16 maig 2018
El Dinosaure ens torna a veure
El Dinosaure que va crear en l’escultor Roc Alabern, és un lloc on Mossenaires hi anem un parell de cops l’any, i avui ens ha vist de nou com ens posàvem prop de les seves urpes. Al matí fèiem una petita endevinalla del tipus “tocarem ferro” i és per dos motius: estrenàvem circuit passant prop de les vies del tren i anàvem a visitar de nou el nostre “Dinosaure Mossenaire”
Sempre hi ha anècdotes i algunes poden ser que, hem tingut al nostre “Mossenaire descalç”, en Toni.
També agradable trobada del Mossenaire Carlos Salmerón.
En Javier baixa de casa un moment, per veure’ns passar i retratar-se i deixar la seva empremta.
Ens agrada destacar els que van ser proclamats Mossenaires d’Honor, tal dia com avui, la mateixa setmana i mes, però d’anys anteriors i avui teníem a l’Albert, que ens ha fet els honors de dur la bandera. Gràcies
Ens fa molta il·lusió tenir una Mossenaire d’Honor com la Mari Carmen, que al final d’aquest escrit ens explicarà amb qui tenim la sort d’anar: amb ella.
A la tornada i els uns han seguit rectes i els que veníem més endarrerits ens hem refrescat a la font de la Grípia i per tot arreu i durant tot el recorregut, hem gaudit d’uns paisatges ben verdosos i camps de roselles fantàstics.
En definitiva: una nova pàgina de la història i un gaudiment al vostre costat. Moltíssimes gràcies!!!
I tenim una nova nominació. La Mari Carmen
Mari Carmen nominada a Mossenaire d’honor
Mari Carmen, Marga, Anna, Inma, Txell
I sorprenem al nostre bandera, que alhora celebra haver estat Mossenaire d’Honor el 2016, l’Albert Perpinyà
[img][/img]
Albert Perpinyà el nostre bandera
l’Albert Perpinyà
l’Albert
I al capdavant la Marga i en Miguel.
En primer terme, en Rubén Leiva
Conxita Rusines
Marc Armengol
En primer terme, en Toni Cortés, que és el primer Mossenaire que té per costum córrer descalç
Albert i Xavi
David i Andreu
Carlos, Fran i Paco
Parellassa fantàstica: la Rosa i en Xavi
L’Eva
Un bon reagrupament amb la candidata a Mossenaire d’Honor, la Mari Carmen
Rubén, Andreu, Diego, Mari Carmen, Marga
La Mari Carmen, al costat d’en Manuel
En Paco sempre el veiem de bon humor
l’Olga
En Nico, que ja ha vingut tres vegades i sempre que s’ho passa bé, i l’hem conegut per l’strava. Benvingut
Montilla i Miguel al capdavant
L’Eva i en Carlos
I la bandera ben portada per l’Albert
I cap a la cua
Amunt i avall de Mossenaires
En Toni que té com a costum a córrer descalç, amb les sabatilles minimalistes
Anna Duran
Manuel Ales
Contxita, Paco i Olga
I els amics que han anat a la cua
Andreu Suarez
Conxita Rusines
Miguel, Carlos, Montilla, Joan, Paco
Inma, Olga, Txell, Núria
Marga, Marc, Rubén
Infinita alegria de veure en Carlos Salmerón
Amb en Carlos i alegrant-nos de veure’l
En Toni gaudint d’una manera de córrer.
Toni ha trobat en el córrer descalç una manera de fer-ho gaudint diferent
Albert Perpinyà
I bons reagrupaments
I no li espanten ni les pedres del tren, a en Toni
Estrenant nou recorregut i a tocar de les vies
Estem anant pel camí vell de Terrassa a Sabadell i aquí hi ha un punt d’informació
I el Manuel tocant Ferro
Sorpresa maiúscula de l’Albert, davant en Joan: La Bandera!!!!
I ja la tenim estesa
I la Txell ens fa una foto del grup, on hi surto jo. Eiii!!
I ara llegirem als Mossenaire d’Honor
Angel, Albert, Guillermo, Jordi, Marcel, Toni, Martí, Joaquim, Andrés
Enhorabona!!! Felicitats!!!
I tenim la sort que el nostre bandera, és qui va ser Mossenaire d’Honor, el 2016. Felicitats Albert!!!
Albert Perpinyà a punt de rebre el nostre aplaudiment
Ets gran!!! Albert!!, gràcies per fer el projecte bo amb la teva ajuda
Albert, per molts anys!!
I ara proclamarem a la nostra fantàstica Mossenaire d’Honor
La Mari Carmen
Proclamada Mossenaire d’Honor!!!, felicitats!!!
I quan en Jordi m’apropa a la Txell, no sabia per….
I resulta que ens canten el “cumpleanys feliç” als dos
Gràcies, noies i nois i també felicito a la Txell, que fa els anys pel maig com jo
Ens estan cantant el cumpleanys feliç.
La Txell em va fer adonar que sempre que venim a veure el “Dinosauri Mossenaire”, sempre dic que venim dos cops l’any. Es veu que ho deia sense adonar-me’n i ara si que ho dic i en té una altre patentada que és “Si m’ajupo no m’aixeco”. També recordo que quan gairebé no la coneixia li vaig preguntar el nom i em va dir: “Recorda’t de la patrona d’Andorra. Algú sap com es diu?
Meritxell Castañé i Pep Moliner
I una vegada més estem amb el “Mossenaire Dinousaure”, un lloc que ens agrada. Que hi anem dos cops l’any. Gràcies pel seguiment!!! per molts anys!!
Que us sembla!!!. Admirable!! Molt bé Toni!!
I com passem prop de cal Javi, ens bé a veure i el retrarem al costat de l’Eva i el Diego
Mari Carmen al costat de la Marga
I en Miguel
Passem pel barri de Torresana
Ens refresquem una mica a la font de la Grípia
En Marc també es refresca
En Santi es refresca amb l’aigua de la Grípia
En un lloc tan bonic, amb les nostres noies
Maga, Anna, Mari Carmen, Inma, Txell, Olga, Núria
I ja estem al camp base i fem la darrera
Txell, Anna, Mari Carmen, Marga, Núria, Eva, Inma
https://youtu.be/7L8F40NzGQQ
https://www.strava.com/activities/1573998833
És una sort que tinguem tantes amistats comunes i que puguem compartir i anar-nos coneixent gràcies a aquest invent del córrer i és un luxe tenir-te, Mari Carmen i ara llegirem, amb interès el teu escrit per saber de tu. Fantàstic tot. Moltes gràcies i per molts anys!!!
¡¡Hola a todos!!
Siempre me ha gustado hacer algo de deporte, para estar bien física y mentalmente, empecé con clases dirigidas en un gimnasio aunque no tenía muy claro qué clases hacer porque no encontraba motivación en ninguna, hasta que conocí el spinning el cual realicé durante algunos años y me sentía cómoda practicándolo.
Hace unos 5 o 6 años tuve mi primer contacto con el mundillo runner, a través de un familiar. Me animé a entrenar, incluso llegué a hacer mi primera cursa (Santi centellas) y poco después también la cursa de la Mercè. Al no tener una constancia en los entremos realmente no disfrutaba del correr, necesitaba algo más, una motivación y vaya si encontré esa motivación…. jajajaja
Un día que fui a entrenar por vallparadis, me topé con un grupo de chicas (Anna Cos y compañía ) y a partir de ese momento todo cambio. Empecé a salir con ellas todos los martes, ¡no me perdía un entreno por nada!, empezaron las cursas, pero esta vez disfrutadolo de verdad. Empezando por las de 5km y hasta llegar a hacer una media maratón, una cursa de 21km, una cosa impensable para mi, un auténtico reto personal (La Behobia y la Mitja de Terrassa).
Si os soy sincera, aunque sigo haciendo alguna cursa, estas han pasado a segundo plano, porque ahora disfruto mas con un buen entreno por la montaña, rodeada de mis compis de “et seguim” compartiendo buenos momentos juntas/os.
Al final con lo que me quedo es que ¡CORRER ME HACE FELIZ!, porque me siento bien conmigo misma, porque he hecho cosas que pensaba que no podría hacer, y sobretodo, porque he tenido la gran suerte de conocer a grandísimas personas.
Ahora llego a Mossenaires de la mano de algunas amigas, las cuales me han tenido que dar un pequeño empujón, para que me decidiera a venir. Les doy las gracias a todas por ello. También darle las gracias a Pep por hacerme partícipe de este grupo, en el que estoy segurísima que me sentiré súper bien.
¡Hasta el sábado Mossenaires!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a El Dinosaure ens torna a veure
