24
febr.
2010
Pep Moliner
Tot el que ve a continuació no és fet meu, si no d’un bon amic que li vaig demanar i penso que va quedar magnífic !!
Gràcies Carles
dèia:
Al mirar per la finestra no t’ho creies. Un dia esplèndid, ni rastre dels nuvols, res de pluja,
el cel net, net de veritat i que preveia un matí maco maco.
Els mossenaires van arribant com formiguetes de mica en mica i es que es notava que el calendari de
curses apreta i els corredors s’han de preparar bè. Decidit el cami a seguir i que no ens voliem
enfangar, tot un classic desprès de les pluges, comencem el trajecte direcció l’hospital.Els camins
estan fenomenals gairebè sense bassals i anem fent via. L’Antonio ha sigut un acompanyant fidel a
l unica xicota de la colla d’avui, la Najoua. Els mès forts van i venen i ès que dòna gust veure la
gent tan forta. El “Casi” tenia una molèstia que no el deixava anar tan bè com sempre i s’el veia
patir una mica. Ja pujant del golf ens hem trobat un grupet de corredors, un d’ells el “Guime”,
anaven de baixada i a mig camí. El sol ens ha acompanyat durant tota l’estona i aixo es reflectia
en el bon ambient hi ha hagut en tot moment.i les fotos
http://picasaweb.google.es/carleslh/MossenHoms20_02_2010?authkey=Gv1sRgCJKJ4Jb3qJjxxAE# 





































|
|
Pep Moliner |
Publicat: Dl Feb 22, 2010 12:07 pm Assumpte: |
 |
|
| Crec, sense temor de exagerat, que és un dels documents fotogràfics més ben fets des de que es fa reportatge setmanal i tot gràcies a en Carles López i els mossenaires que ens vam tenir la sort de tenir dissabte per terres mossenaires.Carles, ets genial i en saps un munt. M’ha encantat tot el reportatge. Ha quedat perfecte.Gràcies per dedicar-te i per la feinada que et vaig buscar i la seriositat que manifestes.
Molt content i sembla com si hi hagués anat gràcies a tu. Aquestes coses m’animen molt a creure en que el projecte és de tots i per tots i espero que duri molt de temps, encara que algun dia algú de nosaltres no hi pugui anar.
Està envoltat de gent i de molt bona gent, s’ho val. |
|
Si voleu posar res al fòrum o veur’el
Fòrum de l’entrenament
23
febr.
2010
Pep Moliner
Seguint el cicle de conferències, dijous passat ens van regalar un pou de cultura ben fonamentada i tractada de forma interessant i un recull d’idees on sovintegen moments distesos i a voltes ens els guarneix amb alguna anècdota. Moments en que baixava la intensitat, i pocs instants després, ens tenia expectants, donat que en Salvador Cardús és d’una solvència més que contrastada. Com deia en Rull, que vol transmetre’ns nocions del seu currículum, aquest era dens i important tot ell.
Dues sensacions vaig treure; que la història ens diu que els Catalans estem sempre encallats a llocs similars i per il·lustrar-ho es va permetre llegir un poemes datats de fa més d’un segle on les aspiracions com a pais podrien ser similars a les actuals, i vistes de molt lluny, els Catalans ens podien sentir maltractats. Em va donar la sensació que la realitat és que anem encaixant els cops i que ens venen sovint per tot arreu i tenim la mentalitat de qui dia passa anys empeny. També, crec, que qui pensa amb la independència, a l’endemà d’obtenir-la no es sabria ben bé que fer-ne, donat que no queda clar com funcionaríem, però en canvi en molts col·lectius cada cop se’n parla més. Temes com l’energia per exemple. Va repassar l’actualitat, com l’estatut, i vaig gaudir per la seva forma d’expresar-se, cosa que ja esperava.
Il·lustro amb alguna fotografia de record i et convido a venir a la propera que tindrà lloc la setmana vinent. Anima’ t !



