blog d'en Pep

El circuit avui ens agrada especialment, per què Terrassa i Sabadell queden units pel vostre córrer. Travessar per camins que els veiem sempre amenaçats per les grans ciutats, que sempre miren de fer-se grans, ens fa contents. Tenir aquests espais que de moment perduren, tot i que veiem projectes que sabem que tard o d’hora el faran, com el quart cinturó i carreteres que faran canviar el que ara tant i tant gaudim i només quedaran en el nostre record. Esperem que puguem anar gaudint d’aquests espais, que fan a tanta gent com vosaltres tan feliç

El recorregut baixant, ha estat dels de luxe, en un dia de bonica llum, colors nets i paisatge envejable, amb l’imponent Mola, joia dels Vallesans que volem i estimem tothom que li agrada l’esport i la natura.

Ens agrada aquest arbre, on ens farem la fotografia de família, que està com sol i que se’l veu amb una presència de grandiositat i on us hi heu aplegat, per recordar un dia que ha estat diferent dels altres, i és que el que tens a la teva dreta o a la teva esquerra, al davant i al darrere, no havien estat mai els mateixos. Un dia únic i que hem gaudit, no creus?

I avui tenim l’honor de tenir a en Jordi Pastor, nominat a “Mossenaire d’honor”, merciiii !!!!

I l’ Antonio Mayorgas ens portarà l’emblema en forma de bandera durant tot l’entrenament.

i l’ Antonio Mayorgas i en José Liñán despleguen la bandera, davant de la masia.

I moltes noies a la foto. Recordem quan només venía cada setmana una o dues. Ara som una bona colla.

En Fran Frutos i amb una ombra curiosa de la dessuadora; serà l’ombra del Mossèn Homs?

I l’Eva i en Javier.

I comença l’entrenament

Una bona colla de “Mossenaires”, comencen a córrer al l’hora en punt cap una destí incert. Sabem que anem a Sabadell, però no sabem per on.

Doncs la bandera la portem ben custodiada per l’ Antonio Mayorgas , i ara estem a punt de passar pel torrent de Betzuca

“Com et dius?. – Em dic Ester – Ah, igual t’ho preguntaré mil vegades, – Cap problema, t’ho diré mil vegades”. Aquesta va ésser la conversa. Gràcies per venir Ester.

I el Jordi, nominat avui mossenaire d’honor, al costat del Daniel

En Joaquín Izquierdo

Moments de reagrupament amb en Rafael, Antonio, Oriol, Marc i Dani. Tenir en Marc i en Dani, ens agrada pel fet de que com a regidors de Terrassa veuen l’esport al vostre costat. Gràcies a tots dos com a representants nostres.

Avui el grup s’acabava de passar l’encreuament i els hem fet recular, com és costum. En David, aixecant el dit, no ho tenia massa clar. L’Andreu, va més confiat amb ulleres de no veuri.

“Quality moment” En Santi i l’Elisabet, amunt i avall

Rafael i Toni

Isaac

Alberto i Carmelo

Joan , Jordi i Dani

En Jordi i en Dani

La nostra Anna, que no s’oblida mai d’esperar-vos. Cap a la cua.

la majoria no es coneixien, i ara tenen inclús amistat. L’esport els uneix. El progressiu l’ha començat el mateix Antentas.
Josep Maria Antentas, Cesar, Andre, Jordi, Fran, Carlos, Juan Miguel, Angel

El nostre mossenaire de la Llagosta, en José Liñán

Javier Guerrero

Dani Nart

Impresionant

Una afició, treure els ocells al camp dins de les gàvies. De fet, cada “loco con su tema”.

Doncs als reagrupaments, amunt i avall

I una vegada pugem aquesta pujada, ja estarem pels carrers del Sabadell

I pel bosc esclarit de Can Deu

Un magnífic arbre ens espera

I toca desplegar la bandera, pel portador de la mateixa: l’ Antonio Mayorgas

ç
i en Mirabet ajuda al seu desplegament

Ester!!!!!

I ja tenim la foto a punt i ara aplaudim als mossenaires nous!!

I proclamem al “Mossenaire d’honor”, en Jordi Pastor.

i ara tots els “Mossenaires” desitgem sort als que diumenge vinent estan corrent la Marató de Barcelona. Molta força i molta sort.

És el moment familiar. Gràcies a tothom per formar part i fer possible aquest projecte

i ara marxem, tot fent camí cap al camp base

i veiem a mossenaires aturats i és que l’ Òscar Sànchez portava les claus del cotxe a la butxaca i en algun lloc o altre li han hagut de saltar i les ha perdut.

i l’ Eva Cantero i el seu gran company; en Sherlock

I no sabíem que en Jordi era familia del Mariano i avui es troben en el seu dia més especial: ara que és ja mossenaire d’honor

I en un dia magnífic, en Jordi Pastor el fantàstic mossenaire d’honor
Dani, Jordi, Pep, Oriol, Antonio, Francesc i Marc

I ara ens passen la Isa, la Laura i la Isa

Meritxell Castañé

Avui ha tingut una bona feinada, amb la bandera l’ Antonio

I acabem l’entrenament amb una molt bona hidratació a la font Mossenaire

La l

Laura Puertas

I el Juanjo !!!

Juanjo, Inma i Miguel

Fidel des de fa molts anys a la trobada, encara que ara no pot córrer gaire, ve a caminar i se’n va ben vestit en Pau

En Jordi sovinteja de fa temps els mateixos ambients què molts de nosaltres, i el veiem entrenar i se’l veu tranquil i content alhora, i tot i que no el coneixem gaire, ens agrada comptar amb ell per fer el nostre projecte gran i t’agraeixo que et donis a conèixer i segueixes fent possible tenir a gent maca com tu dins el grup. Gràcies per tot i per molts anys i molts èxits.

No fa ni cinc anys que corro, la meva família i els meus amics que em coneixen bé no es poden arribar a creure que jo corri, inclus maratons, jo sempre he sigut una mica vago amb això de l’esport, però un cop proves això de córrer és com un droga, sana.
Vaig començar a córrer després de deixar de fumar.
Venir a correr els dissabtes amb el mossenaires és lo més semblant a anar al bar, mentre corres xerres amb un i amb un altre i sense adonar-te has passat 1 horeta corrent, uns 10 km molt , molt agradablement.

Jordi

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrexerrar, Entrenaments Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Així titulava el mail de la Sílvia. Enviava el seu escrit fa tres setmanes i des de llavors que no havia pogut venir i el guardàvem. Rebre l’escrit de la “Mossenaire d’honor” per endavant és una bona sorpresa. La Sílvia no es considerava amb tants mèrits com moltes i molts de vosaltres i, veritablement tots teniu una vida i moltes coses boniques per què us coneguem una mica i sentir-vos més propers: més família. Saber que al costat portes una persona de la qual ens saps coses, te la fa més propera i te la fas més teva. Tens una mica d’ella. Ara tindrem una mica de la Sílvia,

Si el projecte te repercussió, és pel bon tarannà de moltes i molts de vosaltres, que aprofiteu aquests petits moments per despreocupar-vos de maldecaps i teniu ganes de fer salut, gaudir i riure. Donar un respir a la vida quotidiana i del dia a dia, que tot i ser repetitiu, l’hem de nodrir d’aquests moments que només són vostres.

Avui el temps era ennuvolat i per l’època de l’any, els sol surt més tard, tot i que no fa fred. Hem get una volta agradable amb uns quants progressius i al nostre racó preferit de fa molts anys, la font de l’Argelaguet, ens hem fet la fotografia de família. Gràcies a tothom per fer-ho possible i un dia més i un dia menys.

Diu la Silvia “Et vaig prometre que després de la behovia tindries mossenaire d’honor. Doncs lo prometido es deuda, i aquí tens el meu text abans fins i tot de què m’ho demanis”

La nominació: Sílvia Moya la nostra flamant “Mossenaire d’honor” . Gràcies!

I quan encara és fosc, en Toni acaba de lligar la moto i, després de no haver pogut venir el dissabte passat pel “gran recapte” d’aliments, avui torna a estar al vostre costat

I bons amics que sovint entrenen junts, es retroben, com el Víctor, amb el Buff i per segona vegada després de la lesió i amb ulleres, en Javier, al costat de la Gemma i d’esquena en Carlos

I en Wester. Que faríem sense ell!, el mestre de moltes coses i també del “foto i track al meu facebook”. Gràcies!!

En Marc amb en Josep

Xavi, Eli, Pepe, Nacho

Oriol, David, Josep Maria

Carmelo, Maria i David. Tornem a tenir la Maria!!!

Inma, José,Javi

Moment de qualitat: amunt i avall la Gemma i en Javier

I al costat de la “Mossenaire d’honor”, Sílvia Moya. Al mig, la Cinta i a la dreta la Mariona

Mariona, en tot moment la veiem gaudir

Silvia Vila i Elisenda

Evans i Pepe

Silvia, la nostra protagonista

I tota la colla passant pel mig d’un bosc, que abans era frondós i una riera de la Betzuca, que ara està degradada. Just fa un any una ventada de vents de cent cinquanta quilòmetres per hora, va bufar i trinxar aquests indrets tan bonics abans.

En Marc Armengol, que no falla mai a la trobada

En Javier ha estat el primer a fer el progressiu. Deia que ha anat a 3’12 de mitjana el quilòmetre i l’Evans que té a la seva dreta li ha aguantat força el ritme.
Gilberto, Andreu, Enrique, Karen, Maria, David, Javier, David, Evans, Miguel

La Sílvia la veiem sempre rient i més avui, que tenim la sort de tenir-la ja com a “Mossenaire d’honor”

Moments de relax

I per homologar el progressiu i el podi virtual, els primers tornen a la cua. Gràcies per la solidaritat

La nostra cua, amb la Maria al capdavant

José, que ve expressament des de la Llagosta

Guille, prop de la mossenaire: Sílvia i l’Imma

Gemma, posant-se bé les sabatilles, mentre ve la cua

Anar amunt i avall, a banda de què no et refredis, serveix perquè el projecte funcioni i tots ens sentim més units. Gràcies de nou.

Eva i Enrique

Evans, també aprofita els moments de reagrupament i amb el fons de Sabadell, s’ajusta les adidas

Maria, que ens fa molta il·lusió veura-la de nou entre vosaltres

Capdavanters al proper progressiu fins a la torre

David i Pepe, també en ple progressiu

I els guanyadors virtuals: Miquel, Juan, Mariona, Wester i Anna. Enhorabona!!

En Hassan ens pregunta, cap aquí?

La Silvia en ple entrenament

I un progressiu força pujador, amb els que l’han fet davant: Evans, David, Maria, Gemma i Xavi. Enhorabona!!

Anem a posar a punt la foto?

I com a un dels fundadors de Minyons i dels mossenaires més antics tenim a Marc Roura, i hem volgut a través d’ell felicitar a “Minyons de Terrassa”
Personalment i com a Egarencs, que la nostra ciutat tingui la millor colla de la història per haver fet moltes coses i una més.
A en Marc li hem demanat que ens ho expliqui una mica; quanta gent es necessita i de fet darrere hi ha una feina immensa i molt d’estudi
El 4 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d’alçada i 4 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles). És considerat el castell de més dificultat descarregat segons la taula de puntuacions del concurs de castells de Tarragona. El primer de la història, i únic fins a l’actualitat, el van carregar i descarregar els Minyons de Terrassa el 22 de novembre de 2015.

I queda proclamada per tots vosaltres, la nostra “Mossenaire d’honor”, la Silvia Moya.

El racó preferit per la colla, és la font de l’Argelaguet i avui triat per reposar una mica i fer-nos la fotografia tots plegats. Per molts anys!

En aquesta darrera veieu, al costat vostre, com raja la font enguany

I pel camí ens trobem a la Julia i l’Emilio, que han anat a collir uns rams per aquestes festes nadalenques

Joan, Assumpta, Nicolau

Sílvia, Mari, Sílvia, Inma, Cinta, Mariona, Karen, Anna
Eva, Charo, Eli, Assumpta, Sandra

Al costat de la nostra Mossenaire d’honor. Un gran record

I la Charo, que ha arribat tard i no ha pogut entrenar amb nosaltres. Quin greu

I ens hem trobat a en Javier López, que sempre se’l veu tan unit al Sherlock

Tothom és important per nosaltres i Sílvia Moya és molt important. Un dia, mentre corríem em va explicar la història que ara coneixereu i que per diferents motius va gosar en anar a fer un training, sense gairebé saber on es posava i de fet crec recordar, que després d’allò, d’anar amb atletes d’èlit, va investigar si hi havia colles on anar a entrenar i ens va trobar gairebé per casualitat i com veieu, és una habitual a la trobada i si; va prometre’m que un dia seria mossenaire i avui ha complert la seva promesa i per nosaltres és un gran honor.
Moltes gràcies Sílvia i per molts anys i que tot et vagi bé.

Lo prometido es deuda!

Ja fa un temps que en Pep intentava convencem per ser mossenaire d’honor. I jo sempre li donava llargues perquè anava llegint les vostres històries i veia que el meu “currículum” era molt breu per no dir inexistent .

Jo no he fet mai esport, ni extraescolars al cole, fa un parell d’anys per circumstàncies personals vaig començar a sortir a caminar, si, si, caminar, no podia córrer ni dos minuts seguits, després em vaig anar animant i vaig començar a córrer molt a poc a poc, dos minuts, cinc minuts… quan feia tres mesos que corria em vaig apuntar a un training camp a los Picos de Europa. Per fer-vos una idea jo no sabia ni lo que era un training camp..però en el moment que van sortir tots amb les malles de córrer i vaig veure les cames que tenien ja em vaig fer una idea de que potser no era el lloc més indicat per mi. Però alla vaig conèixer a Jose Manuel Abascal, Fabian Roncero i la seva dona Merche Palacios, medallistes olímpics i a tota la resta del grup , grans atletes i MILLORS PERSONES que em van demostrar que la qualitat humana de les persones va més enllà dels èxits aconseguits.

Després de sobreviure a aquell cap de setmana vaig tornar encara amb més forca i ganes de córrer. Al poc vaig descobrir el Facebook dels mossenaires i veia les fotos que anàveu posant aturant-vos per no perdre ningú i recollint a la gent de la cua. I vaig pensar: Prova-ho! com a mínim estan aquí al costat! i des de llavors aquí em teniu, algunes setmanes fallo, però si puc no m’ho penso ni un moment i el dissabte a les 8.00 ja hi sóc per compartir una horeta amb aquesta colla de gent amb ganes de córrer tots plegats entre Terrassa i Sabadell, convidant a tothom que s’afegeixi. I he tornat a trobar aquests tipus de vincle, companyerisme que tenim tots els que ens agrada córrer. Perquè com diu el Pep, si vens tres vegades seguides ja et pots considerar mossenaire. I com he començat al principi, em vaig comprometre amb el Pep que després de la Behovia ( si acabava dignament) seria mossenaire d’honor, perquè només havia fet la cursa de la dona , de la Mercè i la festa major de Sabadell . Ara ja puc dir que he fet la Behovia, orgullosa de mi mateixa i de la meva marca 1.57. que per mi és la millor ☺

Gràcies Pep per la dedicació que li poses. Salut i Kms!

Tags: Amistat, atletisme, Can Bon Vilar, córrer, Entrenaments Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, xerrar