blog d'en Pep

Ens ho hem agafat amb ganes i es nota que la temporada promet. Gent vinguda d’arreu a fer un entrenament per la zona de Can Bonvilar, Bosc de Can Deu i tot fent proves de com ha anat l’estiu. Ja es veu una millora atlètica i una bona colla de Mossenaires que han anat fins a Sant Vicenç de Verders i tornar. Hem celebrat, com moltes setmanes, els aniversaris a Mossenaires d’honor a la mateixa setmana i mes però d’anys anteriors.

La bandera ha continuat el seu quilometratge a l’esquena d’una gran Mossenaire, la Mariona i hem desitjat sort a qui fareu la Matagalls el dissabte vinent i no podreu venir a fer la trobada habitual.

Us esperem el proper dissabte a les 08:00 i sense compromís. Vagi bé i bona setmana i a #corrergaudir.

Un lloc que és molt bonic per estar-hi és Sant Julià d’Altura, i avui la gran familiar mossenaire hi faràs la parada més important

I sempre se’n recorda de nosaltres en Ferran, i quan poc ens ve a fer costat.

l’Anna amb en Ferran

José i Sebas

Com deia l’Emilio: avui no m’ho podia perdre!!

I li demanem…

ara amb la masia de fons

I accepta de bon gran la nominació a “Mossenaire d’honor” en Manuel Ales. Enhorabona

I avui la bandera la durà amb ganes i força la Mariona Linares !!!- Gràcies!!

Mariona Linares i l’Oriol

Cap a on anem Pep?, ens pregunta en Gaby. Ahhhh !!! el secret més ben guardat.

I amb aquesta fotografia feta pel Gaby, deixem la Masia de Torre Mossèn Homs: el nostre camp base

I amb la bandera a l’esquena de la Mariona

I passem pel l’Àrea d’estadada del Centre d’Informació Ambiental Can Bon Vilar

I els amics David i Andreu al capdavant

El nostre nominat, en Manuel

Amb el document d’agraïment, en Manuel. A la seva dreta en Jordi i a l’esquerra en Quim

Sebastián

La font de l’Argelaguet

No tenim massa fotografies d’aquest préssec. Aquesta ens la fa en Gaby

Toca desplegament

Dues grans persones, molt maques i increïbles: nascudes el mateix dia, el mateix més i el mateix any. S’han conegut fa anys a Can Mossenaires. L’Eva i la Mariona

Ferran i Maten, amb l’Òscar que s’ho mira

Ara llegirem els aniversaris

I ll’Emilio rep el vostre reconeixement

I en David també

I l’Eva, també d’aniversari

I en Pep anuncia al Mossenaire d’Honor

Ja el tenim i a punt d’ésser proclamat per vosaltres

Manuel Ales Mossenaire d’honor

Manuel Ales Mossenaire d’honor: Enhorabona!!!

Manuel Ales Mossenaire d’honor: Enhorabona!!!

I en aquest punt, la fotografia de família. Una més per l’historial

I els ocells aixequen el vol, i Mossenaires també

Olga i Santi i Francisco, amb el fons de Sant Julià d’Altura

Paco Barcia , danvant de San Vicenç de Verders.

La Manuela davant l’hermita

Quim, Dolores, Miquel, Manuel

Toni, Oriol, Francisco, Sebastián, Jordi

Manuel i Eva,

Un bon lloc un fer un bon àpat

La Manuela

I a la font amb en Jordi i la Manuela

Pep, Jordi, Gemma, Manuela

Albert i “el mestre”, en Joan

La foto del compte enrera, al camp base. Gràcies a tothom

Aquesta fotografia és molt important, donat que aquestes persones es saben fer costat, aconsellar i animar. Grans persones
En Carles no coneixia a en Toni, un amic del Pep de la mili i que després de més de trenta anys no hem perdut contacte i ens uneixen moltes coses. Gràcies Toni Ferrer

https://www.strava.com/activities/1175256384

Si fa uns mesos ens vam creuar quasi per casualitat pel bosc de Can Deu, ara després de força dissabtes, és un habitual en Manuel i avui proclamat a un grau més “Mossenaire d’honor” Un luxe tenir i enriquir amb persones com tu al projecte d'”Entrenaments en grup”, i avui tothom et coneixerà una mica més. Enhorabona!!

Hola Mossenaires, no estic acostumat a presentar-me, però vull que em conegueu. Sóc nascut en franca fins als 10 anys. Després vaig venir a Badalona, en què he passat 30 anys iniciant-me al running seguint per aquells temps els meus ídols, Abel Antón i Matín Fiz. Vaig començar al litoral badaloní i polígons solitaris amb alguns ensurts per aquells llavors d’alguns gossos solts. Les meves primeres curses van ser la cursa del Corte Ingles, amb 14 anys per promocionar les olimpíades i fins ara no he parat. Pràcticament com vosaltres, ja que ens agrada l’esforç en realitzar qualsevol esport relacionat amb la natura, recollint els beneficis en respirar els contrastos d’olors i sentir que podem aconseguir el que ens proposem. Per això anem fent anys i ja no ens paren.
Ara em toca gaudir d’aquests paratges, entre Terrassa i Sabadell en el qual resideixo, ja per 15 anys. Bé crec que ens anirem coneixent-nos. Cada vegada més gent acudeix al grup de persones molt senzilles i naturals en què percebem amb amistat a tot el que s’uneix al grup. Ets un crack Pep! Moltes salutacions

vols el teu banner?

Tags: Amistat, atletisme, Can Bon Vilar, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Sabadell, Terrassa

Amunt o avall el que compte és què ho estem fent plegades i plegats, una vegada i un altre i que tenim ocasió d’estar envoltades i envoltats per persones que valen molt la pena i que sense aquests tipus de projectes, que barreja esport, natura i amistat ho fa encara més atractiu. Ens heu escoltat més d’una vegada que per aquí han passat més de set-centes persones diferents, i que un dia o un altre, sempre al llarg dels anys, un dia ens fa companyia i podem estar prop de cadascú de vosaltres. Només per això, ja val molt la pena.

Però, el que avui hem anat amunt. Encara que majoritàriament anem al començament de baixada, avui ho fem de pujada i per uns llocs que s’anomenen Anella Verda i que manté uns camins millorats, amb racons pel repòs i per gaudir de la natura i que nosaltres agraïm d’allò més.

Ens hem dirigit a la zona de la Masia de Can Roure, on hi ha la font del mateix nom, i que ens servirà i sobretot a aquesta època, per mullar la gola i el clatell i garantir una bona refrescada. Les fotografies estaran per allargar encara més el record i farem sempre noves amistats. Hem conegut dos nous Mossenaires, i ampliar la llista dels Mossenaires d’honor i de nou la bandera ha augmentat els seus quilòmetres a l’esquena vostra.

Tenim cura en travessar la carretera, donat que sempre conviure algun moment amb cotxes, té perill i sempre demanem passar tots alhora i esperant que tothom estigui al punt i al cas.

En definitiva, un dissabte Mossenaire de nou per a la història i que com a resum és: gaudiment intents i agraïts a tothom. Fins aviat!!

JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer amb qui tenim la sort de compartir grans moments

JuanMa Martín nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i gràcies!!

D’ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics que alhora esdevindran grans mossenaires. Avui en Xavi, que després coneixerem.

Engeguem des d'”Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs”

Montse Susín 

Xavi, Carlos, Nacho

Carme Valldeperas 

Eva, Inma, Icos, Txell, Núria

Núria Mayoral 
[img][/img]

Manolo, Sandra, Angel, Eva

David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)

Jordi González Riquelme 

Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa

JuanMa amb el Mossenaire nou

I com a bon mossenaire cap a la cua

I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar per un nou reagrupament

I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants de l’alta muntanya i practiquen aquesta afició

I de ben segur tenen moltes coses de què parlar

En Víctor, el nostre bandera d’avui.

I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també

l’Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.

I ens esperem per seguir un corriolet

I alguna baixadeta que unes millor que d’altres la baixen com poden i saben

Una bona opció és el que han fet la Carme i l’Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades

Vestit de Mossenaire Enrique- Nilo 

Roberto

Manolo

Amb la llengua fora, en Carmelo

Txell al capdavant

Quim Gaya vestit de Mossenaire

I en JuanMa i en Jordi al reagrupament

Ja tenim la cua aquí

Reagrupant

Quim i Monstse

Xavi Pons vestit de Mossenaire

Antonio Mayorgas vestit de Mossenaire

Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic

I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup

Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!

Imatge de cua a la font de Can Roure

Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure

Imma Morales 

Segueixen les cues.

Una selfie en tota regla

Josep Mirabet 

Antonio Aguilar 

Víctor comença a desplegar

Cal posar bé la bandera

La Sandra desapareix

Toca conéixer el nominat

JuanMa Martín, queda proclamat “Mossenaire d’Honor” i com a curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus. Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!

Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom

Ara a esperar l’escrit per ser ben conegut per a tothom

La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d’avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles

Pleguem la bandera

Baixem

Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca

Toca passa la carretera de Talamanca

i a qui ens trobem?

Sandra i Marc Sala 

I aquí ens acomiadem d’aquests mossenaires, en Marc i la Sandra

Avui ens esperava una sorpresa

En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom i des d’aquí el nostre agraïment. Gràcies!!

Manuel Ales

I volem mencionar als nostres “Mossenaires Nous”: en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades

12, 11, 10, 9… foto corrent!!!

I davant la masia, la darrera foto

Si voleu veure el video del entrenament https://www.relive.cc/view/1083997299
Si voleu veure els temps i recorregut https://www.strava.com/activities/1083997299

Sempre pensàvem que tocàvem sostre i no: amb en JuanMa pugem més amunt. Un muntanyer que té tots els Pirineus i els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa recalca que li queda un 3000 per fer i tant de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i de nou ens tornaràs a sorprendre agradablement i estem cofois de saber que podem comptar amb la teva amistat i podem entrenar al teu costat. Moltes gràcies, enhorabona i et desitgem el millor.

Ja!!!!!!!

A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!! Pensava que aquest honor estava reservat als constants, als que fan més pinya, a corredors de veritat,….

Doncs bé, primer ès presentar-me amb propietat pels que encara no em conegueu, sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles més muntanyers i de joventut em coneixen per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com vulgueu.

Si, la veritat es que tot just us acabo de conèixer, de fet mai he sigut un gran “runner”. Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de córrer res de res. Tot va començar al deixar enrera la joventut i el fet de ser pare que em van suggerir demanar-me una “excedència” en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixar mai aquest món, d’alguna manera o una altra vaig haver de trobar una vàlvula d’escapament, de fet vaig trobar dues.

Primera: el meu amor per la natura em van fer plantejar aprofitar aquest particular “sky line” que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar totes les fonts, pous, surgències d’aigua de Sant Llorenç, l’Obac i rodalia. La cosa va acabar prenent forma en el meu blog (rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on descric el meu progrés. És un blog modest, crec que de vegades poc rigorós, però on podeu trobar una bona feinada. Tingueu en compte que aproximadament tinc catalogades unes 350 fonts i porto trobades unes tres quartes parts d’elles.

Segona: sempre he volgut estar a punt per encegar-me en qualsevol aventura muntanyera, això vol dir estar en forma, que es tasca difícil si no surts tant com abans. Solució, sortir a córrer encara que no m’agradi. Doncs vaig pendre com a rutina sortir una vegada a la setmana a córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn periurbà i agronatural que sorprèn. La història es que al final m’he enganxat. Tímidament t’apuntes a alguna cursa de barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes i descobreixes sensacions que tenia per exclusives de la muntanya.

El panorama no ès gaire motivador, tothom corre més que jo, el món està pler de “runners” de segona divisió, personal amb un físic, diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja m’han doblat, personal del sexe MENYS dèbil que són autèntiques màquines i fins i tot un amic urbanita de tota la vida, pare de família, que m’entero que el cabrón fa maratons i amb temps de màster …..quina motivació podria trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer….la importància d’aquest vocable no és córrer si no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça, comencar a rodar el cós i ser conscient de com comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg del cor, el fet de veure com el món gira a sota els teus peus….crec que ho enteneu…no? És una experiència que evoca vitalitat.

Això és el que el córrer m’aporta i si a més ho puc compartir, la jugada surt rodona.

Gràcies per acompanyar-me.

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mirabet, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa, Torre Mossèn Homs