blog d'en Pep

Així titulava el mail de la Sílvia. Enviava el seu escrit fa tres setmanes i des de llavors que no havia pogut venir i el guardàvem. Rebre l’escrit de la “Mossenaire d’honor” per endavant és una bona sorpresa. La Sílvia no es considerava amb tants mèrits com moltes i molts de vosaltres i, veritablement tots teniu una vida i moltes coses boniques per què us coneguem una mica i sentir-vos més propers: més família. Saber que al costat portes una persona de la qual ens saps coses, te la fa més propera i te la fas més teva. Tens una mica d’ella. Ara tindrem una mica de la Sílvia,

Si el projecte te repercussió, és pel bon tarannà de moltes i molts de vosaltres, que aprofiteu aquests petits moments per despreocupar-vos de maldecaps i teniu ganes de fer salut, gaudir i riure. Donar un respir a la vida quotidiana i del dia a dia, que tot i ser repetitiu, l’hem de nodrir d’aquests moments que només són vostres.

Avui el temps era ennuvolat i per l’època de l’any, els sol surt més tard, tot i que no fa fred. Hem get una volta agradable amb uns quants progressius i al nostre racó preferit de fa molts anys, la font de l’Argelaguet, ens hem fet la fotografia de família. Gràcies a tothom per fer-ho possible i un dia més i un dia menys.

Diu la Silvia “Et vaig prometre que després de la behovia tindries mossenaire d’honor. Doncs lo prometido es deuda, i aquí tens el meu text abans fins i tot de què m’ho demanis”

La nominació: Sílvia Moya la nostra flamant “Mossenaire d’honor” . Gràcies!

I quan encara és fosc, en Toni acaba de lligar la moto i, després de no haver pogut venir el dissabte passat pel “gran recapte” d’aliments, avui torna a estar al vostre costat

I bons amics que sovint entrenen junts, es retroben, com el Víctor, amb el Buff i per segona vegada després de la lesió i amb ulleres, en Javier, al costat de la Gemma i d’esquena en Carlos

I en Wester. Que faríem sense ell!, el mestre de moltes coses i també del “foto i track al meu facebook”. Gràcies!!

En Marc amb en Josep

Xavi, Eli, Pepe, Nacho

Oriol, David, Josep Maria

Carmelo, Maria i David. Tornem a tenir la Maria!!!

Inma, José,Javi

Moment de qualitat: amunt i avall la Gemma i en Javier

I al costat de la “Mossenaire d’honor”, Sílvia Moya. Al mig, la Cinta i a la dreta la Mariona

Mariona, en tot moment la veiem gaudir

Silvia Vila i Elisenda

Evans i Pepe

Silvia, la nostra protagonista

I tota la colla passant pel mig d’un bosc, que abans era frondós i una riera de la Betzuca, que ara està degradada. Just fa un any una ventada de vents de cent cinquanta quilòmetres per hora, va bufar i trinxar aquests indrets tan bonics abans.

En Marc Armengol, que no falla mai a la trobada

En Javier ha estat el primer a fer el progressiu. Deia que ha anat a 3’12 de mitjana el quilòmetre i l’Evans que té a la seva dreta li ha aguantat força el ritme.
Gilberto, Andreu, Enrique, Karen, Maria, David, Javier, David, Evans, Miguel

La Sílvia la veiem sempre rient i més avui, que tenim la sort de tenir-la ja com a “Mossenaire d’honor”

Moments de relax

I per homologar el progressiu i el podi virtual, els primers tornen a la cua. Gràcies per la solidaritat

La nostra cua, amb la Maria al capdavant

José, que ve expressament des de la Llagosta

Guille, prop de la mossenaire: Sílvia i l’Imma

Gemma, posant-se bé les sabatilles, mentre ve la cua

Anar amunt i avall, a banda de què no et refredis, serveix perquè el projecte funcioni i tots ens sentim més units. Gràcies de nou.

Eva i Enrique

Evans, també aprofita els moments de reagrupament i amb el fons de Sabadell, s’ajusta les adidas

Maria, que ens fa molta il·lusió veura-la de nou entre vosaltres

Capdavanters al proper progressiu fins a la torre

David i Pepe, també en ple progressiu

I els guanyadors virtuals: Miquel, Juan, Mariona, Wester i Anna. Enhorabona!!

En Hassan ens pregunta, cap aquí?

La Silvia en ple entrenament

I un progressiu força pujador, amb els que l’han fet davant: Evans, David, Maria, Gemma i Xavi. Enhorabona!!

Anem a posar a punt la foto?

I com a un dels fundadors de Minyons i dels mossenaires més antics tenim a Marc Roura, i hem volgut a través d’ell felicitar a “Minyons de Terrassa”
Personalment i com a Egarencs, que la nostra ciutat tingui la millor colla de la història per haver fet moltes coses i una més.
A en Marc li hem demanat que ens ho expliqui una mica; quanta gent es necessita i de fet darrere hi ha una feina immensa i molt d’estudi
El 4 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d’alçada i 4 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles). És considerat el castell de més dificultat descarregat segons la taula de puntuacions del concurs de castells de Tarragona. El primer de la història, i únic fins a l’actualitat, el van carregar i descarregar els Minyons de Terrassa el 22 de novembre de 2015.

I queda proclamada per tots vosaltres, la nostra “Mossenaire d’honor”, la Silvia Moya.

El racó preferit per la colla, és la font de l’Argelaguet i avui triat per reposar una mica i fer-nos la fotografia tots plegats. Per molts anys!

En aquesta darrera veieu, al costat vostre, com raja la font enguany

I pel camí ens trobem a la Julia i l’Emilio, que han anat a collir uns rams per aquestes festes nadalenques

Joan, Assumpta, Nicolau

Sílvia, Mari, Sílvia, Inma, Cinta, Mariona, Karen, Anna
Eva, Charo, Eli, Assumpta, Sandra

Al costat de la nostra Mossenaire d’honor. Un gran record

I la Charo, que ha arribat tard i no ha pogut entrenar amb nosaltres. Quin greu

I ens hem trobat a en Javier López, que sempre se’l veu tan unit al Sherlock

Tothom és important per nosaltres i Sílvia Moya és molt important. Un dia, mentre corríem em va explicar la història que ara coneixereu i que per diferents motius va gosar en anar a fer un training, sense gairebé saber on es posava i de fet crec recordar, que després d’allò, d’anar amb atletes d’èlit, va investigar si hi havia colles on anar a entrenar i ens va trobar gairebé per casualitat i com veieu, és una habitual a la trobada i si; va prometre’m que un dia seria mossenaire i avui ha complert la seva promesa i per nosaltres és un gran honor.
Moltes gràcies Sílvia i per molts anys i que tot et vagi bé.

Lo prometido es deuda!

Ja fa un temps que en Pep intentava convencem per ser mossenaire d’honor. I jo sempre li donava llargues perquè anava llegint les vostres històries i veia que el meu “currículum” era molt breu per no dir inexistent .

Jo no he fet mai esport, ni extraescolars al cole, fa un parell d’anys per circumstàncies personals vaig començar a sortir a caminar, si, si, caminar, no podia córrer ni dos minuts seguits, després em vaig anar animant i vaig començar a córrer molt a poc a poc, dos minuts, cinc minuts… quan feia tres mesos que corria em vaig apuntar a un training camp a los Picos de Europa. Per fer-vos una idea jo no sabia ni lo que era un training camp..però en el moment que van sortir tots amb les malles de córrer i vaig veure les cames que tenien ja em vaig fer una idea de que potser no era el lloc més indicat per mi. Però alla vaig conèixer a Jose Manuel Abascal, Fabian Roncero i la seva dona Merche Palacios, medallistes olímpics i a tota la resta del grup , grans atletes i MILLORS PERSONES que em van demostrar que la qualitat humana de les persones va més enllà dels èxits aconseguits.

Després de sobreviure a aquell cap de setmana vaig tornar encara amb més forca i ganes de córrer. Al poc vaig descobrir el Facebook dels mossenaires i veia les fotos que anàveu posant aturant-vos per no perdre ningú i recollint a la gent de la cua. I vaig pensar: Prova-ho! com a mínim estan aquí al costat! i des de llavors aquí em teniu, algunes setmanes fallo, però si puc no m’ho penso ni un moment i el dissabte a les 8.00 ja hi sóc per compartir una horeta amb aquesta colla de gent amb ganes de córrer tots plegats entre Terrassa i Sabadell, convidant a tothom que s’afegeixi. I he tornat a trobar aquests tipus de vincle, companyerisme que tenim tots els que ens agrada córrer. Perquè com diu el Pep, si vens tres vegades seguides ja et pots considerar mossenaire. I com he començat al principi, em vaig comprometre amb el Pep que després de la Behovia ( si acabava dignament) seria mossenaire d’honor, perquè només havia fet la cursa de la dona , de la Mercè i la festa major de Sabadell . Ara ja puc dir que he fet la Behovia, orgullosa de mi mateixa i de la meva marca 1.57. que per mi és la millor ☺

Gràcies Pep per la dedicació que li poses. Salut i Kms!

Tags: Amistat, atletisme, Can Bon Vilar, córrer, Entrenaments Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, xerrar

Em deia la Conxita fa una setmana que anar amunt, li agrada, i just quan ella no podia venir és quan hi anàvem. Doncs avui li dediquem la sortida, també. Anar amunt és anar a Matadepera, a Can Roure, a la Tartana i de fet no hi anem tan sovint i ves per on, dues setmanes seguides i vam saber de bastants de vosaltres, que el circuit us va agradar, tot i ser una miqueta més urbà. De fet Matadepera és una població molt i molt bonica, i la part antiga, té racons que ens agraden. També la nova i la urbanització, amb habitatges de “rics” i de no tant… i d’endeutats.. Llocs per passejar, i gaudir de la tranquil·litat i molt endreçats.

Som un grup molt gran i, tot i els diferents ritmes, veiem com tots sou força solidaris i anem fent un conjunt majestuós i per on passem, se sent aquella remor de bona conversa, mentre enfortim el nostre cos amb un fantàstic entrenament.

Poder fer un traguet a la font de Can Roure, mentre prèviament hem passat per llocs bonics, com el camí que ens duu fins al camp de futbol del Matadepera, la plaça de l’església, els carrers per vianants, la plaça Sant Jordi, Masies com la de Cant Torrella i Can Roure, i una font que sempre raja. Això si; sense la vostra companyia res. Amb vosaltres no té punt de comparació. Gràcies a totes i a tots i ens veiem aviat. A reveure.

La Laura de Benito, en un simpàtic moment amb la Isabel Vergara, moment en el qual ens havia dit que acceptava la nominació com a la nostra flamant “Mossenaire d’Honor”

Al costat de la Núria Masegosa <link> , que des del Maig també en és

Gràcies Laura !!

Amb en Joan Forte tenim el garantit que no perdrem ningú; sempre està al tanto de la cua.

Sortim?, amb la Sandra al davant

I ben just arriba, l’Elisabet, que per temes de feina arriba al moment per estar amb tots vosaltres.

El primer raig de sol, i la nostra imponent Mola; allà!

I un dia molt especial per a tothom que és “Mossenaire d’honor” i que només se n’és un cop a la vida, com avui n’és la Laura de Benito

David i en Marc, al capdavant

I per no desfer el grup, calen uns bons reagrupaments, que si no es vol refredar-se es poden fer anant a la cua, o bé fent-la petar, que també val la pena

Com fan en Diego i en Miquel

Un grup magníficament endreçat, fruit de molts anys de fer les mateixes coses i gaudir fent-les. Gràcies amigues i amics.

I el grup “Mossenaire”, d’endinsa pel bell poble de Matadepera

I torna a reagrupar-se una i un altra vegada, per fer-se costat i gaudir plegats

I a la plaça de l’església, la de Sant Joan Baptista

I seguim pel carrer Sant Joan, pel bell mig del poble, tothom ben avingut i contents

I travessem per la plaça de Sant Jordi

I la Laura, nominada,

Al costat d’en Guille.

En Nacho, passa just i amb aquesta cara de sorpresa

Juanjo, que us aprecia com el que més, no es vol perdre un entrenament amb tan bones vibracions

I amb la Laura, reagrupant-se de nou, l’Eva, la Núria i la Isa

I el moment mossenaire: quan arriba la cua: tots aquells que van amunt i avall.

En Javier, que a pesar de patir una lesió que no el deixa fer allò que més li agrada, torna a fer-vos costat i ha vingut. Confessava que ha tingut agulletes

Passem per la masia de Cant Torrella, alhora ara Restaurant,

Dues bones amistats. En Miguel i l’Eva i amb cara de circumstàncies, en Sherlock, que no sabem si ben bé sap que estem fent-li una fotografia de bon record.

I amb vistes molt boniques, amb la zona de Can Roure i la seva església i també el cementiri

I ara els moments que més ens uneixen, quan tots fem la fotografia de familia i coneixem als nous, a la “Mossenaire d’honor” i més coses

Mentre ens anem situant

Ara ens toca conèixer als nous mossenaires

Aquí els tenim: esperem anar-vos veient i coneixent-vos pels noms, que ara no sabem. Segur que si, que ens veurem per la bona cara que feu.

I succesió d’instantànies per donar a conèixer a la nostra nominada i ara proclamada “Mossenaire d’honor” la Laura de Benito. Moltes gràcies!!

l’Emilio Sánchez, que està al darrera i junt amb més gent que l’acompanya, de la “Runeada de Sant Silvestre” a Terrassa i que ens donava la primícia que ja tenen tots els permisos i que enguany es tornarà a fer aquesta trobada que ja ve sent tradicional i molt important en el panorama social. Córrer en un dia tan assenyalat. Vol dir que aneu-vos reservant el dia 31 de desembre a les 18:00 per anar a fer un tomb tot corrent pels carrers de la nostra ciutat.

I a Can Roure i amb una fotografia feta per primera vegada en aquest indret tan bonic de Terrassa.

Com veieu no ens cansem de retratar-vos, veient aquestes cares de satisfacció i sembla que si, si. Realment aquests entrenaments us senten bé

I els més agosarats accepten el repte de fer un progressiu en un lloc de bona pujada: l’Isaac, l’Elisabet i en Westermeyer

Tothom fent un bon esforç en plena pujada, com en Marc i en David

Com l’Oriol,

I la Laura i el seu dia. Amb quina facilitat fa la pujada. Ara llegireu al final, el seu fantàstic escrit.

La Gemma, també gaudint d’endur-se’n bons records cap a casa amb el seu Samsung.

En Marc Armengol, fent una bona refrescada

La Sandra Martínez, també a punt i ja pensant en el 2016

En Joan Molina, que torna a venir sovint i exercint de mossenaire.

La Juani, que fa poc va ésser proclamada Mossenaire d’honor <link>

David, Toni i Carmelo

Quines masies més boniques tenim al nostre entorn, com la de Can Torrella

Andreu i David

La Mari

En Juanjo

El nostre incodicional amic i que no falla mai: en José Miguel Sampietro <link> al costat de la Laura

Moment simpàtic, amb en Guille i l’Isa Font i la Laura

l’Eva Gorina <link>

Fotografies de la Gemma Solsona, del final de l’entrenament

Isa, Teresa?, Pep, Juanjo

En Hassan, ens porta per primera vegada el seu germà

Fent passar-ho malament a la fotògrafa professional, tot un afeccionat

Merciiii !!! Laura !!!

En Juanjo va descobrir que en Yuma, quan prem la tapa metàl·lica fa un bot impressionant, i ens ho ensenya.

El Runi, diu que saltis tu

I tota una colla que hem volgut estar al costat de la Laura el dia que és proclamada flamant “Mossenaire d’honor”

Com veureu amb el seu escrit, és tal com ho diu i mentre el llegia, tens aquelles ganes de què no s’acabi, que en vas gaudint. Com gairebé sempre, d’altra banda, anar-nos coneixent gràcies al moment estel·lar en el que tu mateixa ens dius amb les teves paraules qui ets i que desvetllés a molts de nosaltres i deixes de ser desconeguda pels que t’envolten. Bé, només agrair-te i dir que encomanes bones vibracions i que ens agrada poder ser prop teu, ni que sigui un dissabte com el d’avui. Per molts anys i que tot et vagi bé, i tal com et vaig dir, que saber que ets una professional de la fotografia i en el que es basen molts dels nostres escrits, i ens afalaga que hagis acceptat.

Hola a tots/es!!

Soc la Laura, tinc 35 anys, vaig néixer a Sabadell, fa 9 anys que visc a Terrassa.

El Pep m’ha donat un paper on diu que la companyia i la solidaritat és la característica principal del nostre grup, el teu grup, boniques paraules per començar aquestes línies….també diu no sé què de donar-me a conèixer….bé intentaré fer-ho el millor possible….és difícil explicar com és un mateix.

Sempre m’ha agradat l’esport, sense ser conscient de petita en feia en tot moment, bici, piscina, frontó, esquí….i d’adulta en seguia fent però mai de forma competitiva, sempre com una forma de distracció i passar-ho bé, sobretot si anava acompanyat d’estar en contacte amb la natura.

Fa uns 7 anys vaig deixar de fer esport, ja sigui per la feina, falta de temps, diguem-ne excuses al cap i a la fi….haig de confessar que això em va portar a agafar pes i a ser una persona mes sedentària….i ho vaig completar sent mare….quan em vaig adonar que pujant 3 pisos d’escales arribava a dalt ofegada i amb un esforç enorme, em vaig dir a mi mateixa, Laura això ja no es el que era….ni activa i ni enèrgica com feia uns anys….

Amb l’arribada de la Noa a la meva vida em vaig adonar que m’havia oblidat una mica de mi mateixa i aquí va ser quan vaig decidir fer un canvi i començar a fer el que sempre m’havia agradat…fer esport.

Per temes logístics, horaris i “demás quehaceres domésticos” vaig decidir començar a caminar amb la intenció de corre també….bé, com tots sabeu, començar a corre és tot un repte i mes si no ho has fet mai…o feia molts anys….el primer dia que vaig decidir corre pensava que em quedava desplomada al mig del Parc Vallparadis, per cert parc que tinc mes que recorregut, sense ell no sé si estaria escrivint ara aquestes paraules….
Així que vaig decidir caminar, corre, caminar, corre….quan em vaig començar a trobar més forta i també a perdre pes, els canvis em van ajudar a seguir….i mica en mica vaig posar-me objectius a aconseguir….i
ja em veus a mi fent la meva primera cursa de 5km sola….la Santi Centelles…. Un mes abans ja corria 5km seguits tota una victòria per mi…la Santi Centelles va ser un repte doncs sempre corria sola i la cursa la feia sola també….no us podeu ni imaginar com va ser aquell dia per mi…un dia que no oblidaré mai, una gran satisfacció personal i sobretot emocionalment….a la memòria m’han quedat molts moments d’aquell dia.

Aquella cursa va ser el començament d’una nova etapa, el running m’ha canviat a molts nivells, sobretot com a persona. Sembla mentida que un esport et pugui fer canviar tant… Sobretot quan el fas sol, aprens a ser constant, tenir força de voluntat i a lluitar amb tu mateix….et tornes mes fort.

Una de les millors coses que m’ha aportat el running son les persones que he anat coneixent al llarg d’aquests anys i de moment només port quatre anys corrent….a les primeres persones que vull dedicar unes paraules són a la Gloria Mateo i la Irene Mateo, son dues persones que em van ajudar a seguir amb aquest repte de corre…que us puc dir noies!! Sou unes de les millors amigues “runneras” que he tingut i que tot i que ara no podem coincidir, sempre penso amb vosaltres i els moments que em passat juntes….Sou molt especials per mi…ja ho sabeu!

La historia continua quan vaig anar a parar al California Sports…. Un gran equip de persones i sobre totes les coses una gran família….nomes us puc dir gràcies!!! A tots/es pel vostre suport i amistat, de tots tinc anècdotes i moments viscuts, sou tants que segur i em perdoneu em deixi algú…. Començant per la Mon i la Present, la Gemma, Eva, Trini, Isas que en sou unes quantes!! Guille, Rosa, Mangel, Miquel, Txesco, Juani, Manel, Mjose Merino, Vero!!! Que als últims 4 km d’acabar la Matagalls-Montserrat em
vas venir a recolzar per acabar uns dels reptes més importants que he fet fins ara, i a en Gerard i en Patxi que també estaven allà per ajudar-me en els últims kms i tots els companys matagalleros de trajecte, com els que ens veu fer suport, sou la pera!!!….sou tants que em deixo molts noms….

No vull deixar de parlar dels Mossenaires, un grup de companys fantàstic, on sempre gaudeixo i on sempre hi ha amb qui xerrar, riure i passar-ho bé i agrair a en Pep Moliner la seva dedicació per fer possible que tots els dissabtes gaudim plegats del running i sobretot com deia al principi de la companyia i la solidaritat del nostre grup….Pep ets un crak!! No canviïs mai!!

Per últims i no menys importants, la Noa i en Mario i Avis, la meva família sense ells la historia no tindria color i només tinc paraules d’agraïment per aguantar els meus entrenaments, curses, lesions i dir-vos Gràcies per estar al meu costat i estimar-me….

En un futur, només desitjo poder seguir corrent i estar forta i sana per fer- ho, em sento molt afortunada de tenir salut i poder gaudir-la, aquest any el vull dedicar a fer mitges maratons i l’any que ve qui sap, la Marató? Perquè no?

Laura Benito

—–
LauradeBenito
PHOTOGRAPHER

http://www.lauradebenito.com/

Tags: mossenhoms.be