blog d'en Pep

Cap de setmana de gala esportiva a Terrassa, on moltes amigues i amics correran pels carrers de la nostra ciutat el diumenge. Però si avui és dissabte: avui hi ha “Mossenaires” i amb ganes del que fem tots els dissabtes: dibuixar una rialla permanent a la cara.

L’edifici pel que hem passat, tot i que el veiem en semi ruïna, encara desperta expectació i tot i que imaginem que té poc manteniment, guarda certs vestigis d’una època gloriosa, Can Viver de Torrebonica

( https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Viver_de_Torrebonica )

Hem fet algun progressiu per poder-se provar i hem fet de “Mossenaires”, esperant-nos i fent-nos costat.

La fotografia de familia la farem davant d’un ametller que floreix, per Can Plans, tot i que estem a una setmana on fa fred i on la llum del sol, la veiem poc. Fruit de què estem a l’hivern, però sempre amb ganes de passar-ho bé.

Hem llegit els aniversaris a Mossenaires d’Honor, i la Txell ha estat aplaudida: sempre diu que no li agrada córrer, però no falla mai i a més corre molt bé.

La setmana vinent diu en Casimir Martin que vindrà, perquè el dia en el fet que farà setanta anys, vol estar al nostre costat i tindrem un nou al·licient per retrobar-nos una vegada més. Recordeu quan vam celebrar les seves primeres 100 maratons ?

Casimir Martin (100 maratons)

Ens veiem dissabte i bona setmana a tothom

Sempre que passem per llocs com aquest,ens sembla passar per un lloc esplèndid i ho és. Can Viver de Torrebonica( https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Viver_de_Torrebonica ) és un monument de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local, i tres grans Mossenaires hi passen pel davant Imma Morales , Meritxell Castañé i en Javier Colado

I si fa quatre dies no els coneixíem, ara tenim la sort de tenir grans Mossenaires, com en Víctor, Marcos i Santi que ja són bones amistats

I en Víctor ens fa els honors i accepta la seva nominació a Mossenaire d’honor. Gràcies!!

Víctor Escalante està molt content d’haver-nos conegut a totes i tots nosaltres,
i eufòric de la seva nominació

Víctor Escalante. Nominat!!

En Jordi Torrente serà el portador flamant de la bandera, al costat d’en Marc Armengol

Els nois abrigats fins a les celles, tan en Guille com en Carmelo . En canvi, les
noies sense buff: les germanes Alba i Sandra

I encetem el entrenament amb les dues il.lustre Mossenaires, l’Inma i la Txell

i les i els Mossenaires i la seva bandera, camí avall cap a Torrebonica

La bandera portada per en Jordi Torrente

Víctor Escalante

Reagrupant-nos

Antonio Mayorgas i Miguel Sampietro al capdavant

… i ens passàvem de llarg i retornem sobre es nostres passes,
com en Carmelo Luque i en Fran Frutos

I Mossenaires van amunt i avall

Eiii !!! en Víctor també va amunt i avall

I veiem rètols nous que ens informen molt bé

Txell i Inma

Josep Mirabet ha dit de triar aquest indret, sota l’ametller que comença a florir

I tot a punt amb imatges xules de l’entorn de Camí Plans de Can Bonvilar

I fem sortir a la Txell (que no li agrada córrer), tot i que ens costa de creure

Per que tal setmana com avui, de fa just dos anys, va ser proclamada “Mossenaire d’Honor”, la Meritxell Castañé

D’ençà que us ha descobert, en Víctor està encantat d’entrenar al vostre costat i ara serà proclamat Mossenaire d’Honor

Víctor Escalante, “Mossenaire d’Honor”

Aclamat i proclamat. Per Molts anys !!!

Un dia en que la família Mossenaire es fa la foto sota l’ametller florit, un dia abans de la famosa Mitja Marató de Terrassa, on tantes i tants amics hi esterem representats. Molta sort a tothom

I el flamant recent proclamat Mossenaire d’honor, amb un paissatge autèntic, per llocs que coneixem prou. Enhorabona Víctor

I pel bellmig de les oliveres, el grup entrena plegat

I com no pot ser d’una altre manera, quan toca reagrupar-se: ara.

“Quality moment”. S’ha d’anar a la cua

I la gossa del José Manuel Portero , la Cloe i ell mateix fent un bon progressiu

Més progressius

Al capdavant el Mossenaire d’honor de la setmana passada, en Joaquim Puig

Amunt i avall

Francisco Escudero , també va sermpre a la cua

Passem pelLa Mola Hotel and Conference Center

Engeguem el retrovisor

I arribem al camp base: el millor lloc on trobar bona gent per entrenar tots els dissabtes i també d’altres dies: Torre Mossèn Homs, amb en Sebas i en Jose

Camp base amb Mossenaires

Això s’ha acabat fins dissabte vinent, i recollim les eines. Gràcies si ens has seguit fins aquí i no et perdis el que et dirà el nostre flamant Mossenaire d’Honor

Li brilla la mirada i se li nota què gaudeix de l’esport i de la vostra companyia. A més, està engrescat i aviat farà una marató i ens pregunta si hi ha entre nosaltres algú que la prepari, per poder coincidir algun dia: però el més important és que tenim l’oportunitat de córrer i estar al teu costat i et desitgem el millor i que tot et vagi perfecte i aconsegueixes aquest gran repte. Enhorabona, per molts anys i sort en tot.

Quina trobada! haver conegut la penya dels mossenaires, realment ha sigut un desig que vaig demanar fa temps de poder compartir amb grup la meva gran passió de CÓRRER!

Realment fa escassos dos anys que m’he tornat a aficionar a sortir a córrer, i apuntar-me a curses i més curses.

Aquesta afició la vaig adquirir quan tenia 14-16 anys, entrenava a l’època de l’escola entrenant amb un club d’atletisme i van ser uns anys plens d’al·legries, patiments i moltes amistats.

Tornar a “las andadas” ha sigut de manera espontània i desde un altra perspectiva donada per l’edat, però sempre amb el crit de guerra”Forever Young”.

M’agrada els reptes, m’agrada conèixer gent i no tinc por de reinventar-me tant en l’esport com a la feina.

També vull confessar què venir a córrer amb vosaltres, em fa sentir acollit, motivat i valorat, i per tot això dono les gràcies de tots els Dissabtes d’entrenament que tindrem per endavant…..

GO GO GO!!!!!

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Masia Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Víctor Escalante

Eren gairebé les 08:00 i Mossenaires amagadets i amagadetes dins dels vehicles, per no notar tant la fresqueta que aquest dissabte ens feia companyia. Però a l’hora en punt: tothom a punt.

Avui baixem pel torrent de la grípia i fem un tomb per aquests camins tan bonics i amb algun progressiu per animar l’ambient i fer perdre el fred.

Agrair, sempre, a tothom que veniu i ens seguiu i que dins dels entrenaments, a més, si us veieu en força, aneu amunt i avall i de passada entreu més en calor.

Els dos Quims que protagonitzen aquest dissabte. En Quim Puig, nominat a Mossenaire d’Honor i en Quim Badia, portador de la bandera.

A l’hora de la foto de família llegim els aniversaris a Mossenaires d’honor d’ençà que tenim registres, tal dia i mes com avui, i d’altres anys, i és la Cinta Ferrer, la que avui tenim la sort de tenir al nostre costat.

Hem seguit per un camí prou maco i arrecerat, a voltes, dels corrents d’aire i de nou un nou dia per no oblidar i irrepetible.

Us esperem els dissabtes vinents al nostre costat. No t’ho pensis més.

En Quim Puig fa força dissabtes que el veiem enganxat al projecte
d’entrenaments en grup i ens fa molta il·lusió hagi acceptat la seva
nominació. Al final llegirem per conèixer-lo una mica més. Gràcies!!

I el portador de la nostra bandera, en Quim Badia . Moltes gràcies !!!

Francisco Escudero i José Salas

Feia fresqueta, i quan s’apropa l’hora, l’escalf de la gent es va fer més evident. Aviat comencem

Carmelo Luque

Sebastián Morales i José

I baixem cap el torrent de la Grípia

Quality moment!!!, els mossenaires amunt i avall

Mercè Nieto ,

Un progressiu i en Quim Badia amb la Bandera

Meritxell Castañé

Ja ve la cua i els que l’han anat a buscar. Gràcies Mossenaires!!!

Marc Roura : qui diu que fa fred?

Mossenaires amunt i avall. Això, això: això és mossenaires

Sebastián Morales i Oriol Moliner

César , Lluís , Víctor

Toni Amela , Jordi González i mossenaire nou

Cinta Ferrer , Carme Valldeperas

A punt de ser proclamat Mossenaire d’Honor, en Quim Puig. en un reagrupament

Orgulloses de ser Mossenaires

En Quim Badia a punt de fer els desplegament, amb l’atenta mirada d’en Marcos

Hem anat llegint aniversaris de quan van ser Mossenaires d’Honor i avui tenim present a la Cinta Ferrer . Enhorabona !!

Cinta Ferrer aplaudida per tothom , Gràcies Cinta !!

La bandera al revés: je,je,je

I mentre girem la bandera, proclamem al nostre flamant nou “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona i moltíssimes gràcies Quim.

La foto de família en un bell marc, que sempre ens agrada. Un dia frescot i la llum del sol que ens comença a escalfar, com de fer ja hem fet corrent. Gràcies per fer possible aquest projecte d'”Entrenaments de grup” a tothom.

I en Quim Badia torna a guardar per a la setmana que ve la bandera. Gràcies Quim!!

En César Espindola ha fet en posicions capdavanteres, tots el progressius i no ha parat d’anar a la cua a fer costat a qui ve més a poc a poc. Gràcies!!!

Dos bons amics, en Jordi Gámez i en Toni Burgos

Quim i Eva , amb els seus amics cans.

Un progressiu: de torre a torre

Enrique- Nilo

Jose Mª Muñoz

Una mica de fang

Toni i Mercè

I va l’última fotografia del dia. Gràcies a tothom per fer-ho possible

Fa unes setmanes que ens coneixem, i m’agrada molt que trobis en entrenar en grup i en companyia t’agrada, com a nosaltres ens agrada córrer al teu costat. El teu escrit, molts ens hi sentim refectits, i
espero que segueixis gaudint de tot el que aquest esport i aquest raconet en el món ens regala. Gràcies per tot i enhorabona i motla sort en tot.

La veritat és que mirant enrere fa força temps que em vaig enganxar a aquest esport, pels vols dels vint anys. Va ser al meu Sant Boi natal on, començant a còrrer amb els meus amics de sempre vaig començar a tastar el dolç verí d´aquest esport: al cap de poc em veia corrent sol, cada dia una mica més, ara una mica més ràpid, ara una mica més lluny que ahir… Suposo que vaig descobrir que era el meu esport perquè s´avenia amb el meu carácter solitari i introvertit, lluny dels esports d´equip que fins aleshores coneixia.

Des d’aleshores l’he vingut practicant amb més o menys assiduïtat, com una mena d’espai propi i personal que em regalava a mi mateix.

Probablement és un esport que més que cap altre cadascú adapta a la seva manera, al seu cos i a les seves necessitats, que et permet descobrir i gaudir del teu entorn, i on la competitivitat la marques tú amb tú
mateix: en definitiva que reuneix tota mena de valors que l’esport ha d’oferir i que sovint oblidem.

Ara amb els Mossenaires he descobert a més el valor de la companyia i de la pràctica en grup d’aquest esport: gent que s’uneix perquè en el fons a la manera de cadascú veu aquest esport com el veig jo. Moltes gràcies per haver-vos trobat i espero poder posar el meu granet de sorra i formar part de la vostra dilatada historia.

Una abraçada a tots.

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Joaquim Puig, mossèn homs, Mossenaire d'honor, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa