15
set.
2016
Pep Moliner
Oi que molts dies no us adoneu que feu deu quilòmetres? Sabeu a qui li heu d’agrair? A tot el grup. Ara vaig amb tu, ara vaig amb l’altre, ara al costat d’aquell i ara d’aquella. Hola i fins dissabte i mentrestant; ric i somric i no me n’adono. De passada enforteixo el cor i les cames, i deixo els maldecaps per més tard.
Moltes coses han passat: caiguda d’en Mirabet, nominació i proclamació d’en David Hernández com a flamant Mossenaire d’honor, un gran portador de bandera, en Marc Miquel, donem la benvinguda a les persones noves, recordem aniversaris com a Mossenaires d’honor; en Pepe i felicitem com a mossenaire d’honor del 2015 . I a l’Antentas, que el dijous havia fet anys; quants?. També desitgem sort a les Matagalleres i Matagallers per la setmana vinent. Total. Una festa de les de debò.
El progressiu ha estat molt maco, veure el podi virtual; ja ho veureu a les fotografies.
El recorregut dels típics, amb llocs que animen a tot: esteu animades i animats, o no?. Vinga, ens un expliqueu dissabte vinent que ens retrobarem a la Masia de Torre Mossèn Homs, com no podia ser d’una altre manera. Ah!! i a les 08:00 que sortim a les 08:06 en punt. Gràcies!!
I després del molt temps de pensar-s’ho, avuí hem tingut una gran alegria. En David ha acceptat la seva nominació i ens il·lusiona. Ja serà un Mossenaire d’honor. Per cert, que és dels mossenaires que sempre va amunt i avall i ens ha portat amics que alhora ja són nostres. Gràcies !!!
Ara si!!
Gràcies David !!!
Pare i fill, en Xavi Miquel i en Marc Miquel … pensatius davant la bandera. En Marc en serà el portador
En Marc Miquel estreny les cordes i es disposa a fer-li fer 10 quilòmetres a la nostra bandera i ho farà, anant amunt i avall, fent progressius, i anant a la cua, com en ell és costum. Gràcies!!
Antonio , David, Joan i Marta: a punt de sortir
I el sogre, en Josep , celebra, com tothom, la nominació d’en David
I la bandera, a l’esquena d’en Marc Miquel , surt en primera posició i a tota pastilla
I en Carlos Rodríguez també dels primers
Quin greu ens sap que avui el Gran Mirabet s’ha fotut una bona ensopegada i li ha quedat aquesta cara que fa por, quan normalment la té millor. El bigoti li ha quedat intacte. Esperem no hagi estat res i de fet tenia feina a l’endemà a la “Transenyera” de Castellbell i li hem vist. Per cer, una cursa guanyada per un “Mossenaire”. Jordi Gallego
Per una banda veiem amb alegria en Josep Mirabet amb millor cara
i per l’altre en Jordi Gallego al podi. Felicitats als dos de part nostra
I darrere en Manolo, bé el nostre nominat a Mossenaire d’honor al mig, amb un nou mossenaire i el Josep
I arribant al primer reagrupament la nostra cua, en Xavi Miquel , amb en Jordi Torrente , que ha exercit de veritable mossenaire, anant amunt i avall. Gràcies!!!
I en David, força content, amb el nou mossenaire.
Fixeu-vos com en Davi pregunta: “Ja està?, ja hi és tothom?. I és que avui el càmera, un tal Pep , anava de cua i anant justet
I a plena pujada, en Josep Garcia , també va amunt i avall a buscar-nos
Somriures que ens agraden, com els de la Present, Jordi, Montserrat. D’això es tracta.
Enrique- Nilo , Fernando, Isaac Ortega i el mossenaire nou
I el mossenaire Fernando del Corral , avui ens ha portat a la mossenaire nova: la seva muller la Sònia. Benvinguda!!
A la recta on fem el progressiu amb un paisatge magnífic dels voltants de Torrebonica
Gran entrenament en grup on es busca l’amistat i la companyonia
Es agrada que avui heu fet l’entrenament corrent com a mossenaires. Enhorabona: Jordi i Montserrat
Un bonica curisoitat: el podi virtual del progressiu ha estat el següent: Mossenaire d’Honor, Mossenaire Nou i Mossenaire Bandera David, Cesar (samarreta Che Guevara), Marc Miquel
Espectacular!!
I un bon reagrupament, amb en Alberto Zarzuela , Carmelo Luque
Josep Garcia , seguit per en Joan Carles, a punt de passar el camí asfaltat cap al golf
I grans atletes, en Paco Galera amb l’Alicia López
I qui està abans situat?, en Marc i la Mariona… ahhh ! i en Miguel!!
I un gran aplaudiment a qui s’estrena i és que cada dissabte tenim la sort d’anar a coneixent a gent nova. Gràcies per venir!! Mossenaire Nova i Mossenaires Nous
I avui, segon dissabte del més de setembre, fa just un any en José Francisco López Padillo va ser proclamat Mossenaire D’Honor. Un any!!
I volem felicitar pel seu aniversari de naixement que va ésser aquest dijous a un icona del grup: en Josep Maria Antentas . Per Molts anys de part de tothom!! Felicitats!!
I ara entre totes i tots volem proclamar i proclamem al nostre “Mossenaire d’Honor”, en David Hernández. Enhorabona i gràcies per fer el grup millor.
Eiii, eiii, eiii !!, que ens oblidàvem què la bandera es desplega per en
Marc Miquel , què en (Brazilian Jiu-Jitsu) en el qual entrenava a diari, competia a un nivell bastant alt, i en el qual va aconseguir diverses victòries, de les mes importants podria destacar : l’any 2010 subcampió d’Europa i el mateix any campió d’Espanya. i l’ajuda la nostra Mariona Linares ràpidament
Ja la tenim!!!
I ara volem desitjar a les persones que aixequeu les mans: una bona
Matagalls.
I ens torneu a sorprendre’ns de nou amb aquesta fantàstica colla. Moltes gràcies per fer-ho possible i per molts anys.
Una successió d’imatges de més aprop, que segurament no es tornaran a produir, almenys ben bé al mateix lloc i amb la mateixa gent, Fotografies totalment úniques!!!
I tornem a arrencar a córrer
I per la dreta ens apareix una persona nova, que no coneixem però que fa temps que ens saluda.
En Pere Macias. A veure quan proves de ser mossenaire. Per cert, ja dúies 20 qm.!!! uaaa !!!
Impressionant !! … i per cert, només un ha vingut a la cua 
I ens ve a buscar l’únic Mossenaire que va a la cua: en Jordi Torrente
I en Jordi Torrente ens acompanya a la cua per excel·lència: Miguel Sampietro . Ens encanta!!
I tornem a funcionar
David i Carmelo, cara amunt.
I just en el moment quan passem pel torrent de la Betzuca, volem fer una foto de record, d’en Roberto i en Joan Carles, amb els que anàvem xerrant a la tornada
I ja hem arribat i ens espera, entre altres la bandera
I l’Adrià i el seu colze, fent un bon traguet a la font Mossenaire
Doncs aquí amb tots els nostres símbols, acabem un nou entrenament. Gràcies a tothom per fer-ho possible. També als que ens seguiu per xarxes, socials, blogs, twitter i en general: gràcies a tothom i us esperem; sabeu quan??
En David fa molt i molt temps que ve. Ens porta sempre amigues i amics.
Al sogre, a la filla. Quin luxe poder tenir a en David. Si el veieu, va amunt i avall i sempre discret. Ha esperat a ser proclamat Mossenaire d’honor i avui estem encara més convençuts de què gràcies a ell el projecte va endavant.
Ell és molt amable, com molts de vosaltres amb el que escriu ara amb elseu escrit, però el que realment interesseu sou vosaltres: ets tu, David.
Moltes gràcies i enhorabona i per molts anys
Hola Mossenaires,
Sóc en David, em fa molta il·lusió ser el mossenaire d’honor just el dia abans de la diada del meu pais, (gràcies Pep per escollir-me aquest dissabte).
No he deixat mai de fer esport, l’esport que més m´ha marcat a la vida va ser el BIKETRIAL: 8 anys practicant i 6 de competició. Vaig seguint fent BTT i ja porto més de 10 anys corrent.
Gràcies per ser un grup tan acollidor i motivador per a tothom, també gràcies al meu veí Joan que me’n va parlar i que m’ha permès compartir els 10 kms de molts dissabtes amb vosaltres, amb el meu sogre, amb el meu company de feina i amb la persona que més m’agrada que vingui, la meva filla Clàudia.
No cal motivar a ningú, d’això s’ocupa el gran Pep, però si això continua així s’hauria de demanar a l’Ajuntament que ja és hora de posar nom a la font del punt de trobada de cada dissabte.
M’acomiado de tots proposant un nom. Què us sembla: FONT D’EN PEP MOLINER?
Gràcies.
Bona nit Pep.
David Hernández.
Tags: Amistat, córrerxerrar, David Hernandez, Entrenanents en grup, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs, xerrar
02
set.
2016
Pep Moliner
Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir d’aquests recorreguts
La definició gràcies a la wikipedia:
“Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d’interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L’European Ramblers Association – Federació Europea de Senderisme (ERA) és l’organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram. “
L’entrenament d’avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.
El Mossenaire d’honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire
Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d’honor, i han estat l’Isabel i l’Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.
Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes. Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem qualsevol dissabte d’aquests.
Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: “per aquí no és” i en canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des d’aquest punt. Anem-hi!!
Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal
I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò, quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al final un escrit molt interessant.
Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments
I en poca estona i després d’uns grandíssims estiraments, començarem a entrenar tothom
I ens fa molta il·lusió que l’ Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l’espatlla, la xarxa social li ha recordat que feia just cinc anys què s’estrenava de Mossenaire i això l’ha animat a venir. Per molts anys!!
A l’esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel
I el luxe d’en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l’Imma
Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar
Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d’en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David
Evans , al costat de bons amics què, a banda d’en Ramon al mig, avui s’estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?
La bandera, l’ Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l’ Isaac
De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament
I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire
Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre nominat, en, Joan, i l’Albert
I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire
I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem el track d’avui
Tornem a reagrupar
El nostre nominat, en Joan
I arribats a l’intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l’han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!
I arriba la cua
Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar
I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom
… i passem de llarg de l’Hospital de Terrassa
I la bandera molt ben portada per l’ Òscar Sànchez
En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!
I a l’Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa
I en el progressiu que es proposa, n’hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat
Parell de “Grimpats”, Francis i Manel
Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.
Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d’arribar a la font
Albert , Joan i Jordi
cop de puny a la font del nostre nominat
Fabricant el seu propi got, en Xavi
I anem a itzar la bandera
Moment important: la bandera veu de nou la llum
Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester
I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d’Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia
I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l’ Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d’honor
I ara aplaudint als “Mossenaires Nous”, benvinguts!!!
Us esperem moltes vegades
I tothom vol proclamar al “Mossenaire d’Honor”, i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d’anar, en Joan Suárez Trullàs
Fantàstic en Joan!!
I la foto que abans anomenàvem dels “gronxadors”, ara sense “gronxadors”, on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d’agost.
Tres fotografies per veure-us més de prop
..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.
El 2011 sempre hi havia fotografies d’aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza
Foto d’amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou
Eiiii, que faltava un amic.
En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l’hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?
Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: “sácame guapo”.
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual
L’última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d’honor i una bona colla d’amics. Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma
Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a persones que compartim moltes coses, entre elles l’amistat, l’amor a la natura, les converses: ah !, i l’esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,
Bon dia Pep,
Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un breu detall d’on vinc esportivament parlant…..
Hola!!
Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP MOLINER. Moltes gràcies!!
Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a futbol a l’escola i després -allà per l’any 1977-, en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m’hi vaig estar fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si, allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar- me en el món de l’esquí alpí el qual sempre què puc intento anar-hi.
Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l’any 2005 -i gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a finals del mes d’Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d’Octubre a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l’any donant pedals!. Entre les sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les marxes a les què m’hi podia apuntar, els compta kilòmetres d’ambdues bicicletes em sumaven a finals d’any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt… I així va anar la cosa fins a mitjans de l’any 2013. A partir d’aleshores, un canvi d’ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns horaris més que extensos a l’entitat financera on treballo, més els desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d’anar reduint les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides… A conseqüència d’aquest fet, un parell d’anys fent esport amb moltes intermitencies i amb més pena què gloria… I va arribar el dia del canvi!… Trobant-me de baixa aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea d’entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van recomenar. I a partir d’aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l’existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per acabar, vull aprofitar l’ oportunitat com a Mossenaire d’Honor per a citar-vos a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!
I ara si, permeteu-me que m’acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase: “Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo”… Els camins ja els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..
Joan Suárez Trullàs
Tags: Amistat, Entrenament en Grup, Joan Sánchez Trullàs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs
