14 juny 2017
Llac Petit de Terrassa amb Mossenaires
Terrassa està envoltada de llocs increïbles i de gran bellesa natural, i el Llac Petit, un embassament on sempre veiem aigua fins al capdamunt, dibuixa un paisatge que, com el seu nom indica, en petit però ens recorda a grans llocs, i és que l’aigua a la natura, la verdor natural, les muntanyes va tot molt lligat a lo que a moltes persones com nosaltres ens agrada.
Sempre intentem ser fidels a la distància prefixada, que és de 10 quilòmetres i els enginys gps que molts duem ens diran que compleix totes les expectatives.
Ja fa uns dies, vam mirar si hi havia camins alternatius a anar-hi sense travessar la paret, ara privada per unes reixes. Tenia la seva gràcia, però “Mossenaires” ha anat per sota, i tot i no poder gaudir del llac des d’aquest punt, també ens ha agradat anar-hi plegats.
També ens fa il·lusió com quan duem amigues i amics que no l’ha vist mai, i veure les seves cares ens complau d’allò més i descobrir-us llocs on gaudir de l’esport, la natura i l’amistat.
Ha estat un dia on ha predominat la rialla i això és un bon resum i a tu que fa dies que t’ho penses, et convidem el dissabte vinent i qui sap si et donem una sorpresa agradable o almenys és el que sempre procurem. Per molts anys i moltíssimes gràcies.
Ha vingut força anys i avui ens fa molta il·lusió tenir una nova nominació
Manolo Navas és el nostre flamant nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i per molts anys!!
En Manolo llegint el nostre agraiment molt especial
I la Bet serà la nostra portadora de la bandera
[img][/img]
Bet
Gemma, Cisco i Carlos
Jose, Francisco, Quim, Alex, Jordi
Josep Maria Antentas
José i Francisco
Orgull de ciutat per un Egarenc
Si Paco, si.
Sempre fem broma, el Paco aviat li donarem els fulls d’empadronament
Avui estrenem camí amb Mossenaires. Molt xulo, i forma part de l’anella verda
Endavant i endarrere, això és “Mossenaires”
Amb els gratacels del pisos del barri de Sant Llorenç, un dels trenta-cinc barris de Terrassa
En Jordi González Riquelme , que també li estava agradant el camí de l’Anella ( http://anellaverda.terrassa.cat )
En Juanjo i en Yuma , inseparables
I arriba la cua i el nostre nominat, en Manolo
Txell i Paco
Jordi Renom
Montse Pérez
Isabel Vergara
Josep Maria Antentas
Paco i Montse
Jordi cap a la cua
José Luís cap a la cua
La Gemma i en Francisco, cap a la cua
Paco Barcia
Antonio i Rafa
Anna i Eva
Txell
Montse, Alex, Jordi
Isabel i Bet
Amb en José Carlos, ja hem arribat al llac petit
Maten és la primera vegada que visita aquest indret. De fet, se li notava que li agrada
I ara toca el desplegament
I l’Eva retrata aquest paio
Dues grans fotògrafes, Eva i Txell
La Txell de fotògrafa
I ens toca felicitar a un aniversari a Mossenaire d’Honor
Antonio Mayorgas , que no falla mai d’ençà que us va conèixer i que avui celebra el seu segon aniversari com a Mossenaire D’honor i podeu llegir aquí
Enhorabona i gràcies per fer el projecte gran, Antonio
I aquest bon home, ens accepta la proclamació
En aquest precís instant, ja tenim a un nou gran Mossenaire d’Honor: en Manolo Navas. Enhorabona!!
I davant aquest llac bonic, el Llac Petit, el Llac de Can Bogunyà, la fotografia de familia
I la bandera?
Isabel Alcalde ha estat una fantàstica portadora de la nostra bandera
I marxem per sota el llac, amb la Gemma
Manolo i Miguel
En David ens llança una “m’agrada”
Miquel, Jordi, Paco, José
Txell, Miquel i Isabel
Txell, Isabel, Maten
Txell, Montse, Jordi, Isabel
David Llinares
La Isabel, no sabem pas cap on anava. Retornant pel mill d’aqueste plantes que feien una molt bona olor
La bandera i la Isabel tornen cap a casa
Tornem per l’anella verda
Alex
Pep Moliner
I ja som al cap base: Masia de Torre Mossèn Homs, amb el nostre protagonista
La bandera ha arribat al final del dia
La Mossenaire Major, l’ Anna Cos
https://www.strava.com/activities/1029352073
Ens coneixem d’entrenar plegats, els diumenges amb les “Nenazas” i sempre que pot el tenim fent gran el projecte. Seriós, discret i súper bona persona i mereixedor d’aquest i molts més homenatges que nosaltres li fem de tot cor. T’estem molt agraïts i per molts anys puguem compartir i gaudir d’aquests moments.
Hola, soy Manolo,
Tengo el honor de ser el Mossenaire d ́Honor de esta semana.Tengo 46 años estoy casadoy tengo dos hijos Raúl de 14 años y Carla de 12 años.Trabajo como encargado de un almacén textil en Sant Vicenç de Castellet.
Mi historia con el running es corta llevo tan solo 5 años, el correr siempre fue una cosa que odie toda mi vida,Yo soy un futbolero total, practique el futbol desde los 5 años hasta los 22,no llegue lejos lo más cerca del éxito que estuve fue a los 15 años que fui preseleccionado por la selección catalana ¡Ah! era portero mirar si me gustaba poco correr.Soy socio del Terrassa y socio simpatizante del Real Madrid “está claro, me gusta el futbol”.
Despues de dejar el futbol he sido entrenador de futbol de niños y profesor de ajedrez, todo en la escuela Font de l ́Alba de Terrassa durante la edad escolar de mis hijos.
Esto es un rápido resumen de quien soy y ahora os explico porque empece a correr.La culpa la tuvo el “COLESTEROL” que mi genética hace que siempre lo tenga alto(bueno, también los bocadillos de lomo con queso y la bollería industrial que me zampaba)pues eso decidí volver hacer deporte y como los gimnasios los consideraba caros pensé” lo fácil y barato” salir a correr y eso hice “casi muero en el intento” salí de casa y no creo que llegase a correr más de 5 minutos,me pare y volvi a casa pensando en otros alternativas menos duras. Al dia siguiente decidi volver a intentarlo y me fue mejor, quede mi satisfecho porque aguante un poco más que el día anterior y así empecé a salir todo los días aumentando cada día más mi resistencia hasta lograr salir todos los días 1 h 30 minutos “Un Fenómeno” o “Un inconsciente” ya que me provoque una sobrecarga en la rodilla que me obligó a estar 3 meses parado.
Cuando volví me hablaron de un grupo que salía los domingos Las Nenazas y con el que empecé a salir y uno de esos días conocí a Pep Moliner que tambien corria en este grupo y me habló de los Mossenaires y decidí salir con ellos también.Este grupo era diferente se corría de otra manera y me cautivó y desde entonces voy viniendo “NO TODO LO QUE ME GUSTARÍA”.
Ahora me encanta correr en grupo siempre que puedo salgo con alguno, he corrido con Los Martes con Dios,Las supremas y desde hace 3 años corro en el club I RUN WIHT LEIVA y pienso que gracias a Los Mossenaires y Las Nenazas hoy corro y disfruto de este deporte y de toda su gente,gente muy sana y cordial.
Es un orgullo tener a Pep Moliner y a todos los Mossenaires como compañeros y amigos y espero que esto continue asi durante muchos años.
Saludos de un orgulloso Mossenaire d ́Honor.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
