Arxivar per octubre de 2016

27 oct. 2016


Xopes i Xops

Cert que l’aigua és necessària per la vida. Diuen que l’aigua és vida, però:quan correm tenim un sentiment diferent. Personalment sempre m’ha agradat la pluja i més quan es diu que plou bé, i dissabte plovia bé.
Inevitablement cada cop anàvem més xopats. Mirava la cara de la gent, i no es veia del tot amoïnada. És més: semblava que us divertia i em pregunto si és que només el fet de sentir-se amb bones companyies ens fa oblidar moltes coses, entre elles que l’aigua ens està fent la guitza. Gràcies per venir, i esperem que no agaféssiu cap refredat.

El recorregut, hem buscat un que no quedéssim massa enfangats i més o menys la meitat era sobre asfalt i altra meitat per terrenys amb bons drenatges i això si, no ens oblidat de petar bones xerrades.

Com anècdota, quan la Montse ha tingut la brillant idea d’aturar-nos a la Mancomunitat, que el conserge amb un gest contrariat ens negava la possibilitat de fer-nos la fotografia. Quan ha vist que érem bona gent, ha acabat ajudant-nos a la fotografia i ens ha portat i ha aguantat pacientment amb un paraigua per fer una gran fotografia: la que sortiu vosaltres que ens sou els protagonistes d’una història irrepetible i agraïment al bon home el seu ajut i segurament tornarem el dia vinent que plogui, que de fet en aquell moment la gota era gruixuda.

Gràcies a tothom i ens veurem qualsevol dissabte d’aquests i sobretot no faltis, que fa dies que t’enyorem.


Per arribar a aquest punt i aquesta fotografia de família, ha estat tota una casualitat i la proposta ha estat de la Montse i agraïment especial al conserge de la Mancomunitat, que ens ha deixat un moment que no ens mulléssim i poguéssim tenir un record d’un dia irrepetible al magatzem de la fruiteria. “Mossenaires passats per aigua”


En aquests moments encara no sabíem que avui ens mullarem de valent, amb l’ Alberto Lao


Alberto Lao , Guillermo (la seva segona vegada) i en Jordi Gámez , que ens dedicava unes boniques reflexions a la xarxa social


Gràcies de tot cor!!


Isabel Vergara , Carme Valldeperas , Bet Lisa , Imma Morales , Sole Aguilar


En un dia que serà plujós, aquí les nostres amigues:
Laura Fabra , Isabel Vergara , Bet Lisa , Sole Aguilar, Carme Valldeperas , Imma Morales , Gemma Cadafalch


I comencem amb aquestes grans Mossenaires: Imma Morales i Carme Valldeperas


I la nostra bandera no deixa d’acumular quilòmetres a l’esquena de grans mossenaires, com la Gemma. Avui serà la nostra bandera.


Laura Fabra


Bet Lisa .

Avui ha fet també alguna fotografia al que escriu.

Un dia plujós i anant en direcció a La Mola Hotel and Conference Center per sobre d’un camí asfaltat


I amb bon estil Imma Morales i Antonio Mayorgas


I aqui bé la part important d’un grup: “La cua”. Sense ella, no sabríem passar.


I a la cua, la va a buscar molta gent i des d’aquí: el nostre agraiment.


I avui era un aniversari especial: el dia que va ser nominat i proclamat Mossenaire d’Honor Isaac Osuna , avui feia just un any. Felicitats!!


Molt bé!!


i de tant en tant reagrupem amb en Marc Roura


I avui, una nova mossenaire, la Montse, és la que ha tingut la idea de fer la fotografia a cobert. Bona idea. Gràcies Montse, És la que es toca el cap i porta un rellotge verd


Tothom una mica o molt xopes i xops!!. Però els somriures no faltaven


Despleguem bandera


No tenim ni idea qui és aquest estaquirot.


L’estaquirot te nom Pep i la foto me la fa Bet Lisa


I fa dos anys va ésser Xavi Pons el nominat i proclamat Mossenaire d’honor i que hem aplaudit


En Cisco i la Gemma, parella inseparable i enormes atletes, avui s’han partit el dur la nostra bandera. Gràcies !!!


Bon estil!!!


Carlos Salmerón i l’ Alberto Lao


Isa, David Hernández i la Sole

I Això és quasi tot per avui i tot i xopes i xops… ens ho hem passat bé. Oh hi tant!!!

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/chiptiempo.gif

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Xopes i Xops

20 oct. 2016


Mossenejant per Can Roure

Un dia magnífic per entorns sensacionals, com els que envolten la zona de les Pedritxes,la zona de Can Roure, on hem anat fins a la font i hem gaudit d’un magnífic dia, teninten compte que feia un parell de diesque la pluja va ser generalitzada i la terra es notava queera molla.

Passem per l’Ajuntament de Matadepera, pel parc de Bombers i baixarem per un carrer amb un nom curiós: “El baixador del Tomaset”, i riera amunt, trepitjant terra i arribats a la font i reposem un xic.

La fotografia la farem ben aviat, donat que sabíem que l’Anna i la Carme volien fer les dues coses: no perdre’s la vostra companyia i a una caminada per una bona causa: Caminata pel càncer organitzada per CSTerrassa de 8km a Torrebonica

La Mossenaire d’Honor, la Rosario Parejo i Chary pels amics, ve per segona vegada i com si ho hagués fet tota la vida, amb la característica que més ens agrada: no oblidar-nos de qui ve més endarrerit.

El Bandera, l’Andreu, què ha dut la bandera quan segur que ja porta més de cinc-centsquilòmetres a les vostres esquenes, d’ençà que la passegem. Gràcies Andreu.

Ens hem descuidat de fer sortir a la Mossenaire nova, la Mari, però estem molt contentes i contents que hagis vingut. Esperem repeteixis.

En Xapi Pons, ha patit una caiguda i almenys creiem que no ha estat greu, tot i que si dolorosa. Esperem a hores d’ara només sigui una anècdota.

Gràcies pel seguiment i us esperem el dissabte vinent a fer una bona mossenejada. Ens hi veiem!!


La Chary te la sorpresa de la seva nominació


Doncs si que es veu contenta, si, la Chary i això que és el segon dia com a Mossenaire. Enhorabona!!

I amb amics i companys, aviat començarem a córrer tothom plegats.


I avui la nostra bandera anirà a l’esquena de l’ Andreu Suarez . Gràcies!!


Andreu Suarez , Clàudia Hernández i David Hernández , van ser grans protagonistes la setmana passada i avuí també. Gràcies!!


En Marc Armengol demostra des del primer dia que forma part del projecte i és peça clau i gaudeix de valent. Gràcies!!.


Miquel Paradell i Josep Maria Antentas amb ganes.


En Javier Colado , corrent d’esquenes amb en Toni Gañet


Passem la carretera a l’alçada de la Sanmy


I dos mossenaires vigilen que no prenguem mal al travessar la carretera: en Jordi Viñeta i en David Hernández

I la “Chary”, Rosario Pareja, molt activa en tot moment i sense deixar el paper.


Paco Barcia i Núria Mayoral , fent un reagrupament o alguna cosa més.


Gairebé, només sortir ja fem la fotografia de família, i és que la Mossenaire Major  ens diu que girarà abans per anar a Caminata pel càncer organitzada per CSTerrassa de 8km a Torrebonica


I ens faltava una cosa que porta l’Andreu Suarez

Allà va!


Ja la tenim aquí


I anem a proclamar tothom a la nostra Mossenaire d’Honor just en aquest moment


La Chary, (que no deixa el paper en cap moment) gaudint del seu moment. Enhorabona!!


Avuí molt aviat la fotografia de família en un lloc on no l’havíem fet mai i quan la llum del sol tot just treu els seus primers raigs i tothom fent una molt bona cara, tot i què… seguirem informant.


I aquestes fotografies per veure-us ben de prop, a veure si és veritat que feu bona cara. Ah!! doncs si!!


I amb el bus que ens diu que va de Terrassa-Matadepera, i com no, amb la Chary i en Fernando exercint d’autentics mossenaires, què “son els que van i venen i no s’entretenen”


Avuí hem vist patir un xic a la nostra jove Clàudia Hernández . No pateixis, que estàs molt forta i era perque avuí hem començat de cara a pujades, i cansa més.


Juan Miguel Romero , Chary, Miquel Paradell , David Hernández


Isaac Osuna


Algú sap com es diu aquest baixador, sense mirar la propera fotografia? Doncs en David ens ho recordava


Javier Colado i l’Alba

Doncs és el baixador d’en Tomaset i per aquí hi estan passant la Cinta Ferrer i la Carme Valldeperas


Paco Barcia , Núria Mayoral i la Mossenaire Nova, la Mari, que corre des del maig d’enguany i ens ha explicat què està molt il·lusionada amb el fet de córrer i que ha deixat de fumar amb hipnosi. Molt interessant i endavant. També que ha fet ja un munt de curses, d’ençà que corre


I la Mossenaire d’Honor acabada de proclamar, la Rosario, què torna a la cua, com fa sempre.


Mossenaire Nova, Mari, i les anades i vingudes dels Mossenaires


Aquest pont fimbreja als nostra pas.
Juan Miguel. Miquel, Nicolu , Alba


Carmelo , Cinta,Carme, Mari, Núria, Josep Jiménez , que fa cinc anys va ésser Mossenaire d’Honor Clica per veure-ho


José Salas , Sebastián Morales , Antonio Mayorgas , Manolo, Chary


I reagrupem amb en Miguel Alonso Giralde


Paco Barcia i Antonio Mayorgas , un luxe de mossenaires


I en José Francisco López Padillo , sempre amunt i avall


I la Chary, incansable


El mestre, en Joan Forte i la família Hernández, David i Clàudia


I aquí veiem arribar la cua. “Ja la tenim aquí”


I el bandera, Andreu Suarez , al costat de l’Albert Valls , que ens n’alegrem que torni a poder córrer al nostre costat. Va ser mossenaire d’honor ara fa tres anys Clica per veure-ho


Albert Valls i al costat la bandera l’Andreu Suarez i traient el nas Miguel Alonso Giralde


Passem la masia de Can Torrella amb en Guillermo Pérez


I aquí se’ns en van les Mossenaires que van a fer Caminata pel càncer organitzada per CSTerrassa de 8km a Torrebonica, l’Anna i la Carme, i davant la presència d’en Xavi Miquel


I arriba la cua amb en Jordi Viñeta


Ja tenim la cua aquí. Gràcies!!!!


I ja som a la zona de Can Roure, força pla en aquest moment i asfaltat


Perseguint les nostres allargades ombres.


Diria que a la Clàudia avui l’hem fet patir


I el pare, en David fent una petita empentona, per ajudar a la Clàudia. Sap greu que hagis patit!


Un entorn molt bonic i digne d’ésser visitat, al costat del gran Mirabet


I una mica d’aigua “No apta” per al consum humà. Gràcies que nosaltres no en som i en bebem.


Olga i Josep Jiménez


Olga i Chary


Oriol i Jordi Viñeta


La bandera en bones mans, les de l’Andreu


Olga, Rosa, Chary


Isabel Font i en Xavi Pons


EEeeeeep !!!, han passat abans d’hora. Mec, mec !!


Bonica masia, ara Restaurant de Can Torrella


Cinta, Imma i Miguel


I us presentem a la Mossenaire Nova, que corre des del maig: la Mari.


I la Chary que ens ve a buscar als que anem a la cua, sense cap símptoma de cansament


I aquí veiem a en Sebastián Morales intentant adreçar l’arbre, que està tort i…


… aquí l’arbre ja està del tot vertical, i de passada un bon estirament de quadríceps


Ens explicava en Josep Maria que es passarà dues setmanes sense mossenjear. T’espererem d’aquí a tres.


Oriol, Nuria, Mari i Marc, reposant després d’haver entrenat


I amb la Mossenaire d’honor i la bandera, la foto de l’acomiadament d’avuí


I amics que entrenen plegats i aquí amb la bonica masia al fons

Tot i no conèixer-la gaire i què és la seva segona vegada com a Mossenaire, deduïm que per la gent amb la que està envoltada i havent vist que t’agrada anar ajudar a qui va més a poc a poc des del primer dia, que ets una gran persona, com moltíssima de la gent dels dissabtes. Gràcies per fer gran el projecte amb la teva presència.

Ets la primera Mossenaire de pèl vermell i segur que t’agrada força, donat que ens hi hem fixat i ens agrada veure’t tan contenta i ens alegra tot el que dius i esperem gaudir força anys de la teva companyia. Enhorabona i per molts anys.


Hola a todos,

Soy Chary, primero de todo daros las gracias por hacerme Mossenaire d’honor, era algo que no lo esperaba y me hizo muchísima ilusión. Por motivos de trabajo no puedo ir tanto como me gustaría con vosotros.

Hace años que hago deporte de gimnasio, pero de correr voy para los cinco años. Cuando nació mi nieta tuve que cuidarla y dejar el gimnasio.

Mi primera cursa fue la del Corte Inglés sin haber entrenado y ahí fue donde descubrí mi gran pasión. Sin saber realmente lo que era correr hice seguidamente las mitjas de Terrassa, Mataró, Madrid y algunas más.

Sufrí una lesión de rodilla en la que los medicos me dijeron que me olvidara de correr, que no lo podría volver hacer mas y se equivocaron. Desde aquel momento sigo corriendo y sin molestia alguna. Solía salir sola a entrenar hasta que encontré RunParadís y me uní a ellos, gente maravillosa y personas que te ayudan a conseguir tus objetivos. Hace un año iba a cumplir mi gran sueño, hacer la Maratón de NewYork, pero una rotura en el tendón isquiotibial me lo impidió. Estuve cuatro meses de recuperación y aquí sigo corriendo y disfrutando con vosotros con mucha ilusión los km.

Gracias a todos y en especial a Pep, eres un ejemplo a seguir.

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/chiptiempo.gif

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Mossenejant per Can Roure

Anteriors »