Arxiu per a 'General' Categories

13 nov. 2010


Cros de Santa Coloma de Farners – veterans

Classificat com a Competicions

Com a corredor novell que soc, vaig oblidar una ´serie de regles bàsiques per córrer.
Primer error:
No recordava que de vegades els jutges donen la sortida, no sota la línia o globus de sortida, si no allà on hi ha més gent, que és pel davant, Jo estava sota el globus i pensava que farien tornar endarrere a la gent, com no va ésser. Total que vaig sortir molt endarrerit.

Segon error;
Cordar-se bé els espardenyes. Primer dir que he gaudit un munt. El simple fet de córrer és un gaudiment.
Però anem als detalls; la clau del cotxe la porto sempre al damunt i normalment a la ma. És clar, amb el risc de caure i clavar-me-la al palmell. Total, que al darrer moment decideixo posar-la, com ja havia fet alguna vegada, a l’espardenya esquerra. Després de la primer volta i quan més engrescat em trobava: aturada forçosa per fer un nuc de Can Passa Via i a continuar, havent perdut tot el grup on anava. Quina ràbia, però res. Torno a agafar velocitat i a córrer s’ha dit.

Tercer error:
L’entrepà de botifarra estava fet amb pa remollit. La botifarra estava bona.

He tingut l’oportunitat impagable de poder parlar llargament amb en Pere Melero, un atleta veterà de Corredors de Fons de Viladecavalls i un dels atletes veterans més ràpids que he conegut. És més, ha encapçalat el circuït de crossos del calendari Gironí en anys anteriors.

També m’ha fet especial il·lusió poder estretir la mà d’un mega-atleta. En Pere Arco, atleta d’una gran qualitat, tan atlètica com humana. Continua estant en una gran forma i va quedar el primer de veterans i segon de la cursa compartida amb atletes júniors. Recordo aquells diumenges de anys “a” que el veia als programes d’esport de la tele, que ens delitaven amb matinals de cros internacional.

Al circuit del parc de Sant Salvador per on es desenvolupa aquest cros és idíl·lic. A primera hora uns operaris estaven netejant de fulles la part per on teníem de córrer, envoltat de rierols i camps verds i força fulles d’arbre caduc, que donaven un textura pictòrica que enamora. Un cros per recomanar.
Una cosa m’ha passat. Ja a la recta anava darrera un atleta i de darrera tenia un aspecte realment juvenil, diria que un júnior. Però tot d’una veig que és un veterà i la recta l’he fet a tot el que donava entrant a escassos metres. Què divertit donar-ho tot i el més important: no fer-se mal

El meu temps 18’17” en una distància de gps de 4,8 qm. i ganes de tornar-hi

Podeu trobar les classificacions aquí

http://www.selva.cat/esports/

Comentaris tancats a Cros de Santa Coloma de Farners – veterans

05 nov. 2010


Cros d’Olot –

Classificat com a Competicions

Cros; paraula que sempre m’ha fet molt respecte. És una disciplina atlètica que sempre ha despertat la meva curiositat. Des de que em vaig iniciar en la competició, fa ja vint anys, he procurat fer-ne algun i donat que la zona per on més llocs bonics he trobat al llarg de temps és la província de Girona, ja fa uns anys que he procurat anar-hi.
Sense estendrem gaire més, vaig arribar a la zona on tindria lloc la prova, que ja coneixia de la meva època de sènior i més tard com a veterà, per tercera vegada em tornava a proposar gaudir-ne, com així va ésser.
Ja amb el pitral en la meva possessió, que a més serveix per ara en davant participar a qualsevol prova del circuit, faig una volta total al circuit sènior molt xino xano i amb sabatilles d’entrenament.
Trobo algun conegut, com el Galan i en Sered, que a més correm a la mateixa categoria de Veterans B.
Estreno les sabatilles de claus, que fan que la trepitjada, ara si, s’arrapi al terreny molt atractiu, que predomina un circuit d’herba ben cuidat, i amb una amplada a llocs de poc menys de dos metres, correm junt amb els júniors a un ritme elevat per les meves característiques. La primera volta anem bastant junts i mica en mica ens anem situant en fila. Vaig passant gent i també hi ha qui em supera, i noto que els revolts de cent vuitanta graus, fan que costi reemprendre el ritme. També hi ha algun punt amb alguna pujada curta però forta.
M’anima la Pilar Kanyera i puc anar veient les diferències amb els primers. Destacar en Pere Arco, que de fa anys que admirava i havia seguit quan era corredor internacional i per la tele el podíem seguir. Per cert que va guanyar.
En conclusió, i com que porto el gps la distància total del cros és de 5.93 qm. i el meu temps 22’58. El lloc l’onzè de la categoria. Una mica la llàstima és que hi havia medalla fins el desè. Però ha estat molt bonic i he gaudit un munt.
Llavors he anat a la zona d’entrepants i he comprat un de botifarra, que estava impactant de bo. És fantàstic córrer pel camp !

Tots els resultats i la web d’esports de La Selva

Comentaris tancats a Cros d’Olot –

« Següents - Anteriors »