blog d'en Pep

Aquest bosc que travessem, ens dóna una idea de com devia ser fa uns anys tota aquesta zona. Si bé ara és un corriol que ens agrada per la seva frondositat, acolorits amb els colors de la tardor i encara sense massa fred, per l’època, si que amb l’escalf de tots els que ens agrupem en aquest projecte de cada dissabte, es farà de nou un entrenament memorable, on coneixerem a tres mossenaires noves, la Susanna i les germanes Anna i Berta i a on en Paco ens donarà una explicació del que representa una cursa solidària, on els beneficis aniran a la infància i on cada any ens hi convida des de Can Mossenaire.
Repassarem qui va ser Mossenaire d’honor, tal dia com avui però de diferents anys com en: David, Jaume, Isabel, Lola, Joaquim, Eva, Pascual, Jose, Mireia.
I el nostre gran protagonista: el Mossenaire d’Honor, que avui recau en una gran persona: en German Martínez que al final podreu conèixer una mica més, per l’escrit que ens fa arribar.

Destacar que sempre es respira un gran ambient, unes xerrades fantàstiques i de nou les ganes de tornar-hi. Sí o no? Tu que creus?

Per nosaltres tenir a en German nominat, és tot un honor

Quedes nominat a Mossenaire d’honor

I el bandera serà en Paco Utrera, que com cada any fa una tasca impressionant ajudant a qui més ho necessita, organitzant una cursa molt important a la nostra ciutat http://cursainfancia.com/

Mossenaires desitja que sigui un èxit i gràcies per venir

Paco Utrera

German al costat del Miquel i Juan Miguel

Miquel Paradell , tot un luxe!!!!

Oriol i Olga

En Juanjo Fernandez super feliç

German reagrupant amb tres Isabels

Juanjo Fernandez

Miguel, Isa, Maria Teresa

Isabel Alcalde

Núria Mayoral

Sandra Martínez

El nostre nominat en German

Hem fet el progressiu on els capdavanters: Jose, Sebas i Miguel

Isa, Balme

Icos, Oriol

Anna

Isabel, Xesco

Paco, Carme

Víctor, Juan Carlos, Maria Teresa

En German, amb les Mossenaires Noves: les germanes Anna i Berta

V I D E O

https://youtu.be/99jvqlP_okQ

Després d’un bon progressiu, endavant i endarrera de la Sandra

Desplegament de la bandera

Habitual: surt al revés: jeje

I si al 2008 en Pascual va ser Mossenaire d’Honor, no va ser fins el 2014 que ens va fer un brillant escrit. Gràcies Pascual

Pascual Vicente

I una de les Mossenaires Noves, la Susanna. Benvinguda!!!

Les tres Mossenaires noves: Anna, Berta, Susanna

Les dues germanes: benvingudes!!

Benvingudes a les tres Mossenaires Noves. Per molts anys!!

I ens toca proclamar al “Mossenaire d’Honor”

German Martínez Conde queda proclamat per tots vosaltres el nostre “Mossenaire d’Honor”, enhorabona!

I en Paco Utrera ens parlarà de la Cursa per la Infància

http://cursainfancia.com/

http://cursainfancia.com/

Fotografia de família d’un quatre de novembre únic. Moltíssimes gràcies a tothom i fins dissabte!!!

Fins a la recta final, els Mossenaires van a la cua a buscar a qui pugui venir. Gràcies!!

Dotze, Onze, Deu, Nou, vuit…. i surt la foto que surt. Gràcies pel moment

https://www.strava.com/activities/1260551981

Sempre que ve en German, transmet una imatge de serenor i de persona agradable i avui tinc la oportunitat de saber una mica més de tu, encara que les xarxes socials sempre ens apropen, com veus que freqüentes colles que ens agraden. Avui tenim la sort de què formis part de la gran llista de Mossenaires d’Honor i per nosaltres i per mi és tot una Honor. Gràcies i enhorabona i per molts anys.

Recordo els motius que em van encoratjar a córrer inicialment. Recordo la reflexió que em vaig fer com a persona una vegada passat els 41, on vaig començar a visualitzar la vida des d’una altra perspectiva. Havia de cuidar-me, havia de baixar de pes i devia fer una vida una mica més saludable perquè passats els 40 ja deixes de ser un xiquet, encara que continues sent un xaval, jajajaja.

Mai no hauria somniat en arribar a creuar determinades metes, alguna marató, mitges, curses de 10 km i encara no sent important els temps, he après i comprès que moltes coses a la vida corresponen a qüestions d’actitud, perseverança i treball. Així doncs, res de tot això hauria estat possible si no fos per l’esperit de les persones que practiquen aquest esport, a la seva ajuda , a la seva col·laboració, als ànims que t’aporten en els moments baixos. Aquí te n’adones que no només es tracta de córrer sinó de l’esperit de solidaritat, afecte i cordialitat que et transmeten les persones immergides en aquesta tasca. Aquest és l’autèntic motiu que fa que continuï rodejant-me de totes aquestes persones i practicant aquesta activitat.

Ara em vénen molts noms i persones al meu cap, Montse Gervas, Isa Vergara, Mayte i Feli Molina, Luci, Present, Isa López, Sonia Lázaro Bet, Tere Cámara, Rafa Navas…, disculpeu perquè la llista és molt llarga i es faria interminable

Avui ha estat un dia molt especial i que em sento especialment orgullós de pertànyer al grup de mossenaires, un actor protagonista i fonamental per als amants del running, de la natura, de la concòrdia, del companyerisme i el respecte cap als nostres semblants, tot de forma altruista.

Agrair la responsabilitat, compromís i competència de determinades gents, que amb el seu treball i l’excel·lència com a persones, fan possible que cada dissabte propiciïn que ens puguem reunir a realitzar aquesta d’activitat, afavorint que molts de nosaltres puguem sentir-nos millors persones amb els valors que ens transmeten.

Gràcies mossenaires

Tags: Amistat, atletisme, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaire, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa

Un dels circuits diferents, és el que ens duu al “Dinosaure”. Aquesta enorme escultura feta amb ferralla i que un dia va fer un artista Egarenc, en Roc Alabern i que anem a veure un o dos cops l’any. Avui, a més, li dedicarem el “minut Mossenaire”, amb vídeo, poc abans de la fotografia de família, on hi som totes i tots els que hem volgut compartir aquesta estona junts. 

La distància de 10 quilòmetres ens ha sortit clavada, i hem hagut d’anar amb cura per anar pels marges de la Nacional 150 (N150). 

Moltes vegades penso que veient les vostres cares, val molt la pena i tot i que gairebé cada setmana som una bona colla, el que predomina és que riem força, que no parem de xerrar i que gaudim, amb l’excusa de fer esport i de córrer. Gràcies per fer gran el projecte amb el vostre ajut. 

En Ramon Cruz serà el nostre “Mossenaire d’Honor”, el “bandera” l’Alberto Zarzuela i una de les Mossenaires que feia Aniversari de “Mossenaire d’honor”, l’Isabel Vergara i que avui l’hem aplaudit, com també ho hem fet als “Mossenaires Nous”, Vero, Alex, Joan, Silvia 

Per tot plegat: moltes gràcies i fins dissabte, sempre si tu vols i sense cap compromís o si: passar-s’ho bé. 

 
Instants abans de començar l’entrenament i l’Elisabet que molts dies ve de treballar i li ve just per arribar 

 
I la nominació a Mossenaire d’Honor 

 
En Ramon Cruz, el nostre nominat 

 
Miguel i Ramon 

 
I en Juan Carlos avui ens porta al Mossenaire Nou, el seu fill, l’Alex 

 
Miquel i la Sandra amb el nou pentinat. 

 
I l’Alberto Zarzuela avui serà el nostre bandera 

 
Yupiiii!!!! 

I amb la Masia que ens dóna nom i és el nostre camp base, Torre Mossèn Homs, sortim a fer el típic entrenament de tots els dissabtes 

 

 

 

 

 

 

 
I un reagrupament Mossenaire 

 
I deixem la Masia de Can Montllor 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
I la bandera ben portada per l’Alberto Zarzuela 

 

 

 
Arribem a veure al dinosaure Mossenaire 

 

 
V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·V I D E O · 






 
I estem a punt 

 
Impressionant: quatre Mossenaires Nous!! 

Vero, Alex, Silvia, Joan. 

 
En Joan fent els honors 

 

 
I toquen els aniversaris a Mossenaires i avui tenim a l’Isabel Vergara 

 
Hem llegit i aplaudit els aniversaris Mossenaires 

 
A punt de ser proclamat 

 
Proclamat Mossenaire d’Honor: en Ramon Cruz 

 


La fotografia de Familia, una vegada més feta als peus del Dinosaure Mossenaire… Ja tocava!! Gràcies a tots per venir i acceptar aquest projecte com a vostre. 

 

 

 

 
i a qui ens trobem passejant? 

 
A un Mossenaire, com és en Miguel Rubio. Amb el gos jo no les tenia totes. Un plaer trobar-te 

 
I mentre esperem la cua i l’anem a buscar 

 
Ens faltava l’acudit del “Mossenaire de los chistes”, en Carmelo Luque 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
La bandera canvia d’esquena 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

https://www.strava.com/activities/1229378700


En Ramon fa temps que ve, tot i que fins avuí encara no era un “Mossenaire d’Honor”, i és tot un honor per a nosaltres. Ens fa un escrit, que ens ajuda molt a saber que estem molt de sort de gaudir de gent com tu, i que a més sempre envoltat i participant del Grup de Runparadis. Gràcies per tot!! i enhorabona. Per molts anys!! 

 



Hola amics, 

Com bé sabeu fa gairebé 25 anys que dissabte rere dissabte els mossenaires acudeixen a la seva cita setmanal, a les 8h a la Masia de Mossèn Homs, no és el meu cas, només ho he fet en comptades ocasions, crec que des que vaig iniciar-me en el món del running, ara fa uns set anys, potser hi he vingut no més de 15 vegades, primer per desconeixença, i després en moltes ocasions no he vingut per mandra o senzillament perquè tenia altres coses a fer. 

El primer cop que vaig venir vaig quedar impressionat per lo nombrós del grup i després per l’alegria, generositat, solidaritat, amor per la natura, etc… que s’hi destil·lava. Un bon grapat de bona gent units per una afició comuna el running, sense tenir en compte ni marques personals, ni res que se li assembli. 

De seguida em van cridar l’atenció un seguit de rituals dels mossenaires: el anar a buscar als que estan més endarrerits, la foto de grup, el donar la benvinguda als nouvinguts, el dur la bandera de mossenaires, i com no, el nomenament del mossenaire d’honor. 

També vaig quedar bocabadat amb la personalitat d’en Pep, creador i ànima d’aquest grup, corrent amunt i avall, fent fotos per a tenir el reportatge gràfic setmanal, parlant amb uns i altres, animant, explicant històries, escoltant, recordant els noms de tothom i mimant el grup per a que tothom encara que sigui la primera vegada que hi assisteix s’hi trobi còmode i integrat en el grup i transmetent sempre els valors que l’inspiren. 

En resum una gran família, que em va permetre conèixer una altra gran família, el Grup Runparadís del que hi formo part des de fa un grapat d’anys, un altre grup de persones unides per la mateixa afició i en el que també l’amistat i el grup està per sobre de marques personals, competicions, etc, i al que tots per suposat hi sou convidats. 

Doncs bé, el passat dissabte, després d’un llarg període de no assistir-hi, vaig vèncer la mandra i cap a Mossèn Homs que hi falta gent,….després de l’alegria de retrobar-me amb amics que feia temps que no veia, en Joan Forte, es dirigeix a mi amb aquella mirada de complicitat que no fa presagiar res de bo, per a proposar-me ser Mossenaire d’Honor,….jo no me’n sabia avenir, ….miro a dreta a i a esquerra i faig com els de l’anunci d’assegurances ….jo??? perquè a mi, si no vinc gairebé mai?? No hi té res a veure em diu en Joan, és un detall dels mossenaires, del que guardaràs un bon record,….és després de dir aquestes paraules que ho vaig veure clar i vaig acceptar, uns segons més tard quan en Joan li comunicava a en Pep la meva acceptació i al veure la seva cara d’agraïment i de satisfacció ,vaig estar segur que no podia rebutjar el seu oferiment i tanmateix vaig entendre-ho tot,…. 

….mentre corria i anava donant-li voltes al nomenament i a la manca de mèrits per a ser-ho vaig anar descobrint que gairebé tothom havia estat Mossenaire d’Honor en alguna ocasió, certament no soc ningú especial, com la resta de mossenaires, ser Mossenaire d’Honor és anecdòtic, un record com em va dir en Joan, el veritable honor és ser Mossenaire, formar part d’aquest projecte, i la contribució de cadascú de nosaltres, el nostre granet de sorra, la nostra assistència continuada o ocasional, perseverant en els valors de l’amistat, la solidaritat, el respecte per la natura, la companyonia, ….fan gran aquest projecte, ….perquè entre tots ho fem possible, tots mereixem ser mossenaires d’honor. 

El nomenament de Mossenaire d’Honor, és una magnífica ocasió per donar les gràcies a tots els que fan possible mossenaires, començant per en Pep i tots els que dissabte rere dissabte fan possible aquest gran projecte. 

GRÀCIES A TOTS !! 

EL VERITABLE HONOR ÉS SER MOSSENAIRE !! 

Ramon Cruz 

Grup Runparadís 

Terrassa, 16 d’octubre de 2017

vols el teu banner?

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, entrenar, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Ramon Cruz, Terrassa, Torre Mossèn Homs