blog d'en Pep

Si mai tens un moment: passa’t per “Can Mossenaire”.

Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.

I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.

I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé

Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.

Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!

Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una “Mossenaire d’Honor”, com tu i: moltes gràcies!!

I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.

Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.

I amb els dos dits: Nominada!!

Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina

Al costat de la Isabel Vergara i la Isabel Alcalde i la Sara (segona setmana)

Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)

I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?

A punt d’agafar-la amb molta delicadesa

En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: “El Mestre” !!! . Gràcies Joan per tot.

I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell

I en Sebas

I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar

En Quim i en Martí

I mirant l’hora, en Miguel

Viecente, Antonio, Juan Miguel i Miquel

I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier

Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.

I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar

I la bandera a l’esquena del “Mestre”, en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo

Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn

Emilio , Anna i en Cano

I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?

Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment

El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.

I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell

Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes

El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera

Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.

I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.

En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.

I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava

Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.

… i toca passar la carretera, amb molt de compte.

I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.

És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.

I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura

Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia

César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!

I de blau, en David que s’estrena avui

Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan

On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.

la Felisa, seguint a la Isa

En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre

la Sandra.

La Silvia

Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera

A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.

I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel

I ara, quedarà proclamada “Mossenaire d’honor” la Felisa Molina

Enhorabona i gràcies per tot

I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: “el Mestre” en Joan”

Va per tu

Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat “Mossenaire d’Honor”

Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!

Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major”, l’Anna Cos “, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.

I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma

La Gemma Franco

Nuria i Isaac

El Mossenaires fan camí.

Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera

La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s

Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!

Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem “gixot”. Què hi farem!!

La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem

I ara toca el desplegament davant la masia

Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara

Ieeeep !!

Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui

Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys

Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.

Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar “Los runners de la TARIMA” parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.

Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.

I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.

Felisa Molina Justicia

Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Felisa Molina Justicia, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

Ja fa anys que aquest grup es fa un tip d’anar amunt i avall per llocs i terrenys que pertanyen a aquestes dues poblacions. Tot i la gran amenaça de les grans ciutats, que acaben sotmetent camins, boscos i camps, en carreteres, pisos i ciment, nosaltres encara a hores d’ara podem gaudir d’un bon grapat de camins i paisatges, com els que he vist avui en molts moments i llocs, on a pesar de tot, encara tenen un gran atractiu.

El recorregut ens ha portat fins a Castellarnau, on ja comença a agradar poder refrescar-se a la font.

Hem pogut comprovar, una vegada més, que la família mossenaire creix amb noves incorporacions i que la conversa i la rialla, segueixen predominant.

Després de dues setmanes on els núvols i la pluja els teníem ben prop, avui la grandiositat i lluminositat de la primavera, d’uns camps que enguany han estat tan ben tractats per les pluges: ha plogut bé i l’ordi té una bona alçada.

Ens tornem a sorprendre el grau de solidaritat de totes i tots, que feu possible, esperant-vos als encreuaments i anant a la cua a buscar a qui no va tan de pressa i és per això que us ho volem agrair i demanar-vos un favor. No canvieu mai, que l’esport sigui una excusa per estar bé amb tothom.

Cada setmana passem per camps i camins de dues grans ciutats i encara queden aquest senyals antics que ens mostren on comença Terrassa i on acaba Sabadell i viceversa.
Aquí un Terrassenc, en Emilio Sánchez i dos Sabadellencs, Jordi Renom , Silvia Moya

però abans toca la retrobada

Els “Mossenaires” nominem a…

L’Albert Perpinya.

Nominat davant els millors amics i la Ximena, què segons ens explicarà més en el seu magnífic escrit, té molt a veure a què gaudim de la seva companyia

I el nostre agraïment a tota la colla.

Josep Maria, Silvia i la Conxita,

Comença l’entrenament amb la Mari , la primera i passant per la “nostra” font.

Juanjo , Maite i Tere

Juanjo, Juan Romero , Imma Morales

Pau Sust

Tots cap a on no sabem

Antonio, Miquel i Fran

I moments en els quals ens reagrupem, per anar tots plegats cara avall

En Víctor Martín Gros al costat d’en José Luis Alonso José Luis Alonso ,

I el nominat a “Mossenaire d’honor”, l’Albert, acompanyat en aquests moments per la Ximena, Xavi i Isabel

I no ens podem oblidar mai de la “cua”

I després d’un progressiu, una bona recompensa: el podi virtual dels grans campions: Fran Frutos , Juan Miguel Romero i Santi

per segonga setmana consecutiva: en Barcía. Aviat li demanrem que ens faci els honors de ser Mossenaire d’honor, oi?

Ens indica que podem anar: a l’Hospital de Terrassa, al Turó de Can Camps, Bellaterra, Sant Cugat del Vallès, T. de Can Coll Collserola i a la Universitat Autònom de Bellaterra i els GR’s corresponents: GR-6, GR-92, GR-173-2 i el PR- C-31 – Gran i petits recorreguts molt recomanables

I els Mossenaires presegueixen infatigables cap a…

Aquests terrenys prop de l’hospital, on es veu aquest bella panoràmica de Torrebonica

Amb en Xavi Pons i el “Mossenaire d’honor”, l’Albert

I Mossenaires noves !!!

Tere, Inma, i Javi

En Quim i el Flynn

Eva Cantero i la Laura Puertas

I arriba la cua, i els que la van a buscar

Moments de recuperació per Can Canya, amb en Xavi i l’Albert

I la Ximena, que té tant a veure amb que l’Albert ens fa costat i fa gran el projecte

I qui s’anima a fer el progressiu: aquí els teniu

Campions i primers !!
Joan , Albert i Fernando

I ara per homologar la important victòria: s’ha de retornar a la cua, com fa el mateix
Andreu Suarez i molta més gent. Aquí rau el secret de l’èxit: esperar-se

I els que han guanyat el progressiu, amb en Joan Forte al capdavant, al que anomenen i amb raó “El Mestre”

Isaac Osuna , al capdavant, just avans de muntar la foto de familia

Fa dies que no li demanem l’acudit al Carmelo Luque

En cares d’estranyesa, donat que fem sortir a les Mossenaires noves i al Mossenaire d’honor

Doncs queden aplaudides. Gràcies per venir, de part dels mossenaires. Per cert, ara quais en sou. De fet en sereu quan hàgiu vingut tres vegades. d’acord?

Hem volgut destacar a en Josep Garcia , què tot i que tenia La Marxa Romànica a la tarda, prodreu veure els seus temps i el quina manera de córrer a la seva classificació Resultat i ritme

Jo crec que aquest aplaudiment vostre l’ha fet fer un resultat impressionant
13h34m — i 83,5 qm. Enhorabona per part de totes i tots.

I si: vosaltres heu proclamat “Mossenaire d’honor” a l’Albert Perpinya. Enhorabona i moltes gràcies!!!

Un cactus al mig del camp

Ha quedat bé?… ara ho veurem!!

Clar que ha quedat bé. Són els protagonistes que la fan bona!!. Gràcies per fer el projecte possible d’entrenaments en grup

I a mig camí toca hidratar-se com faran…

Isabel Font

La Sandra, i de mossenaire en Guillermo Pérez

Sempre va bé aquesta font, i amb la Sandra de Navàs, que fa gran el projecte.

Silvia Moya

Miquel Piqueras

Quim Gaya

La Tere

La Maite

Miguel Alonso Giralde

I mentre el Flynn s’ho mira, en Sherlock es fa el distret

Acabarà bebent, com l’ Eva

I en Quim Badia i Núria bebent

Javier Colado , que no falla cap dissabte i sempre ajudant a tothom

Per la urbanització de Castellarnau de Sabadell, els mossenaires omplen els carrers

I la Carme Valldeperas s’endinsa al parc agrari de Sabadell amb un “m’agrada”

I a l’arribada en espera una fantàstica font mossenaire i la Txell /url] fent el traguinyol

I en Barcía, refrescant i fent passar la sed

I és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau!!

Fan una bona colla, els del Grup Runparadis

Tot un honor córrer al vostre costat. Gràcies!!

Com sempre diem; només per conèixer a persones com tu: ja val la pena el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. Ara encara voldrem més compartir bones estones amb tu, amb aquesta excusa de fer esport, córrer i xerrar. Gràcies per tot i t’estem de tot cor agraïts. Per molts anys.

Sóc l’Albert i us explicaré com he arribat a ser Mossenaire d’Honor….

Però primer us parlaré una mica de mi…. espero no avorrir-vos massa!

Vaig néixer a Olot ara farà 47 anys, com passa el temps! He viscut en un munt de llocs fins que finalment la nostra família va trobar certa estabilitat a Terrassa, on visc des de fa ja uns 35 anys. A quasi totes les escoles m’ha tocat practicar atletisme i he de dir que corre mai ha estat una asignatura que m’agradés massa…. una volta a la pista d’atletisme a tota llet la disfrutava però més voltes ja se’m feien eternes!

Aficions actuals? M’encanta llegir literatura de quasi totes les temàtiques, els gats (en tinc dos, la Pruna i el Nico), i sóc capaç de seguir 20 sèries televisives alhora… us les anomeno? No cal, oi? Jeje.

Ara sí, tranquils, el pitjor ja ha passat! Anem al running, que és el que m´ha portat al punt on sóc ara. La culpable de què actualment m’estimi tant ó la Ximena….. la coneixereu per què també és mossenaire des de no fa massa. La conec de ja fa anys i un dia ara farà uns 3 anys ens va proposar a un grupet d´amics del gimnas d´anara a corre un cop per setmana i vaig accedir; ja us explicarà més detalls ella quan sigui Mossenaire d´Honor. I així va començar a entrar aquesta droga de mica en mica al meu cos. Més tard ja no tenia prou corrent un dia i vaig optar per sortir a córrer jo sol pel Parc de Vallparadís. De tant en tant em creuava amb una secta de runners que anaven de vermell capitanejats per un senyor a qui anomenaven “El Mestre” i que més tard vaig esbrinar que era el gran Joan Forte… Un dia quasi m’atropellen al no poder apartar-me a temps i des d´aquell moment vaig decidir no anar contra corrent i unir-me a aquella droga més potent i d´efectes més permanents i que es diu Runparadís. Ells són la meva runner-família, una família molt i molt ben avinguda amb qui correm quasi diàriament, competim, riem, prenem cerveses, prenem cerveses, prenem cerveses.., jeje… una família que creix dia a dia i si no veieu la cabra de la portada del Facebook i el nou membre, el koala. Estan també els vessinus, “el salido”, el “no surto si plou”, …

De tant en tant escoltava als meus companys que parlaven d’anar a entrenar el dissabte amb els mossenaires i clar, amb aquest nom entendreu que al principi fos una mica reticent a entrenar amb gent amb sotana però quan em van dir que anava això ho vaig voler provar i aquí estic i seré… em vaig trobar amb un grup que corria, com jo, que gaudien de la natura, com jo, i què collons, que semblaven molt bona gent! I aquí estic, gaudint d’aquest gran projecte del Pep Moliner i del que només lamento no haver-lo conegut abans… Pep, gràcies!!!

PD: si algú ha arribat al final d´aquest escrit el convido a cervesa

Tags: Albert Perpinya, Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa