blog d'en Pep

Si mai tens un moment: passa’t per “Can Mossenaire”.

Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.

I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.

I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé

Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.

Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!

Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una “Mossenaire d’Honor”, com tu i: moltes gràcies!!

I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.

Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.

I amb els dos dits: Nominada!!

Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina

Al costat de la Isabel Vergara i la Isabel Alcalde i la Sara (segona setmana)

Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)

I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?

A punt d’agafar-la amb molta delicadesa

En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: “El Mestre” !!! . Gràcies Joan per tot.

I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell

I en Sebas

I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar

En Quim i en Martí

I mirant l’hora, en Miguel

Viecente, Antonio, Juan Miguel i Miquel

I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier

Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.

I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar

I la bandera a l’esquena del “Mestre”, en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo

Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn

Emilio , Anna i en Cano

I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?

Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment

El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.

I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell

Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes

El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera

Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.

I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.

En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.

I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava

Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.

… i toca passar la carretera, amb molt de compte.

I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.

És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.

I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura

Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia

César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!

I de blau, en David que s’estrena avui

Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan

On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.

la Felisa, seguint a la Isa

En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre

la Sandra.

La Silvia

Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera

A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.

I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel

I ara, quedarà proclamada “Mossenaire d’honor” la Felisa Molina

Enhorabona i gràcies per tot

I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: “el Mestre” en Joan”

Va per tu

Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat “Mossenaire d’Honor”

Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!

Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major”, l’Anna Cos “, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.

I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma

La Gemma Franco

Nuria i Isaac

El Mossenaires fan camí.

Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera

La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s

Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!

Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem “gixot”. Què hi farem!!

La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem

I ara toca el desplegament davant la masia

Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara

Ieeeep !!

Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui

Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys

Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.

Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar “Los runners de la TARIMA” parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.

Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.

I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.

Felisa Molina Justicia

Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Felisa Molina Justicia, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

L’acceptació per part vostre d’aquest estil de fer esport, ens dóna moral per anar endavant i gaudir un dissabte més. Hem vist que les vostres cares solen estar rialleres i que contribuïu amb la vostra manera
de fer, a perllongar aquest projecte.

Avui hem fet un dels clàssics i que coneixem molt. Els progressius es poden fer bé per aquí, i anar a buscar i no deixar a ningú forma part de l’ADN de la nostra gent. Aquesta filosofia és la clau de l’èxit.

Moments viscuts per camins de terra, on sempre trobem un moment per interessar-nos per la vida dels que ens acompanyen i de nou els acomiadaments, amb la certesa que un nou dissabte tornarem a estar ben acompanyades i acompanyats i ens fa adonar que: ha valgut la pena.

moltes vegades ens ho sentiu a dir: el mèrit de formar una gran família, és que els uns portem als nostres millors amics per gaudir d’ells mentre correm, en un marc incomparable i avui, l’Andreu esdevé “Mossenaire d’honor”, perquè un dia ens el va portar en David. Gràcies a tots dos. Un honor

I deixem enrere la masia de Torre Mossèn Homs, amb la Imma i les dues Isabels

I en Manuel, que feia, molt i molt temps que no podia venir, al capdavant, seguit per en Rafael i l’Antonio

Albert, Miguel, Fernando, Loli, Marc, Isaac

Carlos i avui: el retorn d’en Sebastián

Josep Maria Antentas

Montse i Quim

Sonia, Silvia, David
i David

Fernando, Pau, Marc, Juan Miguel, Juanjo i Miquel

I avui, el nostre bandera ha estat , l’Enrique- Nilo

l’Enrique- Nilo

I prop dels plans de la masia de Can Montllor, un replegament per anar tots plegats

I el nostre flamant nominat a “Mossenaire d’honor”: l’Andreu Suarez

Isaac, Sandra, Oscar, Pepe i Charo

I l’Anna Cos, la “Mossenaire Major”, que ha anat a la cua a buscar al Dani Nart, que estan molt actius als progressius: ja ho veureu.

En Rafael Camargo

L’Andreu, que porta molt temps venint, sens calta, i discret i silenciós, avui ens agrada molt que es doni a conèixer i ho farà d’aquí una mica.

Charo i Imma

Avui era l’aniversari del seu naixement, el d’en Quim Gaya , i des d’aquí li desitgem que en facis molts més amb salut i ganes de córrer.

La Sònia, seguida per l’Alberto i en Miguel

Antonio i Rafael

I un moment de grans campiones.
Charo, Montserrat, Isabel Vergara, que a l’endemà guanyaria a la seva
categoria la mitja de Montornès, i la Isabel Alcalde

Eva amb en Sherlock, i l’Òscar, just al moment que arriba la nostra cua

En una dels re agrupaments, i veiem que tant en Miquel Sàmper, que avui s’estrenava, com en Dani Nart, que ja s’ha consagrat com a mossenaire habitual. Merci per fer gran el projecte, també.

Sílvia i David

I mira qui ens trobem caminant !!, en David i la Isabel Mesa

Joaquin, Sebas i Jose. Si, avui ha tornat el Sebas i com ens n’alegrem!!

Alberto, Miguel, seguits per la Mariona, que senyala amunt, amb l’Antentas, que feia tres setmanes que no podia venir per motius atlètics.. Darrera de tot l’Àngel i en Miquel

Amb gorro vermell i vingut expressament des de Castellar: en David.
Benvingut. a la seva dreta, la Sònia Orriols.

I l’ Enrique- Nilo i en José Francisco

I quan es fa un progressiu, es fa de debò. Prement de valent l’accelerador tant els dels davant…

Com des del darrera, com en Fernando i la Mariona

Però els que ho han donat tot en el progressiu han estat, en Juan Miguel, en Fran, l’Anna, en Miquel i en Dani: ara per homologar el podi, hauran de ser solidaris i anar a la cua, a acompanyar als que venen un xic més enrere.
Merci per acceptar el joc.

“Quality moment”, s’ha d’anar a la cua.

I mentre tant, arriba el nostre nominat: l’Andreu, acompanyat d’en Jose Mª Muñoz

A punt de travessar la carretera del Golf

En Quim, el dia del seu aniversari i la Montse que no sé si mira si te febre. I en Fran, també fa el mateix gest, per darrera del Fernando, però amb l’altre mà.

Enfangant-nos, o mirant de no fer-ho

Enrique- Nilo , just en un gran moment. El desplegament banderístic

Fernando del Corral , un gran maratonià i bon mossenaire.

Mariona, Miguel, Imma, Isabel

Núria, Xavi, Eva, Andreu, Eva

I avui dos mossenaires nous i ben il·lustres: directament des de Castellar i de blau cel: en David. I també s’estrena, en Miquel Sàmper: benvinguts i segur què per les cares què fèieu, vau gaudir.

I proclamen, a l’Andreu Suarez, com a “Mossenaire d’honor”. Queda proclamat i un luxe comptar sempre amb tu. Gràcies

Reb els aplaudiments de tothom, i ben merescut.

I ara arribaria en Quim, amb en Flynn

I una vegada més moment irrepetible. Gràcies a tothom.

Ara ara aviat: perdrem en Flynn, i en Quim ha hagut de refer camí per troba’l

Angel i Juan Miguel

Tota la colla refà el córrer, i el que hem dit. El gos del Quim, en Flynn, està rumiant de fer un altre camí.

La Sandra, en una posat simpàtic.

Doncs en un progressiu en bona pujada, aquí els capdavanters

Miguel, Alberto, Carlos, Víctor

I l’Andreu, un bon Mossenaire d’honor

Sandra i Isaac

I els que han guanyat el progressiu, per homologar el podi, estan “obligats” a anar la cua, i… ara si. El podi queda homologat.

Eva, Trini, Víctor i Alberto

I aquesta recta: res millor que de nou fer un bon progressiu.

I qui l’ha guanyat? en Fran Frutos : el mossenaire dels més antics, l’ Anna Cos , Carlos Rodríguez ,
La crem de la crem del projecte, i a esquerra i a dreta, en Dani i en Miquel. Magnífic podi.

Alberto Lao

I una senyora passejant amb el seu gos. Bonica fotografia.

I un senyor que ens anima i ens deixa passar.

I avui la foto de la font Mossenaire amb la Charo, la colla que va finalitzant l’entrenament i la majestuosa muntanya de Sant Llorenç

I una bona colla d’amics, es retraten amb la bandera
Joan, Miguel, Miguel, Marc, Albert i l’abanderat, l’Enrique-Nilo

Amb el Mossenaire d’honor, l’Andreu. Amb l’abanderat: l’Enrique Nilo
Joan, Isaac, Elisabet, David, Andreu, Pep, Antonio, Marc, Miguel, Enrique Nilo, Miguel.

Les amistats, que aquesta setmana han acabat una etapa i enceten un altre.
Us desitgem tota la sort del món. RunParadís ha estat i estarà present en vosaltres, grans mossenaires i bona gent.
Joan, Marc, Isaac, Elisabet, Loli, Miguel, Fernando, Enrique-Nilo, Albert

Simpàtica foto, amb els Egaramossenaires que venen corrent per darrera.

Alberto, Víctor, Manel, Jordi, Albert, Manel

Andreu i David. Dos bons amics!

L’Andreu: sempre discret i repetint molts dissabtes i enriquin la trobada amb el seu tarannà. Estic segur que el fet de estar a la colla, fa que aquesta estigui anant tot tan bé. Després de molt temps, li hem demanat que ens faci els honors i li estem molt agraits i volem continuar gaudint de la seva
companyia i amistat. Per molts anys i els millors desitjos.

Hola a tots, Mossenaires,

Soc l’Andreu Suárez i aquesta setmana se m’ha donat l’oportunitat de ser el Mossenaire d’Honor. El temps passa molt de pressa i ja fa gairebé un any i mig que em vaig deixar enredar per alguns companys i vaig decidir provar què era això dels Mossenaires. Des del primer dia, em va enganxar l’excel·lent ambient que s’hi respirava i des de llavors he intentat no faltar mai a la cita dels dissabtes, fins al punt que el ja famós “s’ha d’anar a la cua” d’en Pep ha esdevingut per mi quasi una religió…sempre que les
cames m’ho han permès.

Cal dir que tot i que els esports que més practico actualment són el córrer i la natació, la meva passió ha estat la bicicleta. Ja de ben petit, voltava amb un amic pels boscos de Palau de Plegamans. Eren petites rutes, de pocs quilòmetres, però a nosaltres ens semblaven grans aventures. De mica en mica, vaig anar evolucionant cap a la bicicleta de muntanya i, posteriorment, a la bicicleta de carretera, on vaig arribar a fer algunes competicions locals. Tot i això, els estudis i posteriorment les primeres feines van fer que deixés de banda la bicicleta, que exigia moltes hores de dedicació, i em decidís per començar a practicar d’altes esports, com ara el córrer i nadar.

Potser com molts de nosaltres he passat per aquella fase obsessiva en què els temps i els resultats semblaven ser-ho tot. Afortunadament, vaig adonar-me que la veritable finalitat és, a banda de fer salut, sentir-se bé amb un mateix i, sobretot, passar-s’ho bé. De tot això i més n’hi ha de sobres al grup del Pep i els seus Mossenaires.

Gràcies a tots i a totes, ens veiem, com sempre, cada dissabte!

Tags: Amistat, córrer, Entrenaments en grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa