blog d'en Pep

I no anem de vacances, i com sempre diem: si és dissabte i són les 08:00 hi ha mossenaires. Una bona colla hem fet un circuit prou conegut, fins a Castellarnau i és que fa molt d’agrair tenir alguna font pel camí.

En Joan, mossenaire nou de la setmana passada, ens porta a la nova mossenaire: la Marta a qui donem la benvinguda i que vingui molt de temps.

La característica principal és: #córrerxerrar i esperar a tothom. Fer bons reagrupaments i fer deu quilòmetres en poc més de l’horeta. Quan a més sumem que al final veiem moltes persones contentes i rialleres i amb ganes de tornar-hi, ho tenim tot guanyat.

L’Isaac Ortega, sabia que tard o d’hora li tocaria explicar-nos qui és, i avui: un luxe. Ja sabem més coses d’ell.

L’Evans, el nostre mossenaire bandera, l’ha portada molt bé i sempre ens agrada recordar que és qui directament va posar la font Mossenaire.

Escolta: que fa que no vens a provar-ho?. T’esperem dissabte a què et facis el projecte d'”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs” teu,

Si fa una setmana la Lucía Ruiz Joyanes ens regalava el seu relat com ja Mossenaire d’honor, ara ens saluda

I en Juan Miguel , Miquel , Mirabet i ens saludo l’Antonio Aguilar , que feia dies que no podia venir

I, com no podia ser d’una altre manera, si fa un parell de setmanes vam tenir a l’Elisabet Caballero , avui l’Isaac Ortega ens fa molta il·lusió tenir-lo nominat a veure si tots els mossenaires el proclamen Mossenaire d’Honor.

En quest moments queda acceptada la seva nominació Gràcies Isaac!!

I des de no molt lluny, es produeixen aquests somriures

I l’Evans se li queda aquesta expressió quan està a punt de dur la nostra bandera

I els nostres principals protagonistes d’avui: Evans i l’Isaac.

I comencem, amb en Balme i en David

Antonio, Toni , Manolo i Carmelo

Paco Barcia

José Salas i César Espindola

El nou mossenaire de la setmana passada, en Joan, ens duu a la nova mossenaire d’aquesta setmana: la Marta. Benvinguda!!

LucY , Cisco i Gemma, i Mirabet seguit per en Xavi Pons

I l’Antonio Aguilar , que el trobavem a faltar

Javier Colado , Miguel Sampietro

Antonio, que la setmana passada va tornar a venir després d’un any i avui repeteix.

I amb el nostre nominat, l’Isaac, en un punt de reagrupament

En primer terme en Carmelo Luque , i de groc cridaner: l’Albert Perpinyà

I les nous, que sembla que els hi està agradant entrenar amb vosaltres

I ben reagrupadets, engegarem la marxa

Amb una frondositat i una verdor increïble pel torrent de la Gripia tot seguint a en Josep Mirabet

L’Aqüeducte sembla que ha millorat i ara té un color vermellós, i anem darrere d’en Carmelo

La Marta, el dia que serà la nostra Mossenaire nova i darrera en Joan, el mossenaire nou de la setmana passada

L’Eva

Un moment de “quality moment”, el nostra nominat va cap a la cua: i la bandera també. Com sabeu és la característica del vostra grup el “S’ha d’anar a la cua”

I quan veiem que ve la cua, tornem a girar, com fa l’Isaac

En Balme amb el “S’ha d’anar a la cua”

I la Gemma, cap a la cua i l’Isaac i l’Ortega que ja venen a reagrupar-se amb tothom

I ben reagrupats, aviat hi tornarem.

I què fem mentre reagrupem? fem bones converses, com fan l’Albert, la Ximena (d’esquena), en Rafael, L’Elisabet i l’Isaac

I passem pel pont de sobre de Rodalies, just al punt de l’intercanviador de Torrebonica

José , Miguel i Òscar

I la bandera, molt ben portada pel nostre Evans

Amb cares de velocitat, l’Isaac i en Carmelo

Per si no sabeu on sou…

… i amb qui aneu.

Una foto ben elèctrica amb grans persones

I en Balme ha anat a buscar a la nostra “cua de luxe”, en Miguel

I en Paco Barcia , el nostre mossenaire de Sabadell, un poblet xic d’aquí al costat 😉

Fan bona parella, oi?

Dos grans atletes l’Elisabet i l’Isaac Ortega

Xavi Pons , què realment s’interessava pel rètol què ens dona la benvinguda

l’Albert Perpinyà i la Ximena per dins l’urbanització de Castellarnau

En Balme, que no està cansat i és dels que va amunt i avall i què ens agrada veure’l de nou

I ens refresquem convenientment amb la Gemma i la Lucy

En Manolo, fa una bona refrescada

Un gest de d’ajuntar les dues mans, a falta de gots, bones són les mans, oi Xavi?

I el nostre entrenador de futbol , aprofita per fer uns exercicis,
quan ningú el veu… Bé; quasi ningú

Característica del nostre grup: mai deixar de tenir bones converses i bones companyies.

La Marta, avui com a Mossenaire nova, ha estat la nostra cua. I què passa a la cua? que sempre se la va a buscar.

La bandera ens porta de cap, i mai millor dit: de cap per avall


Aplaudim als mossenaires que venen per primera vegada?

José i Marta: Mossenaire nous!!! Benvinguda i Benvingut!!

I ja el tenim aquí: el nostre nominat a punt de ser proclamat Mossenaire d’honor

L’Isaac, a punt

Un luxe tenir-te. Gràcies Isaac Ortega

I quin ens ha conduit la bandera? el mateix que va posar-nos amb les seves pròpies les mans la font mossenaire: en Evans

La foto de familia amb un fons preparat i especial. Però el que realment compte sou vosaltres, què teniu sempre bona predisposició. Gràcies i per molts anys!!

I un bon desplegament i un encara millor plegament

Quina traça teniu plegant banderes Mossenaires, i el responsable, l’Evans, que l’eseteu fent patir.

I pels bonics plans de Can Canya, anem retornant cap al camp base.

I al camp base, amb el nostre mossenaire d’honor, el nostre bandera, una bona colla: ahhh ! i la nostra font. Què més es pot demanar? . Si, Que vinguis aviat a córrer amb nosaltres.

I el nostres protagonistes d’avui

Amv la seva estimada Mola al darrera. Gràcies per tot !!

Si vols veure les fotografies amb música a https://goo.gl/photos/o3dyZDVLEWT5xdiq9

Fa unes setmanes li vàrem demanar, i va dir “primer ho ha d’ésser l’Elisabet” i com que va ser una flamant mossenaire d’honor l’ Elisabet Caballero , avui volem saber coses de tu. Sabem que ets participatiu, fort i que no pares de ser solidari a l’entrenament, anant amunt i avall i sabem d’alguna gesta i ultra important de la qual te n’has sortit. Ens n’alegrem molt de què formis part d’aquest projecte i per molts anys. Gràcies!!!!

Hola a tothom, el primer de tot felicitar a Pep Moliner per aquest gran grup que ha aconseguit fer que cada dissabte ens ajuntem per passar una bona estona xerrant, bueno i corrent també.

Em dic Isaac, i la meva petita historia com a esportista comença des de ben petit, amb 4 anyets conduint una moto de benzina fent cross pel parc de Collserola, anat a circuits amb els meus tiets. Ja cap als 6 començo a jugar a futbol amb el cole i després com a federat fins al vint i poc, deixo el món de l’esport una bona temporada i em dedico a no fer res jijiji.

Es cap a la tardor del 2013 quan em mirava i no em veia gaire bé, estava una micona gras i volia aprimar-me. Decideixo comença a fer sortides de 3,4 kms i arribava fos a casa, tot mullat i vermell, amb ganes de no tornar a sortir i deixar-ho tot. Pero gracies a un amic que feia curses em parla i em pica d’ entrenar junts i apuntar-nos la mitja montornes,em va dir ” no hay webos” i clar ya ens coneixem, vaig començar a entrenar bastant en serio fins que em vaig lesionar per burro i no vaig poder fer la mitja, faria la de 6 i patint. I fent alguna cursa més.

Continuo entrenant pero amb mes cap, fins que arriba l’estiu i és aquí quan conec a Ricard a la seva botiga, una grandíssima persona i em parla del grup Runparadis, un grup amb persones genials i increïbles, començo a sortir amb ells per la ciutat guiat pel meravellós Joan forte, alias, “el abuelo” i em diuen que hi ha també un grup de trail, en Toni Lozano és el gran culpable que m’agrades el trail encara que acabava mort. És aquí quan conec, cap a  l’octubre de 2014 a la meva estimada Elisabet Caballero, la millor persona que he conegut mai, actualment parella sentimental, amb ella és amb qui ens proposem posar-nos reptes, entrenar junts i fer equip en les curses,”Els pirates de la muntanya” junts hem aconseguit reptes com Mitges de Terrassa, Marató BCN, Matagalls, Emmona i l’ Olla de Núria, i molts més que aconseguirem. Quasi 3 anys corrent ja, qui m ho diria, dels 3 o 4 kms que acabava ofegat a estar corrent ultres, tot i això en aquest tipus de cursa, quan t entra la pajara, em pregunto “que cojones hago yo aquí ostia”, pero tor-no jajajaj.També he d agrair de tot cor a totes les persones que he conegut a Runparadis, del primer al ultim sou tots grandíssimes persones, i amb ells també és com conec aquest altre gran grup com són els Mossenaires, tots també bellíssimes persones, gràcies a tots vosaltres és possible aquest gran projecte que fa en Pep Moliner, una mica cabronet però molt bona persona jijiji, gràcies Pep per fer-me mossenaire d’honor.

Amb tot això ja sabeu més o menys qui i com sóc, continuaré amb els nostres reptes fins que el cos digui prou.

Vull donar les gràcies per tot això a Joan Forte, Ricard,Toni Lozano, Laura Zarauz, Enrique del Nilo i Pep Moliner, que sou els que heu portat el grup cap amunt, i sobretot a Elisabet Caballero per tot això que he pogut fer al seu costat, t estimo preciosa.

Una abraçada a tothom i ens veiem en la propera, pit i collons, gràcies.

Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Isaac Ortega Salesa, mossenaires, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Esport com excusa per reunir a bones persones que els hi agrada la natura,
interessar-se per les amistats i formar part d’un projecte comú: el
d'”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”

De vegades fem l’exercici de veure el que caracteritza al grup i és el
#correrxerrar i el més evident és que la rialla és el que es veu més a les
cares fotografiades setmana rere setmana.

Com que fa molta calor, res millor que buscar circuits frescos com el de
Torrent de Gotelles, tot i que quan apareixem pel bosc de Can Deu, ens
adonem que la frescor a disminuït per la manca d’ombres naturals que ens
proporcionaven els arbres que un dia la ventada va escombrar.

La nostra Mossenaire d’honor, la Luci, avui ens fa els honors i se us dóna
conèixer al final de l’escrit i si seguiu minuciosament el reguitzell de
fotografies, veureu com, certament la frescor en algun moment ha estat
present.

Avui només un Mossenaire Nou: en Joan

I qui va ser tal dia com avui Mossenaire d’Honor, va ésser la nostra gran i
estimada Anna Cos.

La bandera s’ha passejat a l’esquena d’un altre emblema del nostre grup: en
Josep Maria Antentas.

En definitiva: un altre dia històric en què, sempre recordem als que no hem
pogut assistir i ens hem alegrat de compartir una jornada irrepetible del
darrer dia del mes de juliol del 2016. No tornarà a passar i en canvi
t’esperem al primer dissabte del mes d’agost que està al caure. Vindràs? Per
molts anys!!

Que consti que a Can Mossenaire, a tothom se us tracta bé, i aquí es pot veure clar.
La Laura amb una “posse” molt xula, sosté amb fermesa a la Mossenaire d’honor, la Luci

Després d’uns instants de dubtes, la Luci ens accepta la nominació i per
nosaltres serà tot un honor. Gràcies!!!

Li diu a en Manu que no la deixi sola.

Aviat li demanarem al Manu que ens faci els honors, i que també creu amb
el projecte en comú d'”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”

Juan Antonio, a l’esquerra amb el que serà avui, el nostre Mossenaire Nou: Juan

I la nostra bandera serà conduida tot l’entrenament per
l’entrenyable Josep Maria Antentas

Què una persona com en Josep Maria Antentas estigui dins del projecte, és
per nosaltres tot un honor. Gràcies!!

I la colla aviat engegarà, amb en Marc Armengol i lToni Amela


Cico i Gemma, Eva Cantero , Javier Colado , Javier Colado Javier Guerrero Javier López

La Mariona s’ajusta les ulleres

En Ramón Ramos amb la visera ajustada

Òscar Sànchez i Isaac Osuna , al costat de la nominada, la Luci

Toni Peñalver i Carmelo Luque

Juan Antonio, que sempre que pot també ve, avui amb la seva muller, l’Ana

Carlos Rodríguez i Paco Barcia , Miguel Sampietro

I un cop hem anat a la cua i hem estat solidaris i ja hi som tots: reprenem la
marxa allà on l’havíem deixat

Amb bon estil, tant la nominada a Mossenaire d’honor, Luci, com l’ Eva Cantero

I en Toni i en Javier

I la bandera avança implacable, a l’esquena d’en Josep Maria

Ens hem perdut una bona caiguda d’en Òscar , i aquí ens fa una petita
“demo”, al costat de l’ Isaac

Quality Moment, quan la Gemma, passa al costat de l’Antonio, i va a la cua.
La Gemma ho fa sovint.


L’ Anna Cos ha quedat a la cua, donat que sempre va amunt i avall
com a “Mossenaire Major”, què és. Quina persona més estimada per tothom. Un luxe!!!!

Ja hi som totes. I amb l’Aida, Olga i Núria al capdavant; tornem-hi

Aquests moments de perill, que travessem carreteres, mirem de passar
tothom en un pack complet i Mossenaires de color groc, es posen a controlar el trànsit. Gràcies per ser tant previngut.

I anem cap un dels circuits més frescos del panorama Mossenaire

Amb la Mossenaire nominada, Luci, gairebé acompanyada tot moment
per la bona amiga Eva

En Miquel Paradell , també avall que fa baixada,
seguit per l’ Antonio Mayorgas , Toni Amela

I mentre ens endinsem al meravellós Torrent de Gotelles, una aturadeta a la
“Font de la Moreria” de record, amb en Marc Armengol , Antonio, Quim Gaya , Jordi Torrente

Eeeep !!!, Marc Simó

Ara si que arriba el moment de la veritat, baixant per llocs molt bonics
i tancant el grup en Juan Miguel Romero

Miguel Sampietro , a punt de fer un bon saltiró

La nostra nominada, Luci, també baixant el Torrent de Gotelles

Aigues cristalines, i ambient de típic del Montseny

Amb en Josep Mirabet , que ens regala la seva companyia

I mentre transcorre el recorregut, racons com aquest.

Eeeep !! Jordi Torrente

I un raig de llum sobre el rierol

I la destresa dels Mossenaires per aquest camí tant curiós

Això si: al final ens reagrupem, com no pot ser d’una altre manera a Can Mossenaire

Eva Cantero Lluint un tatuatge, que segur amb tot un conjunt d’idees que
conformen la seva vida, estrelles, amor, i petjades de gos. Al seu costat: la nominada a Mossenaire d’Honor, la Luci

La nostra Mossenaire, la Silvia Moya , enmig de grans mossenaires com Annai en Fran

Aida, en la seva segona participació al costat d’en Paco . Hi haurà una tercera?

I ara es tria un circuit amb certa pujada. Tothom rient, Javier , Carlos , Evans ,
Olga, Nuria

Amela , Giralde , Peñalver

Luci i Eva

I continuem veient a la gent feliç: sabent que la pujada serà intensa

Juan Antonio i Gemma, rient i seriosa.

Eva caminant una mica, i en Marc cap a la cua

Com també fa l’Anna

I l’Ana acabant de fer la pujada de Capellans

I la Laura de Benito també finalitzant la intensa pujada

No ens creiem que la Gemma estigui cansada: tan sols uns moments de relaxament

I en Josep Maria Antentas es disposa al gran desplegament de la nostra bandera

Josep Maria Antentas ajudat per en Toni Peñalver


En Miguel , aprofita per refrescar-se mentre preparem la fotografia


donem la benvinguda al Mossenaire nou, amb mocador vermell al cap, en Joan. Benvingut!!

Anem a proclamar a la nostra nominada

En aquest precís instant, heu proclamat a la nostra nova “Mossenaire d’Honor”, la
Lucía Ruiz Joyanes

Hem aprofitat per explicar que ell, amb el seu marit estan al capdavant de
l’organització de la cursa de Muntanya de Can Gonteres

Tal dia com avui de fa un any la nostra “ Mossenaire Major “, va ser proclamada
a més d’Honor: l’Anna Cos, i coincidint també a la setmana del seu aniversari de neixement que va ser el dia 25. Per molts anys!!!

I agraim el luxe de tenir entre nosaltres al bandera: Josep Maria Antentas

Ben aplaudit per tothom

I tanquem el més d’agost al davant de Sant Julià d’Altura, amb un bonic record d’un dia irrepetible al vostre costat. Gràcies a totes i a tots per fer-ho possible.

I deixem Sant Julià amb en Cisco al capdavant

Una mica de desnivell per dins del bosc de Can Deu, per completar el circuit d’avui

Amb l’Eva i la ja Mossenaire d’Honor

No s’us veu gens esgotades ni res

Endavant i amunt

I a la millor recta del bosc, amb reagrupaments

A buscar la cua

I ja la tenim aqui

I al costat de l’Anna, avui, i pot venir poc:
[img]https://1.bp.blogspot.com/-ouvAtR6-4SI/Xdf8ab0zyYI/AAAAAAAAAYg/Kdg7SfnJ37EgbQKuxnHJ3RIl-FMR-9gCwCLcBGAsYHQ/s1600/mossenairesP7304857.JPGv[/img]
I no falla mai: la Carme Valldeperas : quina gran atleta!!

I l’Amela seguit pel nou mossenaire, en Joan.

Com també les nostres habituals, Olga i Nuria, deguides de prop per la Mariona i la Aida


I a punt de fer el cami de tornada, vorejant aquest camps acabat de segar.

Ana, seguida per en Joan, que es sorpren de que als encreuaments li gastem bromes, oi?

“No el deixis anar”, li deia l’Anna Cos, pel seu aspecte ferotge.

I en Javier López , que avui ens ha acompanyat tot l’entrenament. Deia l’Eva, que
ha tingut una infecció de la què sortosament ja se n’està sortint.

Gran Mossenaire, en Antentas

I el què no falla mai: en Fran

Fran Frutos es nota què entrena: foooort !!!

Encarem la pujada amb en Quim i en Jordi

I l’Aïda i la Mariona

Olga i Nuria

Marga i Eva

I el matrimoni s’ajuda: Ana i Juan Antonio: grans esportistes

Mariona, travessant el torrent de Betzuca

La recompensa del descans, una vegada acabada la feina, com fa en Fran

I la Marga Moix , bevent de la nova font

La Luci, a punt pel reportatge que li farem, perquè la pogueu conèixer una mica més

I en acabar i al camp base, tota de nou el desplegament amb en Marc i en Josep Maria

I Can Mossenaire

eiiii !, qui diu que jo no surto?

Amb l’esplèndida Luci

He tingut la sort d’entrenar moltes vegades amb ella, quan dinamitzava el grup
de Califòrnia Sports: allà la vaig conèixer i m’emporto bonics records.

Gràcies!!

Uii !, que la Laura la desmanega!!

I del grup que dinamitza l’Anna: bones amigues
Mariona, Eva, Carme, Marga i la mateixa AnnaLa Luci, vaig tenir la sort de conèixer-la quan anàvem amb el grup d’entrenamentde California Sports, i vaig gaudir moltes vegades de la seva companyia. De
ment inquieta i sempre ens feia redescobrir camins i ens duia fins a Can
Gonteres per camins molt macos, i fins a casa seva on recordo un dia que
ens va obrir les portes i vam menjar els fruits d’un cirerer. Quines cireres
més i més bones.
Com s’ha dit al llarg de la crònica, ella i el seu marit són al darrere de
l’organització de la cursa de Can Gonteres de Muntanya i es desviuen per
donar el millor a tothom que vulgui a participar-hi a la seva festa major.
T’agraïm que hagis acceptat estar la nostra flamant Mossenaire d’Honor i per
molts anys et desitgem el millor. Gràcies!!

Hola, me llamo Luci.
Intentaré que me conozcáis un poco mejor con lo que aquí os voy a explicar.
Hace 8 años tomé la decisión de dejar de fumar y para ello empecé a buscar
actividades que me ocupasen el tiempo para sentirme mejor y de paso
superar la ansiedad que me provocaba el haber dejado de fumar.

Entre otras cosas, empecé a salir a andar con unas amigas. Gracias a Mª
Ángeles y su marido Eleuterio por acompañarme en esas primeras
caminatas. Poco a poco me di cuenta que andaba más rápido y probé a
empezar a correr. Esas primeras caminatas se convirtieron en pequeñas
carreras de 15 ó 20 minutos; hasta que un día decidimos a apuntarnos a
nuestra primera carrera, junto con otro amigo común, Ricky. La Santi
Centelles fue nuestro bautizo en el mundo de las carreras.

Aunque sufrimos un poco, disfrutamos mucho y por eso nos apuntamos a
diferentes carreras de distancias cortas.

Por circunstancias que no vienen al caso, mi amiga Mª Ángeles dejó de
correr y fue entonces cuando encontré un grupo de reciente creación, que lo
formaban mujeres de diferentes edades y niveles, que me ayudaron a seguir
practicando este deporte que había descubierto y que empezaba a ser una
nueva forma de ver la vida para mí; estoy hablando de California Sports.

En este grupo encontré muy buena gente y nuevas amigas que aún hoy lo
siguen siendo, con las que comparto muchas cosas, no sólo en el terreno
deportivo. Fue en este grupo donde tuve el placer de conocer a Pep Moliner
y él fue el que me dio a conocer el grupo de Mossen Homs. Un grupo que no
he podido disfrutar todo lo que me hubiese gustado, ya que mi trabajo me
impide ir a correr con ellos todos los sábados. Aun así, todos los sábados
que mi trabajo me lo permite, estoy a las 7:50 dispuesta para correr,
aunque me tenga que esperar un poco a que lleguen todos los miembros del
grupo.

Como cada día me sentía mejor, empecé a salir todos los días, a veces con
California y otras veces con un nuevo grupo, Matiners.

Con Matiners empecé a conocer nuevos caminos y amplié los kilómetros de
mis cursas. Haciendo con ellos mis primeras carreras de 10 kilómetros y mi
primera Media Maratón, que la hice en mi ciudad, Terrassa.

Mi objetivo nunca ha sido la competición; sino disfrutar del deporte, junto
con amigos y de paso mejorar mi salud. Por eso en estos 8 años mi histórico
de carreras es reducido. Sólo he realizado 4 medias maratones y algunas
carreras de 10 y 15 kilómetro, sobre todo de montaña, que cuando la
descubrí, quedé fascinada de su encanto.

Actualmente estoy en grupo nuevo, formado por hombres y mujeres de
diferentes edades y niveles, que salimos a correr con el objetivo de disfrutar
de la compañía mientras practicamos deporte. Durante el tiempo que
estamos corriendo, compartimos confidencias, sonrisas y sobre todo reina un
muy buen ambiente. Como somos muy originales, decidimos ponerle el
nombre de Tarima Team a este grupo, ya que es el punto donde nos
encontramos cada mañana.

Hoy por hoy tengo como objetivo realizar mi primera Matagalls. Como sabéis
tiene lugar en Septiembre y actualmente la estoy preparando. Ya os
explicaré mi experiencia, que espero sea agradable, pues mi único objetivo
es acabarla, pasando unas cuantas horas con gente amiga.

Quiero agradecer a todos los que me apoyan desde el primer día en esta
actividad que descubrí hace 8 años y que a día de hoy espero poder seguir
disfrutándola muchos años más, conociendo gente que me aporten valores

positivos que me enriquezcan como persona.

vols el teu banner?

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Lucia Ruiz Joyanes, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa