blog d'en Pep

Esport com excusa per reunir a bones persones que els hi agrada la natura,
interessar-se per les amistats i formar part d’un projecte comú: el
d'”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”

De vegades fem l’exercici de veure el que caracteritza al grup i és el
#correrxerrar i el més evident és que la rialla és el que es veu més a les
cares fotografiades setmana rere setmana.

Com que fa molta calor, res millor que buscar circuits frescos com el de
Torrent de Gotelles, tot i que quan apareixem pel bosc de Can Deu, ens
adonem que la frescor a disminuït per la manca d’ombres naturals que ens
proporcionaven els arbres que un dia la ventada va escombrar.

La nostra Mossenaire d’honor, la Luci, avui ens fa els honors i se us dóna
conèixer al final de l’escrit i si seguiu minuciosament el reguitzell de
fotografies, veureu com, certament la frescor en algun moment ha estat
present.

Avui només un Mossenaire Nou: en Joan

I qui va ser tal dia com avui Mossenaire d’Honor, va ésser la nostra gran i
estimada Anna Cos.

La bandera s’ha passejat a l’esquena d’un altre emblema del nostre grup: en
Josep Maria Antentas.

En definitiva: un altre dia històric en què, sempre recordem als que no hem
pogut assistir i ens hem alegrat de compartir una jornada irrepetible del
darrer dia del mes de juliol del 2016. No tornarà a passar i en canvi
t’esperem al primer dissabte del mes d’agost que està al caure. Vindràs? Per
molts anys!!

Que consti que a Can Mossenaire, a tothom se us tracta bé, i aquí es pot veure clar.
La Laura amb una “posse” molt xula, sosté amb fermesa a la Mossenaire d’honor, la Luci

Després d’uns instants de dubtes, la Luci ens accepta la nominació i per
nosaltres serà tot un honor. Gràcies!!!

Li diu a en Manu que no la deixi sola.

Aviat li demanarem al Manu que ens faci els honors, i que també creu amb
el projecte en comú d'”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”

Juan Antonio, a l’esquerra amb el que serà avui, el nostre Mossenaire Nou: Juan

I la nostra bandera serà conduida tot l’entrenament per
l’entrenyable Josep Maria Antentas

Què una persona com en Josep Maria Antentas estigui dins del projecte, és
per nosaltres tot un honor. Gràcies!!

I la colla aviat engegarà, amb en Marc Armengol i lToni Amela


Cico i Gemma, Eva Cantero , Javier Colado , Javier Colado Javier Guerrero Javier López

La Mariona s’ajusta les ulleres

En Ramón Ramos amb la visera ajustada

Òscar Sànchez i Isaac Osuna , al costat de la nominada, la Luci

Toni Peñalver i Carmelo Luque

Juan Antonio, que sempre que pot també ve, avui amb la seva muller, l’Ana

Carlos Rodríguez i Paco Barcia , Miguel Sampietro

I un cop hem anat a la cua i hem estat solidaris i ja hi som tots: reprenem la
marxa allà on l’havíem deixat

Amb bon estil, tant la nominada a Mossenaire d’honor, Luci, com l’ Eva Cantero

I en Toni i en Javier

I la bandera avança implacable, a l’esquena d’en Josep Maria

Ens hem perdut una bona caiguda d’en Òscar , i aquí ens fa una petita
“demo”, al costat de l’ Isaac

Quality Moment, quan la Gemma, passa al costat de l’Antonio, i va a la cua.
La Gemma ho fa sovint.


L’ Anna Cos ha quedat a la cua, donat que sempre va amunt i avall
com a “Mossenaire Major”, què és. Quina persona més estimada per tothom. Un luxe!!!!

Ja hi som totes. I amb l’Aida, Olga i Núria al capdavant; tornem-hi

Aquests moments de perill, que travessem carreteres, mirem de passar
tothom en un pack complet i Mossenaires de color groc, es posen a controlar el trànsit. Gràcies per ser tant previngut.

I anem cap un dels circuits més frescos del panorama Mossenaire

Amb la Mossenaire nominada, Luci, gairebé acompanyada tot moment
per la bona amiga Eva

En Miquel Paradell , també avall que fa baixada,
seguit per l’ Antonio Mayorgas , Toni Amela

I mentre ens endinsem al meravellós Torrent de Gotelles, una aturadeta a la
“Font de la Moreria” de record, amb en Marc Armengol , Antonio, Quim Gaya , Jordi Torrente

Eeeep !!!, Marc Simó

Ara si que arriba el moment de la veritat, baixant per llocs molt bonics
i tancant el grup en Juan Miguel Romero

Miguel Sampietro , a punt de fer un bon saltiró

La nostra nominada, Luci, també baixant el Torrent de Gotelles

Aigues cristalines, i ambient de típic del Montseny

Amb en Josep Mirabet , que ens regala la seva companyia

I mentre transcorre el recorregut, racons com aquest.

Eeeep !! Jordi Torrente

I un raig de llum sobre el rierol

I la destresa dels Mossenaires per aquest camí tant curiós

Això si: al final ens reagrupem, com no pot ser d’una altre manera a Can Mossenaire

Eva Cantero Lluint un tatuatge, que segur amb tot un conjunt d’idees que
conformen la seva vida, estrelles, amor, i petjades de gos. Al seu costat: la nominada a Mossenaire d’Honor, la Luci

La nostra Mossenaire, la Silvia Moya , enmig de grans mossenaires com Annai en Fran

Aida, en la seva segona participació al costat d’en Paco . Hi haurà una tercera?

I ara es tria un circuit amb certa pujada. Tothom rient, Javier , Carlos , Evans ,
Olga, Nuria

Amela , Giralde , Peñalver

Luci i Eva

I continuem veient a la gent feliç: sabent que la pujada serà intensa

Juan Antonio i Gemma, rient i seriosa.

Eva caminant una mica, i en Marc cap a la cua

Com també fa l’Anna

I l’Ana acabant de fer la pujada de Capellans

I la Laura de Benito també finalitzant la intensa pujada

No ens creiem que la Gemma estigui cansada: tan sols uns moments de relaxament

I en Josep Maria Antentas es disposa al gran desplegament de la nostra bandera

Josep Maria Antentas ajudat per en Toni Peñalver


En Miguel , aprofita per refrescar-se mentre preparem la fotografia


donem la benvinguda al Mossenaire nou, amb mocador vermell al cap, en Joan. Benvingut!!

Anem a proclamar a la nostra nominada

En aquest precís instant, heu proclamat a la nostra nova “Mossenaire d’Honor”, la
Lucía Ruiz Joyanes

Hem aprofitat per explicar que ell, amb el seu marit estan al capdavant de
l’organització de la cursa de Muntanya de Can Gonteres

Tal dia com avui de fa un any la nostra “ Mossenaire Major “, va ser proclamada
a més d’Honor: l’Anna Cos, i coincidint també a la setmana del seu aniversari de neixement que va ser el dia 25. Per molts anys!!!

I agraim el luxe de tenir entre nosaltres al bandera: Josep Maria Antentas

Ben aplaudit per tothom

I tanquem el més d’agost al davant de Sant Julià d’Altura, amb un bonic record d’un dia irrepetible al vostre costat. Gràcies a totes i a tots per fer-ho possible.

I deixem Sant Julià amb en Cisco al capdavant

Una mica de desnivell per dins del bosc de Can Deu, per completar el circuit d’avui

Amb l’Eva i la ja Mossenaire d’Honor

No s’us veu gens esgotades ni res

Endavant i amunt

I a la millor recta del bosc, amb reagrupaments

A buscar la cua

I ja la tenim aqui

I al costat de l’Anna, avui, i pot venir poc:
[img]https://1.bp.blogspot.com/-ouvAtR6-4SI/Xdf8ab0zyYI/AAAAAAAAAYg/Kdg7SfnJ37EgbQKuxnHJ3RIl-FMR-9gCwCLcBGAsYHQ/s1600/mossenairesP7304857.JPGv[/img]
I no falla mai: la Carme Valldeperas : quina gran atleta!!

I l’Amela seguit pel nou mossenaire, en Joan.

Com també les nostres habituals, Olga i Nuria, deguides de prop per la Mariona i la Aida


I a punt de fer el cami de tornada, vorejant aquest camps acabat de segar.

Ana, seguida per en Joan, que es sorpren de que als encreuaments li gastem bromes, oi?

“No el deixis anar”, li deia l’Anna Cos, pel seu aspecte ferotge.

I en Javier López , que avui ens ha acompanyat tot l’entrenament. Deia l’Eva, que
ha tingut una infecció de la què sortosament ja se n’està sortint.

Gran Mossenaire, en Antentas

I el què no falla mai: en Fran

Fran Frutos es nota què entrena: foooort !!!

Encarem la pujada amb en Quim i en Jordi

I l’Aïda i la Mariona

Olga i Nuria

Marga i Eva

I el matrimoni s’ajuda: Ana i Juan Antonio: grans esportistes

Mariona, travessant el torrent de Betzuca

La recompensa del descans, una vegada acabada la feina, com fa en Fran

I la Marga Moix , bevent de la nova font

La Luci, a punt pel reportatge que li farem, perquè la pogueu conèixer una mica més

I en acabar i al camp base, tota de nou el desplegament amb en Marc i en Josep Maria

I Can Mossenaire

eiiii !, qui diu que jo no surto?

Amb l’esplèndida Luci

He tingut la sort d’entrenar moltes vegades amb ella, quan dinamitzava el grup
de Califòrnia Sports: allà la vaig conèixer i m’emporto bonics records.

Gràcies!!

Uii !, que la Laura la desmanega!!

I del grup que dinamitza l’Anna: bones amigues
Mariona, Eva, Carme, Marga i la mateixa AnnaLa Luci, vaig tenir la sort de conèixer-la quan anàvem amb el grup d’entrenamentde California Sports, i vaig gaudir moltes vegades de la seva companyia. De
ment inquieta i sempre ens feia redescobrir camins i ens duia fins a Can
Gonteres per camins molt macos, i fins a casa seva on recordo un dia que
ens va obrir les portes i vam menjar els fruits d’un cirerer. Quines cireres
més i més bones.
Com s’ha dit al llarg de la crònica, ella i el seu marit són al darrere de
l’organització de la cursa de Can Gonteres de Muntanya i es desviuen per
donar el millor a tothom que vulgui a participar-hi a la seva festa major.
T’agraïm que hagis acceptat estar la nostra flamant Mossenaire d’Honor i per
molts anys et desitgem el millor. Gràcies!!

Hola, me llamo Luci.
Intentaré que me conozcáis un poco mejor con lo que aquí os voy a explicar.
Hace 8 años tomé la decisión de dejar de fumar y para ello empecé a buscar
actividades que me ocupasen el tiempo para sentirme mejor y de paso
superar la ansiedad que me provocaba el haber dejado de fumar.

Entre otras cosas, empecé a salir a andar con unas amigas. Gracias a Mª
Ángeles y su marido Eleuterio por acompañarme en esas primeras
caminatas. Poco a poco me di cuenta que andaba más rápido y probé a
empezar a correr. Esas primeras caminatas se convirtieron en pequeñas
carreras de 15 ó 20 minutos; hasta que un día decidimos a apuntarnos a
nuestra primera carrera, junto con otro amigo común, Ricky. La Santi
Centelles fue nuestro bautizo en el mundo de las carreras.

Aunque sufrimos un poco, disfrutamos mucho y por eso nos apuntamos a
diferentes carreras de distancias cortas.

Por circunstancias que no vienen al caso, mi amiga Mª Ángeles dejó de
correr y fue entonces cuando encontré un grupo de reciente creación, que lo
formaban mujeres de diferentes edades y niveles, que me ayudaron a seguir
practicando este deporte que había descubierto y que empezaba a ser una
nueva forma de ver la vida para mí; estoy hablando de California Sports.

En este grupo encontré muy buena gente y nuevas amigas que aún hoy lo
siguen siendo, con las que comparto muchas cosas, no sólo en el terreno
deportivo. Fue en este grupo donde tuve el placer de conocer a Pep Moliner
y él fue el que me dio a conocer el grupo de Mossen Homs. Un grupo que no
he podido disfrutar todo lo que me hubiese gustado, ya que mi trabajo me
impide ir a correr con ellos todos los sábados. Aun así, todos los sábados
que mi trabajo me lo permite, estoy a las 7:50 dispuesta para correr,
aunque me tenga que esperar un poco a que lleguen todos los miembros del
grupo.

Como cada día me sentía mejor, empecé a salir todos los días, a veces con
California y otras veces con un nuevo grupo, Matiners.

Con Matiners empecé a conocer nuevos caminos y amplié los kilómetros de
mis cursas. Haciendo con ellos mis primeras carreras de 10 kilómetros y mi
primera Media Maratón, que la hice en mi ciudad, Terrassa.

Mi objetivo nunca ha sido la competición; sino disfrutar del deporte, junto
con amigos y de paso mejorar mi salud. Por eso en estos 8 años mi histórico
de carreras es reducido. Sólo he realizado 4 medias maratones y algunas
carreras de 10 y 15 kilómetro, sobre todo de montaña, que cuando la
descubrí, quedé fascinada de su encanto.

Actualmente estoy en grupo nuevo, formado por hombres y mujeres de
diferentes edades y niveles, que salimos a correr con el objetivo de disfrutar
de la compañía mientras practicamos deporte. Durante el tiempo que
estamos corriendo, compartimos confidencias, sonrisas y sobre todo reina un
muy buen ambiente. Como somos muy originales, decidimos ponerle el
nombre de Tarima Team a este grupo, ya que es el punto donde nos
encontramos cada mañana.

Hoy por hoy tengo como objetivo realizar mi primera Matagalls. Como sabéis
tiene lugar en Septiembre y actualmente la estoy preparando. Ya os
explicaré mi experiencia, que espero sea agradable, pues mi único objetivo
es acabarla, pasando unas cuantas horas con gente amiga.

Quiero agradecer a todos los que me apoyan desde el primer día en esta
actividad que descubrí hace 8 años y que a día de hoy espero poder seguir
disfrutándola muchos años más, conociendo gente que me aporten valores

positivos que me enriquezcan como persona.

vols el teu banner?

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Lucia Ruiz Joyanes, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

La carretera N150 al seu pas per Terrassa avui no tenia ni idea que una nodrida representació Mossenaire, i per primera vegada, estrenaria un nou recorregut i que donem a conèixer com a possibilitat, sobretot per camins que surten d’aquí i van cap a llocs on és més difícil veure atletes que els sovintegin com a altres zones. Hem anat preguntant i creiem que de vegades us trobeu tan bé entrenant tots plegats, que el recorregut gairebé és el de menys.

Hem volgut fer coincidir la proclamació del nostre Mossenaire d’Honor, l’Evans, amb en Marc Armengol que han vehiculat tenir aigua cada vegada que acabem els nostres entrenaments i sabem que en són molta la gent que a tot hora en treurà profit. Era una reivindicació de molta gent i l’hem vista feta realitat.

Hem tornat per camins coneguts i la pluja ens acompanyat a diferents moments i com a conclusió: hem gaudit una vegada més d’un bon
“Entrenament en grup”. Gràcies a tothom.

Avui dediquem la nostra crònica a la “nostra” nova font i aquests dos grans mossenaires hi tenen molt a veure: en Marc i l’Evans. En Marc va canalitzar els nostres desitjos i l’Evans va ser el paleta que la va situar a on ara és. Gràcies!

Veiem amb sorpresa al nostre amic vestit amb la samarreta mossenaire Josep Maria Matencio en Maten; després, com ens va dir, de quatre anys: ha tornat i promet venir sovint. Immensa alegria.

I feia dies que pensàvem amb ell, amb l’Evans, un gran mossenaire i a més dels que va amunt i avall.

Queda nominat a Mossenaire d’honor i fins a mig entrenament i si tot va bé totes i tots vosaltres el proclamareu. Gràcies!!

I davant l’atenta mirada de l’Evans, avui tenim a l’Isaac: un crack de les curses dures.

I entre estirament i converses vàries, la colla es posa a punt, amb l’ Emilio , vestit de mossenaire

Amb cara d’estranyat, el nostre portador de la bandera, en Josep Maria

Amb en David, i el mestre Joan , posant-nos a punt com fa el Marc Simó , l’Albert Perpinyà i la Loli Roldán

I en Jordi Gámez , va primer

Juan Miguel Romero , Antonio Aguilar i Antonio Mayorgas , a qui la foto de família li te reservada una sorpresa

Anirem cap a Terrassa? Anirem cap a Castellar? “chi lo sa”!!

En Fran ho veu més clar

El dia està ennuvolat i sembla que cauen gotes i el rètol ens diu que “Aquí estem treballant per fe el primer tram del camí de l’Anella Verda i millorar l’entorn natural i agrícola de Terrassa”, Una molt bona iniciativa que sembla ser una realitat.1

El què em sap greu que masies a les quals havíem estat claus a Terrassa, ara estiguin degradant-se tan ràpidament. Una anècdota: el logo de què va ser el restaurant La Cava, va estar inventat pel meu pare, en Josep Moliner Penalva. El rètol de moment continua: tant de bo la Mas de Can Montllor torni a lluir.

Al costat del nominat, l’Evans, una bona colla de mossenaires.

I passant pe la Mas de Can Montllor En Quim i la Núria

Tota la colla amb en Montilla al capdavant i un paisatge típic dels mossenaires

Llocs que van prou bé per córrer

La bandera transportada pel Josep Maria al costat d’en Javier Colado

I els carrers són molls i molts no sabem on anem; al Dinosaure?

I casualment les dues mossenaires es diuen Núria i han anat la major part de l’entrenament juntes.

La naturalesa dona uns colors excepcionals i nosaltres en gaudim tot anant avall

Terrassa ja és coneguda per temes molt importants, com és la Fira Modernista . Un dia en el qual canviem per unes hores d’època

Ben estranyats de l’entrenament que avui es proposa, a l’espera de fer-nos la fotografia familiar a aquest punt, just a sobre de la N150

I ara aplaudim una persona que forma part de tota una saga: els Chamorro. El mossenaire nou és en Sergio Chamorro, vestit a la samarreta de la 30edició de la mitja de Granollers, que per cert vam fer plegats.

I avui és el primer aniversari d’ Antonio Mayorgas , el qual va ésser proclamat aquest mateix cap de setmana “Mossenaire d’Honor”. Per molts anys!!

I ara queda proclamat el nostre “Mossenaire d’honor” l’Evans. Felicitats i moltes gràcies per acceptar-ho

I ara parlem un xic de la nostra bandera, que feia quatre anys que no venia. Esperem que vinguis més sovint,
Josep Maria Matencio

En un dia mig plujós i estrenant nou recorregut, ara tenim el moment familiar: el moment “MOSSENAIRE”. Gràcies a tothom!!

Creiem que ningú va tenir cap problema amb el Radar, i mira que anàveu amb l’accelerador a fons.

Tan de bo Terrassa i Sabadell estigués unida per aquest “corredor d’herba”, per que als vianants, corredors i ciclistes uníssim per la N150 aquestes grans ciutats. Bé hem gaudit un xic d’aquest troç

Ara un fort revolt a la dreta i sense derrapar, si no passem de setanta. De fet de setanta mossenaires, passem moltes setmanes.

Està clar on estem, oi? L’Evans també ara que ja és Mossenaire d’Honor

I l’ Antonio celebrant el primer aniversari

La tanca metal·lica ens dona certa garantia de seguretat, donat que convivim amb el cotxes.

I parlant de cotxes: goita quina joia de la carretera ens ha passat pel costat. Ja no es fan cotxes com aquests i és un model conservat millor que nou.

“Quality moment”, amb l’Isaac i Victor E.Martinez , anant a la cua

Algú sap per que serveixen aquests apareills? ho haurem d’esbrinar

Sandra, Emilio, Oriol, Maten

La bandera, en Josep Maria amb l’Oriol

L’Imma Morales sempre riallera i contenta i… forta!!

Quim amb el seu Flynn, i darrera en Marc, i les Núries

En Josep Mirabet anant a la cua amb el fons de la masia de Can Canya. Masia molt degradada, sobretot el teulat

l’Isaac no ha parat d’anar amunt i avall a buscar la cua

Ja la tenim aqui, amb en Miguel , Emilio, Fran, David i Víctor

Hi ha una da dita que diu: “Dormir a la Palla”, i vol dir no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. En canvi aquí a la palla, tots ben desperts. La nostra cua es retrata amb aquest lloc tan i tan bonic.

I quan arribem al camp base, la Masia de Torre Mossèn Homs, ja ens esperen les amigues i amics i… la Font!!

I les Núries ens fan els honors, i beuen de la nostra font

La font que els nostres dos protagonistes, en Marc i l’Evans han contribuït a fer-la realitat. Gràcies de part de tothom que és “Mossenaire” i segur de molta gent que la farà servir. Està al millor lloc.

L’Evans, al costat d’en Miquel Piqueras , que ha volgut tenir un record d’aquest gran dia

La bandera ha fet 10 qms més i ja en van uns quats

Ep !, en Jordi Torrente ha trobat una altre utilitat a la font

La Sandra

I res millor que: un traguinyol a la font

I els amics del Grup Runparadis que tindran aquest record d’aquest dia

Eiii ! Que jo també vull el meu record!!

I en Sebas , que no ha fet tot l’entrenament per precaució, ens espera amb el maleter obert.

En Miquel fa una bonica figura amb la nostra bandera

Segur que molts us heu fixat que el nostre amic Evans fa servir el seu cos com un llenç on esculpir els seus tatuatges. A més el veiem sovint anar amunt i avall a fer costat a tothom. I una de les coses que ara també us agradarà saber que la font de la què beurem moltes vegades, la va instal·lar ell amb les seves pròpies mans. Ens agrada saber què ets un gran mossenaire i et desitgem el millor. Per molts anys!!

Quiero empezar por dar las gracias a Pep Moliner, por acogerme en esta gran familia:los Mossenaires.

Seguidamente, presentarme: soy Evaristo, más conocido como “Evans Risto”. Mi oficio, albañil, me ha brindado la oportunidad y la suerte de colocar la fuente que da de beber a compañeros en Mossen Homs.

Gracias al atletismo, he conocido a grandes deportistas, profesionales y grandes personas, entre ellos el grupo de amigos de Runnparadis.

Gracias al atletismo he conseguido superar retos personales, ponerme objetivos mensuales y con ello mejorar como persona.

Gracias a todos por estar ahi.

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Evans, Font Mossenaire, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa