19
abr.
2017
Pep Moliner
El tren passa de llarg
I ho titulem així pel doble sentit de què moltes vegades veiem passar les oportunitats davant de nosaltres, però passen i no les aprofitem. Ens hem fet la fotografia en un baixador o a on abans s’aturaven els trens i ara en canvi no, però que queda la típica estació que al llarg del recorregut en té moltes que s’assemblen: l’estació té el nom de Torrebonica.
La setmana Santa, festiva per a molta gent, ens feia dubtar de si seríem colla i si: una bona colla i hem fet un recorregut típic i agradable que ens permet fer uns progressius per jugar i provar les nostres forces una mica, i poder fer una bona #correxerrada, que és del que es tracta.
Continuem estant impressionats com cada any i enguany més pel bonic que estan els camps i ja veiem, a més, boniques flors que les acoloreixen i olors de tots tipus i del tot agradables, com el de la farigola que estan en el seu millor moment.
El Mossenaire d’honor ha estat la seva tercera participació, que es quan el guanya una nova categoria: “Mossenaire de debò”. I el fet de ser d’Honor, ens donarà la possibilitat de rebre el seu escrit i saber qui és, i que ens alegrarà, com no podia ser d’una altra manera. Què puguem compartir moltes estones com aquestes on predomina la rialla i passar-ho bé.
La Bandera ha estat conduïda per en Toni, que molts dissabtes no pot venir, i avui ha pogut i a més vestit amb la “samarreta Mossenaire”, que estrenava.
Gràcies!!
Com dèiem a l’hora de la fotografia de família, ens agrada fer fotografies de
l’entorn i aquesta la veiem moltes setmanes i avui ens l’emportem cap a
casa, i com diem: el “Tren passa de Llarg”, i és que a aquesta estació abans
els trens s’hi aturaven i ara no ho fan. Un bon record en una setmana en què
molts esteu de festa i que gaudim de la “Setmana Santa”.
I li demanem a en Sergio, que fa tres vegades que ve i que com diem ja és
un “Mossenaire de debò”, que si ens fa els honors i si: ens els fa
Sergio nominat. Enhorabona!
i el nostre bandera serà un mossenaire que ve quan pot, i avui tenim
aquesta sort, en Toni del Moral
Toni la bandera
Paco i Pau. En Pau anirà a caminar i farà
ni més ni menys que vuit quilòmetres caminant
I arriba en Xavi Miquel, que també anirà a caminar amb en Pau
Santi, Olga. Marcos
Paco, Elisabet
Ens reagrupem a la primera cruilla
Isaac, David, Elisabet, Manolo
Sergio i Carlos
La Gemma baixant pel Torrent de la Grípia
En Carlos, en la seva segona setmana
Toni
El que distingueix als Mossenaires Solidaris, que van
amunt i avall a buscar la cua. Gràcies!
Hem fet un bon progressiu i els amics que han estat els capdavanters
amb aquesta acceleració han estar:
Elisabet, Jose, Evans, Santi, Marcos i Olga. Els més ràpids!!
I ara toca anar a la cua. Gràcies!!
Hem triat un lloc nou i ara toca desplegar la bandera
Sergio a punt de ser proclamat Mossenaire d’Honor
Ben aplaudit per tothom
I sabem que li fa il.lusió. Des de que ens coneix que no ha fallat cap setmana
Sergio Segundo: Mossenaire d’Honor
Toni desplegant i la Clàudia en primer terme, cada dia més forta
Ens deia l’Olga López Castillo que té un amic que cada setmana
ens segueix, que és ciclista, i per veure per on hem anat. Tenim seguidors, i
més dels que pensem… i si va en bicicleta, s’atreviria a venir a fer-nos
companyia?
L’Isaac i l’Evans els més actius anant a la cua
En Josep Maria ens ensenya el rètol que ens diu on és el
baixador d’on venim i on para Torre Mossèn Homs i les seves distàncies. Son
rètols nous que ara informen als nostres camins
Davant d’aquest arbre, on passem, alguna vegada ens hi van retratar.
Està així pocs dies. Una meravella
Ens trobem un conegut que entrena sol.
Pare i filla de costat; en David i la Clàudia als plans de Can Canya
Un progressiu
Evans , una vegada més i després del progressiu va a la cua
José Manuel García Cabello , que conte les vegades que ha
vingut en tots els anys: 56 vegades. Tot enregistrat !!
Alberto al costat del ja Mossenaire d’honor d’avui, en Sergio Segundo
Sergio Segundo als Plans de Can Canya
Grans Mossenaires!!!!
En deia aquí en Josep Maria Antentas que segurament
era el més veterà amb setanta anys i al costat d’en Paco Barcia
de seixanta-quatre: exemples a seguir
El bandera, en Toni, amunt
A poc d’arribar ens trobem als caminants: en Pau i en Xavi
I en Sergio ja ha arribat al camp base a Torre Mossèn Homs,
davant el banc que segurament no ens el pendran
I més amb aquestes fantàstiques mossenaires,
com la Clàudia Hernández
I al camp base amb la bandera, la masia, el Mossenaire d’Honor
i tota la colla que fa gran el projecte
I l’Eva diu que quan ha arribat ja no ens hi ha trobat i
no hem pogut entrenar plegats, però queda aquest record
I arriba la cua, en Carlos, i els que l’han anat a buscar:
en Sergio i en Marcos. Gràcies!!
Quan li demanem a Sergio, que si ens fa els honors i accepta, a més li expliquem que abans fèiem servir aquest espai per poder conèixer amb qui tenim la sort d’entrenar, i ara al llegir-lo ja sabem que si: què estem de sort i estem contents. Espero que trobis molts amics entre nosaltres per poder entrenar i fer bones amistats, com entre nosaltres de sempre s’hi han fet, i fa gràcia com ens has trobat i que ara a més ens has portat també a un amic, en Carlos. Gràcies per tot, per molts anys i enhorabona
Hola,
Em dic Sergio i vaig néixer fa 39 anys a L’Hospitalet del Llobregat. Fa uns 12 anys que visc
a Terrassa amb la que ara és la meva dona. Aquí han nascut les meves 2 filles Núria (9) i Maria (3).
La muntanya ha estat la meva passió des de ben petit encara que el meu entorn no ha estat ni gaire muntanyenc ni gaire esportista. L’excursionisme, l’escalada i Alpinisme han estat els esports que més he practicat des de jovenet, tot i que els meus pares (i la meva dona després!) no els hi feia gaire gràcia. Amb les complicacions de la vida d’adult i el naixement de les filles poc a poc les escapades a la muntanya van ser menys i menys freqüents fins que van quedar reduïdes a sortides matinals per la Mola una vegada al mes i una o 2 sortides “grans” a l’any i gràcies.
A mida que el número d’excursions o sortides a escalar es reduïen, les sortides a córrer
s’incrementaven. Al principi corria pel polígon de Can Petit que no queda lluny de casa i poc a poc vaig començar a endinsar-me al bosc on vaig anant descobrint camins i corriols, cada vegada una mica més allunyats. Al poc, van arribar les curses, primer les populars de 10 km i després les curses de muntanya, sempre sense arribar més enllà de la mitja marató. Em deia a mi mateix que abans dels 40 havia de fer la meva primera marató però hi havia temps i mai em decidia.
No recordo exactament ni quan ni com però ja fa anys que vaig assabentar-me de l’existència del grup d’entrenaments de Mossèn Homs . Ho trobava molt xulo però sempre em feia no sé que arribar i acoblar-me sense conèixer a ningú.
Fa 4 setmanes vaig apuntar-me a la meva primeramarató de muntanya que serà al setembre (2 setmanes abans de fer els 40! ) i vaig pensar que no estaria malament buscar gent per sortir a entrenar. Buscant grups d’entrenament a Terrassa no vaig saber trobar-ne cap excepte un de pagament (norrr!!!) i la web dels mossenaires…. I més o menys així és com vaig arribar l’1 d’abril al pàrquing de la torre del Mossen Homs sense saber massa bé que em trobaria i mirant de passar desapercebut… i aquí estic, com a Mossenarie d’honor i desitjant poder gaudir de moltsentrenament amb tots vosaltres
Moltes gràcies!.
************************************
Moltes gràcies, per tot
Sergio
Tags: Amistat, atletisme, Can Bon Vilar, córrer, córrer-xerrar, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa
02
juny
2016
Pep Moliner
Si mai tens un moment: passa’t per “Can Mossenaire”.
Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.
I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.
I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé
Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.
Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!
Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una “Mossenaire d’Honor”, com tu i: moltes gràcies!!
I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.
Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.
I amb els dos dits: Nominada!!
Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina
Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)
I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?
A punt d’agafar-la amb molta delicadesa
En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: “El Mestre” !!! . Gràcies Joan per tot.
I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell
I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar
En Quim i en Martí
I mirant l’hora, en Miguel
I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier
Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.
I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar
I la bandera a l’esquena del “Mestre”, en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo
Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn
I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?
Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment
El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.
I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell
Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes
El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera
Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.
I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.
En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.
I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava
Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.
… i toca passar la carretera, amb molt de compte.
I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.
És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.
I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura
Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia
César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!
I de blau, en David que s’estrena avui
Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan
On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.
la Felisa, seguint a la Isa
En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre
la Sandra.
Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera
A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.
I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel
I ara, quedarà proclamada “Mossenaire d’honor” la Felisa Molina
Enhorabona i gràcies per tot
I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: “el Mestre” en Joan”
Va per tu
Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat “Mossenaire d’Honor”
Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!
Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major”, l’Anna Cos “, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.
I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma
El Mossenaires fan camí.
Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera
La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s
Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!
Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem “gixot”. Què hi farem!!
La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem
I ara toca el desplegament davant la masia
Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara
Ieeeep !!
Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui
Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys
Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.
Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar “Los runners de la TARIMA” parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.
Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.
I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.
Felisa Molina Justicia
Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Felisa Molina Justicia, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa
