blog d'en Pep

Després de tants dies, sembla mentida que pugui interessar anar plegats i que hi hagi tanta gent que faci costat al projecte. El darrer dissabte d’estiu i tornem a inundar els camins de converses, de ganes de passar-ho bé i entrenar plegats, sense importar si som noia o noi, si d’aquí o d’allà, si de lluny o d’e prop. Gent de molts grups i de molts clubs, fan parada a la Masia i amplien el seu coneixement dels voltants de la Masia i anem per camins que conviden a dir que: una estona ben aprofitada. Qui si troba bé, repeteix i d’això ens en sentim cofois. Gràcies i per molts anys.

Avui la ruta triada, prou bonica per la primera part, baixada fina i la pujada igualment, amb moments que fan apretar, el que s’hagi d’apretar i vinga amunt que fa pujada.

A l’arribada: les unes i els altres, s’acomiaden i hi ha qui perllonga la trobada amb un bon esmorzar, on fer plans, riure i atipar-se.

De ben segur que quan ens segueixes, vol dir que formes part d’aquesta família que li agrada el bon rotllo i de bon rotllo va la cosa.

Fins a sempre.

Tot just quan despunta el dia i surten els primer rajos solars, ens arraulim entorn la nostra masia

I ens congratulem de tenir un gran mossenaire d’honor. En Rafa, de Sabadell. Sempre ens ha fet molta il·lusió amb l’excusa del projecte d’entrenaments en grup, poder compartir cada dissabte amb Sabadallencs.
Gràcies

Amb el seu bon amic Yllera, en Rafael Sola, és nominat per mossenaire d’honor

Juan Carlos, que moltes vegades ve de treballar de nit, ve sent un habitual de la trobada

Jordi i l’Anna; tants anys trobant-nos dels dissabtes a les 08:00

En Toni, orgullós sempre de la seva condició de mossenaire

i la Montse, de verd, ens ha fet un regal: a banda de venir ella, que ja és un regal, ens pota a la Vanessa Gamero, filla de l’Antonio, un dels que persones com el que escriu va aprendre a córrer.

Oriol i Ida. Marit i muller.

Carme, Cinta Sebi i Cano

Contxita i Silvia

Javi i Toni

Vanessa i Montse, seguida per la Sandra

noves mossenaires, amb les que hem pogut gaudir de bones converses

I avui a la cua: Yllera i Rafael

En Marc, plénament recuperat, exercint de mossenaire: amunt i avall

I el Mossenaire d’honor tancant el grup: Rafa Sola

Ens creuem amb corredores solitaries, en sentit contrari,

l’Antentas posant-se les ulleres de no veure-hi, abans de la fotografia més familiar

En Cano a la part central, amb l’Ida i en Juan Miguel. Abaix, Hassan i Isaac

Donem la benvinguda als i a les mosseanires noves i nous. Gràcies per venir. Un fort aplaudiment.

I plocamem al Mossenaire d’Honor, amb un merescut aplaudiment. A en Rafael

Més corredors solitaris. Em sembla que és en Moncunill: però no n’estemdel tot segur

i a la bassa pel rec del Golf del Prat, fotografia amb la majestuositat de la nostra Mola i Mossenaires

I desmontem la foto i fins a la setmana vinent.

I per treure les trenyines de les nostres articulacions i el nostre cor: un progressiu amb els capdavanters i la capdavantera

José Manuel i la seva Cloe, Isaac, Marc, Charo, Sebi, Miquel i David

A la Charo i avui que es publica la crònica, dia 23 de setembre, volem desitjar-li feliç aniversari de neixment i què sigui ben feliç i sigui contagiant-nos alegria.

Carlos, Pepe i Alberto.

I els primers a fer el progressiu en pujada: Hassan i Rafa

Els capdavanters

Hassan, Miquel, norecordo i Rafael . l’amic norecordo, el recordarem; no en tingueu cap dubte

Els nostres cans i els seus amics. Sherlock i Cloe: Eva i José Manuel

I ara un progressiu en baixada amb en Sebi en primer terme, i seguit per en Miquel, Juan Miguel

La Noèlia, crec que treballa amb el meu germà i junt amb l’amiga, noves mossenaires

Sembla una conversa interessant: mmmm!!, llums i taquígrafs!

Per un camí magnific, dues institucions egarenques: Miquel i Vicente

Amb la Sandra, pujant ben contenta

Anandes i tornades d’en Carlos, com a bon mossenaire

les amigues unides

matrimoni que s’espera: Xavi i Eli

En David: l’hem vist a patir, i és que les vacances l’han maltractat. En Javi ben solidari, fent de mossenaire acompanyant

Aquest bon home li veig els ossos esquelètics i li batega fort el cor. l’Angel, un assidu, i ja tres vegades i consagrat mossenaire i seguit per en Miguel

us heeee viiiist, anaveuuu caminaaaant !!, mmm!! no sé, no sé.

Ep, ens venen a buscar.

I en Cano, que ara pot trigar a venir, es ve a acomiadar per si per cas passa temps. Et desitgem el millor i que aviat siguis un pare feliç i fantàstic, que segur que sí.

Rafa, no ens oblida mai i bé sempre què pot i fa seu el projecte d’entrenament en grup, i per la qual cosa tenim el plaer de conèixer-lo tots plegats. Estem molt contents i agraïts. Per cert, avui no li hem pogut fer les fotos individuals: però n’hem trobat de simpàtiques. Gràcies i et desitgem el millor i per molts anys

Muy buenas !!!
En primer lugar me gustaría agradecer a Pep Moliner, enorme deportista y mejor persona, la oportunidad de ser Mossenaire d ‘Honor, ya que es para mí una gran ilusión y placer el poder serlo.

En mi caso empecé a correr por salud, hace sobre unos siete u ocho años, sin tener la menor idea de tiempos, o mi propia resistencia. Al vivir cerca del bosque de Can Deu y el popularmente llamado camino del colesterol, lo fui haciendo y corriendo por un par de años, ahí me inicie ya que desde mis tiempos de instituto me había vuelto demasiado sedentario.

Fui mejorando y me picó el gusanillo de la montaña gracias a amigos míos que hacían salidas y cursas ,así que tiré a hacer senderismo o rutas largas como matagalls ,tres monasterios ,marxassa etc…Aunque mi entrenamiento diario seguía siendo correr, realmente nunca lo abandoné.
Así que un día alguien me dijo lo del grupo de Mossen d’ homs , digo alguien para evitar malos rollos ya que sé que fue alguien del trabajo pero realmente no lo recuerdo jajaja….Correría el año 2012 o principios de 2013 y me gustó mucho la experiencia, así que cada vez que pude (no con la frecuencia que me hubiese gustado) repetí.

Como válvula de escape y como compañerismo me pareció y me parece genial, el compartir un deporte que nos gusta a todos en grupo. Ese fue mi empuje definitivo para hacer de correr mi deporte favorito, aprendí lo referente a tiempos, rutinas de trabajo , cambios de ritmo y muchas cosas útiles que he incorporado a mis propios entrenamientos o cursas a las que más tarde me fui apuntando, siempre con la motivación de divertirme, pasar un buen rato y hacer deporte.

Por lo tanto y como podéis comprobar estoy muy feliz de poder pertenecer a este grupo y más encima haber tenido la oportunidad de poder ser Mossenaire d’Honor ,así que sin más solo desear mucha salud a todos y a rodar y rodar.

Tags: mossenhoms.be

Un entrenament curt i intens ens tocava avui.
Aprofitant la setmana santa, on molts també fan festa de córrer, veiem que som força gent amb el mateix tarannà de cada setmana. Passar una horeta entrenant, amb bones companyies i grans converses i fer plans de futur i parlant de tot una mica. Això, qui estigui en forma, per fer les dues coses.

Uns progressius juganers per veure com estem realment i què molts heu fet. Novetat fer un davant i enrere en un dels progressius, amb foto familiar enmig. Passar per la font de l’Argelaguet, que feia dies que no hi passàvem i concloure amb la sensació d’haver estat bé tots plegats fent del córrer l’excusa ideal per fer un parèntesi enmig de les vacances de setmana santa.
Gràcies a tohom i ens veiem? Quan?

i avui, un nou amic dels entrenaments en grup, en David, és proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies David

I ara a pensar que poso, i al final de l’escrit sabreu amb qui tenim la sort de
compartir aquests moments dels caps de setmana

La Contxita i en Josep Maria, es van posant a punt

Moments de retrobades, amb en Carlos, que la setmana passada ens va
mostrar el camí

I en Balme, en estat d’espera i en Pepe al darrere fent l’estirament del cigne

Cisco fent amistat amb en Runi

La Laura, a l’esquerra avui s’estrena de mossenaire, al costat de l’Eva

Rosa i la Gemma, dos atletes de grans distàncies

I ara toca l’arrancada, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs, que en
dona nom i és el nostre camp base, amb en Balme i en Cano al capdavant.

Josep Maria, Contxita i la Silvia

David, FrAN, CESAR, Rosa, Pepe

Diego, MJ Merino,Miguel Angel, Ruben, Miquel

Gemma i Laura, seguides d’Eva, Laura i Silvia

I darrera de l’Eva, Laura i la Silvia, Laura, Albert, Cisco, Nacho i com no: en Runi

L’Albert, que sembla que vaig tibar per en Sherlock, i no. I en Nacho, vestit
d’autèntic mossenaire.

Hassan, Albert, Uri, Pepe, Laura, Eva

Hassan davant


I el mossenaire d’honor, en David: un habitual de les trobades des de fa
molt de temps

Eva i Laura, seguit per la Silvia

Mj Merino,Silvia, Miguel Angel, RUben, Cano, Fran, Cesar, tancant el grup

I en un dels bons reagrumaments, amb l’Uri i en David

I ens hem provat de nou en un bon progressiu, amb en Cesar, Hassan,
Gemma i Cano

Com sempre la Gemma ben calçada

L’Albert, en Cisco i en Balme arribant a la cruïlla i la Gemma cap a la cua.

I arriba la cha, que a més han estat els mateixos que han fet el progressiu a
les primeres posicions. Fran, Diego de blau cel, al costat de la Gemma

I ara, al progressiu de baixada: Mj Merino, Hassan, Gemma, Carlos, Cesar i
Cano. Molt en forma tothom

I ara arriba en Miquel, Cisco

I els capdavanters tornen enrere Cèsar i Cano

I la Silvia VIla, que feia dies que la trobàvem a faltar.. En forma!

Silvia, davant, seguida d’en David i l’Uri

Laura i Eva, que tancant el grup, acompanyades dels seus esplèndids
gossos i seguits pels que han fet el progressiu i les han anat a buscar:
Gemma, Pepe, Cano i Cesar

I abans del proper progressiu: Mj Merino, Sílvia Vila i Eva Gorina

En plena recta

I la foto de família, amb tota la colla, que tot i ser setmana santa, encara
hem estat força animats.

I ara coneixerem al nostre Mossenaire d’honor: en David Linares. Fantàstic

Ben aplaudit per tothom

i ara la mossenaire nova; la Laura Puertas, de blau cel.

La Contxita de taronja

I hem tornat a fer un progressiu, ara en sentit contrari

Miguel, al costat d’en Sherlock, i seguit per en Miguel Angel

I més fotografies d’amistats: Miguel, Pepe, Cesar i Silvia

Laura i Eva

Runi i Sherlock: també sempre amb nosaltres.

La Laura, sempre contenta i riallera

David, ills clucs

Anades i vingudes dels mossenaires: David i Miguel

Quina bona abraçada de dues bones amigos: per molts anys!!



Qualsevol moment és bo per tenir un bon record, i prop de la font de
l’Argelaguet i mentre reposem la Eva Cantero ens retrata



Mi camera… jeje,, merci Eva !!!

A la bassa de la font de l’Argelaguet, amb en Miguel Angel

.. i darrere, Carlos, César

Montse i Rosa

Uri i Silvia

Silvia, Laura i Eva

Carlos

Diego

Gemma i Manuel, intentant passar enmig dels arbres caiguts

Josep Maria, Miguel Angel, Rosa

David i prop en Sherlock



Ja prop del final de l’entrenament, a 1,5 qm. del final

l’Uri

Laura

Laura i MJ

David i Eva

Cano, avui ho ha donat tot als progressius, i ara, tot i content, una mica
cansat: però bé

Doncs si: fa molt de temps que li anem al darrere per què se’ns doni a conèixer i ens alegrem que sigui la colla la dels mossenaires: la seva. Una vegada em va dir que tenia una feina davant del volant, envoltat sempre de gent, que té de dur viatjant per tot arreu amb el seu autocar i ho fa molt bé i te la responsabilitat de cuidar a tothom que s’hi asseu. L’esport segur que et serveix per trobar l’equilibri amb la feina i de passada tenim la sort de gaudir de la teva companyia i ens complau poder-ne gaudir i desitjar-te el millor. Gràcies David !!

Eii !! Sóc el David, Mossenaire d’honor.

Lo de córrer, doncs, en va iniciar una amiga; la Sònia Orriols. Una vegada ficat en aquest món he fet curses com Cardedeu, Manlleu, Polinyà,  Barcelona, etc. L’Àngel, un amic que tinc del Club Natació Sabadell, és el que en va parlar dels “mossenaires”, que és on ara en trobo la mar de bé, i on corro per estar bé físicament. Donar les gràcies a tots els mossenaires i al Pep, si no, seria possible.

Força i “gas”.

Tags: córrer, mossenaires