blog d'en Pep

Els dies que som tanta colla i veus que en tot moment les cares dibuixen una àmplia rialla, gairebé sempre, vol dir que es passa bé. De prova un botó. Mira’t el reportatge, que és únic i què busca aprofundir en el gust per compartir.

No donem res, no regalem res, no demanem res, no volem res: només què gaudiu com gaudim la majoria d’estar prop vostre, ni que sigui a aquesta hora.

L’entrenament, avui, ha constat en passar per la font de l’Argelaguet i anar fent fins a arribar al gran aparcament del bosc de Can Deu i mentrestant fer algunjoc en forma de progressiu, que feu una bona colla i, això si, mai oblidar d’anar a buscar a qui ve un xic més endarrerit, i que és el valor més preuat que té tot mossenaire: esperar-nos tothom.

Doncs bé: si t’ho has passat bé: et volem tornar a veure i, si no, tu decideixes iel que facis, ben fet serà. Recorda, dissabte hi tornem i tu tens la paraula.
Gràcies per tot!!

Doncs si: un moment com aquest es repeteix, i repeteix, i repeteix: però no ens cansa donat que sentim les nostres vides enriquides estan al vostre costat. Gràcies gent!!

I moments abans, ens anem arraulint al camp base, entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs i a Can Mossenaire

La Sandra comença a venir més abrigada, senyal de què comença a fer fresca al matí

Toni ens fa els honors i accepta la nominació a Mossenaire d’honor

I reb el meu agraïment personal en mode de paper manuscrit, senzill i sincer.
Gràcies Toni

fotografies de record, amb bona gent: Trini, Isabel, Eva, Xavi, David

Trini, Isabel, Eva, Xavi

Nacho, Víctor, Edu; ahhh !! i Runi

En Toni, sembla el representant d’una empresa de motocicletes, canviant un neumàtic…sabatilla.

I van arribant de mica en mica els amics: Javi, Francisco, Eva i…. Sherlock

I ara toca engegar cap a un camí encara no conegut quasi per ningú. On anirem?
Itziar, Joan Carles, Quim, Miquel

I darrere en David, avui ens ha vingut en Ferran <link> que de tant en tant en ve a veure. Gràcies!!

Francisco Escudero

I encara el vigent Mossenaire d’honor, vestit de mossenaire, amb en Javi, que ens el va fer conèixer.

Josep, Nicolau, Fernando, Juan José

Anna, Maite, Enrique-Nilo

José, Emilio, Joan, Guille

Josep, Nacho, Runi

Capdavant amb l’Edu i en Fran

Javier, en primer terme i avui, després de molt de temps, en Pedro Molina; un mossenaire de fa molts anys <link> Podeu observar, com avui en Toni ha portat al seu fill i se’l veu eufòric. Penseu que venen des de La Llagosta.

Eva i Cinta

Matrimoni ben avingut, inclús corrent i… aixecant la mà.

I la mossenaire nova, de la setmana passada, repeteix. Al costat del Toni, que avui serà d’honor

Qui va amunt i avall?; ja que l’Anna Cos: la nostra mossenaria major

I després d’un reagrupament, re engeguem

I compartim camins amb els de les dues rodes

Les ombres són llargues, senyal inequívoca que el sol fa poc que ens acompanya

La Maite, què sabem que ara està totalment apasionada per aquest esport, la segona vegada que ens visita i fent el progressiu

El Toni al capdavant, i darrere la Contxita, Emilio, Martí, Sebi, Miquel

I la Chiqui, la segona vegada també. Darreram Òscar i Carlos

I mica en mica hi som tots i veiem mossenaires amunt i avall i ara ve la cua

La font de l’Argelaguet, un lloc molt bonic.

El Nacho sempre vol saber més. A primera hora, quan sóc a casa, rebo un missatge: “¿Habrá agua?. ¿Pasaremos por fuente?” Sempre patint pel can. Lidic ·minuto 18 y minuto 53″. Segurament, minut amunt minut avall. Runi potveure, o sembla que això pretent en Nacho, que faci.

“¡¡Venga Pep, haznos una foto!!”. Pim pam. ¿Ja está? .

I els Mossenaires han vist la llum i la segueixen.

Marc tornant enrere a buscar la cua.

I aquí arriba. Gràcies a tothom

I de costat el Mossenaired’honor entrant i el sortint. Em deia en Toni que l’havia llegit, a en José, i que li havia agradat tant i en comentava coses de l’escrit.

Aquí els tenim

I els què han fet el progressiu en pujada, i què han quedat davant: Marc, Toni, Carme i Martí

Què, com és natural aniran avall a buscar la cua, per homologar les primeres posicions

I en Guille, seguit per la cua

I en el progressiu següent, moment en el qual en Diego, que ha sortit del darrere, atrapa a en Martí. Per cert què l’endemà en Diego va quedar primer de la categoria al cros de Mataró, en un circuit fixe que té aquesta ciutat.

Enhorabona Diego. En el moment que arriba al reagrupament en Fernando

Eiii !!! la Sandra Fernàndez, també amunt i avall. Moment de qualitat

I arriba la cua: gràcies Mossenaire. Sense aquest gest el grup no tindria sentit.

Moment perillós, quan creuem la carretera Matadepera-Sabadell

Un lloc, on abans teníem un munt d’arbres i ara el veiem amb aquest perfil pelat i tota la colla vigilant on es posen els peus

Hem vist un dels progressius més accelerats que han protagonitzat l’Enique-Nilo, Miquel i Víctor. Campions!!

No val a caminar, no, no.

En Carmelo avuí fent una amistat profunda amb l’arbre. Com s’estimen!!

En Toni, la nova mossenaire i en Marc

I aplaudim, doncs, a la nova mossenaire. Benvinguda!!

I al fill d’en José Liñán

Mèrit d’en José que també aplaudim

I donem a conèixer al Toni Grañet, abans d’ésser proclamat Mossenaire d’honor

l’estem aplaudint i a més ens dedica unes paraules

I venen a esmorzar, en Vicente i Julio, i al mig, en Javier, de corredors.cat

I aquí tenim aquestes amistats què anem fent. El fill de José, Javi i José

I al costat del mossenaire d’honor
Pep, Javi, Toni, Emilio, Miguel

Quan veiem que una vegada i un altre es repeteix a la trobada, vol dir que us hi trobeu bé i és el que ens sembla d’en Toni i avui ens ho confirma i a més se us dóna a conèixer. Ens agrada molt poder enriquir-nos amb la teva companyia i t’agraïm molt tot el que ens expliques. Un luxe. Per molts anys

“Gràcies Pep!! per haver parit aquesta iniciativa que ja porta mooolts anys i et permet gaudir de persones i entorn, en convivència. Gràcies pel títol, el portaré amb molt orgull.

Gràcies també al grup, a les persones que cada dissabte es troben i volen compartir una estona de pràctica esportiva, conversa i companyonia. Avui 14 de novembre de 2015, una de les converses que he pogut sentir, mentre corria, feia referència als atemptats de París de la passada nit. Per això i amb més raó, hem de ser agraïts al fet de poder gaudir d’un nou dia, corrent, compartint i vivint…

I gràcies també, per donar-me la oportunitat d’escriure, així ens coneixem millor.

Em dic Toni Gañet Fueris, tinc 46 anys, solter amb dos fills, visc entre Barcelona i Terrassa, i, m’agrada dir que he viscut a Girona. Economista de formació, gestor esportiu de professió (esport paralímpic) i actualment estic arrencant com a consultor, especialitzat en sistemes de gestió basats en la responsabilitat social corporativa.

El meu passat athlètic va començar al col·legi la Farga, poc a poc i després de superar l’asma, em vaig aficionar a córrer fins aconseguir ser el primer de la classe en el cross anual, que comptava per nota i que consistia en donar una volta al col·legi. Llavors a Mira-sol, no hi havien tantes cases, ni centres comercials, ni asfalt i si venia el tren podies competir contra ell quan arrencava de l’estació. El professor d’educació física, em va animar a participar al cross del Vallés (Valldoreix, La Floresta i Sant Cugat), on vaig aconseguir el meu primer trofeu. El fet va provocar, que comencés com activitat extraescolar l’atletisme i com erem poquets, l’entrenador es va dedicar gairebé en exclusiva a mi. Vaig fer les curses Jean Bouin (millor resultat 41) i la de El Corte Inglés.
Del col·legi vaig passar a la secció athlètica del F.C. Barcelona, entrenant al costat de Joan Viudes. Sols vaig estar una temporada, doncs les notes van començar a devallar (excepte en educació fisica, doncs seguia guanyant el cross anual..), i el meu pare amb bon criteri, em va recomanar seguir corrent pel meu compte, sense estar lligat a una disciplina d’entrenaments (hi havia dies que feiem un escalfament a ritme del Joan Viudes i després 5 sèries de 1.500 a la pista, on no podies baixar de 4’50” en cadascuna d’elles, doncs l’entrenador s’enfadava molt).

El període atlètic es va acabar al entrar a la universitat, llavors em vaig aficionar a altres esports i si destacava era perquè corria. A l’acabar la carrera i durant un temps d’estada a Londres, vaig tornar a córrer pels parcs londinencs, casualment els dissabtes i també de 8 a 9. Aquest estiu he pogut tornar a trepitjar sòl anglès, aquest cop pel sud, prop del parc natural de New Forest (un paradís per les persones a qui els agrada córrer, respirar, la natura i topar-se amb animals….) Al tornar, de nou em vaig retrobar amb la Diagonal de Barcelona i el Parc Cervantes, fins l’etapa Gironina, on vaig tornar a altres esports. Llavors treballava en l’esport paralímpic i anava testant una mica de totes les disciplines (21), quedant-me amb el tennis, doncs entrenar a persones en cadira de rodes em permetia també, seguir fent esport. Llavors corria aprofitant viatges a competicions i reunions Estatals i Europees, on per descobrir llocs, el millor era anar corrent pel poc temps que disposava…

Va ser l’any 2013, ja a Terrassa, quan vaig conèixer l’atleta de 800m, Mary Gonzalez Reina, a través del linkedin i em va animar a córrer de nou, començant pels voltants de Terrassa, prop del Llac Petit, dos cops per setmana i sempre d’hora, quan surt el sol, canta el gall i la natura et connecta amb un nou dia. I aquesta temporada, corro per Vallparadís, i amb els mossenaires que vaig conèixer al mes de juny. De Vallparadís m’agrada creuar-me amb persones que diuen bon dia!!, escoltar ocells i veure gent més gran que camina o corre, per dir-me a mi mateix, que d’aqui a uns anys, m’agradaria estar com ells/es…. I dels mossenaires m’agrada córrer en grup, anar per pistes i si es dóna la ocasió, trobar conversa…., fins ara amb el Pep, el Marc, la Conxita, l’Emilio, el Miquel i molts més que espero anar trobant, mentre correm.

Objectiu: córrer alguna cosa més que la Sant Silvestre i la cursa de El CorteInglés, per exemple la 1/2 de Terrassa i qui sap si a mig o llarg termini alguna marató, com la de València. De moment poc a poc, gaudint i descobrint noves persones i entorns…

I per últim un lloc: un trosset del GR 92 de Sant Feliu de Guíxols a Tossa, per
acabar nedant (l’altra passió meva són les Vies Braves), a la Cala del Vigatà.

Moltes gràcies i que ens poguem trobar mooooolts dissabtes!!”

Toni Gañet Fueris
http://www.responsabilitatsocial.cat

Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, mossenaires, mossenhoms.be, natura, Terrassa

Si no tenim res millor a fer un dissabte a les 08:00, què me’n dieu de no preocupar-se de res, i afegir-te on segur que trobem alguna amiga o amic al voltant de la masia més famosa que les corredores i corredors Egarencs que tenim: “Torre Mossèn Homs”

En canvi, hi ha qui té com a moment preferent atlètic, presentar-se imillorar esportivament, físicament i encetar el cap de setmana envoltat d’un núvol d’immillorables persones, que amb la senzilla excusa de córrer, fan cap aquí.

Aquesta setmana es nota que ens van canviar l’hora i la llum és més clara i s’hi veu millor i des d’aquí volem demanar que tots intenteu ser a la vida una mica feliços, com ho sou durant aquesta hora, on us despreocupeu dels altres problemes, ni que sigui una horeta. Doncs benvinguda sigui la trobada i amb un recorregut que hem fet un munt de vegades, però que avuí, si no millor: diferent

Veient a les noies que han fet companyia a la nostra “Mossenaire d’honor”, la Gemma Solsona de vermell, t’adones que val la pena la trobada, per veure aquestes cares rialleres. Ànims i endavant

I poca estona abans i davant l’atenta mirada de l’Eva, queda nominada la Gemma Solsona, com a “Mossenaire d’honor”. Tot un luxe

I el nostre gran mossenaire Sabadellenc, en Miquel, que ve amb en Juanjo. Ens agrada no perdre la pista.

En Robert, un altre il·lustre

I la família Expósito, amb la Carmen, José i Emilio, del California, que es disposaven a anar de caminada.

Als seus llocs, llestes!!, JA!! i la Mariona que s’acordona les sabatilles i és enxampada en aquesta posició

I si fa poc la Inma, en duia en Manolo, avui un nou amic s’estrenarà a la trobada

I espera abans no sortim en el moment en punt.

De nou una gran colla tant amb quantitat com en qualitat es disposa a recórrer…
Avuí en direcció a Can Mollor i torrent de la Grípia

I a l’altiplà i conegut reagrupament

En Jordi Renom, que ve des de Barcelona a córrer al nostre costat i de fa un munt d’anys. Gràcies Jordi.

En primer terme en Miguel, i prop d’ell la Gemma, Isa, Eli i Charo.

Contxita seguir per en Nacho, que passa pel famós aqüeducte de la Grípia amb el seu gran amic, en Runi. Em preguntava si hi hauria aigua al recorregut: doncs si, no?

Paco Utrera, al capdavant

Moment de qualitat, amunt i avall.

Balme i mossenaire nova.

Sandra, Isaac, Oscar i Pepe

Francisco Escudero, un fixe a la trobada d’ençà que va venir d’unes sis setmanes

Fernando Artesero

Gemma, Xavi i Javi

Reagrupem?

Re-engeguem, amb la Gemma

l’Edu

I estrenem nou reocrregut, pel costat de Torrebonica, del Consorci Sanitari. Un lloc prou bonic i gairebé en estat d’abandonament. Una llàstima

A en Totu, crec que sempre el traiem amb la llenga fora, al nostre mossenaire
del Maresme, i que d’allà ha vingut.

Miguel i Carmelo, seguit per en Jaci i la mossenaire nova

Magnífiques atletes les dues, la Gemma Solsona i Gemma Cadafalch

anant a tota marxa, cap a la cua

I tornant de nou, amunt i avall i ràpides, ràpides.

I arriba la nostra cua, i la solidaritat dels mossenaires

Silvia i Contxita.

Manolo, corre i alleugera roba.

La Sandra no recordo que explicava, però hi posava molt d’èmfasi

Balme i Pedro ens senyala el recorregut que compartim amb gent que va sobre rodes

I arriba la cua, amb en Juanjo, Miguel, Carmelo, Javi i la mossenaire nova

Les prèvies

coneixem a qui s’estrena de mossenaire

Benvingudes i, repetireu?

I ara volem conèixer la nostra mossenaire d’honor: La Gemma Solsona. Fantàstica!

La Gemma aplaudida per tothom

Un gran moment per molts de nosaltres. Gràcies

Mentres els ciclistes arreglen la punxada, mossenaires amb un bon progressiu

I els que l’han fet, Alberto, Marc, Marc, Roberto, Laura i darrera mig amagada la Gemma Solsona

I les nostres amazones: Eva, Sandra, Eli, Isa, Charo

I els que han fet el progressiu de baixada a les primeres posicions, Paco, nou, Charo, Miguel, Marc, Laura, Rafa, Hassan, Juan Miguel, Totu, Joan, Enrique-Nilo: gràcies per acceptar el joc.

jo també, jo també, jo també, deia l’Eva Gorina. I la Noèlia, pensativa

Sempre activa la Gemma, darrere l’Edu

Llocs prou coneguts per a tothom

I com a bona mossenaire, amunt i avall, la Gemma i en Pascu

l’Eli lluint samarreta del “1000 clandestino”, de les que n’hi ha poques i només per a guanyadors.

Com dues amigues i que van repetint. Gràcies per venir!!

Allà a l’infinit grans atletes s’endevinen a contrallum, qui seran?

Esteu emplaçats?

Una pujada que a més d’una i més d’un se’ns fa feixuga

Laura i Gemma

Totu, caracterísitca de totes les fotos: llenga fora i solidari, amunt i avall

Com en Miquel Moreno, està clar

És l’hora de l’adéu-siau, i fins a un altre i gràcies a tothom.

Com que hem sabut que el nostre gran amic Juan Manuel Muñoz aquesta setmana ha perdut al seu pare, donar-li el nostre condol i molts ànims.

També, voldria aprofitar per desitjar a una persona per la que sento un gran apreci i amistat, en Tomás Sanchiz i que avui sabia que l’operaven d’un trencament important de fèmur que tingui una ràpida recuperació i tornar-lo a tenir animant com sempre fa a tothom que l’envolta. Ànims Tomàs!

De casualitat va néixer entre nosaltres l’amistat. Un diumenge de bon matí i quan no trobava a algú, va venir amb un grup fantàstic de Terrassa, “Las Nenazas”, on vam anar entrenar plegats i fruit de la conversa, hem compartit entranyables moments i tinc la sort de seguir veient sovint i gaudir de la seva companyia. Apassionada, escriptora, grafòloga i no sé quantes coses més i… molt, molt competitiva i no para d’anar amunt i avall a esperar-nos. Una sort de tenir-te tant aprop i espero que per molts anys. Un fort petó.

TOT VA COMENÇAR UN MATÍ DE TARDOR, EN AQUESTA TARIMA, POCS MINUTS ABANS DE LES VUIT DEL MATÍ

Sempre m’ha apassionat l’esport, ja que, de petita, havia fet dansa clàssica amb la Marta Mos i també judo, al Carvi’s, i fins i tot vaig arribar a cinturó taronja-verd. Però fins fa pocs anys no havia corregut d’una manera constant, continuada.

Vaig anar vint-i-vuit anys al Tosca (ara ja en tinc 46! ¿eh que no ho sembla? Això ho fa l’exercici!), i també vaig fer pilates al Q-sport, tant d’alumna com de professora. Com a hobby, em vaig treure el títol, a Orthos, de monitora de pilates, tant de “matt” (terra), com de màquines (Reformer), i vaig estar fent classes de pilates al Q-Sport durant tres anys.

Potser us deveu preguntar: ¿i quan va ser que la Gemma va començar amb això del “running”? Alguna vegada anava a córrer, però de manera esporàdica. Recordo un dia, amb 18 anys, que em vaig presentar a la cursa de la festa Major de Sant Llorenç de Morunys, i, com que no hi havia gaires noies (en aquella època, no estava tant de moda córrer), jo vaig quedar tercera. Però no vaig ser constant.. Jo seguia amb el meu gimnàs i prou.

Per manca de temps (responsabilitats familiars i laborals), un dia vaig decidir deixar el gimnàs i sortir a córrer pel meu compte, ja que un bon amic, en Miquel Rovira, que abans regentava el Videomania del carrer Galileu, em va dir que hi havia un grup que sortia a córrer els diumenges, davant la tarima del Terrassa Sports. I jo em vaig dir: cap allà falta gent!

Tot va començar un matí de tardor, en aquesta tarima, pocs minuts abans de les 8 del matí.

Jo buscava el marit de la cosina d’en Miquel Rovira, un xicot que jo no coneixia de res, però que en Miquel m’havia dit que em podia afegir al seu grup. No vaig veure ningú conegut. I, mig desorientada —però, al mateix temps, decidida—, em vaig acostar a en Pep (a qui, evidentment, no coneixia) i li vaig dir:

“¿Que ets en Jaume?”. I en Pep em digué: “No, no ho sóc, en Jaume, jo…; però, si vols, pots venir a córrer amb nosaltres”. Em va deixar astorada. “¿De debò que puc venir?”, li vaig contestar, enfervorida. Sense saber que allà gairebé començava una nova etapa de la meva vida. O, si més no, que en aquell moment començava a acariciar aquest tresor del córrer, fet de sentiment de llibertat i de companyonia, a la vegada.

En Pep va estar al meu costat gairebé tota l’estona, animant-me i vigilant que no ensopegués amb cap pedra, i explicant-me totes les colles de “running” que hi havia (em va parlar també del grup de California Sports). També em va explicar què era el Projecte de Mossenaires, i que fa quasi 21 anys que el porta a terme. Tot això, jo ho desconeixia completament.

Però va quedar així, i va passar gairebé un any, i jo no sortia a córrer amb cap grup, sortia sola, de tant en tant, però m’avorria molt. Un dia, la Isabel Alcalde, companya del Tosca durant molts anys i amiga meva, em va engrescar per córrer la cursa de Sant Silvestre, el 31 de desembre de 2013. (Sempre acostumen a passar coses interessants, l’últim dia de l’any!) Jo que sí que me n’hi vaig anar, i llavors la Isabel em va explicar que anava a córrer amb el
California Sports. Tot d’una vaig lligar caps amb el que en Pep m’havia explicat feia un any i vaig decidir apuntar-m’hi. I aquí em teniu. Fa quasi dos anys que corro amb el California Sports, i per mi, ara, tota aquesta colla és com la meva segona família. Me’ls estimo molt a tots. Formen part de la meva vida, i aquestes dues horetes setmanals que surto a córrer amb ells us puc ben assegurar que m’omplen de vida. I… us diré un secret: cada quinze dies, vull venir amb els Mossenaires, perquè allà ens veiem tots, i m’omple de joia.

Agraeixo a en Pep i a la Isabel Alcalde l’entusiasme que m’han transmès per sortir a córrer amb el grup. Gràcies a tots dos per donar-me l’empenta!

Vull agrair a en Pep la seva dedicació i passió per l’esport i la manera com ens ho transmet cada dimarts i dijous, als entrenaments.A part de córrer, parlem, riem i ens ho passem d’allò més bé.

En aquests dos anys intensos de córrer, he fet la mitja de Terrassa, la de Montornès, la de Barcelona, la de Badalona, i la transèquia de Manresa, amb la Sílvia Vila.Aquest any, m’he apuntat a la mitja de Granollers.

Aquest any vaig fer pòdium, a la Cursa de la Infància, i em va fer molta il.lusió. I l’any passat, vaig córrer la mateixa cursa, i com que mai m’hagués pensat que podia tenir alguna classificació, vaig marxar i no vaig recollir el premi.. Aquest any, el Pep em va fer quedar, tot i que primer no sortia a la llista..Molts s’hi van trobar i les van tornar a imprimir.Ufff!

Gràcies a tots els companys del grup per ser i per seguir gaudint, junts, d’aquest esport, que tant ens apassiona: córrer! Estic enganxada al “running” perquè, a part que fem vida social i tertúlia, estic molt més de bon humor, amb més energia i amb moltes ganes de fer coses. Us estimooo!

Una abraçada a tots!
Gemma

Tags: Amistat, córrer, mossenaire, mossenhoms.be, Terrassa, xerrar