Arxiu per a 'mossenhoms.be' Categories

07 des. 2017


Fred? a Mossenaires: calor humà

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

El fred estava anunciat i l’anunci era cert. El primer dissabte on notem que l’hivern està ben a prop i que tot i el calor humà que sempre es respira a Torre Mossèn Homs tots els dissabtes, necessitem començar a bellugar el cos per foragitar el fred i només cal veure les pintes que fem i que hi ha més d’una i més d’un que gairebé no el reconeixem de tanta roba que porta al damunt.

Gràcies de nou per l’esforç de ser-hi a la trobada.

Avui hem cregut que era hora d’anar cap a Matadepera, per veure si veiem de lluny la Mola nevada, com sí que ho estava el Montseny i no. Com que no hi haprecipitacions, la blancor no hi era, però si la fredor. Les vistes, però: formidables de la nostra muntanya de Sant Llorenç: joia dels Vallesans.

Hem reconegut els aniversaris d’anys anteriors de Mossenaires d’honor com Laura, José, José, Oriol, Carlos, Javier

Ens ha dut amb molt d’orgull i que ens ho ha dit expressament, la bandera Mossenaire, el “Mossenaire de Castellar”, en Xesco Garcia

I ens fa il·lusió que la “Mossenaire Nova” avui ha estat nominada i proclamada “Mossenaire d’Honor”, la Sonia Lázaro.

El recorregut ens ha sortit clavat, a 10 quilòmetres i fins a Sant Joan.

Al costa de l’ermita de Sant Joan hem fet el minut de vídeo mossenaire

Per tot plegat anar al vostre costat, tot un luxe i un honor. Gràcies per tot i si tot va bé: ens veiem el proper dissabte.


I qui és la nostra Nominada!!, la Sonia


I la Sonia acumularà avui dues categories;
Mossenaire Nova
Mossenaire d’Honor

Enhorabona Sonia i benvinguda


I estem al lloc on menys fred fa: sembla que rasquem els zero graus


La Sonia al mig de dues amigues: la Bet i la Isabel


I gairebé no sabem qui ens portarà la bandera, de tan abrigadet
Xesco Garcia . Gràcies!!


Sortim amb la nominada a les primeres posicions


Manuel López Rodríguez Superabrigadet


Passant per la font de les Canyes


I som uns mossenaires tot terreny con en Joan Carles Padró


Isabel, Sonia, Bet, Anna


I la clau dels entrenaments: s’ha d’anar a la cua


La bandera viatja a les esquenes d’en Xesco


anar i venir de mossenaires


En Joan anant cap a la cua


I la Sandra anant cap a la cua


Ben abrigats, donat que el fred era intens, en Guille i en Xesco


I arriba la cua


Isabel Font


Aquest enginy per fer voltar un volant i fer gimnàstica.
Bona idea!! i de fons la Mola


El groc també omplena racons de Matadepera i és una expressió que recordarem molts anys


La Núria i l’Albert, incondicionals Mossenaires


La nominada segueix cap a la seva proclamació


Passem per la Masia Restauran de Can Torrella


I passem la carretera de Talamanca i donem les gràcies a l’Albert Perpinyà
per venir vestit de groc fosforescent


I gràcies també al Manuel i en Quim. El que implica anar de groc!!


L’Anna i en Toni i l’Oriol bevent a la font de Can Roure

V I D E O · V I D E O

https://youtu.be/67olqU6eIpE


Toca desplegament


Queda desplegada i en Guille que s’hi amaga


I toca llegir als Aniversaris i aplaudir-los


Laura, José, José, Oriol, Carlos, Javier
Enhorabona pels vostres aniversaris a
Mossenaires d’Honor


Anem a conèixer a la Mossenaire Nova!!!
La Sonia!!!


Gràcies i benvinguda!!


Ara toca proclamar a la Mossenaire d’Honor!!


Eiiii !!!!
La Mossenaire d’Honor: la Sonia Lazaro
Enhorabona!!!


I el nostre bandera que ve de Castellar cada setmana enXesco


I la foto de família d’un dia qualsevol però únic i que no tornarà a passar mai més i gràcies per fer-nos costat. Per molts anys!!


Sandra, Juanma, Davi, Francisco


I passem per la zona de Can Roure


Antonio i Oscar


Jordi, Joan Carles, Anna, José Manuel


Joan, Jordi i Miguel, passant per Can Torrella


Isabel Alcalde


Oriol i Núria


Gaby


Joan i Jordi


I per un carrer estret de Matadepera


El compte enrere


Gràcies a tothom per fer el projecte d’Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs possible


Isabel, Sonia, Bet, Manuela


https://www.strava.com/activities/1298825030


Aquest dia de juliol va ser quan em van presentar a la Sònia, que avui serà proclamada la nostra Mossenaire d’Honor d’avui i que és la companya de treball de la meva filla Eliii.

Fa pocs mesos quan anava per la Mola, les meves amigues Mossenaires, les Isabels, me la presentaven com la companya de treball de la meva filla Eliii i va prometre venir un dia. Avui ha estat el primer i esperem no sigui el últim, donat que ho fa per la porta gran: Mossenaire Nova i Mossenaire d’Honor. Estem molt contentes i contents que facis més gran el projecte amb tu. Enhorabona i per molts anys!!!!

Hola Pep, soy Sonia, primero quiero darte las gracias por el trato de ayer y por el honor de hacerme sentir especial, nombrandome, Mossenaire d’honor!!!quería decirte que me ha encantado conocerte y que gracias a personas como tú, que sin ningún afán de lucrarse de ello, pone su gran esfuerzo, nos llenas de tu sabiduría y nos enseña lo mejor, el valor de “el compañerismo”, gracias por todo esto Pep.

Y en cuanto a tu pregunta sobre como me inicié en el running ,pues te diré, que me llevó hace unos 3años, un cambio en mi vida me empujó a cambiar mis rutinas y el deporte siempre ha sido mi recuperador emocional y físico, hacer deporte me cura el cuerpo y el alma, desde bien pequeñita he incorporado el deporte a mi día, primero fue el ballet y después el running, dos deportes bien diferentes, pero en los dos enseñan disciplina, constancia, esfuerzo y en ocasiones hasta sufrimiento, los dos me apasionan.

El running, era un gran desconocido para mi y ahora se ha convertido en mi pasión y en parte de mi día a día.Mis comienzos fueron motivados por uno de los grandes, Jaume Leiva, me animó a que me uniera a su equipo y consiguió en pocos entrenos que me enganchara totalmente a éste deporte y a su rutina, salir a correr me llena de energía, me renueva la mente de los problemas del día.

En unos meses, el trabajo me dificultaba los entrenos semanales con el equipo y de manera casual, aunque te diré, Qué no creo en las casualidades, conocí a lo que es ahora mi motor , el equipo La Tarima, un equipo lleno de personas muy distintas y muy especiales, cada una me ha enseñado un trocito de algo importante para mi, para mi persona, pero sobretodo, me han enseñado,el significado de muchos valores, más que compañeros, mis amigos, forman parte de mi día a día , juntos sumamos algo más que kilómetros, nos enseñamos, nos acompañamos, nos apoyamos,

gracias a todos! Quiero seguir sumando kilómetros juntos, Vergui, Bet ,Luci,I.López, Present, Feli, Franc, Joan,Miguel,Germán, Sebas y de ahora en adelante Pep Moliner .

Gracias a tod@s.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 vols el teu banner?

 

Comentaris tancats a Fred? a Mossenaires: calor humà

25 oct. 2017


Fins a Ca n’Oriac amb Mossenaires

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

No és el circuit que fa bo l’entrenament. No és el de la gorra vermella, tampoc. La trobada menys.
Sou vosaltres els que feu que valgui la pena, amb la vostra predisposició a passar-ho bé, i fer que tot xerrant, corrent i rient, acabem fent deu quilòmetres que sempre ens dóna la sensació que han estat diferents, donat que segur que heu torbat coses noves i segur que anar al costat els uns dels altres, farà que entrenar en grup forma part de les vostres vides, i sí que s’agraeix que tenim, Sabadell i Terrassa, uns entorns fantàstics per fer el que sabem fer tots els dissabtes a les 08:00 i des de fa vint-i-quatre anys seguits.

Avui hem anat fins a Sabadell, i ens hi hem retratat a la fotografia familiar, i hem proclamat “Mossenaire d’honor” al nominat Xavi Martin. Hem recordat qui, tal dia com avui i fa uns quants anys, també ho va ser com són: Isaac, Xavi, Mireia, Isaac i Pascual. Aquest darrer sí que avui hem tingut la sort de tenir-lo, i tenint en compte que fa ja nou anys que ens fa costat.

El bandera, el JuanMa, que com sabeu té totes les muntanyes de tres mil metres dels Pirineus assolides, excepte una. Un luxe

I les noves: la Maria Teresa i la Sílvia. Sempre ens fa il·lusió que vingueu a provar i esperem que repetiu.

Hem unit, Terrassa i Sabadell amb el nostre recorregut i això sempre és especial. Estem preparats per donar-vos les gràcies: moltes gràcies i a l’espera de veure-us de nou el dissabte vinent ens quedem i recordeu: sempre sense cap compromís.


I avui tenim nominat al fill del Casi: en Xavi Martín. Enhorabona!!


Xavi Martín nominat a Mossenaire d’Honor


Víctor amb la Mossenaire Nova, la Maria Teresa


I el nostre bandera, en JuanMa Martin

JuanMa Martin


JuanMa Martin


Xavi i Jordi


Eiiii !! la Sandra !!!

Francisco


Joan Forte


Antonio Mayorgas


Eiiii !!!! el nostre Mossenaire d’honor de la Setmana passadaRamon Cruz , l’heu llegit? — aquí


I la Mossenaire Nova, la Silvia, ja acompanyada amb un dels “Mossenaires Antics”, en Javier Colado


Un Mossenaire molt especial i que estimo amb tota l’ànima: el meu fill Oriol


Quina sort tenim de gaudir de les amistats d’en Carlos, Joan i Miquel


Quina il·lu tornar a veure al recuperat Marc Armengol


Reagrupament amb els nostres grans cracks


Primers rajos de sol


I veiem molt bé a en Marc Armengol i al costat de la Núria


Uns amics atletes, que van amb btt, Xavi i Josep


I se’ns uneix en Hugo, un gran persona (com tots vosaltres, és clar)


V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O ·


Sandra i José


Quim i Jordi


Silvia i Anna


Isabel i José Maniel, seguits per l’Anna i en Carmelo


Ramon Cruz

José Salas


Oriol i Sebas


Guille i Paco


Manolo

[img] https://2.bp.blogspot.com/-7BO6WpKTjfg/WfC2ZMBm69I/AAAAAAAAJvY/Wn8SyMCQizkqIpCGUktYskmfAx6uBBFkACLcBGAs/s800/Mossenaires_21Octubre2017-046.jpg[/img]
Joan i Oriol


La gossa Noa, s’ho mira


En Victor supera l’obstacle

El nostre bandera, en JuanMa, seguit per en Jordi
[img][/img]


Anem a conèixer i aplaudir a Mossenaires Noves


Maria Teresa i la Silvia: sigueu benvingudes i us esperem molts dissabtes més


Maria Teresa i Silvia són aplaudides


.. i dels aniversaris, avui tenim en Pascual Vicente


Ben aplaudit en Pascual Vicente


I avuí tenim el luxe de tenir el fill del Casi


I en aquests moments queda proclamat per tots vosaltres, en Xavi Martín.


Ehorabona Xavi!!!


I des de Ca n’Oriac de Sabadell, la fotografia de família d’un dia únic i intransferible: el d’avui. Gràcies per fer-ho possible


I aplaudim al nostra bandera d’avui: en JuanMA


L’ Oriol Moliner


Manuel


Maria Teresa i José Manuel


Silvia


Hugo


Victor


Antonio


Toni


Sadra i José


Santi


Joam i Oscar


Anna


Miguel i Inma


Ramon


Albert, Pascual, Antonio


Javi


Isabel, JuanMa Bety


Isabel i Bet


Quim, Paco, Francisco


Olga, Núria


Oscar i Jose


Anna


SEbas


Carme


Chary


Joan


JuanMa i Nicolau


No volieu una micarrona de fang, jejeje


Aquest bon home, no sabem qui és ben bé, però fa una bona colla d’anys qye està just per aquí fent gimnàstica i se li nota que segur que sap el que es fa.


Inma i Oriol


El compte enrera


Mmmm!, algú ha quedat fora la foto.


https://www.strava.com/activities/1239998926

Es nota que és fill del Casi, tant per la seva fisonomia com per seu caràcter lluitador, i ha vingut més d’una vegada. Avui el coneixerem totes i tots una mica més, i quan hem preguntat si ens recordàvem del Casi a l’hora de la foto familiar, hi ha un Sí rotund. Estem encantats de que facis gran el projecte fent que sigui també teu, i avui encara formes més part d’aquesta gran família amb el fet de que a més ja ets “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona i per molts anys i

Un desig etern… 


Escric ple de sentiments… Sentiments positius i contradictoris…. He assolit el repte! Miro al mirall i veig  un Xavi diferent: enèrgic, fort, saludable i ple d’il·lusions.
De petit, ja volia córrer. Vaig tenir experiències negatives donant voltes al camp d’atletisme de la meva escola. No ho entenia… Sempre era dels últims. Això no importa, l’important és arribar i participar. No sé  si creuava la “Meta”. Aquells records no importen. La tenacitat hi era. Avorrit!, era l’esport que no
entenia, ni volia entendre.
Veig la meva Mare, plena d’il·lusió. Em dóna empentes i m’anima des de tot arreu. Ella és qui em marca  l’objectiu. Pensava que em quedaria en el camp de les il·lusions, però necessito un pas més.
Segueixo al meu Pare (Mossenaire), ple de vitalitat i energia. Ell és el camí. Ha arribat i superat les  100!!!, …però penso que això no és per mi. No ho entenc. El meu Germà el segueix. S’ho passen bé.
Escolto!
Sento la meva família: la Eva, la Carla i la Berta. Elles són el meu dia a dia. M’empenyen a ser un Pare
millor. Segueixo…Comença el ritme… i vaig poc a poc, primer fent exercicis fàcils, després poc a poc…
Comencen els petits reptes. Els vaig aconseguint. Recordo els sentiments de pujar a Sant Antoni cada
dia… Sento el cos i experimento coses que mai havia gaudit: converteixo el cos en un motor.
Aconsegueixo arribar a la sisena marxa, …i trobo el tiet Santi. Gràcies Santi!!
És època de retrobaments!! Segueixo a qui mai havia pensat; i aconsegueixo que em segueixin d’altres  que encara menys. La llista és llarga i molt important: Ricky, Santi, Òscar, Martí, Ramon, Javier, Adrián,
Jordi, …
Em paro, i torno a mirar-me al mirall. Donc gràcies a Déu, per mirar-me com sóc ara i abans perquè  l’essència està dins igual; …i també per arribar a ser el Mossenaire d’HONOR. L’Honor és qui i que  t’envolta. Gràcies Pep, i gràcies nous companys…

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a Fins a Ca n’Oriac amb Mossenaires

« Següents - Anteriors »