10 maig 2010
Ni la pluja ens espanta
Ni la pluja ens fa desistir d’un bon entrenament. El que si fa pensar és que la majoria de circuits estan ben enfangats. L’alternativa de fa anys és la següent; anar en direcció al poble de Matadepera i triar, en aquesta ocasió un punt prou eixerit, com és la font de la Tartana.
Arribats allà, surgeixen veus que ens conviden a fer un circuit molt maco, i tot i ser per terrenys naturals, exempts de fangueig i fem una molt bona volta i un xic diferent.
Com sempre molt bon ambient i ganes de passar-s’ho bé.
Avui hi ha una col·lecció més gran, donat que tant en Rafa com l’Oriol han fet de reporters i els hi ho agraïm.
Avui hi ha récord d’instants fotogràfics. Dia històric.
Primer lloc per ajuntar-nos. En Josep va dir que no anava fi, però va acabar molt bé l’entrenament
Els mossenaires i el seu pas ferm davant l’Ajuntament de Matadepera.
Pels bonics carrers del centre de Matadepera
Pep posant a punt la màquina de retratar i fotografia fet per en Rafel
L’arribada d’en Josep
i a la plaça de Sant Jordi, tots.
cap la font de la Tartana
Nous llocs on trobar-nos i continuar tots plegats, sense anar enfangats
I immensa alegria de veure que en Pau va millorant, tot i la llarga espera per tornar a estar com abans. Però com ell diu: se el temps i els dies que tinc que esperar per cada cosa i d’aquí un any li trauran el clau i com nou.
La característica d’ell és veure’l de bon humor i li desitgem el millor.
Xavi Miquel i Rosa, no es pot dir que vinguessin a córrer, però no ens deixen de visitar. La Natatxa i l’Orzo entrenant també, al seu ritme donat que la Natatxa també arrossega una lesió
De l’època que entrenava des del Passeig 22 de juliol, fa més de vuit anys, que conec en Martí. Home donat a la muntanya i que ve molt a entrenar i ens un habitual mossenaire. També hem anat a aventurar-nos amb en Mirabet i sempre aguanta tot el que es proposa. Se’l pot veure en bicileta de muntanya i ens un immens plaer poder entrenar al seu costat. Per molts anys Martí.
Comentaris tancats a Ni la pluja ens espanta
Moments emotius i una bona colla, com sempre.
Es un punt per fer fotografies prou bonic i la colla està forta. Tenim un grup en forma
L’Alex, que al nostre fòrum ens mostra tota la seva preparació per fer l’Ultratrail d’Andorra
l’Alberto s’estrenava de mossenaire, seguit de prop del seu germà en Carlos. Amb ells hem estat entrenant tota la temporada a les fosques i des de l’Ègara els dimarts i dijous a dos quarts de vuit del vespre. Estan molt forts i tenen molt bona projecció.
I tenir a l’Eugeni una setmana darrera l’altre, ens omple de joia. Un luxe
I davant de tot, el mossenaire de la setmana, passada. Bé sempre i fa anys que ens ho passem bé plegats. Aquesta setmana la part femenina era representada per la Montse.
En Torres repetia i sembla que li agrada venir i ens agrada molt .
En Rafa de fotògraf, plasma les rialles continues del grup
Els perseguidors, amb en Paco al capdavant
En Mirabet, un luxe.
Paco i Pep, de la mateixa quinta i bons amicsAvui portava l’anunci de que necessitava abans del dia 25 d’abril la nostra col·laboració en la votació pels projectes de Terrassa, on ell en porta un del molt digne, com tots i que requereix que els Terrassencs empadronats li fem costat tot votant-lo. També tenim un bon amic de la UDFonts. en Jacobo, que ens també ens donava a conèixer el seu projecte. Son el 6 i el 7 i si podeu vota’ls, us estaran molt agraïts. Us poso el link i podeu votar lliurament aquells que us semblin.
Josep i Torres. En Josep portava l’uniforme de Messi.
I girem a la dreta. L’Alex lluu el seu company més fidel: el GPS que li diu en tot moment els ritmes.
Els germans, que a més s’assemblen.
I en aquests moments i sense ells saber-ho corrien dues persones amb el mateix cognom: Torres.En David està en un incipient projecte d’equip de Rugbi
L’Àlex, com és costum amb ell, exerxeix de mossenaire anant a buscar als que anem per darrera.I de fa una colla d’anys que coneixem i hem pogut gaudir de la companyia d’en Robert, un Sabadellenc de Castellar amb el que he pogut compartir més d’una trobada històricai ara tenim la sort de que vingui amb tots nosaltres.Ens ha regalat un escrit i ara el podem conèixer tots una mica més i li agraeixo tot el que diu, de tot cor.
Dèia en Robert:Hola, sóc en Robert, veí de la capital del Vallés Occidental, Sabadell. Bé capitalitat compartida amb Terrassa; perque no se m´enfadin els Mossenàires. Un recent vingut al món de l´atletisme. Ara tinc 40 anys però “només” corro desde els 34 anys. Jo era futbolero de tota la vida, però una trecada de canyell, unaltre trencada de costella i l´edat em varen fer desistir del futbol.És curiós, perque a l´hora d´entrenar a futbol, la part de córrer, era la més “ odiada “ . Volia estar tocant pilota tota l´estona i ara , aquí estic enganxat a aixó de córrer.Tenia clar que volia contiuar fent esport, i l´ideia de tancar-me dins un gimnàs no em seduïa. Sincerament, vaig escollir córrer, perque era el que em treia menys temps. Ja se sap, venen els fills i adéu temps ¡!.Un dia , per aquelles casualitats, vaig entrar a la web d´atletisme , ja desapareguda de 10de1000.com i vaig contactar amb un parell de sabadellencs que sortien a córrer desde el club Natació Sabadell, Xavi Curull “ Escurçó” i en Xavi Gómez “ Xavi70” . Les primeres sortides amb ells, són les que em varem començar a fer estimar aquest esport. Després coneixent més i més gent , fent més i més amics com en Pep . Sí , sí , el gran Pep Moliner. Grandot de cos i més gran de cor.Tot va venir rodat, sortidetes, entrenos, coneixença de les particularitats de l´atletisme i finalment les curses. I no en tenie mai prou. Ara una cursa de 5 km , després de 10 km, després Mitja, després Marató i curses i més curses. Ja em deien alguns: “ tu no tens constitució de corredor de fons “ , faig 1,84 i 85 kg; vaja grandot. I sigui com sigui , la qüestió és que al cap d´uns 3 anys vaig començar amb dolors a l´esquena que feia que em quedés pinçat cada dos per tres. Finalment va acabar amb una protusió que si no tenia cura es convertiria en una hèrnia. I ja se sap que aixó no té marxa enrere.No he aconseguit baixar de 40´en els 10 km i tampoc de 1h 37´en mitja. Marató vaig fer 2 i vaig punxar a les dues , fins acabar amb 4 hores.Amb la lesió vaig parar durant més d´un any , dedicant l´esforç a fer abdominals i lumbars ; única sol.lució per tornar a córrer amb seguretat.. Ja fa quasi un any que he anat tornant a córrer progresivament i , de moment tot molt bé. Però ara amb el xip un xic canviat. No he tornat a competir, de moment. Ara gaudeixo més amb les trobades per córrer els caps de setmana. Sortides diverses , sobretot per muntanya, per exemple amb l´incombustible Mirabet i la ineludible cita dels Dissabtes a Mossen Homs.Potser quand veus perillar el poder córrer, disfrutes més de les sortides organitzades amb els amics que de la competició.O sigui , que li dono més importància a gaudir d´una bona estona corrents que a lluitar contra el crono. Però ja m´està picant el cuc de fer alguna cursa ¡!!Espero amb que amb aquest resum em pugueu haver conegut una miqueta millor.I no vull acabar , sense donar mil gràcies a en Pep Moliner, per fer-nos disfrutar cada dissabte d´aquesta hora de bon rotllo i sobretot agraïr l´il.lusió que li posa un dissabte sí , i l´altre encara mésSalut i kmsRobert Herrero.
