blog d'en Pep

Quina sort de tenir força “Mossenaires d’honor”, i la d’avui és espectacular. La Mariona Linares ens ha tocat el cor. Quina il·lusió ha tingut, com l’hem vist a gaudir i quina felicitat més impressionant. Encomana força i se li nota ser una gran lluitadora i tenim la sort de formar part del nostre col·lectiu.

La nostra bandera ha estat portada per l’ Antonio Pulido , recentment pare d’una nena preciosa, la Carla, i mossenaire pels quatre costats.

I de nou una quantitat de persones de qualitat disposades a oblidar per una estona tots els problemes i festejar amb l’esport, la natura i amb companyia de magnífiques persones.

El recorregut amb algun progressiu i sempre dibuixant rialles a les cares plenes de salut que feu tothom. Esperem retrobar-nos aquest dissabte vinent per fer el que sabem fer; gaudir i fer gaudir als que ens envolten. Gràcies!

Què us sembla quina Mossenaire d’Honor més fantàstica!!
La Mariona Linares, al final d’aquesta crònica es dóna a conèixer i quedarà proclamada flamant “Mossenaire d’honor”

Poc s’ho esperava la Mariona, però s’ho mereix de totes totes

No imaginàvem que li fes tanta il·lusió. Moltes gràcies!!

I qui durà la bandera, avui?? Doncs qui ha estat recent pare: Antonio Pulido . També cara de sorpresa

I abans de la sortida el desplegament de l’ Antonio Pulido i de’n Juanjo

En Pau, ha vingut a caminar avui. Ha sortit un grupet en paral·lel, molt xulo

Quina Colla de cracks!!
Txell, Inma, Mariona, Carme, Cinta, Lourdes, Anna, Eva

I avui s’estrenava la Felisa, que no coneixia a ningú i… ja sí. Una Mossenaire més. Benvinguda!!

La Bandera, prop de la cua

I compartim sovint camí amb els nostres amics ciclistes

La Mariona, al costat de mossenaires noves, en Yuma i en Juanjo

l’Assumpta

En Juanjo , dona gran qualitat al projecte. Un puntal!!!

La veritat és que feu molt goig i dona gust d’entrenar al vostre costat, “Mossenaires”

Tancant el grup l’Enrique-Nilo, superats per una bicicleta i veient com van retirant les restes d’arbres caiguts fa ja més d’un any

Joan Forte, ben abrigadet, donat que rondàvem els zero graus

“Quality Moment”… amunt i avall d’en Carmelo

I en Toni, un mossenaire antic, que fa setmanes que ve seguit. Gràcies Toni!!! i per cert: “sadanalacua”

La Mariona parlant amb un mossenaire nou, que ha portat pinelli32 de correcats

Grans Mossenaires, l’ Eva Gorina i la Núria Masegosa

Miquel i Antonio, passant prop de la font de l’Argelaguet

Jordi i Joan Carles, seguit per l’Anna i en José Carlos

pinelli31, Mossenaire nou i Mariona

Enrique-Nilo, Joan i Òscar, que sabem que el que dèiem la setmana passada de possible lesió, va ésser falsa alarma. Ens n’alegrem molt!!

La bandera va fent quilòmetres a les esquenes d’A Antonio Pulido

Marc i Oriol, seguits pels germans Osuna. Avui s’estrenava de la mà de l’Isaac la Mercè

Doncs els primers, després d’haver fet el corriol tan xulo, Cisco i Sandra, retornen cap a la cua. “sadanalacua”

Joan Carles, que portava unes setmanes sense poder venir.

Per poc ens deixem la cua, però ja la tenim aquí. La veieu allà dalt?

Jordi, José Carlos (mossenaire d’honor d’aquesta setmana passada i que podeu mirar a la portada de http://forum.mossenhoms.be ) i Antonio, conduint la bandera

Antonio (bandera) José Carlos (Mossenaire d’honor setmana passada) Eva, Lourdes, Jordi i Mariona (candidata a Mossenaire d’honor a punt d’ésser proclamada)

Muntem la foto?, la Mariona s’hi posa bé, i ens mira en Nery

Toni, Gemma, Raül, que entrenen sovint per la zona de l’Ègara

I mentre muntem la foto, veiem que s’apropa la cua.

Quina gent més maca!!

Aplaudida i proclamada per tothom la “Mossenaire d’honor” la Mariona Linares, al moment que senyalem una de les Mossenaires noves, la Felisa

Tres mossenaires nous !!!!

Ahh!!, què són quatre!!! Benvinguts!!!

Proclamada per tothom i declarada “Mossenaire D’Honor” Felicitats, Mariona Linares!!!

Despleguem, Antonio?

l’Anna Cos i Antonio Pulido, fan la desplegada

I de nou la família “Mossenaire”, en un moment irrepetible. Gràcies de nou!

Surt, que espatlles el paisatge!!

(la Mariona ha retratat aquest paio, amb no sé què de què quedava bé. Si em veu el pagès!!)

Avall que fa baixada!!

Joan Carles i en Quim

I de tornada, la “Mossenaire Major” Anna Cos, i la “Mossenaire d’honor” la Mariona Linares

I ja som al camp base

Jordi Renom , un mossenaire que ve de Barcelona i dels antics. Ara a veure quan ens fa un escrit perquè dóna qualitat a la trobada.

Fent companyia a la Mossenaire d’honor
Assumpta, Felisa, Anna, Mariona, Carme, Eva, Txell, Eva, Núria, Isabel, Imma, Sandra

Quin gran record!!

Recordo especialment un dia un 7 de setembre de 2013 per què si ho llegiu era el seu aniversari i no la coneixíem gaire. Hem compartit molts moments i no perdem la pista gràcies a aquests invents. Llegirem amb quina il·lusió prepara la marató i quina vida més intensa porta i ha portat. El nostre més gran agraïment i sobretot per donar-te a conèixer i formar part de les nostres vides i et desitgem tot el millor. Gràcies Mariona!!, ahh i per molts anys!!

Dissabte. Les 7:10h del matí. Quina son. Quina mandra. Va! Em llevo. Malles i samarretes. Dues capes. Fotrà fred. Cafè amb llet de civada. Una magdalena. Motxilla petita. Roba i algun caler per després. Surto al carrer. Collons quina rasca. Pàrquing i cotxe. 7:45h recullo l’Anna. On va amb ulleres de sol si està núvol? Carretera de Castellar. El Pep ja arriba corrent. Aparquem. Ja hi ha genteta. Som-hi. Hola, hola, hola… Xerrem amb les noies. De sobte, el Pep em dóna un paper: “Té, Mariona, ets la Mossenaire d’honor”. Què???!!!!! Ualaaaaaaaaaa!!! Salto d’emoció!! Quina alegria!!!

Perdoneu que hagi fet aquesta breu crònica d’aquest moment, però és que sé que mai no l’oblidaré i la volia compartir amb vosaltres.

Vaig néixer a Figueres l’any 1976. Al cap de dos anys, ja vivia a Berga, on vaig créixer i on tinc les meves arrels. Com la majoria de joves de poble d’interior que volen estudiar als 18 anys vaig anar a viure a Barcelona. Vaig estudiar Filologia catalana i ara sóc profe de l’IOC (Institut Obert de Catalunya). Durant la carrera i després ja treballant, vaig estar 10 anys vivint a Barcelona en pisos d’estudiants. Van ser uns bons anys plens d’aventures, amistats, amors i aprenentatges. Els caps de setmana, però , sempre tornava a Berga, la gran ciutat pot arribar a ofegar… Als 28 anys vaig voler anar viure sola i, com que la meva germana vivia a Terrassa, em va dir que havia trobat un pis al centre molt bonic per mi. I tenia raó, el vaig anar a veure i m’hi vaig quedar a viure. D’això ja en fa 11 anys i n’estic molt contenta.

Terrassa m’ha fet molts regals i el regal més gran de tots ha estat la seva gent. He fet grans amistats, al principi vaig conèixer persones del món del teatre, una altra de les meves passions i, més endavant, les amistats de córrer.
Sempre m’ha agradat practicar esports: gimnàstica esportiva, esquí, rem, voleibol, patinatge… També m’ha agradat sempre la muntanya, perquè he estat monitora de colònies i esplai durant molts anys a Berga (al Grup Colònies a Borredà).

L’afició de córrer ha estat més tardana. L’any 2009 vaig començar a córrer a estonetes, amb alguna amiga, per estar en forma. També hi va influir un noviet que vaig tenir que feia ironmans i bestieses d’aquestes… Al 2010, el noviet va fer un altre camí i jo vaig començar a fer curses amb una amiga de Lleida, bàsicament, curses de 10km. Després, amb dos amics, la Cristina i el Miquel, sortíem a córrer per Can Candi, Mossèn Homs, Matadepera… i allà em va començar a atraure molt córrer per la muntanya. Vaig començar a venir amb els mossenaires, però no era gens constant. Això sí, recordo molt bé com el Pep sempre em deia coses i es recordava sempre del meu nom.

Sense saber ni com el 2013 vaig fer la meva primera mitja marató a Terrassa i, poc després, em vaig afegir al grup de dones del dimarts Et seguim, que porta l’Anna Cos. Allà el cercle d’amistats es va ampliar moltíssim i, mica en mica, vaig anar seguint a l’Anna a les curses. Ella m’ha motivat per superar-me cada dia: hem compartit molts entrenaments, hem fet mitges, curses de muntanya i si ara he decidit fer la meva primera marató a Barcelona és, sens dubte, gràcies a ella. Ah, i fins i tot m’he fet de Corredors.cat, un altre grup de bona gent.

Per mi, el més important de córrer és compatir experiències amb les persones. Córrer m’allibera dels problemes, em fa sentir lliure, puc gaudir del paisatge, fondre’m amb la natura i puc treure aquesta part tan vital i animal que tots tenim.
A més a més, un dels meus grans plaers és un bon esmorzar amb una colla d’amics després de córrer una bona estona, dutxar-se i jaure al sofà… Córrer, entrenar, fer curses… per mi és riure, és parlar, és emocionar-se, és patir, és respirar… és viure!

Gràcies a tots els mossenaires que m’heu acollit i que hem compartit tan bones estones. Que sigui per molts anys!. Gràcies, Pep, per tota la teva generositat i per fer feliços a tants mossenaires d’honor com a mi!

Mariona

Tags: Amistat, Berga, córrer, Mariona Linares, mossenaires, pep moliner, Terrassa

Per viure dalt un núvol, res millor que anar-hi en globus,i els mossenaires fa anys què hi vivim. Un altre dissabte on encetem un anyque tots esperem sigui bo, però que sabem què tindrem alegries i tristeses, i què de ben segur que serà un any per recordar per alguna cosa o altre.
Nosaltres, mentrestant, els dissabtes i mentre tinguem força, desconnectemi connectem alhora. Connectem amb persones que durant una hora o més ens hi trobem bé i des d’aquí els millors desitjos per a tothom i per un mónmillor. Vinga!

Avui hem fet un dels clàssics i amb uns quants progressius, on hi ha amistats que gaudeixen provant “el material” com solem dir. La millor manera de saber si la cosa funciona és: engegant-la i fent-la anar.

Un passeig per la font de l’Argelaguet, racó recollit on, abans les grans ombres d’imponents arbres. Ara s’han canviat per un racó de bons records i encara queden vistes boniques, i des d’on farem aquest moment més familiar on: presentem als nous mossenaires, despleguem la bandera i proclamem al “Mossenaire d’honor”, títol honorífic que ja posseïxen més de quatre-centes persones i moltes més que tindrem, si tot va bé. Gràcies per fer el projecte viu i ens veiem un dissabte d’aquests que et vagi bé.
T’esperem amb els braços oberts i les sabatilles de córrer posades.

Mentre correm pel camp, curiosament restes d’una festa “Un globus, dos globus, tres globus”

El primer a rebre’ns, sabeu qui és?, doncs el Txavu!!!
Txavu Filgueira que creiem un dia va venir a fer-nos un bon reportatge.
Us convido a veure’l —– >> https://www.youtube.com/watch?v=k_fqXiqZPUA

I una gran notícia: l’amic que vam presentar-vos la setmana passada, en Carlos Sánchez Roldán en aquest moment queda nominat com a “Mossenaire d’honor”

La seva presentació ens la regala i la veureu i molt interessant al final d’aquest reportatge. Gràcies Carlos!!

I la nostra “Mossenaire Major”, l’Anna Cos avui serà la nostra “bandera”

Anna Cos al costat de la Mariona

Anna Cos al costat de la Mariona

i la Gemma Flotats i la Montse: un luxe d’avui, també.

Patxi i Eva, un matrimoni que també entrenen plegats. Patxi: estava força de broma.

inseparables, Eva i Sherlock

Sandra Fernández

I l’Anna amb la nostra bandera

Ens sorpren la gentada i com veieu, moment quality: la bandera, amb l’Anna, va cap a la cua.

I el Mossenaire d’honor, en Carlos, mentre ens reagrupem

s’estrenaven avui i a partir del qm 5 la Silvia amb el Roger, que al final hem pogut xerrar força

M’ha fet gràcia al mati com ha respòs en Pepe, de vermell, a la piulada de primera hora del matí

“Muchas preguntas tan temprano”

Gran Moment: “Quality Moment”. Els solidaris a anar a la cua. Gràciessss !!!

“Quality Moment”

I Juan Romero era la cua; i ja la tenim aqui

Garrido, Carlos i Lizandro, re-engeguen després de reagrupats

“Quality Moment”

Yuma, el gran can Mossenaire amb en Juanjo

I ja hi som tots

I l’Evans, com fa unes setmanes, ens delecta amb un progressiu a gran ritme i sent el primer. Ara va al darrere, com en Santi

Coim en Miquel, Jordi i TOni

Travessem, ràpid, ràpid amb la Isa Vergara i la Present

En Toni Granados i l’Antentas

I ara, en Popo vaamb l’Anna i la bandera

Els amics de Sabadell que feia moltes setmanes que no ens creuàvem i mira  per on, el primer dissabte en tornem a trobar i venen des de Can Llong: Bon any !!, Pacual i tot el vostre grup.

més “Quality Moment”, amb en David a tota velocitat enrere

Conxita al capdavant

Avui ha vingut la Laura, que ja havia vingut. Darrere ve la Silvia i en Carlos

I engeguem un tercer progressiu i… davant l’Evans: no hi ha qui l’atrapi.

Una bona colla ha fet també aquest progressiu i se us veu contentes i contents

amb alguna pujadeta

I sempre ens agrada resaltar als que aneu a la cua: fonamental per entrenat en grup.

I ara en un progressiu de pujada i força gent plantant cara a l’Evans

Res: guanyador per punts. Un crack !!

I la nostra cua, amb l’Angel a l’esquerra i els nous mossenaires.

Muntem el moment familiar?

Aparareix la bandera, que ha dut l’ Anna Cos “Mossenaire Major”

Ja està tot a punt i ara…

Aplaudim als mossenaires nous

A en Santi: que porta tres vegades i: ja és autèntic Mossenaire.

Carlos, que resideix a Suïssa i avui ens farà els honors.

Queda proclamat el “Mossenaire d’honor”

I des de el raconet especial de la “Font de l’Argelaguet”, la foto de família.

Bé; no feu mala cara del tot i sembla que poc o molt hem gaudit de nou plegats. Gràcies a totes i a tots.

I cap al camp base que anem

I no ens hem volgut oblidar de les nostres noves amistats: creiem recordar Silvia i Roger

I mentre retratem al “Mossenaire d’honor” que hem proclamat aquesta setmana.

Un moment que ens agrada és quan tenim oportunitat mitjançant la possibilitat que ens dónes per poder-te conèixer i ens fa moltíssima il·lusió que aprofitant aquests dies en què has estat a Terrassa, i residint a Suïssa, vinguis a córrer amb els “Mossenaires” i enriqueixis encara més la nostra trobada. Quedem amb la promesa que quan tornis, vindràs i estem contents que allà on siguis sabem que ens segueixes i tenim un “ambaixador mossenaire” . Altra cosa és que nosaltres et podem seguir,
donat que una vegada llegit el teu currículum hem vist que ets un gran atleta, amb moltes ganes. Per molts anys i fins a sempre.

Hola, em dic Carlos Sanchez, he viscut a Terrassa tota la meva vida, més de 40 anys on vaig estudiar Enginyeria Industrial, fins que fa ara 2 anys i mig la família vam fer el salt a Suïssa gràcies a una oportunitat laboral de la meva dona, l’Ana.

Ja feia anys que havia sentit parlar del grup dels Mossenaires, uns bojos del running que matinaven tots els dissabtes a les 8 del matí i que, pel que podia veure i llegir, havien fet una molt bona i gran pinya.

Finalment, aquest Nadal com baixàvem per Terrassa per passar les festes, i gràcies a la suggerència de Marie i del seu marit Pep Prado, la persona que millor diu “PERFECTO” al món, ens vam decidir a sortir amb vosaltres i, haig de reconèixer que ens vam sentir molt ben acollits i còmodes.

Parlant una mica de mi, i del tema pel que sóc aquí, vaig començar a córrer tard, quan anava a fer 39 anys per avançar una mica la famosa crisi dels 40 i que no es notés tant. En un principi el meu objectiu va ser la Cursa de la Mercè (10 Km semblaven impossible) i poc després, després de molts mesos d’entrenament, vaig començar a incrementar les distàncies fins a la mitja marató fins, finalment, i gràcies als consells i supervisió del Pep Prado, vaig fer el salt a la marató, distància on, junt a la mitja, em sento més còmode.

Després de més de 5 anys corrent per tot arreu, tot i que principalment asfalt, ja que la muntanya em venç cada cop, he acumulat un bon grapat de km a les cames així com de curses de tot tipus.

Gràcies a aquesta afició, he córrer a moltíssims països, com França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Holanda, Croàcia, UK, Andorra i, evidentment, a casa.

Com sempre, tot i haver-ne fet moltes curses, sempre hi han algunes que són per mi especials, com per exemple la marató de Barcelona on vaig debutar, la marató de Paris on vaig aconseguir la meva millor marca personal i que vaig gaudir moltíssim per l’ambient i la gent que em vaig anar trobant durant la cursa, la mitja de Terrassa, la de casa, i que és tant fàcil i plana (els que l’hagueu fet ja m’entendreu), la 3Länderlauf de Basilea, una mitja que surt de Suïssa, passa per França i Alemanya i acaba a Suïssa, els 20K de Lausanne, prova també molt dura pel desnivell, la Gurten Classic, amb unes vistes increïbles, etc. La veritat és que aquest “mundillo” et permet de conèixer molts llocs i gent maca, així que duri.

Per aquest any, em poso diversos reptes, la marató de Rotterdam a l’Abril i una marató a l’Octubre que encara no està decidida però que podria ser Frankfurt, on el meu objectiu principal és el de baixar de 3:20 per tal de ser un “qualified” i tenir una plaça assegurada per Boston (necessito 3:25 i un marge de 2-3 minuts) , el meu gran repte i la marató que més m’agradaria fer per sobre de les altres “grans”. També tinc pendent fer totes les clàssiques de Suïssa, com la Course de L’Escalada, les 10 milles de Berna, un altre cop els 20K de Lausanne i, si puc, alguna de muntanya.

Per acabar, i com no podia ser menys ja que segur que molts dels que estan llegint volen saber, les meves millor marques, tot i que no són res de l’altre món:

5K: 19:20 a la Sansi de Viladecans (de les curses més dures que he fet, tot i ser plana i curta)

10K: 41:27 (Cursa dels Nassos 2012)

Mitja marató: 1:32:10 (Mitja de Terrassa 2012)

Marató: 3:18:51 (Paris 2013)

I ja sabeu, si alguna vegada pugeu per Suïssa, concretament per Vevey a la vora del llac Léman,
feu-me un truc i fem una sortideta .

Usuari Strava: Carlos SR

Algunes fotos:

Marató de Barcelona 2012 – Debut

Marató de Paris 2013:

Marató de Berlín 2015 amb el Pep:

No tot ha de ser córrer: Excursió amb Ana al Dent de Lys a Châtel-Saint-Denis:

Vevey, vora del llac Leman: Lloc on corro cada matí i uns dels paisatges
més macos que conec

Visita de la família Prado-Morales (Pep i Marie)

Els meus 7 trofeus de la marató:

Barcelona – París – Lausanne – Roma – Lucerna – Ginebra – Berlín

Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, Entrenament en Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa