26 abr. 2017
Com a motos
Les motos es passegen pels camins i avui ens
hi hem creuat i aprofitem per dir que si: quan
per la vostra força de voluntat practiqueu i
entreneu esport, us poden dir que esteu com
“motos” i ho confirmem, donat que he assolit
els deu quilòmetres mossenaires amb una
facilitat inusitada. Vol dir que fruit del
vostre esforç podeu afrontar aquests i
d’altres reptes. Això si: el dissabte vinent
us esperem de nou. Fins dissabte.
Hem fet un recorregut prou bonic, que ens
deixa observar que bonic és el nostre entorn.
Enguany ha plogut força, i l’herba va alta i
les flors són ben lluminoses. Hem baixat pel
corriol que tant ens agrada i hem travessat la
carretera per anar al bosc de Can Deu on ens
fem l’habitual fotografia familiar i felicitem
als nous mossenaires, als que fa anys que ens
feu costat, despleguem la bandera i proclamen
al Mossenaire d’honor, que sempre ens
explicarà qui és al final d’aquestes línies
per saber la sort amb qui podem entrenar i
conèixer una mica més les heroïnes i herois
que esteu fets.
Enhorabona de la bona!!!
Com a motos es posen els mossenaires entrenant per aquests racons Vallesans
I Manolo Medina ens fa els honors i es deixa nominar com a Mossenaire d’Honor. Un luxe!!
I davant un amic seu de tota la vida, en Miguel.
I en Roberto Ferrero és el nostre bandera
I veiem Mossenaire Nova: directament de València la Lali
I amb en Josep Maria Antentas inicia l’entrenament al capdavant
I amb en Sergio Segundo que va ser Mossenaire d’Honor
la setmana passada i que el tenim en nosaltres cada dissabte
i en Marc Simó que fa justament avui un any que va
ser proclamat Mossenaire d’Honor
I en Manolo Medina al costat del Jose Segura
Mossenaire Nova, Mossenairer Nou
“Sóc la dona del Martí”, ens diu: l’Anna creiem que es diu. Gràcies per tornar
Feia dies que no esl veiem la Gemma i en David. Eiiii !!!!
I els que han quedat primers al progressiu: David, David, Gemma
Deplegament per part d’en Roberto
Bandera girada
Ara si i subjectada pels Mossenaires Nous que ara el coneixerem
La Lali que només ha vingut quinze dies des d’un poble de València i ens ha vingut a conèixer. T’esperem aviat!!
Crec que es diu David. EL dia vinent li preguntem. Benvingut, també!!!
un aniversari
Marc Simó : ja fa un any!!!
Sempre és un moment irrepetible i en el qual veiem quina riquesa humana té el grup. Totes i tots vosaltres que feu possible aquest projecte, que tot i modest, ens reuneix una setmana i una altra i vingudes i vinguts de tot arreu. Gràcies per fer possible aquest projecte.
I molts dissabtes no pot venir, però des de fa
molt de temps és un gran mossenaire i avui ens
fa moltíssima il.lusió que sigui proclamat Mossenaire
d’Honor en Manolo Medina. Enhorabona!!!
És un moment bonic, quan aplaudim als nostres amics.
Tots sou uns herois i aviat llegireu el seu escrit que ho confirma
Enhorabona !!!! Manolo ja ho ets!!!!
Fixeu-vos: sempre s’us veu gaudir
Amics des de l’infantesa. Miguel, Sebas, Manolo, Inma
https://www.strava.com/activities/952547969
Sempre que pot vens i ens fa il.lusió que has
acceptat ser “Mossenaire d’Honor”. A més si no
vens és per causa justificada: ocupat amb la
família, que els acompanyes tots els
dissabtes. A més, sort que els del barri de
vegades et veiem portant-nos les cartes a
casa. Llegint el teu escrit: encara t’admirem
més. Enhorabona pels teus grans èxits i te’n
desitgem molts més. Gràcies i enhorabona!!!
Mi nombre es Manuel, aunque todos mis amigos
me llaman Manolo. Nací hace 55 años en un
pueblo de Sevilla que se llama El Saucejo y
con poco más de un año de vida me trajeron a
vivir a Sabadell donde estuve viviendo
veinticinco años hasta que me casé con una
terrasense con la cual estoy casado y somos
padres de una hija y de un hijo.
Pronto llevaré viviendo en Terrassa treinta
años con lo cual ya me siento mas terrasense o
egarense que otra cosa.
En primer lugar quiero agradecer el
nombramiento de mossenaire de honor, pues para
mí el mayor honor es poder compartir esta
afición y este tiempo con todos vosotros.
Mis inicios en este mundillo del running de
una forma continua empezó en el fatídico año
del atentado de la maratón de Boston, ósea en
el 2013. Fue al venir de las vacaciones con
bastantes kilos de más cuando mi hijo Sergi me
dijo que año tras año iba acumulando peso y
estaba llegando a unas proporciones un poco
preocupantes. Y efectivamente así era porque
ya me iba pareciendo a Homer Simpson. Así es
que me propuso en aquel mes de Septiembre
coger unos pantaloncetes y unas zapatillas y
salir a correr una vuelta por los alrededores.
Los escasos veinte minutos que duró aquel
tortuoso trote no los olvidaré jamás porque en
las subiditas que tiene nuestra querida ciudad
me quedé sin aliento. Pero me propuse que esto
lo tenía que mejorar e instaurar como un
habito saludable y salía dos veces en semana a
hacer esos veinte minutos que lógicamente se
iban alargando poco a poco a media hora,
cuarenta minutos etcl
Como resultado de estos tres años y pico que
llevo corriendo me fue muy grato en primer
lugar acabar mi primera cursa de 10
kilometros, a continuación mi primera mitja de
Terrassa y el ultimo reto conseguido ha sido
la maratón de Barcelona en Marzo de este año
2017. Estoy muy contento con la practica del
running por todo lo que aporta a mi salud y
por lo fácil que es su practica ya que
empiezas a realizarla nada mas salir de casa y
en el horario que mejor se adapte a nuestra
agenda. Pero que os voy a explicar yo a
vosotros que la mayoría soys veteranos del
running con muchísima más experiencia que yo
en este tema.
Espero seguir disfrutando con vuestra compañía
y vuestra amistad y que juntos podamos seguir
por estos magnificos parajes trotando ,
hablando, sudando y riendo por muchos años.
Salud y kilómetros!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
