Arxivar per abril de 2017

26 abr. 2017


Com a motos

Les motos es passegen pels camins i avui ens
hi hem creuat i aprofitem per dir que si: quan
per la vostra força de voluntat practiqueu i
entreneu esport, us poden dir que esteu com
“motos” i ho confirmem, donat que he assolit
els deu quilòmetres mossenaires amb una
facilitat inusitada. Vol dir que fruit del
vostre esforç podeu afrontar aquests i
d’altres reptes. Això si: el dissabte vinent
us esperem de nou. Fins dissabte.

Hem fet un recorregut prou bonic, que ens
deixa observar que bonic és el nostre entorn.
Enguany ha plogut força, i l’herba va alta i
les flors són ben lluminoses. Hem baixat pel
corriol que tant ens agrada i hem travessat la
carretera per anar al bosc de Can Deu on ens
fem l’habitual fotografia familiar i felicitem
als nous mossenaires, als que fa anys que ens
feu costat, despleguem la bandera i proclamen
al Mossenaire d’honor, que sempre ens
explicarà qui és al final d’aquestes línies
per saber la sort amb qui podem entrenar i
conèixer una mica més les heroïnes i herois
que esteu fets.

Enhorabona de la bona!!!


Com a motos es posen els mossenaires entrenant per aquests racons Vallesans


I Manolo Medina ens fa els honors i es deixa nominar com a Mossenaire d’Honor. Un luxe!!


I davant un amic seu de tota la vida, en Miguel.


I en Roberto Ferrero és el nostre bandera


I veiem Mossenaire Nova: directament de València la Lali


I amb en Josep Maria Antentas inicia l’entrenament al capdavant


I amb en Sergio Segundo que va ser Mossenaire d’Honor
la setmana passada i que el tenim en nosaltres cada dissabte


i en Marc Simó que fa justament avui un any que va
ser proclamat Mossenaire d’Honor


I en Manolo Medina al costat del Jose Segura


Mossenaire Nova, Mossenairer Nou


“Sóc la dona del Martí”, ens diu: l’Anna creiem que es diu. Gràcies per tornar


Feia dies que no esl veiem la Gemma i en David. Eiiii !!!!


I els que han quedat primers al progressiu: David, David, Gemma


Deplegament per part d’en Roberto


Bandera girada


Ara si i subjectada pels Mossenaires Nous que ara el coneixerem


La Lali que només ha vingut quinze dies des d’un poble de València i ens ha vingut a conèixer. T’esperem aviat!!


Crec que es diu David. EL dia vinent li preguntem. Benvingut, també!!!


un aniversari


Marc Simó : ja fa un any!!!


Sempre és un moment irrepetible i en el qual veiem quina riquesa humana té el grup. Totes i tots vosaltres que feu possible aquest projecte, que tot i modest, ens reuneix una setmana i una altra i vingudes i vinguts de tot arreu. Gràcies per fer possible aquest projecte.


I molts dissabtes no pot venir, però des de fa
molt de temps és un gran mossenaire i avui ens
fa moltíssima il.lusió que sigui proclamat Mossenaire
d’Honor en Manolo Medina. Enhorabona!!!


És un moment bonic, quan aplaudim als nostres amics.
Tots sou uns herois i aviat llegireu el seu escrit que ho confirma


Enhorabona !!!! Manolo ja ho ets!!!!


Fixeu-vos: sempre s’us veu gaudir


Amics des de l’infantesa. Miguel, Sebas, Manolo, Inma

https://www.strava.com/activities/952547969

Sempre que pot vens i ens fa il.lusió que has
acceptat ser “Mossenaire d’Honor”. A més si no
vens és per causa justificada: ocupat amb la
família, que els acompanyes tots els
dissabtes. A més, sort que els del barri de
vegades et veiem portant-nos les cartes a
casa. Llegint el teu escrit: encara t’admirem
més. Enhorabona pels teus grans èxits i te’n
desitgem molts més. Gràcies i enhorabona!!!

Mi nombre es Manuel, aunque todos mis amigos
me llaman Manolo. Nací hace 55 años en un
pueblo de Sevilla que se llama El Saucejo y
con poco más de un año de vida me trajeron a
vivir a Sabadell donde estuve viviendo
veinticinco años hasta que me casé con una
terrasense con la cual estoy casado y somos
padres de una hija y de un hijo.

Pronto llevaré viviendo en Terrassa treinta
años con lo cual ya me siento mas terrasense o
egarense que otra cosa.

En primer lugar quiero agradecer el
nombramiento de mossenaire de honor, pues para
mí el mayor honor es poder compartir esta
afición y este tiempo con todos vosotros.

Mis inicios en este mundillo del running de
una forma continua empezó en el fatídico año
del atentado de la maratón de Boston, ósea en
el 2013. Fue al venir de las vacaciones con
bastantes kilos de más cuando mi hijo Sergi me
dijo que año tras año iba acumulando peso y
estaba llegando a unas proporciones un poco
preocupantes. Y efectivamente así era porque
ya me iba pareciendo a Homer Simpson. Así es
que me propuso en aquel mes de Septiembre
coger unos pantaloncetes y unas zapatillas y
salir a correr una vuelta por los alrededores.

Los escasos veinte minutos que duró aquel
tortuoso trote no los olvidaré jamás porque en
las subiditas que tiene nuestra querida ciudad
me quedé sin aliento. Pero me propuse que esto
lo tenía que mejorar e instaurar como un
habito saludable y salía dos veces en semana a
hacer esos veinte minutos que lógicamente se
iban alargando poco a poco a media hora,
cuarenta minutos etcl

Como resultado de estos tres años y pico que
llevo corriendo me fue muy grato en primer
lugar acabar mi primera cursa de 10
kilometros, a continuación mi primera mitja de
Terrassa y el ultimo reto conseguido ha sido
la maratón de Barcelona en Marzo de este año
2017. Estoy muy contento con la practica del
running por todo lo que aporta a mi salud y
por lo fácil que es su practica ya que
empiezas a realizarla nada mas salir de casa y
en el horario que mejor se adapte a nuestra
agenda. Pero que os voy a explicar yo a
vosotros que la mayoría soys veteranos del
running con muchísima más experiencia que yo
en este tema.

Espero seguir disfrutando con vuestra compañía
y vuestra amistad y que juntos podamos seguir
por estos magnificos parajes trotando ,
hablando, sudando y riendo por muchos años.

Salud y kilómetros!

 

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Com a motos

19 abr. 2017


“El tren passa de llarg”

El tren passa de llarg

I ho titulem així pel doble sentit de què moltes vegades veiem passar les oportunitats davant de nosaltres, però passen i no les aprofitem. Ens hem fet la fotografia en un baixador o a on abans s’aturaven els trens i ara en canvi no, però que queda la típica estació que al llarg del recorregut en té moltes que s’assemblen: l’estació té el nom de Torrebonica.

La setmana Santa, festiva per a molta gent, ens feia dubtar de si seríem colla i si: una bona colla i hem fet un recorregut típic i agradable que ens permet fer uns progressius per jugar i provar les nostres forces una mica, i poder fer una bona #correxerrada, que és del que es tracta.

Continuem estant impressionats com cada any i enguany més pel bonic que estan els camps i ja veiem, a més, boniques flors que les acoloreixen i olors de tots tipus i del tot agradables, com el de la farigola que estan en el seu millor moment.

El Mossenaire d’honor ha estat la seva tercera participació, que es quan el guanya una nova categoria: “Mossenaire de debò”. I el fet de ser d’Honor, ens donarà la possibilitat de rebre el seu escrit i saber qui és, i que ens alegrarà, com no podia ser d’una altra manera. Què puguem compartir moltes estones com aquestes on predomina la rialla i passar-ho bé.

La Bandera ha estat conduïda per en Toni, que molts dissabtes no pot venir, i avui ha pogut i a més vestit amb la “samarreta Mossenaire”, que estrenava.

Gràcies!!


Com dèiem a l’hora de la fotografia de família, ens agrada fer fotografies de
l’entorn i aquesta la veiem moltes setmanes i avui ens l’emportem cap a
casa, i com diem: el “Tren passa de Llarg”, i és que a aquesta estació abans
els trens s’hi aturaven i ara no ho fan. Un bon record en una setmana en què
molts esteu de festa i que gaudim de la “Setmana Santa”.


I li demanem a en Sergio, que fa tres vegades que ve i que com diem ja és
un “Mossenaire de debò”, que si ens fa els honors i si: ens els fa


Sergio nominat. Enhorabona!


i el nostre bandera serà un mossenaire que ve quan pot, i avui tenim
aquesta sort, en Toni del Moral


Toni la bandera


Toni del Moral a punt de partir


Paco i Pau. En Pau anirà a caminar i farà
ni més ni menys que vuit quilòmetres caminant


I arriba en Xavi Miquel, que també anirà a caminar amb en Pau


En David Hernández


Santi, Olga. Marcos


Paco, Elisabet


Ens reagrupem a la primera cruilla
Isaac, David, Elisabet, Manolo


Sergio i Carlos


La Gemma baixant pel Torrent de la Grípia


En Carlos, en la seva segona setmana


La Clàudia Hernández


Toni


José Francisco López Padillo


David Hernández


El que distingueix als Mossenaires Solidaris, que van
amunt i avall a buscar la cua. Gràcies!


Hem fet un bon progressiu i els amics que han estat els capdavanters
amb aquesta acceleració han estar:

Elisabet, Jose, Evans, Santi, Marcos i Olga. Els més ràpids!!


I ara toca anar a la cua. Gràcies!!


Hem triat un lloc nou i ara toca desplegar la bandera


Sergio a punt de ser proclamat Mossenaire d’Honor


Ben aplaudit per tothom


I sabem que li fa il.lusió. Des de que ens coneix que no ha fallat cap setmana


Sergio Segundo: Mossenaire d’Honor


Toni desplegant i la Clàudia en primer terme, cada dia més forta


Ens deia l’Olga López Castillo que té un amic que cada setmana
ens segueix, que és ciclista, i per veure per on hem anat. Tenim seguidors, i
més dels que pensem… i si va en bicicleta, s’atreviria a venir a fer-nos
companyia?


L’Isaac i l’Evans els més actius anant a la cua


En Josep Maria ens ensenya el rètol que ens diu on és el
baixador d’on venim i on para Torre Mossèn Homs i les seves distàncies. Son
rètols nous que ara informen als nostres camins


Davant d’aquest arbre, on passem, alguna vegada ens hi van retratar.
Està així pocs dies. Una meravella


Ens trobem un conegut que entrena sol.


Manuel López Rodríguez als plans de Can Canya


Pare i filla de costat; en David i la Clàudia als plans de Can Canya


Un progressiu


Alberto Zarzuela


Evans , una vegada més i després del progressiu va a la cua


Carmelo Luque va amunt i avall


José Manuel García Cabello , que conte les vegades que ha
vingut en tots els anys: 56 vegades. Tot enregistrat !!


Alberto al costat del ja Mossenaire d’honor d’avui, en Sergio Segundo


Sergio Segundo als Plans de Can Canya


Grans Mossenaires!!!!


En deia aquí en Josep Maria Antentas que segurament
era el més veterà amb setanta anys i al costat d’en Paco Barcia
de seixanta-quatre: exemples a seguir


El bandera, en Toni, amunt


A poc d’arribar ens trobem als caminants: en Pau i en Xavi


I en Sergio ja ha arribat al camp base a Torre Mossèn Homs,
davant el banc que segurament no ens el pendran


I més amb aquestes fantàstiques mossenaires,
com la Clàudia Hernández

I al camp base amb la bandera, la masia, el Mossenaire d’Honor
i tota la colla que fa gran el projecte


I l’Eva diu que quan ha arribat ja no ens hi ha trobat i
no hem pogut entrenar plegats, però queda aquest record


I arriba la cua, en Carlos, i els que l’han anat a buscar:
en Sergio i en Marcos. Gràcies!!


I el recorregut https://www.strava.com/activities/942800974

Quan li demanem a Sergio, que si ens fa els honors i accepta, a més li expliquem que abans fèiem servir aquest espai per poder conèixer amb qui tenim la sort d’entrenar, i ara al llegir-lo ja sabem que si: què estem de sort i estem contents. Espero que trobis molts amics entre nosaltres per poder entrenar i fer bones amistats, com entre nosaltres de sempre s’hi han fet, i fa gràcia com ens has trobat i que ara a més ens has portat també a un amic, en Carlos. Gràcies per tot, per molts anys i enhorabona

Hola,

Em dic Sergio i vaig néixer fa 39 anys a L’Hospitalet del Llobregat. Fa uns 12 anys que visc
a Terrassa amb la que ara és la meva dona. Aquí han nascut les meves 2 filles Núria (9) i Maria (3).

La muntanya ha estat la meva passió des de ben petit encara que el meu entorn no ha estat ni gaire muntanyenc ni gaire esportista. L’excursionisme, l’escalada i Alpinisme han estat els esports que més he practicat des de jovenet, tot i que els meus pares (i la meva dona després!) no els hi feia gaire gràcia. Amb les complicacions de la vida d’adult i el naixement de les filles poc a poc les escapades a la muntanya van ser menys i menys freqüents fins que van quedar reduïdes a sortides matinals per la Mola una vegada al mes i una o 2 sortides “grans” a l’any i gràcies.

A mida que el número d’excursions o sortides a escalar es reduïen, les sortides a córrer
s’incrementaven. Al principi corria pel polígon de Can Petit que no queda lluny de casa i poc a poc vaig començar a endinsar-me al bosc on vaig anant descobrint camins i corriols, cada vegada una mica més allunyats. Al poc, van arribar les curses, primer les populars de 10 km i després les curses de muntanya, sempre sense arribar més enllà de la mitja marató. Em deia a mi mateix que abans dels 40 havia de fer la meva primera marató però hi havia temps i mai em decidia.

No recordo exactament ni quan ni com però ja fa anys que vaig assabentar-me de l’existència del grup d’entrenaments de Mossèn Homs . Ho trobava molt xulo però sempre em feia no sé que arribar i acoblar-me sense conèixer a ningú.

Fa 4 setmanes vaig apuntar-me a la meva primeramarató de muntanya que serà al setembre (2 setmanes abans de fer els 40! ) i vaig pensar que no estaria malament buscar gent per sortir a entrenar. Buscant grups d’entrenament a Terrassa no vaig saber trobar-ne cap excepte un de pagament (norrr!!!) i la web dels mossenaires…. I més o menys així és com vaig arribar l’1 d’abril al pàrquing de la torre del Mossen Homs sense saber massa bé que em trobaria i mirant de passar desapercebut… i aquí estic, com a Mossenarie d’honor i desitjant poder gaudir de moltsentrenament amb tots vosaltres

Moltes gràcies!.

************************************
Moltes gràcies, per tot
Sergio

 

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a “El tren passa de llarg”

Anteriors »