ens posen un bon arbre i la Sandra fa el seu pas i l’Alba i en José Francisco López Padillo espera el seu torn

Paco Barcia fent equilibris

Jordi González Riquelme

Miguel Moreno Moreno

Els hi dèiem a les nostres amistats sabadellenques, que com és que no arreglen els camins. Bé; seguraments també és divertit que no tot sigui córrer pla i algun petit parany també ens agrada

I la Mariona Linares , se li nota que gaudeix

I en Marc Armengol , se’n surt prou bé

I en Francisco Escudero ben agafat a la branca, també passa bé

Carmelo Luque també passa perfecte

La Montse Susín ja ha passat i ara li toca a en Quim Gaya

En Miguel Sampietro se n’assegura de no ensopegar, mentre l’ Antonio Mayorgas es posa a punt

I toca el desplegament de la bandera que ha dut la gran Mariona Linares

I ara ens toca coneixa al “Mossenaire Nou”, el noi de la barba, què ara no recordem el nom. El proper dissabte l’esbrinem, o si algú el sap, si ens el fa arribar.

I a ell li sol agradar dir que viu a la capital. Doncs avui li dediquem aquests minuts a una gran persona, com és en Miguel Moreno Moreno i li destaquem que dedica moltes curses a acompanyar a un bon amic cec, sense visió. Li fa de guia. Ets gran!!

Aqui la Mossenaire Major, Anna Cos va fer allò de “Calla Miquel!!!!”,
Tothom mirant el Miquel i petant-se de riure més d’un.

I hem anant destacant als aniversaris a “Mossenaires d’Honor”, i en destaquem un en especial: el del 2014 en Quim Gaya , que ens confesa que per el seu fill, en Pau, el seu pare és un autèntic ídol i li fa el seguiment i se enorgulleix del seu pare que cada setmana corre deu quilòmetres. Saludem al seu fill, Pau, i l’esperem aviat corrent amb nosaltres.

En Quim Gaya , tot un ídol pel Pau i també per nosaltres. Enhorabona!!

I ara ens toca conèixer la nominada “Mossenaire de Navàs”, que estem a punt de proclamar

Alba Martínez ja és “Mossenaire d’honor”. Felicitats!!

Ara la coneixereu amb el seu escrit. Quedareu impressionants

Felicitats Alba

Hem volgut també dedicar aquesta fotografia a les nostres amigues i amics de Sabadell que tantes setmanes ens acompanyen i formen part del projecte. Sabadell al fons. “La Capital”, segons diuen. Gràcies per fer el projecte gran

I Mossenaires aixequen el vol, com també fan les aus del cel

Imma Morales i Carme Valldeperas ; confessen que es llegeixen les cròniques. jejejej, si?

Tant per part del Sabadellencs i Terrassencs, la Mola sempre allà. És nostra. Bonica panoràmica amb vosaltres fent-la millor

Les germanes, amb l’abanderada. Enhorabona!!

Un molt bon record amb tots vosaltres

Un que passava per allà

I la festa es va acabant

el de la gorra

Un altre vegada el de la gorra i amb en David Hernández i l’Albert Perpinyà

i en José Francisco López Padillo , la plega bé. “Eso es to, eso es to, eso es todo amigos”

I amb aquesta gestualitat i segur que temes de conversa interessants, la gent mossenaire us tornarà a esperar a totes i a tots, quan? doncs el proper dissabte a les vuit si tu vols i tant si plou com si no. Ens veiem i passeu bona setmana.

I ens fa il·lusió tancar el reportatge amb una Mossenaire i les seves filles i també de Sabadell, la Cristina Murcia , que ens encanta veure-us. Fins aviat!!

I en Miquel us ensenya el recorregut d’avui . Gràcies!!

https://connect.garmin.com/modern/activity/1461100851?share_unique_id=140

L’Alba sabem que és la germana de la Sandra, i des del primer dia que va venir, gairebé ha vingut tots els dissabtes i sabem que viu a Navàs.

Si la Sandra, la seva germana, és l’eterna “no encara”, l’Alba no s’ha fet pregar gens. A la primera, i estem agraides i agraits a totes dues, que facin gran el projecte. L’Alba treballa també amb un fenòmen de l’atletisme, un conegut que vaig fer al 100 de pista, en Joan Compte, del que guardo un
bon record i més quan m’explicava que va fer l’Spartathlon.

Alba es tot un honor tenir-te amb nosaltres i per molts anys podem gaudir de la teva amistat i companyia i et desitgem el millor. Enhorabona!!!

Hola Mossenaires!

Sóc l’Alba (la germana de la Sandra) i fa 2 mesos i mig que gaudeixo dels dissabtes amb vosaltres. Aquest esport al que tots hi esteu enganxats d’una manera o altra ha format part de la meva vida des de gairebé sempre.

Ja des de ben petita participava en les curses populars perquè a casa tots corrien; el meu pare, la mare i la meva germana i, per tant, jo no podia ser menys. Ràpidament em vaig endinsar en el món de l’Atletisme.

Vaig fitxar amb el Club Atlètic Manresa a la categoria d’Aleví . A partir d’ençà els anys van passar ràpidament i mica en mica vaig anar assolint fites esportives de mig fons (a pista coberta i aire lliure) i de cross cada vegada més importants per a mi (Medalles a Campionats de Catalunya, a Campionats d’Espanya, participació a Encontres Internacionals, realització de la Mínima Mundial Junior d’Obstacles, Beca externa al CAR, Estades d’entrenaments amb la Federació Espanyola…).

Cap als 22 anys em van acompanyar unes quantes lesions i coincidint amb la finalització dels meus estudis de Magisteri va arribar un dia que vaig dir: “No vull córrer més”.

I així va ser, de la nit al dia vaig passar d’entrenar de 5 a 6 dies a no fer res; però clar, en una casa on l’idioma que es parla és l’esport no hi deixes d’estar mai desconnectada del tot.

Actualment, el què faig és esport per passar-ho bé i per sentir-me bé. No tinc cap objectiu a curt termini (mai se sap!) però les sortides dels dissabtes amb els mossenaires han estat una excusa perfecte per tornar-me a enganxar a aquest esport.

M’agrada molt la filosofia que teniu i m’ho passo molt bé coneixent nous camins.

Ens veiem els dissabtes!