05
jul.
2017
Pep Moliner
No deixa de ser un repte voler que cada dissabte a les 08:00 i sense excepció, aplegar-se gent vinguda de tot arreu i de molts llocs per fer gairebé sempre coses similars. El que sí, quan acabem, ens dóna la sensació que hi ha hagut variacions. No sabem per què, però notem diferencies i la majoria de vegades endevinem darrere d’una mirada, d’uns llavis, d’un somrís: que heu gaudit. Aquest és el millor de tot plegat i on una o un se sent pagat.
Abans, dies com el d’avui, érem i com es deia abans: tres i el cabo. La cursa de festa major, a la que estimem i sempre hem volgut d’una manera especial, feia que moltes i molts de nosaltres si a la tarda anàveu a donar un tomb per la ciutat tot fent la cursa, era evident que fer deu quilometrets ens restava possibilitat d’estar al cent per cent a la tarda i al matí us trobàvem a faltar. Val a dir, que vam detectar gent que al matí estàveu “Mossenejant” i a la tarda corrent per la vella bella Ègara. Esperem que hàgiu tingut una bona festa major.
Hem tingut una esplèndida Mossenaire d’honor, la Present. La bandera ha estat portada elegantment per la Isabel Vergara, i el nostre “Mossenaire de los Chistes”, que celebràvem un aniversari commemoratiu de la seva proclamació, en Carmelo Luque, com no podia ser d’una altra manera i forçat per qui escriu i disculpes: ha explicat un acudit que com sempre ens ha fet riure de valent: el del TioVivo. Gràcies Carmelo i a tothom que ha fet de nou del dissabte un dia especial.
I avui tenim de nou la sort de nominar a una persona que ens fa molta il·lusió: La Present. Enhorabona!!
Nominada!!
Prresent llegint l’agraiment que li fem per haver acceptat. De fet ja era Mossenaire i el que li quedava és ser-ne d’Honor
… i la bandera?
Davant de la Chary, la bandera serà la Isabel Vergara
Poc abans de sortir i fent estiraments en Santi i l’Olga
En Jordi i en José Manuel Portero
I ha vingut en Robert Herrero al costat del seu bon amic Mirabet
Les germanes Sandra i Alba de Navàs
Sortim!!!!!
Víctor i Carlos
José i Sebas
La nominada a Mossenaire d’honor, la Present, amb la Gemma i la Chary que va amunt i avall
Com feu moltes i molts, com la Gemma
Reagrupacions multitudinàries
Reengeguem amb la Carme, Inma, Pili
Rafa i Juan Miguel
I entorn la Present, protagonista especial, tornem a esperar-nos
Miquel i Jordi
Carlos i Alba
Jordi i Oriol
Continuem per un bon camí ombrivol, tot i que avui fa frescota
Isabel, Present, Chary, Jordi
Eva, Sandra, Carlos, Alba
Amb la Mola al fons
La Núria arribant a la Masia de Can Deu
Sebas i Núria amb el molí d’aigua
Desplegament banderil
Les germanes Alba i Sandra de Navàs
Donem pas a la proclamació de la nostra Mossenaire d’honor
I tenim el gust i el plaer de presentar-vos a la Present
I a punt de ser proclamada Mossenaire d’honor la Present
Present Rodríguez Salvador: “Mossenaire d’Honor”
I a la bassa de la Masia de Can Deu, ens fem avui la fotografia familiar amb tota una bona colla d’amigues i amics que s’han reunit per gaudir de les companyies mútues i que ens ho han fet passar de forma fantàstica. Gràcies i per molts anys
Però teníem una sorpresa: en Carmelo
En Carmelo Luque ja fa tres anys que va ser proclamat Mossenaire d’honor i què millor que….
… pensant un bon acudit
I és per això que quan algú se’l troba passejant per Terrassa, li diuen: tu eres el “Mossenaire de los Chistes”
Doncs el del tiovivo: Gràcies Carmelo Luque
I coneixem a qui ha dut la bandera: Isabel Vergara . Gràcies!!
Isabel ben aplaudida com a portadora d’avui
Juan Miguel Romero que cada dia està molt millor i més en forma, després d’un temps de no poder entrenar prou bé
Present passant per Sant Vicenç de Verders
Isabel Vergara passant per Sant Vicenç de Verders
Pli Callejas passant per Sant Vicenç de Verders
Nuria Masegosa passant per Sant Vicenç de Verders
Robert Herrero passant per Sant Julià d’Altura
Present, Gemma, Fernando abans de travessar la carretera de Sabadell-Matadepera
Tot just passant la carretera amb la Mossenaire d’Honor, la Present, i la bandera, l’Isabel, veiem marques de GR i de PR
Una colla ben maca que ja va cap al camp base
I una vegada arribem al camp base, ens espera la font i tancar converses i darreres fotografies de record per a la història
Present i Eva arribant
amb una altre perspectiva
Gemma i Josep, arribant
Primer compte enrere per la darrera foto
Ara si: camp base i tanquem sessió
Les nostres noies
Alba, Núria, Present, Isabel, Eva, Sandra, Inma
Et vaig conèixer gràcies a California Sports i quan entrenaves amb aquell grup tan magnífic de noies i ens vèiem sovint, tot i que entrenaves majoritàriament amb el grup de tarda. Has anat venint a Mossenaires i per nosaltres és un orgull tenir-te formant part d’aquest projecte que també és teu, donat que li dónes prestigi. T’estem agraïdes i agraïts i per molts anys i que tot el que et proposis es faci realitat. Felicitats i et desitgem tota la sort del món
Hola a tod@s!!
Para los que no me conocéis soy Present y soy de Terrassa;
Esta semana he sido Mossenaire d’Honor ..todo un honor para mi..
Intentaré no enrollarme mucho..
Ahora mismo sería para mi muy difícil dejar de correr, caminar o de hacer deporte en general.. es curioso porque de pequeña tenía asma y no podía ni correr casi, ni hacer gimnasia en el cole a veces. Pero con tratamiento y con ayuda de la natación fue desapareciendo, aunque nunca se cura del todo pero ahora puedo hacer vida normal.
Hice natación desde los 11 años hasta los 26, deporte que me sigue gustando, pero al aumentar la familia tuve que abandonarlo un poco.
Hace unos cinco años comencé a correr. Era lo más fácil. Sin tema de horarios, ni coger el coche para ir al gimnasio etc., comencé por Vallparadís. Con mi amigo y compi José y me animé me animé que me decía pues apúntate a esta cursa. Y así ves que tal se te da. Y eso fue un no parar. El hecho de superarte y sentirte bien.
Después me hablaron de California Sport y comencé a salir con ellos. Conocí a gente genial. A Pep Moliner, por ejemplo ,y gente que a día de hoy seguimos estando unidos.
Han pasado cinco años. He conseguido muchísimos retos y los que aún me quedan.
Este deporte, sí es individual; pero los entrenos, las carreras, los compañeros, gente que conoces, hacen que aún te.guste más.
Y la labor que haces Pep: es de admirar, el buen ambiente que se respira cada sábado y lo bien que haces sentir a todos los que van. Aunque no pueda ir todo lo que quisiera, cuando voy me siento como si fuera cada sábado.
Muchas gracias Pep.
Nos vemos pronto..Salud y Kms.
Present
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Sabadell, Terrassa
21
juny
2017
Pep Moliner
Aquests dies al Vallès estem travessant una onada de calor i tot que sortim d’horeta, ens fa suar de valent la temperatura ambient. És cert, que un entrenament compartit el patiment és menys, perquè xerrin xerrant, de vegades ni t’adones. Al mig de l’entrenament sort n’hi ha que ens podem refrescar, que si no seria un bon calvari.
Un recorregut que ha sortit per dins del torrent de la Grípia, amb frescor, i cap al de la Betzuca, que també ha sovintejat l’ombre. Ara, que, quan els arbres claregem veiem com més d’una i més d’un feu aquell comentari de: uff!!, quina calor!!
Un entrenament en la línia de buscar de clar els deu quilòmetres i de gaudir del #correrxerrar que tant ens agrada, per saber que ens han de dir les nostres amistats.
Una vegada a Castellarnau, hem gaudit de l’aigua de dues fonts que hi han instal·lades i hem fet la fotografia familiar, allà on abans hi havia un bonic gronxador i ara no.
Us esperem dissabte vinent tot esperant que no faci tanta calor, però tant si plou com si neva, tant si fa calor com fred: als Mossenaires no ens aturaran, o sí?
L’Angel va tornar fa poques setmanes després d’un llarg temps sempre poguer córrer i avui….
… accepta la seva nominació a “Mossenaire d’Honor”. Gràcies i enhorabona
Ángel Herrera, un luxe tenir-lo nominat
I llegint el nostre agraïment i fer el projecte gran amb la seva presència. Gràcies
I, oh sorpresa. Avui tenim a la Karen i en Gilberto.
Maten
Dolors, Mossenaire nova (Sònia), Xavi Miquel i la Rosa Cos
I li demanem a en Balme si vol ser la nostra bandera
I ens diu que si: la nostra bandera portada per en Balme
Ja estem a punt
Moments per posar-nos al dia
I amb l’imponent Masia de Torre Mossèn Homs: ja surten “Mossenaires a córrer”
JuanMa
Josep Mirabet
Angel Herrera
Anades i tornades dels Mossenaires
I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar. Gràcies!!
Reagrupem amb l’Angel
Ha esperat cinc anys i avui: per fi serà Mossenaire d’Honor.
Joan i Jordi
Chary i Gilberto
Isabel, Laura i Anna
I hem fet un progressiu i els que l’han fet a tota pastilla:
Chary, Joan, Angel, Gilberto, Karen, Pasqual, Sebas, Albert, Quim, JuanMa
Reagrupem
Karen Suarez Gutierrez
ens ha vingut a veure, vestida amb la samarreta Mossenaire. Gràcies!!
Imprescindible font de Castellarnau, per a recuperar-nos en un dia de molta calor
En Balme comença el desplegament
Aigua, aigua, aigua
Comprovamt si la bandera està del dret
I ens fa il·lusió tenir Mossenaires noves i nous
I la Sònia s’estrena a entrenar en grup amb nosaltres. Benvinguda, Mossenaire Nova
I l’Esteban, el Mossenaire Nou. Benvingut
Mossenaires de primera vegada. Eiii !!! per molts anys i torneu, eh??
Sònia i Esteban
Anem per la proclamació de l’Angel
Angel Herrera: en uns moments Mossenaire d’Honor
Enhorabona, flamant Mossenaire d’Honor. Ho tenies ben merescut i quedes proclamat per part de tothom. Enhorabona
Ben aplaudit per tothom
I menció especial per la parella que ens ha dut la bandera: Icos i Balme. Gràcies
Foto de família i una setmana més ha valgut la pena anar al vostre costat. Gràcies i fins dissabte
I estem a la frontera
Ja corrent, l’Angel Herrera, com a Mossenaire d’honor
Eva Aranda
Laura i Eva
Fernando Artesero
Junts amb la Núria i la Txell passant pels Plans de Can Canya
Com que en Balme estava disposat a caminar junt amb la seva muller, ens volia donar la bandera i no: l’havia de portar fins al camp base
I és que fan tan bona parella, que no es deixen un moment. El dia 18 de juny va fer dos anys que es van casar després de conviure’n catorze. Felicitats i per molts anys!!
La calor ha fet estralls, i la Txell i l’Eva les hem vist a caminar
dotze, onze, deu, nou, vuit…. zero!!, i qui hi ha?
Bueno va: fem la bona. La foto al camp base
foto molt especial
Antonio, Angel i jo, que alguna cosa ens uneix al Mossenaire d’honor, a banda de l’amistat. Un bon record.
Sempre quan acabem, algunes i alguns de nosaltres anem a fer el darrer traguet a la font de les canyes i vet aquí que un dia d’aquests passava l’Angel i ens posem a parlar amb ell i ens diu que era Mossenaire, però que no havia pogut córrer per diferents accidents i li diem de tornar. I torna, i ens explica que just una setmana que havia de ser Mossenaire d’Honor, va haver de deixar de córrer. Ara hem vist complir l’esdeveniment que ens va quedar pendent i estem molt contents i et desitgem tota mena d’èxits amb tot el que et proposis i gràcies pel teu escrit. Enhorabona i per molts anys!!
Por fin !!!!
Mossenaire de Honor
Después de casi 5 años sin correr con los Mossenaires, Pep lo ha conseguido.
Soy Angel Herrera, nacido en el 1965 en Terrassa. Casado, con dos hijos y espero con ilusión mi primer nieto el próximo mes de Agosto.
Siempre me ha gustado el deporte, pero a los 18 años me lesioné de gravedad la rodilla izquierda y pasé a ser un deportista pasivo (verlo por tv y asistir a los eventos más cercanos como espectador).
Trabajo en una oficina y muchas horas detrás de un ordenador, con lo que mi actividad física es prácticamente nula. Con el paso de los años y después de varias operaciones más en la rodilla y 103 kg de peso, hace 7 años decidí que tenía que hacer algo para mejorar físicamente.
Comencé a ir al gimnasio (un poco de piscina, cinta, bici, etc.) pero no me motivaba lo suficiente el estar encerrado en una instalación. Comencé a salir a correr por los caminos próximos a mi casa y poco a poco conseguí correr durante una hora sin acabar físicamente destrozado.
En el 2011 comienza mi historia como Mossenaire, conocí a Pepe Salmerón en el club de futbol en el que jugaba mi hijo y después de salir alguna vez juntos a correr, me comentó que su hermano salía a correr los sábados con un grupo en el que el principal objetivo era pasar un buen rato entre amigos sin objetivos de tiempos.
Así que aparecimos por Mossén Homs y comenzamos a disfrutar de vuestra compañía y mí personalmente me encantaba escuchar vuestras charlas ante comenzar la salida. Algunos relatando como le fue la última carrera o sus objetivos para la siguiente y otros contando anécdotas ocurridas. Y durante las salidas siempre escuchaba charlas entre vosotros que me hacían tener más ganas de progresar e intentar alcanzar un objetivo mayor.
Lamentablemente en el 2012 tuve que parar de correr por culpa de 2 hernias discales, cuando retomé la actividad física comencé a salir en BTT ( los traumatólogos me desaconsejaron el correr)y también me enganchó el salir por la montaña en bici. Tuve mala suerte con la bici y tuve dos caídas graves (fractura de pelvis y otra que me deje media cara en el asfalto).
Desde hace un año y medio, volví al gimnasio y como la vez anterior comencé a salir a correr (con la desaprobación de los traumatólogos) y a cuidar un poco mi dieta.
Hace cosa de 2 meses me cruce con Pep Moliner un sábado cerca de la Fuente de las cañas y tras una breve conversación me invitó a volver con los Mossenaires.
2 semanas después volví a disfrutar de vuestra compañía y volver a escuchar esas conversaciones que tanto me han motivado para poder intentar estar mejor físicamente (hoy 85KG.) y tener en la cabeza próximos retos a cumplir.
Espero seguir disfrutando de todos vosotros y agradeceros vuestra actitud y apoyo con los novatos.
Angel Herrera
Mossenaire de Honor.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa, Torre Mossèn Homs
