23 maig 2010
I va sortir el sol
En un cap de setmana ple de bones ofertes, no podia falta la nostra: un entrenament que aplega a gent tan guapa.
El circuït, el que de fa quinze anys donem com a més antic. El que ens porta fins al capdavall dels boscos de Can Deu. Després de tants dies de pluja, semblava gairebé impossible un dia amb tanta lluentor.
El punt més allunyat de la sortida està situat just al quilòmetre 5,2 i a partir d’aquí comença la fina pujadeta.
La fotografia en família és a la recta impressionant de Can Deu, un lloc que convida a córrer.
Com ve sent habitual és el moment de donar noticies a la colla i aquesta vegada en teníem una de molt dolenta. Informàvem de que el nostre entranyable amic en Miquel Moreno, Miquel de Sabadell, que tant ajuda a tots i a tothom sense demanar res a canvi, que brinda els seus entrenaments, que organitza grups, que fa de llebre i que ha revifat l’esperit mossenaire, havia estat protagonista d’un accident greu que sortosament hores d’ara sabem que no perilla la seva vida, tot i patir dolor i haver estat un ensurt enorme. Des d’aquí li desitgem una ràpida recuperació i alegrar-nos de que sembla que aviat i després d’un prudent repòs, tornarà a ser el de sempre.
Si voleu desitjar-li sort, té un racó al fòrum sempre ens està ensenyant amb el seu mestratge.
Fa unes setmanes que compartim una estona amb aquests bells exemplars canins, que al costat del seu amo, entrenen pels mateixos camins que nosaltres
Al quilòmetre 3,4 és hora de tornar-ho a compactar, com grup i el lloc és ideal
L’Eugeni, en Casi i en Carles, tanquen el grup avui
El bosc de Can Deu és una joia de lloc per fer entrenaments tot l’any
L’Àlex va i ve, com faria en Miquel si hagués pogut venir.
Sens cap dubte dos gran atletes: l’Alex i en Casi
La Rosa ens venia a buscar. Fa dies que no ve a córrer: aiii que perderà la forma. Aviat a tornar-hi
En Juli, per aquelles casualitats i després de molts anys de no veure’ns, un dia vam coincidir en el grupet que sortíem de l’avinguda 22 de juliol, tot i que de nens havíem jugat a casa del fillol del meu pare, en Josep Amegeiras, dels quatre-vents (Castell Nou) i hores d’ara fa molts anys que compartim entrenament. Recordo perfectament un any quan a la mitja de Gavà duia un ritme impossible de seguir.
Ens ha regalat el seu currículum que pengem per que el conegueu una mica més . Un luxe.
diu en Juli;
Hola sóc el Juli Puigantell en tinc 49, mossenaire de fa temps encara que amb una regularitat bastant mediocre en els darrers temps.
Vaig començar a córrer senzillament perquè em ‘pico’ amb certa facilitat i sóc bastant tossut.
‘Córrer una Marató no està al teu abast´ ( ja molt abans algú m’havia dit que per a les arts marcials s’hi havia de néixer i que tampoc eren al meu abast). Bé vaig començar fent triatlons els primers anys, per fer-ho fàcil!!, 2,38 a l’Olímpic de Banyoles-Catalunya, he corregut unes quantes mitges algunes amb alguns mossenaires de pro ( 1,28 la meva millor, buf! que lluny queda!), una Marató en 3,26 i unes quantes curses de muntanya.
El que realment m’agrada però és córrer i fer qualsevol activitat per la muntanya.
Fer Vies Ferrades, fer muntanyes amb raquetes o corrent forma part del que jo entenc per plaer.
Plaer com el de córrer els dissabtes matí tot xerrant amb els amics.
Sóc aficionat a la fotografia, la darrera de les meves passions, en tinc unes poques penjades a http://www.flickriver.com/photos/40179518%40N05/popular-interesting/ i moltes al meu perfil del facebook.
Finalment i per donar suport a les sortides i al promotor incansable de les nostres trobades us convido a votar al Capgròs de l’any al nostre amic Pep. Ho podeu fer per internet! a http://www.casinetdelespardenya.cat/contacte2010514.htm
Apa siau,
Juli
P.D. En referència al comentari que faig de les arts marcials suposo que ja us podeu imaginar de quin color és el cinturó que tinc guardadet a casa.
Flickriver: m.kibo’s most interesting photos
www.flickriver.com
Flickriver – view images as a ‘river of photos’ and more…
Comentaris tancats a I va sortir el sol
