blog d'en Pep

Un entrenament curt i intens ens tocava avui.
Aprofitant la setmana santa, on molts també fan festa de córrer, veiem que som força gent amb el mateix tarannà de cada setmana. Passar una horeta entrenant, amb bones companyies i grans converses i fer plans de futur i parlant de tot una mica. Això, qui estigui en forma, per fer les dues coses.

Uns progressius juganers per veure com estem realment i què molts heu fet. Novetat fer un davant i enrere en un dels progressius, amb foto familiar enmig. Passar per la font de l’Argelaguet, que feia dies que no hi passàvem i concloure amb la sensació d’haver estat bé tots plegats fent del córrer l’excusa ideal per fer un parèntesi enmig de les vacances de setmana santa.
Gràcies a tohom i ens veiem? Quan?

i avui, un nou amic dels entrenaments en grup, en David, és proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies David

I ara a pensar que poso, i al final de l’escrit sabreu amb qui tenim la sort de
compartir aquests moments dels caps de setmana

La Contxita i en Josep Maria, es van posant a punt

Moments de retrobades, amb en Carlos, que la setmana passada ens va
mostrar el camí

I en Balme, en estat d’espera i en Pepe al darrere fent l’estirament del cigne

Cisco fent amistat amb en Runi

La Laura, a l’esquerra avui s’estrena de mossenaire, al costat de l’Eva

Rosa i la Gemma, dos atletes de grans distàncies

I ara toca l’arrancada, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs, que en
dona nom i és el nostre camp base, amb en Balme i en Cano al capdavant.

Josep Maria, Contxita i la Silvia

David, FrAN, CESAR, Rosa, Pepe

Diego, MJ Merino,Miguel Angel, Ruben, Miquel

Gemma i Laura, seguides d’Eva, Laura i Silvia

I darrera de l’Eva, Laura i la Silvia, Laura, Albert, Cisco, Nacho i com no: en Runi

L’Albert, que sembla que vaig tibar per en Sherlock, i no. I en Nacho, vestit
d’autèntic mossenaire.

Hassan, Albert, Uri, Pepe, Laura, Eva

Hassan davant


I el mossenaire d’honor, en David: un habitual de les trobades des de fa
molt de temps

Eva i Laura, seguit per la Silvia

Mj Merino,Silvia, Miguel Angel, RUben, Cano, Fran, Cesar, tancant el grup

I en un dels bons reagrumaments, amb l’Uri i en David

I ens hem provat de nou en un bon progressiu, amb en Cesar, Hassan,
Gemma i Cano

Com sempre la Gemma ben calçada

L’Albert, en Cisco i en Balme arribant a la cruïlla i la Gemma cap a la cua.

I arriba la cha, que a més han estat els mateixos que han fet el progressiu a
les primeres posicions. Fran, Diego de blau cel, al costat de la Gemma

I ara, al progressiu de baixada: Mj Merino, Hassan, Gemma, Carlos, Cesar i
Cano. Molt en forma tothom

I ara arriba en Miquel, Cisco

I els capdavanters tornen enrere Cèsar i Cano

I la Silvia VIla, que feia dies que la trobàvem a faltar.. En forma!

Silvia, davant, seguida d’en David i l’Uri

Laura i Eva, que tancant el grup, acompanyades dels seus esplèndids
gossos i seguits pels que han fet el progressiu i les han anat a buscar:
Gemma, Pepe, Cano i Cesar

I abans del proper progressiu: Mj Merino, Sílvia Vila i Eva Gorina

En plena recta

I la foto de família, amb tota la colla, que tot i ser setmana santa, encara
hem estat força animats.

I ara coneixerem al nostre Mossenaire d’honor: en David Linares. Fantàstic

Ben aplaudit per tothom

i ara la mossenaire nova; la Laura Puertas, de blau cel.

La Contxita de taronja

I hem tornat a fer un progressiu, ara en sentit contrari

Miguel, al costat d’en Sherlock, i seguit per en Miguel Angel

I més fotografies d’amistats: Miguel, Pepe, Cesar i Silvia

Laura i Eva

Runi i Sherlock: també sempre amb nosaltres.

La Laura, sempre contenta i riallera

David, ills clucs

Anades i vingudes dels mossenaires: David i Miguel

Quina bona abraçada de dues bones amigos: per molts anys!!



Qualsevol moment és bo per tenir un bon record, i prop de la font de
l’Argelaguet i mentre reposem la Eva Cantero ens retrata



Mi camera… jeje,, merci Eva !!!

A la bassa de la font de l’Argelaguet, amb en Miguel Angel

.. i darrere, Carlos, César

Montse i Rosa

Uri i Silvia

Silvia, Laura i Eva

Carlos

Diego

Gemma i Manuel, intentant passar enmig dels arbres caiguts

Josep Maria, Miguel Angel, Rosa

David i prop en Sherlock



Ja prop del final de l’entrenament, a 1,5 qm. del final

l’Uri

Laura

Laura i MJ

David i Eva

Cano, avui ho ha donat tot als progressius, i ara, tot i content, una mica
cansat: però bé

Doncs si: fa molt de temps que li anem al darrere per què se’ns doni a conèixer i ens alegrem que sigui la colla la dels mossenaires: la seva. Una vegada em va dir que tenia una feina davant del volant, envoltat sempre de gent, que té de dur viatjant per tot arreu amb el seu autocar i ho fa molt bé i te la responsabilitat de cuidar a tothom que s’hi asseu. L’esport segur que et serveix per trobar l’equilibri amb la feina i de passada tenim la sort de gaudir de la teva companyia i ens complau poder-ne gaudir i desitjar-te el millor. Gràcies David !!

Eii !! Sóc el David, Mossenaire d’honor.

Lo de córrer, doncs, en va iniciar una amiga; la Sònia Orriols. Una vegada ficat en aquest món he fet curses com Cardedeu, Manlleu, Polinyà,  Barcelona, etc. L’Àngel, un amic que tinc del Club Natació Sabadell, és el que en va parlar dels “mossenaires”, que és on ara en trobo la mar de bé, i on corro per estar bé físicament. Donar les gràcies a tots els mossenaires i al Pep, si no, seria possible.

Força i “gas”.

Tags: córrer, mossenaires

Córrer està de moda i és un esport que ara es porta i queda bé. Gairebé diria què rar és qui no corre.

Bé tot i exagerat, sí que és cert que d’un temps ençà trobem que hi ha molta més gent què ho fa.

La modalitat de fer-ho en grup, encara que sempre hem vist a la gent progressar plegades: tal com ho fem nosaltres és diferent. L’excusa és perfecte:

Noies i nois, vinguts de tot arreu, de diferents clubs, amb diferents objectius i amb aspiracions diferents. Però una cosa ens uneix: natura i córrer amb gotetes d’amistat.

Neixen noves fórmules d’entrenament i la llavor treu els seus fruits amb bons resultats, què en definitiva és el que busquem.

Parlant un xic de l’entrenament i donat que estem en època de festa major a Matadepera i com la seva coneguda cursa a dues voltes, segur què influeix en què gent mossenaire s’ha reservat per córrer a la tarda al bonic poble. Hem fet un recorregut de 9,5 qms., bastant suau fins al bosc de Can Deu.

Després de unes quantes setmanes de no tenir el luxe de proclamar a Mossenaires d’honor, avui ens fa una gran il·lusió tenir de nou l’oportunitat de conèixer a una fantàstica persona, què encomana bones vibracions i transmet alegria a qui a ella s’apropa. Ve amb el seu marit, en Martí, què diu que ens costarà convença’l de què ens regali la seva biografia curricular atlètica, i veient les grans persones que són, segur que aviat sabrem aquesta parella unida també per l’amor a l’esport.

Gràcies a tots pel seguiment i us esperem dissabte vinent, tot encetant la nova temporada 2014-2015, que serà apassionant.

els nostres particulars protagonistes d’avui. En Martí i la Isabel, feliç parella.

Joan Carles esperant, junt amb en Ramon amb gorra blava, i l’Yllera de braços plegats

Els Sabadellencs germans Coca, a l’esquerra en José Luis i a la dreta l’Emilio. Darrere, l’Òscar i la Maria.

El nostre amulet talismà, la masia que ens dona nom i a qui dona nom en Mossèn Homs

La Laura havia perdut l’enginy què li permet dur les seves mascotes lligades, i tot i cansar-se molt mes, les ha dut en el seu segon dia com a mossenaire, d’aquest forma que podeu veure. Al seu costat en Javi Colado

En Nacho, fent reagrupament de grup

En primer terme en Jordi Pastor de negre, de verd l’Enrique-Nilo i amb gorra groga en Jose Manuel Portero

per ordre d’arribada, Enrique-Nilo, Fran Pelaez, Jordi Pastor

Miquel Piqueras

Toni del Moral, Victor E. Martinez

de grocm en Nacho Bravo al costat d’Alberto Lao, i seguit de prop de vermell per en Fernando Artesero i Enrique Moratalla

Carlos i Ylerra

David Garcia

Emilio i José Luis Coca

Joan Carles Sanjurjo

Ramón Ramos

Montilla i Miquel

Oscar Ortiz

el Collie, amb en Jordi Gonzàlez i en Rafael Carrera

Maria Ruiz, seguida per l’Eusebio

Laura Perdomo i en Martí

La nostra “Mossenaire d’Honor”, l’Isabel Alcalde, al costat d’ent Toni i en Javi

Moments perillosos: travessar la carretera de Matadepera. Amb molta precaució

I ens afanyem per no interferir amb la marxa dels ciclistes de carretera

La nova temporada 2014-2015 comença després d’un temps de repòs, els que han fet veritables vacances. Tothom avui eren mossenaires que ja havien repetit, i als qui os agraïm que feu gran el projecte.

I ara desmuntem la foto

bon lloc per refrescar-se i beure, com fa l’Emilio, que després de sortir de lesió, torna a posar-se en bona forma.

I ara, toca el progressiu a la bona recta que hi ha al bosc de Can Deu, on provarem el material

I els primers retornen a fer costar a la gent què va venint, com fa en Miquel i en Jordi

I el nostre flamant veterà Eusebio, ben acompanyat pels que acabaven de fer el progressiu a les primeres posicions, com en Jordi, Miquel i Toni

Bonica foto amb grans persones, com podeu tots veure amb un primer pla d’en David

Potser fa un temps no es coneixien i ara la llavor de l’amistat està sembrada i l’esport els uneix: Toni, José Manuel, Rafael i Ramón

Davant l’Isabel i l’Eusebio, seguits per la Laura i en Jordi; i espectaculars cans

En Toni del Moral, bona amistat

Marti, Isabel, Pep i Jordi. Un bon record per a tots.

Ja ho veieu; si veniu a entrenar algun dissabte, podeu tenir la sort d’entrenar amb persones com la Isabel, què si mireu pels grups que entrena, com són les Californa Girls, sempre la veus encomanant bon humor i amb persones com ella veus què es fa, a part d’esport, bona conversa i bona companyia. Et desitgem el millor i que continuïs igual, i també tot tipus d’èxits esportius

Hola Mossenaries ¡!!!!!! Me presento :

Me llamo Isabel madre de tres hijos , marujona y… cada sábado que puedo estoy ahí corriendo con vosotros por esos caminos que el Pep prepara con tanto cariño (la ruta..los caminos ya están hechos), casi siempre desde el primer momento resoplando, unas veces en medio casi siempre en la cola, bueno, no siempre, en algún momento iba la primera (en la salida, claro) pero satisfecha de poder correr mi hora como vosotros.

Me chifla la naturaleza con lo cual la mayor parte de mi vida de ocio deportivo la he dedicado a subir montañas hasta que empezaron a venir los niños y ya no era plan de cargar en la mochila la tienda de campaña ,comida, niño… y en este punto cambie mis botas por zapatilla de correr.
Al principio corría sola o en la cinta del gimnasio pero me faltaba algo para engancharme para realmente poder disfrutar de lo que hacía y como se suele decir empecé a buscar ese algo y quien busca encuentra, allí estaban mis Californianas, con ellas empecé a disfrutar y ese algo que me faltaba para motivarme me lo dieron ellas.
Y de las Californianas a los Mossenaires hay un paso que evidentemente lo dí (no fletaría más) Así que la primera alegría que tengo los sábados por la mañana es ponerme mis zapatilla cogerme la coleta y unirme a vosotros a sudar un poco.
De cada salida que hago con vosotros me llevo mucho: me llevo el compañerismo, el esfuerzo, las risas, el sudor, el sol, la naturaleza, el optimismo, el olor a campo, el colorido de las flores y sobre todo la maravillosa sensación de empezar un nuevo día cargada de energía positiva y mucha vitalidad.
Bueno compañeros mossenaires ya sabéis algo más de mi. Quiero daros las gracias por lo que dais sin daros cuenta.
Kilómetros y salud para hacerlos!!!!!