Arxiu per a 'córrer' Categories

23 maig 2018


Mossenaires per Can Deu

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

Farem allò que els dissabtes molts ens agrada: córrer i entrenar en grup des de la Masia de Torre Mossèn Homs. Anirem a fer un circuit clàssic, d’aquells que surten de Terrassa i van al bosc de Can Deu de Sabadell. Allà farem uns quants corriols i veurem un carro engalanat de flors i portant la verge del Rocío, com és tradició de fa anys.

L’ambient que es respira és de primavera, i tot i que avui no som massa colla, fem un recorregut en el qual ens sentim gratament acompanyades i acompanyats.

El nostre nominat i proclamat Mossenaire d’honor, ens va conèixer per casualitat en una conversa de fa anys i és en Joan Solé i ens fa augmentar amb amics que fan gran aquest nostre projecte.

Hem anat fins al pàrquing de Can Deu, on ens farem la fotografia de família en un lloc on més d’una vegada ens hi havíem aturat, però avui ple d’herbes. Però no conta el lloc, sinó els que hi éreu, per tenir aquest record.

Esperem que hàgeu gaudit i ens tornarem a veure aviat. Gràcies a tothom!!


En Joan Solé-Pla és el nostre nominat i ens fa il·lusió


Enhorabona, Joan Solé-Pa


Amb els nostre agraiment, tenim un nou nominat.


l’ Òscar Sànchez serà el nostre bandera. Gràcies


Òscar Sànchez , davant l’atenta mirada d’en Carlos Rodríguez


I engegant el crono/gps, comencem amb la bandera a l’esquena


La Mossenaire de Martorell, la Conxa Cumellas


l’Albert Perpinyà en primer terme

[img][/img]
Albert Perpinyà seguit per la Núria i la Isabel


Eva, Juanjo, Manuel


Sebas, Oriol, Jordi, Fran, Guille


Conxita, Guille, Carlos, Santi, Xavier


Joan, Quim, Nico


Mmm!!, ens hem passat de llarg, i tornar enrere, ejeje


ja ve la cua


Conxa Cumellas


Reagrupant-nos


Isabel i Núria


Nous reagrupaments, després d’una bona recta


Manuel Ales ens explicava que sol passejar per aquí i que com veia que el camí s’estava espatllant, va posar branques per refer-lo i sembla que ho ha aconseguit

Manuel Ales ens explica com va refent el camí


Manuel Ales ens explica com va refent el camí i l’Albert en pren bona nota


Montilla, Sebas, Carlos, Juanma


En Joan


Els polens d’aquestes èpoques, be sembla que hagi nevat, per on passa la Conxa i l’Albert


Al parquing de Can Deu, am la Mola al fons


L’Albert, que molts vegades ens protegeix tallant el trànsit i ens ajuda amb vídeos ben xulos


Isabel i Guille


Conxita i Carlos


JuanMa, Conxa


Óscar, amb la bandera, i l’Eva, que també ens ajuda a fer fotografies.

I ara veurem les peripècies per enfilar-se a la pared

ara l’Oriol


Ara la Isabel


Ara la Núria


Ara la Conxa, que la Isabel li dóna la mà i la Núria sembla que digui “ai, ai, ai!!”


En Guille ja és dalt, i ara toca el Quim, diria, que no pujarà

I ja tenim el desplegament.


Aplaudim als Mossenaires d’honor, han estat tal dia com avui i d’altres anys a un dia de maig com el que vivim


Montse, Jordi, Mari, Maria José, Enric, Juli, Joan, Rul i Quim. Felicitats!!! i per molts anys!!


i toca la proclamació a “Mossenaire d’Honor”


En Joan Solé-Pla, a punt


Enhorabona, Joan


En Joan ens explicarà al final de la crònica la seva història


Joan Solé-Pla, Mossenaire d’honor


Ben aplaudit per totes i tots


I la foto de família d’un 19 de maig de 2018, on hem fet un entrenament dels clàssics i en bona companyia. Gràcies a tothom


Toca baixar, que també és complicat

La Núria ajudada per l’Eva


I a Sant Julià d’Altura, veiem aquests bous que portaran un carruatge en motiu de les festes de la Virgen del Rocío


La Virgen del Rocío, amb el carro de la Hermandad Pastorcillo Divino


I la Conxita fa estiraments sota les fulles d’aquestes moreres


L’Óscar segueix transportant la nostra bandera


I quan arribem al camp base, tenim la sorpresa de trobar-nos a en Pau Sust


I la darrera foto al camp base, i si voleu veure com l’hem fet, podeu mirar el vídeo


https://youtu.be/mFMhrpf5YWE


Nico,


Joan, Conxa, Jordi


Amb el Mossenaire d’honor
Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran

Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran


https://www.strava.com/activities/1588877686

Fa uns anys, quan treballava al Califòrnia, va venir en Joan amb la seva muller, d’Avantgrafic que conec bé, i li vaig parlar d’aquest projecte i tal com descrius et va quedar en algún racó del teu pensament un dia formar-ne part, i ja has vingut vàries vegades i avui tant jo com les teves noves amistats, et coneixeran gràcies al teu escrit, i del qual et vull agrair de tot cor. Enhorabona!! i felitats. Per molts anys!!!

Mossenaires, sou tota una troballa! He vingut quatre vegades i ja em sento entre gent amiga. Porto molts anys corrent pel meu compte només pel plaer de córrer i ara, tenia ganes de córrer amb colla. Necessitava un canvi, conèixer gent amb aquest “vici” que fa que ens llevem d’hora per sortir a córrer, faci fred, calor, plogui o fins i tot nevi.

Pep, vàrem coincidir potser fa 4 ó 5 anys, tot comprant unes sabatilles per córrer. Aquella trobada va quedar guardada en un raconet del meu cervell i, al cap del temps, just aquest any 2018, ha despertat fent que estigui aquí!

Com que m’han dit que m’he de presentar, us explico la meva vida de corredor, un corredor que no ha buscat mai res en el córrer que no sigui, l’autosuperació i gaudir del plaer de les sensacions associades a aquest esport. Unes sensacions que no cal que us les expliqui perquè segur que les heu experimentat i estarem d’acord en dir que són fantàstiques.

La meva història de corredor comença quan corria l’any 1991. Aquell any m’havia apuntat a un gimnàs a fer musculació amb la idea d’arribar a tenir un “cuerpo Danone” (segur que recordeu els anuncis). Però ben aviat vaig veure que allò no estava fet per a mi. El volum necessitava moltes hores i esforç. Ben aviat la sala de musculació em va començar a semblar una sala de màquines de tortura de la Inquisició. Vaig començar a fer una miqueta de volum a les espatlles però veia que em cansava de caminar quatre passes. I a sobre em van dir que, tot el que aconseguís de volums, si ho deixava, passarien a ser “volums caiguts”, per dir-ho d’alguna manera suau.

Aleshores, per què no provar de córrer? Va ser així com vaig començar, primer corrent pels carrers de Terrassa i després pels voltants de la nostra ciutat. Mai em vaig preocupar per fer marques, ja que la gimnàstica i l’educació física des que anava al cole sempre m’havien anat fatal. Per què ara m’havia d’anar bé? Tan sols volia córrer pel plaer que experimentava i que segueixo experimentant.

Com que treballo a Girona mai em vaig plantejar agafar-me més en serio això del córrer. Mai em vaig plantejar apuntar-me a cap equip. Per què? Per a no poder anar als entrenaments? Per a no poder complir amb el compromís que suposa fer una activitat en equip?

Però vosaltres Mossenaires sou diferents. No demaneu res i oferiu molt. M’encanta llegir el principi del lloc web on en Pep posa les fotos i el resum de la jornada. Ja sabeu el que hi diu, però com que m’agrada, us ho comparteixo: “la finalitat de crear un ambient que propici fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l’amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d’on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s’agraeix compartir aquest espai amb persones afins”.

Encara he vingut molt poques vegades però estic molt content d’estar aquí. Amb vosaltres puc fer el que he fet sempre, córrer per córrer. Però ara que he començat a conèixer-vos, al plaer de córrer per córrer hi afegeixo el de fer-ho en bona companyia. Per molts anys a aquesta iniciativa!

 

 

 

 

 

 

 vols el teu banner?

 

Comentaris tancats a Mossenaires per Can Deu

16 maig 2018


El Dinosaure ens torna a veure

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

El Dinosaure que va crear en l’escultor Roc Alabern, és un lloc on Mossenaires hi anem un parell de cops l’any, i avui ens ha vist de nou com ens posàvem prop de les seves urpes. Al matí fèiem una petita endevinalla del tipus “tocarem ferro” i és per dos motius: estrenàvem circuit passant prop de les vies del tren i anàvem a visitar de nou el nostre “Dinosaure Mossenaire”

Sempre hi ha anècdotes i algunes poden ser que, hem tingut al nostre “Mossenaire descalç”, en Toni.

També agradable trobada del Mossenaire Carlos Salmerón.

En Javier baixa de casa un moment, per veure’ns passar i retratar-se i deixar la seva empremta.

Ens agrada destacar els que van ser proclamats Mossenaires d’Honor, tal dia com avui, la mateixa setmana i mes, però d’anys anteriors i avui teníem a l’Albert, que ens ha fet els honors de dur la bandera. Gràcies

Ens fa molta il·lusió tenir una Mossenaire d’Honor com la Mari Carmen, que al final d’aquest escrit ens explicarà amb qui tenim la sort d’anar: amb ella.

A la tornada i els uns han seguit rectes i els que veníem més endarrerits ens hem refrescat a la font de la Grípia i per tot arreu i durant tot el recorregut, hem gaudit d’uns paisatges ben verdosos i camps de roselles fantàstics.

En definitiva: una nova pàgina de la història i un gaudiment al vostre costat. Moltíssimes gràcies!!!


I tenim una nova nominació. La Mari Carmen


Mari Carmen nominada a Mossenaire d’honor


Mari Carmen, Marga, Anna, Inma, Txell


I sorprenem al nostre bandera, que alhora celebra haver estat Mossenaire d’Honor el 2016, l’Albert Perpinyà

[img][/img]
Albert Perpinyà el nostre bandera


l’Albert Perpinyà


l’Albert


I al capdavant la Marga i en Miguel.


En primer terme, en Rubén Leiva


Conxita Rusines


Marc Armengol


En primer terme, en Toni Cortés, que és el primer Mossenaire que té per costum córrer descalç


Albert i Xavi


David i Andreu


Carlos, Fran i Paco


Parellassa fantàstica: la Rosa i en Xavi


L’Eva


Un bon reagrupament amb la candidata a Mossenaire d’Honor, la Mari Carmen


Rubén, Andreu, Diego, Mari Carmen, Marga


La Mari Carmen, al costat d’en Manuel


En Paco sempre el veiem de bon humor


l’Olga


En Nico, que ja ha vingut tres vegades i sempre que s’ho passa bé, i l’hem conegut per l’strava. Benvingut


Montilla i Miguel al capdavant


L’Eva i en Carlos


I la bandera ben portada per l’Albert


I cap a la cua


Amunt i avall de Mossenaires


En Toni que té com a costum a córrer descalç, amb les sabatilles minimalistes


Anna Duran


Manuel Ales


Contxita, Paco i Olga


I els amics que han anat a la cua


Andreu Suarez


Conxita Rusines


Miguel, Carlos, Montilla, Joan, Paco


Inma, Olga, Txell, Núria


Marga, Marc, Rubén


Infinita alegria de veure en Carlos Salmerón


Amb en Carlos i alegrant-nos de veure’l


En Toni gaudint d’una manera de córrer.


Toni ha trobat en el córrer descalç una manera de fer-ho gaudint diferent


Albert Perpinyà


I bons reagrupaments


I no li espanten ni les pedres del tren, a en Toni


Estrenant nou recorregut i a tocar de les vies


Estem anant pel camí vell de Terrassa a Sabadell i aquí hi ha un punt d’informació


I el Manuel tocant Ferro


Sorpresa maiúscula de l’Albert, davant en Joan: La Bandera!!!!


I ja la tenim estesa


I la Txell ens fa una foto del grup, on hi surto jo. Eiii!!


I ara llegirem als Mossenaire d’Honor
Angel, Albert, Guillermo, Jordi, Marcel, Toni, Martí, Joaquim, Andrés

Enhorabona!!! Felicitats!!!


I tenim la sort que el nostre bandera, és qui va ser Mossenaire d’Honor, el 2016. Felicitats Albert!!!


Albert Perpinyà a punt de rebre el nostre aplaudiment


Ets gran!!! Albert!!, gràcies per fer el projecte bo amb la teva ajuda


Albert, per molts anys!!


I ara proclamarem a la nostra fantàstica Mossenaire d’Honor


La Mari Carmen


Proclamada Mossenaire d’Honor!!!, felicitats!!!


I quan en Jordi m’apropa a la Txell, no sabia per….


I resulta que ens canten el “cumpleanys feliç” als dos


Gràcies, noies i nois i també felicito a la Txell, que fa els anys pel maig com jo


Ens estan cantant el cumpleanys feliç.
La Txell em va fer adonar que sempre que venim a veure el “Dinosauri Mossenaire”, sempre dic que venim dos cops l’any. Es veu que ho deia sense adonar-me’n i ara si que ho dic i en té una altre patentada que és “Si m’ajupo no m’aixeco”. També recordo que quan gairebé no la coneixia li vaig preguntar el nom i em va dir: “Recorda’t de la patrona d’Andorra. Algú sap com es diu?


Meritxell Castañé i Pep Moliner


I una vegada més estem amb el “Mossenaire Dinousaure”, un lloc que ens agrada. Que hi anem dos cops l’any. Gràcies pel seguiment!!! per molts anys!!


Que us sembla!!!. Admirable!! Molt bé Toni!!


I com passem prop de cal Javi, ens bé a veure i el retrarem al costat de l’Eva i el Diego


Mari Carmen al costat de la Marga


I en Miguel


Passem pel barri de Torresana


Ens refresquem una mica a la font de la Grípia


En Marc també es refresca


En Santi es refresca amb l’aigua de la Grípia


En un lloc tan bonic, amb les nostres noies
Maga, Anna, Mari Carmen, Inma, Txell, Olga, Núria


I ja estem al camp base i fem la darrera


Txell, Anna, Mari Carmen, Marga, Núria, Eva, Inma


https://youtu.be/7L8F40NzGQQ


https://www.strava.com/activities/1573998833

És una sort que tinguem tantes amistats comunes i que puguem compartir i anar-nos coneixent gràcies a aquest invent del córrer i és un luxe tenir-te, Mari Carmen i ara llegirem, amb interès el teu escrit per saber de tu. Fantàstic tot. Moltes gràcies i per molts anys!!!

¡¡Hola a todos!!

Siempre me ha gustado hacer algo de deporte, para estar bien física y mentalmente, empecé con clases dirigidas en un gimnasio aunque no tenía muy claro qué clases hacer porque no encontraba motivación en ninguna, hasta que conocí el spinning el cual realicé durante algunos años y me sentía cómoda practicándolo.

Hace unos 5 o 6 años tuve mi primer contacto con el mundillo runner, a través de un familiar. Me animé a entrenar, incluso llegué a hacer mi primera cursa (Santi centellas) y poco después también la cursa de la Mercè. Al no tener una constancia en los entremos realmente no disfrutaba del correr, necesitaba algo más, una motivación y vaya si encontré esa motivación…. jajajaja

Un día que fui a entrenar por vallparadis, me topé con un grupo de chicas (Anna Cos y compañía ) y a partir de ese momento todo cambio. Empecé a salir con ellas todos los martes, ¡no me perdía un entreno por nada!, empezaron las cursas, pero esta vez disfrutadolo de verdad. Empezando por las de 5km y hasta llegar a hacer una media maratón, una cursa de 21km, una cosa impensable para mi, un auténtico reto personal (La Behobia y la Mitja de Terrassa).

Si os soy sincera, aunque sigo haciendo alguna cursa, estas han pasado a segundo plano, porque ahora disfruto mas con un buen entreno por la montaña, rodeada de mis compis de “et seguim” compartiendo buenos momentos juntas/os.

Al final con lo que me quedo es que ¡CORRER ME HACE FELIZ!, porque me siento bien conmigo misma, porque he hecho cosas que pensaba que no podría hacer, y sobretodo, porque he tenido la gran suerte de conocer a grandísimas personas.

Ahora llego a Mossenaires de la mano de algunas amigas, las cuales me han tenido que dar un pequeño empujón, para que me decidiera a venir. Les doy las gracias a todas por ello. También darle las gracias a Pep por hacerme partícipe de este grupo, en el que estoy segurísima que me sentiré súper bien.

¡Hasta el sábado Mossenaires!

 

 

 

 vols el teu banner?

 

Comentaris tancats a El Dinosaure ens torna a veure

« Següents - Anteriors »