29 nov. 2017
Un dissabte del novembre del diset
Una nova oportunitat per entrenar en grup és la que ens donen els dissabtes davant la Masia de Torre Mossèn Homs a les vuit en punt i quan finalitzem els nostres reportatges, ens adonem que hem gaudit com el primer dia i que ens posem en forma tot xerrant i gaudint d’un munt d’històries. El reportatge que al final surt, i dels que en sou directes protagonistes, és un reflex de què són deu quilòmetres en poc més d’una hora envoltats de tan bones vibracions. Gràcies de nou, i sorpresos: com sempre.
Hem fet un recorregut amb un parell o tres progressius, per fer-ho més divertit i mai ens oblidem de fer bons reagrupaments. Els uns a peu quiet, i d’altres sense parar amunt i avall. A totes i tots vosaltres: gràcies de nou.
El minut de video poc abans de la fotografia de família i hem llegit i aplaudit als aniversaris a Mossenaires d’honor
Hem conegut al Mossenaire Nou, en Jordi
Les dues germanes, Berta i Anna ja han vingut tres vegades… vol dir que s’hi troben prou bé i ja formen part d’aquesta gran família, I avui…
Nominada l’Anna, al costat de la Berta. Enhorabona!!
I qui portarà la bandera?
Francisco Escudero , arribant
Miguel, David, Mannuela
Ens saluda la Manuela, davant l’Anna i la Berta. En Maten
Anna, Berta, Josep
Miguel, José Luis
Inama, Jordi, Txell
Joan Care,s Oriol, Jordi
Jordi, José, Quim, Montilla, Joaquin
Joaquin, Antonio, Manolo, Santi, Olga
Per poc no ens atrapen…. han arribat just. Les Isabels
I als encreuaments… els que passen de llarg, han de retornar. Culpa meva!!!!
Maten i Jordi
La nostra nominada a “Mossenaire d’Honor”, l’ Anna
Joan i Laura
El bandera, al capdavant. En David
En Cano avui ens porta a un amic, en Jordi. Al Mossenaire Nou i que que diu que és qui el va engrescar a córrer. Benvingut, Jordi i gràcies Cano!!!
Han fet un bon sprint, i han arribat primeres al reagrupament:
Olga i Carme
Aquest em sona: sí. Sóc jo. Res. en Pep Moliner
Amb un vell amic, en Francisco Escudero i Pep
Francisco, Pep, Jordi
Pep Moliner en una foto que m’ha fet el bandera David
I els capdavanters en el progressiu que va fins a la torre elèctrica
I el guanuyador ha estat: Emilio Sánchez . Enhorabona!!
i el subcampió del progressiu: en Josep Maria Matencio
I els que han anat a buscar la cua:
Miguel, Maten, Manuel, Emilio
Gràcies!!
La nostra nominada: l’Anna Marcet
i la Berta Marcet
En David, duent la bandera
l’Emilio
Isabel
Jordi
V I D E O ·. V I D E O
I toca el desplegament i en David que tot solet ho fa
La bandera al vent
I el Mossenaire Nou: en Jordi. Benvingut!!!
Jordi, Mossenaire Nou
I avui coneixereu el que ens va fer la bandera dels Mossenaires
En David
Gràcies David
I aplaudim als aniversaris a Mossenaires d’Honor
Tal dia com avui i d’anys anteriors
Alba, Juan Miguel, Sebatian, Francisco Javier,
Esteve, Josep, Francesc
I ara toca la proclamació de la nostra Mossenaire d’honor
Anna Marcet: “Mossenaire d’Honor”. Proclamada
Anna Marcet, aplaudida per tothom
Felicitats Anna, i per molts anys!!
Foto de família en un dia únic. El 25 de novembre de 2017
Gràcies a tothom i ens veiem el dissabte vinent
si tu vols
I ara si en David ajudat per en José, plega carinyosament la bandera
i pel forat que fa la bandera, a qui es veu? Genial!!!
I un Mossenaire que ara no pot córrer, en Josep Vandellós
La Berta ha fet el progressiu en pujada i ha arribat la primera i prop, l’Anna
I un altre progressiu, fins la torre Elèctrica
José Manuel García Cabello cap a la cua
La Mossenaire d’honor, en el reagrupament
Li ho hem demanat. Imatge imponent d’un bell cavall i la seva genet
Laura i ALberto, al capdavant
S’han posat a córrer de valent, i sort que els hem parat. Anaven com a motos
l’Anna que arriba al reagrupament
I arriba la cua i qui la va a buscar. Gràcies a tothom
Els ulls ben oberts i fent llangotes. A l’endemà la Isabel Vergara va tornar a pujar al podi a la Jean Bouin
Jordi, el Mossenaire Nou
I tenim la sort de conèixer molt més bé a la Mossenaire d’honor, l’Anna Marcet.
Per tot i amb un recorregut bonic, bonic: el nostre agraiment per fer possible aquesta trobada.
Veiem a en David molt feliç.
En Cano
Inseparables
Ens ha sorprès veure a gent tan vermella, amb algún amic com en Paco Jurado amb la nova SECCIÓ DE ATLETISME CIRSA SPORTIUM
més membres de la SECCIÓ D’ATLETISME CIRSA SPORTIUM
més membres de la SECCIÓ DE ATLETISME CIRSA SPORTIUM
I la Mossenaire ja està al camp base
I la bona sorpresa de trobar-se a Juanjo
La foto de ; a veure qui arriba a temps!!!
12, 11, 10, 9
Ara si!!
I que fa Yuma, diu en Pau allà al darrera.
Uns bots impressonants
Video recorregut: https://www.relive.cc/view/1289696105
Ja has vingut tres vegades i formes part del projecte d’Entrenaments en grup” i avui ens fa il·lusió que ens regalis la teva història que ens permet assegurar que estem contentes i contents de poder anar-te coneixent mentre entrenem i ens veiem, i com a gran esportista com ets i has estat, com tindrem la sort de saber amb el teu escrit. Per molts anys i gràcies per tot.
Hola Mossenaires sóc L’Anna Marcet tinc 35 anys i sóc infermera.
De ben petita pujava a la Masella als cursets d’esquí amb el CET. Quan ja vaig ser més gran vaig entrar a l’equip de competició d’esquí alpí de la Molina en el qual vaig participar fins els 15 anys. Però arribà un moment en què vaig haver de decidir si continuar amb l’esport de competició o els estudis i després d’una encertada decisió vaig deixar l’esquí, esport que sempre m’ha encantat. També durant aquell temps amb els meus pares fèiem molta muntanya i havíem d’anar amb ells.
Després de provar altres esports, vaig acabant jugant a hoquei amb l’equip de l’Atlètic. Va ser una bona època i en tinc també molts bons records. És un gran contrast, esport en solitari i esport en equip però això fa que puguis valorar en cada moment la confiança i l’esforç en tu mateix i amb els del teu voltant.
Ara tinc un nen de 5 anys i un altre de 2. Durant aquests anys m’he dedicat a ells i no he pogut fer gran cosa per mi.
Vaig començar a córrer fa molt poc temps, per poder acabar amb “dignitat” una petita cursa de organitza una família per la festa major de Rellinars, el poble on anem cada cap de setmana i els mesos d’estiu. Després vaig seguir entrenant per la cursa de muntanya que també s’organitza a Rellinars i ja no he parat, en total portaré corrent poc més de 4 mesos.
També ara, per fi començo a veure uns moments ens els que puc compartir, en especial amb la meva germana Berta, un esport que pensava que no era per mi.
Us confesso que córrer en grup no ho havia fet mai i cada vegada que vinc m’agrada més, però encara mentre vosaltres correu no puc parlar gaire perquè m’agafa “flato”.
Bé ara no us atabalo més. Només explicaré que per l’any que ve la Berta i jo tenim un objectiu: és el d’aconseguir fer la cursa de muntanya de l’Olla de Núria. Així que si hi ha algú que la tingui feta i ens pot aconsellar per preparar-nos i coses que hem de tenir presents, en parlem els dissabtes.
Moltes gràcies pel gran acolliment que sento cada dissabte, per l’amor a l’esport i a la natura, en especial a tu Pep per aquesta energia positiva que desprens, per preparar les rutes i fer els reportatges i les publicacions.
Gràcies, cames i amunt!!!!
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
Comentaris tancats a Un dissabte del novembre del diset
