28 ag. 2026
Agost camina i els Mossenaires corren i caminen
Agost camina i els Mossenaires corren i caminen
Agost avança, la calor és ben viva i els Mossenaires continuem fent allò que més ens agrada: córrer, caminar, trobar-nos i, sobretot, compartir una estona plegats.
Avui, els caminants han sortit guiats per en Carmelo Luque. Com sempre, una bona colla disposada a gaudir del recorregut, del paisatge i de la conversa. Podreu veure el recorregut més avall.
Les dues colles han tornat a pujar cap a Matadepera, buscant alternatives que ens permetin continuar entrenant mentre les restriccions per la pesta porcina africana (PPA) ens continuen condicionant. Consultem les webs oficials i, de moment, encara no es permet fer segons quines activitats al medi natural.
I sí, ho direm una vegada més: estem una mica tips d’aquesta situació! Sobretot quan veus que per tot arreu hi ha gent que continua anant amunt i avall, mentre nosaltres, pel fet de ser un lloc oficial i voler fer les coses com toca, fem «bondat». I que consti que nosaltres som els primers interessats a respectar les normes i que la PPA desaparegui com més aviat millor, però… quin tip!
Per sort, hi ha coses que cap restricció pot aturar: les ganes de trobar-nos, les rialles, les converses i aquest ambient que fa que cada dissabte sigui especial.
I avui també toca destacar els de sempre. En Nicolás torna a ostentar, un cop més, el primer lloc a l’hora d’apuntar-se. En Fran, com sempre, ens dona un cop de mà amb les inscripcions i ens facilita molt la feina. I les banderes, que ja formen part inseparable dels nostres entrenaments, les han dut avui l’Àngel Duran i en Pedro Prats.
Però si hi ha una cosa que realment volem destacar és que, malgrat la calor, les restriccions, els canvis de recorregut i tot allò que ens va posant pedres pel camí, continuen predominant els riures i els somriures.
I això és el que dona sentit als Mossenaires.
Perquè al final no es tracta només de córrer o caminar. Es tracta de fer-ho junts, d’esperar-nos, d’ajudar-nos, de compartir quilòmetres i de començar i acabar l’entrenament amb aquella sensació que ha valgut la pena sortir de casa.
Així que ja esperem el dissabte vinent per tornar a fer allò que sabem fer: entrenar en grup, esperar-nos i passar-ho bé.
Gràcies a tothom els que feu possible que això continuï setmana rere setmana. I gràcies també a tots els que ens seguiu per les xarxes, que ens llegiu, ens feu costat i formeu part, d’una manera o altra, d’aquesta gran família.
Mossenaires, sempre endavant!
Agost avança, la calor és ben viva i els Mossenaires continuem fent allò que més ens agrada: córrer, caminar, trobar-nos i, sobretot, compartir una estona plegats.
Avui, els caminants han sortit guiats per en Carmelo Luque. Com sempre, una bona colla disposada a gaudir del recorregut, del paisatge i de la conversa. Podreu veure el recorregut més avall.
Les dues colles han tornat a pujar cap a Matadepera, buscant alternatives que ens permetin continuar entrenant mentre les restriccions per la pesta porcina africana (PPA) ens continuen condicionant. Consultem les webs oficials i, de moment, encara no es permet fer segons quines activitats al medi natural.
I sí, ho direm una vegada més: estem una mica tips d’aquesta situació! Sobretot quan veus que per tot arreu hi ha gent que continua anant amunt i avall, mentre nosaltres, pel fet de ser un lloc oficial i voler fer les coses com toca, fem «bondat». I que consti que nosaltres som els primers interessats a respectar les normes i que la PPA desaparegui com més aviat millor, però… quin tip!
Per sort, hi ha coses que cap restricció pot aturar: les ganes de trobar-nos, les rialles, les converses i aquest ambient que fa que cada dissabte sigui especial.
I avui també toca destacar els de sempre. En Nicolás torna a ostentar, un cop més, el primer lloc a l’hora d’apuntar-se. En Fran, com sempre, ens dona un cop de mà amb les inscripcions i ens facilita molt la feina. I les banderes, que ja formen part inseparable dels nostres entrenaments, les han dut avui l’Àngel Duran i en Pedro Prats.
Però si hi ha una cosa que realment volem destacar és que, malgrat la calor, les restriccions, els canvis de recorregut i tot allò que ens va posant pedres pel camí, continuen predominant els riures i els somriures.
I això és el que dona sentit als Mossenaires.
Perquè al final no es tracta només de córrer o caminar. Es tracta de fer-ho junts, d’esperar-nos, d’ajudar-nos, de compartir quilòmetres i de començar i acabar l’entrenament amb aquella sensació que ha valgut la pena sortir de casa.
Així que ja esperem el dissabte vinent per tornar a fer allò que sabem fer: entrenar en grup, esperar-nos i passar-ho bé.
Gràcies a tothom els que feu possible que això continuï setmana rere setmana. I gràcies també a tots els que ens seguiu per les xarxes, que ens llegiu, ens feu costat i formeu part, d’una manera o altra, d’aquesta gran família.
Mossenaires, sempre endavant!
No hi ha resposta
