Arxivar per juliol de 2017

26 jul. 2017


Mossenaires gaudint del #correrxerrar

Classificat com a Entrenaments,mossenaires

Compreneu per què val la pena el projecte?. Per la sort de poder veure aquestes rialles i que a més veure que totes i tots milloreu amb l’esport i el més important, amb el coneixement de persones, com vosaltres, que troba amb aquest projecte l’oportunitat de sempre estar envoltats de gent que val molt la pena. Per això ens fa tanta il·lusió.

Però parlant de l’entrenament; hem baixat cap a un recorregut interessant, on fem camins i racons amples i ombrívols de vegades, que aquesta època de l’any s’agraeix. Seguir pel bosc de Can Deu de Sabadell i fer-nos una fotografia amb l’excusa d’anar-nos coneixent tots una mica més. Estar al costat de gent que de vegades ja són amistats nostres, i que segur que amb el temps, els que no ho són ho acabaran sent.

Veure que no parem de xerrar i que ni ens adonem que aconseguim fer quasi deu quilòmetres com si res.

Llegir als que ha estat Mossenaire d’honor en els darrers deu anys, tal dia com avui del mes d’agost i que tinguem, entre tots ells, avui, a en Juanjo Fernández que tant ens ha ensenyat i tant ens recolza.

Veure que van venint mossenaires Nous, com avui la Maricarmen o la setmana passada en Khalid i en Xavi.

I veure com tenim la sort de conèixer detalls de persones que ens acompanyen, amb la proclamació de “Mossenaire d’Honor”, com l’Eva Aranda.

I saber que l’Oriol Jover, portarà la nostra bandera durant tot l’entrenament i la desplegarà, com es fa cada setmana.

Per tot això i moltes altres coses: Gràcies a tothom!!!


Ens fa molta il·lusió que l’Eva ha acceptat ser la nostra flamant Mossenaire d’honor i gràcies pel salt!!!


Però abans encara no es podia pensar que seria un dia especial


al costat de l’Anna, Maricarmen, Txell: l’Eva


Ara si!!!


Eva Aranda: nominada!!


Cinta, Maricarmen, Txell, Eva


Li preguntem si havia dut tot el pes de la bandera a l’Oriol


Oriol al costat del Jordi portarà la nostra bandera


Oriol Jover <— bandera


Khalid es va estrenar la setmana passada: ja porta dues vegades!!!


Antonio, Manuel, Gaby, JuanMa


Jordi Viñeta 


Roberto Ferrero 


Olga, Paco, Santi


Miquel Piqueras 


Antonio, (holaaa !!) Eva, Carlos, Sandra


Manolo, Antonio, Eva


Toni, Juan Miguel, Miguel, Sandra, Joaquin


Eva al reagrupament


La primera de reemprendre


Sempre amb la imponent Mola: Quim, Eva, Maricarmen, Txell


Sempre amb la imponent Mola: Cinta, Anna, Esteban, Gemma, Manuel


Sempre amb la imponent Mola: Carmelo, Josep, Toni, Oriol, Paco


Sempre amb la imponent Mola: Juanjo, Josep, Carmelo, Oriol, Toni


Anna, Miguel, Sandra, Joaquin, Paco, Olga, Santi


Juan Miugel, Carlos, Antonio, Roberto, Anna, Miguel, Joaquin, Sandra


Manolo, Antonio, Eva, Miquel, Juan Miguel, Antonio


Sempre amb la imponent Mola: Eva


Sempre amb la imponent Mola: Manolo, Antonio


Moments ideals per reposar un xic i poder xerrar un xic


I continuem la marxa, amb Jordi, JuanMa i Gabi al capdavant


Eva continua l’entrenament


Toni al costat de l’Oriol, el portador de la bandera


Oriol Jover <— bandera


Toni Gañet Fueris 


En Juanjo, que avui serà per ell un dia especial als entrenaments Mossenaires: entenaments en grup a Torre Mossèn Homs


Sempre acompanyat dels seu incondicional Yuma 


Eva, Maricarmen, Anna, Cinta, Txell


Volem agrair a qui vetlla per nosaltres i es posen en llocs per alertar al trànsit al moment de creura la carretra de Matadepera-Sabadell


I amb en Joaquín Izquierdo , travessem la carretera


Continuem creuant la carretera i com veieu a la carretera tenim a en Jordi Viñeta que ens protegeix alertant el trànsit pel Nord


Esteban en primer terme, que va venir gràcies a la Pli Callejas 


Anna, Cinta, Josep


Paco, Txell, Juan Miguel


Eva i Maricarmen


a la recta principal del Bosc de Can Deu


Ens agrada veure a en Juanjo encomanant amb aquest riure


Moment d’hidratació amb en Manuel, Anna i Joaquin


I el clatell també


Arriba la nostra Oriol Jover <— bandera


desplegament


La Gemma ens retrata


La foto de la Gemma!!, grácies!!!


… i un aniversari que ens fa molta il·lusió del dia de la proclamació d’en Juanjo Fernandez 


Juanjo Fernández va ser Mossenaire d’honor tal dia com avui del 2013. Gràcies per tot Juanjo 


Juanjo Fernández 


I el moment del a proclamació de l’Eva


I surt i rep el vostre aplaudiment ben merescut


Eva Aranda, ja és “Mossenaire d’honor”


Enhorabona i gràcies per tot Eva


Eva Aranda: “Mossenaire d’Honor”


I la sorpresa és que a Eva ens ha dut una amiga que avui serà la nostra Mossenaire Nova: la Maricarmen Sánchez. Gràcies i benvinguda i per molts anys!!


Maricarmen Sánchez


I la fotofografia de Família on de nou hem gaudit de la vostra companyia, conversa i bones vibracions. Sempre ens sorprèn alguna cosa i el que més sorprèn és que us veiem gaudir quasi sempre. Enhorabona!!


Eva, Maricarmen, Anna


Bona traça


Un bonic exemplar equí


Amb la mestressa i un altre cavall


Toni, Eva, Maricarmen, Esteban


I ha tornat en Gaby al costat d’en Joan


12, 11, 10,…. foto a contrarellotge


ara sí. Foto al camp base


Amb les amigues de l’Eva Aranda


Li toca veure a en Yuma


https://www.strava.com/activities/1095460294

L’Eva fa temps que ve i ens agrada molt que formi part d’aquesta gran família que gràcies a les nominacions i proclamacions a “Mossenaires d’Honor” coneixem detalls i ara que la llegireu segur que encara ens sabreu més aquesta sort que tenim totes i tots plegats els dissabtes d’amb l’excusa del projecte l’Eva està amb totes i tots nosaltres. Saber que la “Cursa de El Corte Inglés” ha estat la primera, com molts de nosaltres o que t’agradin tant els idiomes, forma part d’aquelles coses que no sabríem si no fos pel teu escrit que t’agraïm. Gràcies!!! i Enhorabona!!!

Mai se m’han donat bé els esports. Tot i que a mi m’agraden sembla que jo a ells no. Recordo encara el dia que teníem les proves d’educació física a l’institut i el dur que se’m feia la famosa course navette. Qui m’ho diria a mi que anys després correria per plaer!

La primera cursa que vaig fer va ser la del Corte Inglés, tot i que en aquella època encara no entrenava. Va ser a Niça una de les primeres carreres que vaig fer amb alguns kilòmetres a les cames. Era una cursa de 5k que es deia Iron Girl, que organitzaven pels acompanyants de l’Ironman i amb tot el glamur com si haguéssim fet la competició completa: medalla, arc d’arribada amb animadores professionals, etc. El temps que vaig fer era lamentable, però m’ho vaig passar tan bé… Hi havia anat per animar al meu germà en aquella duríssima competició i crec que des de llavors em van venir les ganes de fer alguna coseta més.

Em vaig plantejar fer algunes curses populars, però corrent només 5k no em veia amb cor ni de fer la de festa major de Terrassa. Així que em vaig marcar l’objectiu de fer un 10k a Barcelona, però no va ser fins que vaig trobar el grup de l’Anna Cos, que vaig aconseguir ser regular amb els entrenaments. Se’m feia dur, entrenar sola, sobretot a l’hivern i quan vaig descobrir els avantatges de córrer un grup no he deixat d’anar cap dimarts excepte per força major.

A partir d’aquí vaig sortir també a córrer de tant en tant amb el grup dels Matiners, i també amb un grup que quan m’ho puc combinar intento anar-hi, els Mossenaires.

Gràcies a entrenar en grup he pogut acabar algunes mitges maratons i la Behobia, cosa que no hagués aconseguit sola. A més a més de tenir la sort de tenir companyes que m’han fet de llebres o han compartit amb mi patiments de cursa i també la família i amics que m’han esperat a l’arribada.

Però el millor de tot és haver conegut a molta gent i haver fet amistats que d’altra manera no hagués estat possible. Que faria jo sense les meves noies d’Això va en serio! Tot i que hi ha un dia a la setmana que tinc el cor dividit amb l’altre hobby que tinc: els idiomes, així que m’ho haig d’anar combinant per no deixar res de costat.

Aprofito l’ocasió per agrair la vostra dedicació als que porteu endavant aquests grups i feu possible que cada setmana puguem gaudir d’uns quants km de felicitat corrent i amb gran companyia. Gràcies Pep pels dissabtes amb els Mossenaires!

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Mossenaires gaudint del #correrxerrar

19 jul. 2017


Amunt i avall dels Mossenaires

Amunt o avall el que compte és què ho estem fent plegades i plegats, una vegada i un altre i que tenim ocasió d’estar envoltades i envoltats per persones que valen molt la pena i que sense aquests tipus de projectes, que barreja esport, natura i amistat ho fa encara més atractiu. Ens heu escoltat més d’una vegada que per aquí han passat més de set-centes persones diferents, i que un dia o un altre, sempre al llarg dels anys, un dia ens fa companyia i podem estar prop de cadascú de vosaltres. Només per això, ja val molt la pena.

Però, el que avui hem anat amunt. Encara que majoritàriament anem al començament de baixada, avui ho fem de pujada i per uns llocs que s’anomenen Anella Verda i que manté uns camins millorats, amb racons pel repòs i per gaudir de la natura i que nosaltres agraïm d’allò més.

Ens hem dirigit a la zona de la Masia de Can Roure, on hi ha la font del mateix nom, i que ens servirà i sobretot a aquesta època, per mullar la gola i el clatell i garantir una bona refrescada. Les fotografies estaran per allargar encara més el record i farem sempre noves amistats. Hem conegut dos nous Mossenaires, i ampliar la llista dels Mossenaires d’honor i de nou la bandera ha augmentat els seus quilòmetres a l’esquena vostra.

Tenim cura en travessar la carretera, donat que sempre conviure algun moment amb cotxes, té perill i sempre demanem passar tots alhora i esperant que tothom estigui al punt i al cas.

En definitiva, un dissabte Mossenaire de nou per a la història i que com a resum és: gaudiment intents i agraïts a tothom. Fins aviat!!


JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer amb qui tenim la sort de compartir grans moments

JuanMa Martín nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i gràcies!!


D’ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics que alhora esdevindran grans mossenaires. Avui en Xavi, que després coneixerem.


Engeguem des d'”Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs”


Montse Susín 


Xavi, Carlos, Nacho


Carme Valldeperas 

Eva, Inma, Icos, Txell, Núria

Núria Mayoral 
[img][/img]


Manolo, Sandra, Angel, Eva

David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)

Jordi González Riquelme 

Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa

JuanMa amb el Mossenaire nou

I com a bon mossenaire cap a la cua

I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar per un nou reagrupament


I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants de l’alta muntanya i practiquen aquesta afició

I de ben segur tenen moltes coses de què parlar


En Víctor, el nostre bandera d’avui.


I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també


l’Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.


I ens esperem per seguir un corriolet


I alguna baixadeta que unes millor que d’altres la baixen com poden i saben


Una bona opció és el que han fet la Carme i l’Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades


Vestit de Mossenaire Enrique- Nilo 


Roberto


Manolo


Amb la llengua fora, en Carmelo


Txell al capdavant


Quim Gaya vestit de Mossenaire


I en JuanMa i en Jordi al reagrupament


Ja tenim la cua aquí


Reagrupant


Quim i Monstse


Xavi Pons vestit de Mossenaire


Antonio Mayorgas vestit de Mossenaire


Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic

I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup


Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!


Imatge de cua a la font de Can Roure


Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure


Imma Morales 


Segueixen les cues.


Una selfie en tota regla


Josep Mirabet 


Antonio Aguilar 


Víctor comença a desplegar


Cal posar bé la bandera


La Sandra desapareix


Toca conéixer el nominat


JuanMa Martín, queda proclamat “Mossenaire d’Honor” i com a curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus. Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!


Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom


Ara a esperar l’escrit per ser ben conegut per a tothom


La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d’avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles


Pleguem la bandera


Baixem


Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca


Toca passa la carretera de Talamanca


i a qui ens trobem?


Sandra i Marc Sala 


I aquí ens acomiadem d’aquests mossenaires, en Marc i la Sandra


Avui ens esperava una sorpresa


En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom i des d’aquí el nostre agraïment. Gràcies!!


Manuel Ales


I volem mencionar als nostres “Mossenaires Nous”: en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades


12, 11, 10, 9… foto corrent!!!


I davant la masia, la darrera foto


Si voleu veure el video del entrenament https://www.relive.cc/view/1083997299
Si voleu veure els temps i recorregut https://www.strava.com/activities/1083997299

Sempre pensàvem que tocàvem sostre i no: amb en JuanMa pugem més amunt. Un muntanyer que té tots els Pirineus i els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa recalca que li queda un 3000 per fer i tant de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i de nou ens tornaràs a sorprendre agradablement i estem cofois de saber que podem comptar amb la teva amistat i podem entrenar al teu costat. Moltes gràcies, enhorabona i et desitgem el millor.

Ja!!!!!!!

A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!! Pensava que aquest honor estava reservat als constants, als que fan més pinya, a corredors de veritat,….

Doncs bé, primer ès presentar-me amb propietat pels que encara no em conegueu, sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles més muntanyers i de joventut em coneixen per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com vulgueu.

Si, la veritat es que tot just us acabo de conèixer, de fet mai he sigut un gran “runner”. Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de córrer res de res. Tot va començar al deixar enrera la joventut i el fet de ser pare que em van suggerir demanar-me una “excedència” en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixar mai aquest món, d’alguna manera o una altra vaig haver de trobar una vàlvula d’escapament, de fet vaig trobar dues.

Primera: el meu amor per la natura em van fer plantejar aprofitar aquest particular “sky line” que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar totes les fonts, pous, surgències d’aigua de Sant Llorenç, l’Obac i rodalia. La cosa va acabar prenent forma en el meu blog (rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on descric el meu progrés. És un blog modest, crec que de vegades poc rigorós, però on podeu trobar una bona feinada. Tingueu en compte que aproximadament tinc catalogades unes 350 fonts i porto trobades unes tres quartes parts d’elles.

Segona: sempre he volgut estar a punt per encegar-me en qualsevol aventura muntanyera, això vol dir estar en forma, que es tasca difícil si no surts tant com abans. Solució, sortir a córrer encara que no m’agradi. Doncs vaig pendre com a rutina sortir una vegada a la setmana a córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn periurbà i agronatural que sorprèn. La història es que al final m’he enganxat. Tímidament t’apuntes a alguna cursa de barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes i descobreixes sensacions que tenia per exclusives de la muntanya.

El panorama no ès gaire motivador, tothom corre més que jo, el món està pler de “runners” de segona divisió, personal amb un físic, diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja m’han doblat, personal del sexe MENYS dèbil que són autèntiques màquines i fins i tot un amic urbanita de tota la vida, pare de família, que m’entero que el cabrón fa maratons i amb temps de màster …..quina motivació podria trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer….la importància d’aquest vocable no és córrer si no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça, comencar a rodar el cós i ser conscient de com comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg del cor, el fet de veure com el món gira a sota els teus peus….crec que ho enteneu…no? És una experiència que evoca vitalitat.

Això és el que el córrer m’aporta i si a més ho puc compartir, la jugada surt rodona.

Gràcies per acompanyar-me.

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Amunt i avall dels Mossenaires

Anteriors »