blog d'en Pep

De #Terrassa a #Sabadell sol ser terra on el grup mossenaire trepitja fort. Cada dia destaquem que venen persones amb ganes de saber de què va això d’entrenar en grup i ho destaquem, i després de moltes setmanes de nous, avui no teníem cap que s’estrenés, encara que si veiem que ens fan costat amics que, encara que vénen de tant en tant, sempre tenen un dia al llarg de l’any que tindrem el luxe de poder veure gràcies al projecte i tenim sort de no perdre el contacte.
El recorregut avui ha estat variat i hem passejat per la urbanització de Castellarnau, on hi tenim en el punt mitjà de l’entrenament a una àrea de lleure que els que teniu xics hi podeu anar a berenar i fer-los gronxar en uns divertits aparells de fusta.
S’han fet alguns progressius característics i si us mireu detingudament les fotografies, veureu què, els que acaben al capdavant, no paren i retornen a fer costat a aquells que van una mica més endarrerits, i que forma part de l’entrenament. Aquesta és una de les característiques del “bon mossenaire”
Sempre diem que a partir d’aproximadament la meitat es dona via lliure perquè el retorn fins al camp base, la masia que ens dóna el nom, sigui a gust de vosaltres: qui vulgui anar a tota pastilla fa un grup i retorna, i qui no se l’espera, això si.
Agraïm els que feu costat al projecte i ens teniu presents, tant en el vostre seguiment com quan veniu a fer aquest tradicional entrenament: per cert, ahir vam tenir una entrevista amb el diari “La Torre del Palau” que es farà ressò del nostre invent. Estarem expectants.

Per els nostres habituals circuits trobem aquestes fites que ens marquen la frontera de Terrassa i Sabadell. Segur que te la seva història i segur que us suggereix moltes coses

Engega el grup cap a un circuit que en aquest moment tots desconeixen, però segur què donarà bones vibracions per anar al costat d’amigues i amics fent una bona xerrada i un gran entrenament

Però abans fem moments de preparació, com en Ricard Moliner, mentre parla amb la Maria Ruiz, que estira un xic i la Marta es disposa a endreçar el pèl per poder córrer, en presència de l’Òscar i de tots

i a la sortida, on veiem en Juan Estudillo amb el gest característic de qui engega el crono.

clica imatge grup

I uns quant amics anem a refrescar-nos a la font de les canyes, que raja fresca i abundosa.

El passat dissabte vaig veure que l’Edu pujava corrent des de casa seva i vaig tenir l’oportunitat de poder-hi xerrar una mica. Vaig saber que juga a tenis habitualment amb el seu fill Víctor que fa uns quants anys que escampa per tot arreu les virtuts del grup i porta, segurament, a una de les persones més importants de la seva vida: al pare. Segur que ha tingut molt a veure en què l’esport sigui un eix primordial a la vida dels dos i és un luxe comptar amb la saga Martín. Per molts anys

Hola Pep,

Em fa molta il·lusió i estic molt content de córrer els dissabtes amb aquesta colla. Porto tot aquest any entrenant i posant-me en forma, feia molts anys que no corria tant. Sempre he estat fent varies activitats esportives però fa mesos vaig decidir sortir a córrer gairebé cada dia i prendre’m-ho com un repte de superació personal i de sacrifici. Vaig començar sortint sol animat pel meu fill Víctor Martín i més endavant he continuat entrenant amb ell fins que em va presentar a tots vosaltres, una colla fantàstica i molt maca. Estic molt content i orgullós de poder entrenar amb vosaltres

He fet 3 curses i el meu objectiu és seguir corrents totes les que pugui i fer una mitja ben aviat

Eduardo Martin Cobos

!

Tags: córrer, mossenaires, pep moliner, Terrassa

Què plogui ha deixat de ser notícia, donat que portem un any que sovint acabem xops com peixos i aquest dissabte també. De fet, en uns primers instants i fins ben bé la tercera part de l’entrenament en grup, els núvols es mantenien presents però semblava que no passaria d’aquí. Doncs la pluja abundant ens ha fet riure i crec que inclús ha estat una anècdota divertida córrer mullant-se.

Ens hem afanyat a fer la fotografia de família, pensant que el grup arribaria desfet i en canvi ha anat parant i engegant i hem anat plegats.

El circuït ha estat el mateix de la setmana passada, amb un canvi important: li hem canviat el sentit i l’hem fet a l’inrevés. Nous mossenaires, com ja ve sent habitual, que ens agrada, ja que ampliem les coneixences i la certesa de que continuem fent història tots plegats amb la nostra trobada. El dissabte vinent a les 08:00 hi tornarem i si no tens res a l’agenda, posa-hi “Mossenajar amb bona gent” . Precís instant en el s’iniciava un xàfec, però no ens va espantar gents i vam continuar la nostra marxa. La Maria repeteix a la trobada, i seguit per en Quim que engega el seu crono Encarant una pujadeta per arribar al lloc on ens sol agrada re-agruparnos, amb en Jose, Javi i Carmelo Els nostres “Mossenaires Sabadellencs” Fernando, Miguel, Cristina i Xavi. En Miquel i la Cristina es fan un tip de pujar cada setmana a la Mola com a part del seu entrenament i per gaudir plenament d’aquest entorn meravellós Em sembla que ets en Joan, si no sempre som a temps a canviar-ho. I de fet, ets un habitual: és fantàstic. Gràcies !!. i darrera ve la Gemma que va lluitant amb una lesió i he comprovat que te una fortalesa increïble i afany de superació. A l’esquerra amb ulleres l’Enrique Nilo i en Joan Forte. En Joan avui acabaria amb una estrabada muscular en el darrer canvi Els que tenim una edat aquesta imatge ens recorda “La Casa de la Pradera”, i ben bé que els capdavanters han d’atrapar-nos deprés que el que escriu ha fet la típica broma d’avisar quan el grup va per davant que era per la dreta. Quim, Eva i Fernando Joan, seguit per en Fernando Miquel, Maria i nous mossenaires Maria i nous mossenaires Cris amb en Traces; com era el teu nom ? i de mossenaire amb gorra fosca, en Juan Romero Sandra i del mateix color, el sogre i mossenaire de fa temps en Jorge Fabra, Gemma de blanc, Javi i Eva Encara que no ho sembli, aquí havia parat de ploure, però ens n’havia caigut una de bona Avui el nostre amic amb la Samarreta “Dale Caña”, va donant canya si, acabem de mullar-nos força Enrique Nilo, s’ha tret les ulleres, vestit de mossenaire i saludant el matrimoni Runparadis: Marta i Ricar alv costat de Toni Rubio, sense ullers per què segurament les dúia entelades En Xavi de Sabadell, avuí ens ha regalat la seva presència Jose Expósito, Joan Forte, seguit pel germà de la Tensi, l’Anna Cos i la Maria

Maria, què segur que vindrà força vegades, ja que se li nota que gaudeix.

Avui pensàvem que per la pluja no tindríem mossenaire d’honor i en canvi estem molt contents de que hagi estat en Nacho, que s’ha prestat a donar-se a conèixer. Estem molt agraïts i tot el que diu ens ha resultat molt interessant i ara sabem que és un luxe també poder córrer al seu costat. Fins sempre.

“Hola sóc Ignacio Bravo (Nacho), un novell en això de córrer. Tot va començar quan vaig conèixer a la Laura i vaig venir a viure a Terrassa deixant enrere el meu estimadíssim Alcoi, lloc on vaig néixer. En arribar aquí no coneixia ningú i el meu sogre Jorge Fabra, al qual molts en aquest món de l’atletisme coneixeu, sabent que m’agradava molt fer esport i la muntanya em va parlar d’aquest gran grup de corredors que es reuneixen cada dissabte per córrer i passar una bona estona. Al principi no ho veia gaire clar això de córrer 10km, però un dissabte em vaig decidir i vaig anar a provar i des de fa ja gairebé 4 anys cada dissabte que puc em poso les sabatilles i vaig a gaudir d’una hora d’esport en molt bona companyia. A dia d’avui li he agafat el gust a això de córrer i vaig fent carreres els caps de setmana. Vaig començar amb les de 5km i 10 km, i com tota persona competitiva em vaig decidir a provar una mitja marató que va ser la de Terrassa aquest any amb un temps de 1h32min. Després de passar-me més d’hora i mitja corrent per asfalt m’he adonat que lo meu és la muntanya i m’estic centrant més en aquests tipus de curses. Per entrenar m’emporto al meu gran company i mascota Runi al qual li encanta córrer i està desitjant que comenci de nou la temporada de canicross per poder competir. Al desembre vaig començar a entrenar a les pistes de Can Jofresa i córrer amb la UAT, sota les ordres de Pol Solanellas una futura promesa de l’atletisme. Com m’agrada provar sensacions noves fa uns mesos vaig començar a combinar el córrer amb el ciclisme per poder en un futur no molt llunyà començar amb el duatló i el triatló. Això és tot el que us puc explicar de la meva curta etapa com a corredor, però no puc acomiadar-me sense agrair a aquesta gran família de Mossenaires per acollir-me cada dissabte al matí per córrer, i en especial a tu Pep per fer això cada setmana possible. Ens veiem dissabte que ve.”

Tags: Can Bon Vilar, mossenaires, pep moliner, Terrassa