blog d'en Pep

Em deia la Conxita fa una setmana que anar amunt, li agrada, i just quan ella no podia venir és quan hi anàvem. Doncs avui li dediquem la sortida, també. Anar amunt és anar a Matadepera, a Can Roure, a la Tartana i de fet no hi anem tan sovint i ves per on, dues setmanes seguides i vam saber de bastants de vosaltres, que el circuit us va agradar, tot i ser una miqueta més urbà. De fet Matadepera és una població molt i molt bonica, i la part antiga, té racons que ens agraden. També la nova i la urbanització, amb habitatges de “rics” i de no tant… i d’endeutats.. Llocs per passejar, i gaudir de la tranquil·litat i molt endreçats.

Som un grup molt gran i, tot i els diferents ritmes, veiem com tots sou força solidaris i anem fent un conjunt majestuós i per on passem, se sent aquella remor de bona conversa, mentre enfortim el nostre cos amb un fantàstic entrenament.

Poder fer un traguet a la font de Can Roure, mentre prèviament hem passat per llocs bonics, com el camí que ens duu fins al camp de futbol del Matadepera, la plaça de l’església, els carrers per vianants, la plaça Sant Jordi, Masies com la de Cant Torrella i Can Roure, i una font que sempre raja. Això si; sense la vostra companyia res. Amb vosaltres no té punt de comparació. Gràcies a totes i a tots i ens veiem aviat. A reveure.

La Laura de Benito, en un simpàtic moment amb la Isabel Vergara, moment en el qual ens havia dit que acceptava la nominació com a la nostra flamant “Mossenaire d’Honor”

Al costat de la Núria Masegosa <link> , que des del Maig també en és

Gràcies Laura !!

Amb en Joan Forte tenim el garantit que no perdrem ningú; sempre està al tanto de la cua.

Sortim?, amb la Sandra al davant

I ben just arriba, l’Elisabet, que per temes de feina arriba al moment per estar amb tots vosaltres.

El primer raig de sol, i la nostra imponent Mola; allà!

I un dia molt especial per a tothom que és “Mossenaire d’honor” i que només se n’és un cop a la vida, com avui n’és la Laura de Benito

David i en Marc, al capdavant

I per no desfer el grup, calen uns bons reagrupaments, que si no es vol refredar-se es poden fer anant a la cua, o bé fent-la petar, que també val la pena

Com fan en Diego i en Miquel

Un grup magníficament endreçat, fruit de molts anys de fer les mateixes coses i gaudir fent-les. Gràcies amigues i amics.

I el grup “Mossenaire”, d’endinsa pel bell poble de Matadepera

I torna a reagrupar-se una i un altra vegada, per fer-se costat i gaudir plegats

I a la plaça de l’església, la de Sant Joan Baptista

I seguim pel carrer Sant Joan, pel bell mig del poble, tothom ben avingut i contents

I travessem per la plaça de Sant Jordi

I la Laura, nominada,

Al costat d’en Guille.

En Nacho, passa just i amb aquesta cara de sorpresa

Juanjo, que us aprecia com el que més, no es vol perdre un entrenament amb tan bones vibracions

I amb la Laura, reagrupant-se de nou, l’Eva, la Núria i la Isa

I el moment mossenaire: quan arriba la cua: tots aquells que van amunt i avall.

En Javier, que a pesar de patir una lesió que no el deixa fer allò que més li agrada, torna a fer-vos costat i ha vingut. Confessava que ha tingut agulletes

Passem per la masia de Cant Torrella, alhora ara Restaurant,

Dues bones amistats. En Miguel i l’Eva i amb cara de circumstàncies, en Sherlock, que no sabem si ben bé sap que estem fent-li una fotografia de bon record.

I amb vistes molt boniques, amb la zona de Can Roure i la seva església i també el cementiri

I ara els moments que més ens uneixen, quan tots fem la fotografia de familia i coneixem als nous, a la “Mossenaire d’honor” i més coses

Mentre ens anem situant

Ara ens toca conèixer als nous mossenaires

Aquí els tenim: esperem anar-vos veient i coneixent-vos pels noms, que ara no sabem. Segur que si, que ens veurem per la bona cara que feu.

I succesió d’instantànies per donar a conèixer a la nostra nominada i ara proclamada “Mossenaire d’honor” la Laura de Benito. Moltes gràcies!!

l’Emilio Sánchez, que està al darrera i junt amb més gent que l’acompanya, de la “Runeada de Sant Silvestre” a Terrassa i que ens donava la primícia que ja tenen tots els permisos i que enguany es tornarà a fer aquesta trobada que ja ve sent tradicional i molt important en el panorama social. Córrer en un dia tan assenyalat. Vol dir que aneu-vos reservant el dia 31 de desembre a les 18:00 per anar a fer un tomb tot corrent pels carrers de la nostra ciutat.

I a Can Roure i amb una fotografia feta per primera vegada en aquest indret tan bonic de Terrassa.

Com veieu no ens cansem de retratar-vos, veient aquestes cares de satisfacció i sembla que si, si. Realment aquests entrenaments us senten bé

I els més agosarats accepten el repte de fer un progressiu en un lloc de bona pujada: l’Isaac, l’Elisabet i en Westermeyer

Tothom fent un bon esforç en plena pujada, com en Marc i en David

Com l’Oriol,

I la Laura i el seu dia. Amb quina facilitat fa la pujada. Ara llegireu al final, el seu fantàstic escrit.

La Gemma, també gaudint d’endur-se’n bons records cap a casa amb el seu Samsung.

En Marc Armengol, fent una bona refrescada

La Sandra Martínez, també a punt i ja pensant en el 2016

En Joan Molina, que torna a venir sovint i exercint de mossenaire.

La Juani, que fa poc va ésser proclamada Mossenaire d’honor <link>

David, Toni i Carmelo

Quines masies més boniques tenim al nostre entorn, com la de Can Torrella

Andreu i David

La Mari

En Juanjo

El nostre incodicional amic i que no falla mai: en José Miguel Sampietro <link> al costat de la Laura

Moment simpàtic, amb en Guille i l’Isa Font i la Laura

l’Eva Gorina <link>

Fotografies de la Gemma Solsona, del final de l’entrenament

Isa, Teresa?, Pep, Juanjo

En Hassan, ens porta per primera vegada el seu germà

Fent passar-ho malament a la fotògrafa professional, tot un afeccionat

Merciiii !!! Laura !!!

En Juanjo va descobrir que en Yuma, quan prem la tapa metàl·lica fa un bot impressionant, i ens ho ensenya.

El Runi, diu que saltis tu

I tota una colla que hem volgut estar al costat de la Laura el dia que és proclamada flamant “Mossenaire d’honor”

Com veureu amb el seu escrit, és tal com ho diu i mentre el llegia, tens aquelles ganes de què no s’acabi, que en vas gaudint. Com gairebé sempre, d’altra banda, anar-nos coneixent gràcies al moment estel·lar en el que tu mateixa ens dius amb les teves paraules qui ets i que desvetllés a molts de nosaltres i deixes de ser desconeguda pels que t’envolten. Bé, només agrair-te i dir que encomanes bones vibracions i que ens agrada poder ser prop teu, ni que sigui un dissabte com el d’avui. Per molts anys i que tot et vagi bé, i tal com et vaig dir, que saber que ets una professional de la fotografia i en el que es basen molts dels nostres escrits, i ens afalaga que hagis acceptat.

Hola a tots/es!!

Soc la Laura, tinc 35 anys, vaig néixer a Sabadell, fa 9 anys que visc a Terrassa.

El Pep m’ha donat un paper on diu que la companyia i la solidaritat és la característica principal del nostre grup, el teu grup, boniques paraules per començar aquestes línies….també diu no sé què de donar-me a conèixer….bé intentaré fer-ho el millor possible….és difícil explicar com és un mateix.

Sempre m’ha agradat l’esport, sense ser conscient de petita en feia en tot moment, bici, piscina, frontó, esquí….i d’adulta en seguia fent però mai de forma competitiva, sempre com una forma de distracció i passar-ho bé, sobretot si anava acompanyat d’estar en contacte amb la natura.

Fa uns 7 anys vaig deixar de fer esport, ja sigui per la feina, falta de temps, diguem-ne excuses al cap i a la fi….haig de confessar que això em va portar a agafar pes i a ser una persona mes sedentària….i ho vaig completar sent mare….quan em vaig adonar que pujant 3 pisos d’escales arribava a dalt ofegada i amb un esforç enorme, em vaig dir a mi mateixa, Laura això ja no es el que era….ni activa i ni enèrgica com feia uns anys….

Amb l’arribada de la Noa a la meva vida em vaig adonar que m’havia oblidat una mica de mi mateixa i aquí va ser quan vaig decidir fer un canvi i començar a fer el que sempre m’havia agradat…fer esport.

Per temes logístics, horaris i “demás quehaceres domésticos” vaig decidir començar a caminar amb la intenció de corre també….bé, com tots sabeu, començar a corre és tot un repte i mes si no ho has fet mai…o feia molts anys….el primer dia que vaig decidir corre pensava que em quedava desplomada al mig del Parc Vallparadis, per cert parc que tinc mes que recorregut, sense ell no sé si estaria escrivint ara aquestes paraules….
Així que vaig decidir caminar, corre, caminar, corre….quan em vaig començar a trobar més forta i també a perdre pes, els canvis em van ajudar a seguir….i mica en mica vaig posar-me objectius a aconseguir….i
ja em veus a mi fent la meva primera cursa de 5km sola….la Santi Centelles…. Un mes abans ja corria 5km seguits tota una victòria per mi…la Santi Centelles va ser un repte doncs sempre corria sola i la cursa la feia sola també….no us podeu ni imaginar com va ser aquell dia per mi…un dia que no oblidaré mai, una gran satisfacció personal i sobretot emocionalment….a la memòria m’han quedat molts moments d’aquell dia.

Aquella cursa va ser el començament d’una nova etapa, el running m’ha canviat a molts nivells, sobretot com a persona. Sembla mentida que un esport et pugui fer canviar tant… Sobretot quan el fas sol, aprens a ser constant, tenir força de voluntat i a lluitar amb tu mateix….et tornes mes fort.

Una de les millors coses que m’ha aportat el running son les persones que he anat coneixent al llarg d’aquests anys i de moment només port quatre anys corrent….a les primeres persones que vull dedicar unes paraules són a la Gloria Mateo i la Irene Mateo, son dues persones que em van ajudar a seguir amb aquest repte de corre…que us puc dir noies!! Sou unes de les millors amigues “runneras” que he tingut i que tot i que ara no podem coincidir, sempre penso amb vosaltres i els moments que em passat juntes….Sou molt especials per mi…ja ho sabeu!

La historia continua quan vaig anar a parar al California Sports…. Un gran equip de persones i sobre totes les coses una gran família….nomes us puc dir gràcies!!! A tots/es pel vostre suport i amistat, de tots tinc anècdotes i moments viscuts, sou tants que segur i em perdoneu em deixi algú…. Començant per la Mon i la Present, la Gemma, Eva, Trini, Isas que en sou unes quantes!! Guille, Rosa, Mangel, Miquel, Txesco, Juani, Manel, Mjose Merino, Vero!!! Que als últims 4 km d’acabar la Matagalls-Montserrat em
vas venir a recolzar per acabar uns dels reptes més importants que he fet fins ara, i a en Gerard i en Patxi que també estaven allà per ajudar-me en els últims kms i tots els companys matagalleros de trajecte, com els que ens veu fer suport, sou la pera!!!….sou tants que em deixo molts noms….

No vull deixar de parlar dels Mossenaires, un grup de companys fantàstic, on sempre gaudeixo i on sempre hi ha amb qui xerrar, riure i passar-ho bé i agrair a en Pep Moliner la seva dedicació per fer possible que tots els dissabtes gaudim plegats del running i sobretot com deia al principi de la companyia i la solidaritat del nostre grup….Pep ets un crak!! No canviïs mai!!

Per últims i no menys importants, la Noa i en Mario i Avis, la meva família sense ells la historia no tindria color i només tinc paraules d’agraïment per aguantar els meus entrenaments, curses, lesions i dir-vos Gràcies per estar al meu costat i estimar-me….

En un futur, només desitjo poder seguir corrent i estar forta i sana per fer- ho, em sento molt afortunada de tenir salut i poder gaudir-la, aquest any el vull dedicar a fer mitges maratons i l’any que ve qui sap, la Marató? Perquè no?

Laura Benito

—–
LauradeBenito
PHOTOGRAPHER

http://www.lauradebenito.com/

Tags: mossenhoms.be

Un entrenament curt i intens ens tocava avui.
Aprofitant la setmana santa, on molts també fan festa de córrer, veiem que som força gent amb el mateix tarannà de cada setmana. Passar una horeta entrenant, amb bones companyies i grans converses i fer plans de futur i parlant de tot una mica. Això, qui estigui en forma, per fer les dues coses.

Uns progressius juganers per veure com estem realment i què molts heu fet. Novetat fer un davant i enrere en un dels progressius, amb foto familiar enmig. Passar per la font de l’Argelaguet, que feia dies que no hi passàvem i concloure amb la sensació d’haver estat bé tots plegats fent del córrer l’excusa ideal per fer un parèntesi enmig de les vacances de setmana santa.
Gràcies a tohom i ens veiem? Quan?

i avui, un nou amic dels entrenaments en grup, en David, és proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies David

I ara a pensar que poso, i al final de l’escrit sabreu amb qui tenim la sort de
compartir aquests moments dels caps de setmana

La Contxita i en Josep Maria, es van posant a punt

Moments de retrobades, amb en Carlos, que la setmana passada ens va
mostrar el camí

I en Balme, en estat d’espera i en Pepe al darrere fent l’estirament del cigne

Cisco fent amistat amb en Runi

La Laura, a l’esquerra avui s’estrena de mossenaire, al costat de l’Eva

Rosa i la Gemma, dos atletes de grans distàncies

I ara toca l’arrancada, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs, que en
dona nom i és el nostre camp base, amb en Balme i en Cano al capdavant.

Josep Maria, Contxita i la Silvia

David, FrAN, CESAR, Rosa, Pepe

Diego, MJ Merino,Miguel Angel, Ruben, Miquel

Gemma i Laura, seguides d’Eva, Laura i Silvia

I darrera de l’Eva, Laura i la Silvia, Laura, Albert, Cisco, Nacho i com no: en Runi

L’Albert, que sembla que vaig tibar per en Sherlock, i no. I en Nacho, vestit
d’autèntic mossenaire.

Hassan, Albert, Uri, Pepe, Laura, Eva

Hassan davant


I el mossenaire d’honor, en David: un habitual de les trobades des de fa
molt de temps

Eva i Laura, seguit per la Silvia

Mj Merino,Silvia, Miguel Angel, RUben, Cano, Fran, Cesar, tancant el grup

I en un dels bons reagrumaments, amb l’Uri i en David

I ens hem provat de nou en un bon progressiu, amb en Cesar, Hassan,
Gemma i Cano

Com sempre la Gemma ben calçada

L’Albert, en Cisco i en Balme arribant a la cruïlla i la Gemma cap a la cua.

I arriba la cha, que a més han estat els mateixos que han fet el progressiu a
les primeres posicions. Fran, Diego de blau cel, al costat de la Gemma

I ara, al progressiu de baixada: Mj Merino, Hassan, Gemma, Carlos, Cesar i
Cano. Molt en forma tothom

I ara arriba en Miquel, Cisco

I els capdavanters tornen enrere Cèsar i Cano

I la Silvia VIla, que feia dies que la trobàvem a faltar.. En forma!

Silvia, davant, seguida d’en David i l’Uri

Laura i Eva, que tancant el grup, acompanyades dels seus esplèndids
gossos i seguits pels que han fet el progressiu i les han anat a buscar:
Gemma, Pepe, Cano i Cesar

I abans del proper progressiu: Mj Merino, Sílvia Vila i Eva Gorina

En plena recta

I la foto de família, amb tota la colla, que tot i ser setmana santa, encara
hem estat força animats.

I ara coneixerem al nostre Mossenaire d’honor: en David Linares. Fantàstic

Ben aplaudit per tothom

i ara la mossenaire nova; la Laura Puertas, de blau cel.

La Contxita de taronja

I hem tornat a fer un progressiu, ara en sentit contrari

Miguel, al costat d’en Sherlock, i seguit per en Miguel Angel

I més fotografies d’amistats: Miguel, Pepe, Cesar i Silvia

Laura i Eva

Runi i Sherlock: també sempre amb nosaltres.

La Laura, sempre contenta i riallera

David, ills clucs

Anades i vingudes dels mossenaires: David i Miguel

Quina bona abraçada de dues bones amigos: per molts anys!!



Qualsevol moment és bo per tenir un bon record, i prop de la font de
l’Argelaguet i mentre reposem la Eva Cantero ens retrata



Mi camera… jeje,, merci Eva !!!

A la bassa de la font de l’Argelaguet, amb en Miguel Angel

.. i darrere, Carlos, César

Montse i Rosa

Uri i Silvia

Silvia, Laura i Eva

Carlos

Diego

Gemma i Manuel, intentant passar enmig dels arbres caiguts

Josep Maria, Miguel Angel, Rosa

David i prop en Sherlock



Ja prop del final de l’entrenament, a 1,5 qm. del final

l’Uri

Laura

Laura i MJ

David i Eva

Cano, avui ho ha donat tot als progressius, i ara, tot i content, una mica
cansat: però bé

Doncs si: fa molt de temps que li anem al darrere per què se’ns doni a conèixer i ens alegrem que sigui la colla la dels mossenaires: la seva. Una vegada em va dir que tenia una feina davant del volant, envoltat sempre de gent, que té de dur viatjant per tot arreu amb el seu autocar i ho fa molt bé i te la responsabilitat de cuidar a tothom que s’hi asseu. L’esport segur que et serveix per trobar l’equilibri amb la feina i de passada tenim la sort de gaudir de la teva companyia i ens complau poder-ne gaudir i desitjar-te el millor. Gràcies David !!

Eii !! Sóc el David, Mossenaire d’honor.

Lo de córrer, doncs, en va iniciar una amiga; la Sònia Orriols. Una vegada ficat en aquest món he fet curses com Cardedeu, Manlleu, Polinyà,  Barcelona, etc. L’Àngel, un amic que tinc del Club Natació Sabadell, és el que en va parlar dels “mossenaires”, que és on ara en trobo la mar de bé, i on corro per estar bé físicament. Donar les gràcies a tots els mossenaires i al Pep, si no, seria possible.

Força i “gas”.

Tags: córrer, mossenaires