Arxivar per juny de 2016

16 juny 2016


Una font per beure per als…

La carretera N150 al seu pas per Terrassa avui no tenia ni idea que una nodrida representació Mossenaire, i per primera vegada, estrenaria un nou recorregut i que donem a conèixer com a possibilitat, sobretot per camins que surten d’aquí i van cap a llocs on és més difícil veure atletes que els sovintegin com a altres zones. Hem anat preguntant i creiem que de vegades us trobeu tan bé entrenant tots plegats, que el recorregut gairebé és el de menys.

Hem volgut fer coincidir la proclamació del nostre Mossenaire d’Honor, l’Evans, amb en Marc Armengol que han vehiculat tenir aigua cada vegada que acabem els nostres entrenaments i sabem que en són molta la gent que a tot hora en treurà profit. Era una reivindicació de molta gent i l’hem vista feta realitat.

Hem tornat per camins coneguts i la pluja ens acompanyat a diferents moments i com a conclusió: hem gaudit una vegada més d’un bon
“Entrenament en grup”. Gràcies a tothom.


Avui dediquem la nostra crònica a la “nostra” nova font i aquests dos grans mossenaires hi tenen molt a veure: en Marc i l’Evans. En Marc va canalitzar els nostres desitjos i l’Evans va ser el paleta que la va situar a on ara és. Gràcies!


Veiem amb sorpresa al nostre amic vestit amb la samarreta mossenaire Josep Maria Matencio en Maten; després, com ens va dir, de quatre anys: ha tornat i promet venir sovint. Immensa alegria.


I feia dies que pensàvem amb ell, amb l’Evans, un gran mossenaire i a més dels que va amunt i avall.


Queda nominat a Mossenaire d’honor i fins a mig entrenament i si tot va bé totes i tots vosaltres el proclamareu. Gràcies!!


I davant l’atenta mirada de l’Evans, avui tenim a l’Isaac: un crack de les curses dures.


I entre estirament i converses vàries, la colla es posa a punt, amb l’ Emilio , vestit de mossenaire


Amb cara d’estranyat, el nostre portador de la bandera, en Josep Maria


Amb en David, i el mestre Joan , posant-nos a punt com fa el Marc Simó , l’Albert Perpinyà i la Loli Roldán


I en Jordi Gámez , va primer


Juan Miguel Romero , Antonio Aguilar i Antonio Mayorgas , a qui la foto de família li te reservada una sorpresa


Anirem cap a Terrassa? Anirem cap a Castellar? “chi lo sa”!!


En Fran ho veu més clar


El dia està ennuvolat i sembla que cauen gotes i el rètol ens diu que “Aquí estem treballant per fe el primer tram del camí de l’Anella Verda i millorar l’entorn natural i agrícola de Terrassa”, Una molt bona iniciativa que sembla ser una realitat.1


El què em sap greu que masies a les quals havíem estat claus a Terrassa, ara estiguin degradant-se tan ràpidament. Una anècdota: el logo de què va ser el restaurant La Cava, va estar inventat pel meu pare, en Josep Moliner Penalva. El rètol de moment continua: tant de bo la Mas de Can Montllor torni a lluir.


Al costat del nominat, l’Evans, una bona colla de mossenaires.


I passant pe la Mas de Can Montllor En Quim i la Núria

Tota la colla amb en Montilla al capdavant i un paisatge típic dels mossenaires


Llocs que van prou bé per córrer


La bandera transportada pel Josep Maria al costat d’en Javier Colado


I els carrers són molls i molts no sabem on anem; al Dinosaure?


I casualment les dues mossenaires es diuen Núria i han anat la major part de l’entrenament juntes.


La naturalesa dona uns colors excepcionals i nosaltres en gaudim tot anant avall


Terrassa ja és coneguda per temes molt importants, com és la Fira Modernista . Un dia en el qual canviem per unes hores d’època


Ben estranyats de l’entrenament que avui es proposa, a l’espera de fer-nos la fotografia familiar a aquest punt, just a sobre de la N150


I ara aplaudim una persona que forma part de tota una saga: els Chamorro. El mossenaire nou és en Sergio Chamorro, vestit a la samarreta de la 30edició de la mitja de Granollers, que per cert vam fer plegats.


I avui és el primer aniversari d’ Antonio Mayorgas , el qual va ésser proclamat aquest mateix cap de setmana “Mossenaire d’Honor”. Per molts anys!!


I ara queda proclamat el nostre “Mossenaire d’honor” l’Evans. Felicitats i moltes gràcies per acceptar-ho


I ara parlem un xic de la nostra bandera, que feia quatre anys que no venia. Esperem que vinguis més sovint,
Josep Maria Matencio


En un dia mig plujós i estrenant nou recorregut, ara tenim el moment familiar: el moment “MOSSENAIRE”. Gràcies a tothom!!


Creiem que ningú va tenir cap problema amb el Radar, i mira que anàveu amb l’accelerador a fons.


Tan de bo Terrassa i Sabadell estigués unida per aquest “corredor d’herba”, per que als vianants, corredors i ciclistes uníssim per la N150 aquestes grans ciutats. Bé hem gaudit un xic d’aquest troç


Ara un fort revolt a la dreta i sense derrapar, si no passem de setanta. De fet de setanta mossenaires, passem moltes setmanes.


Està clar on estem, oi? L’Evans també ara que ja és Mossenaire d’Honor


I l’ Antonio celebrant el primer aniversari

La tanca metal·lica ens dona certa garantia de seguretat, donat que convivim amb el cotxes.


I parlant de cotxes: goita quina joia de la carretera ens ha passat pel costat. Ja no es fan cotxes com aquests i és un model conservat millor que nou.


“Quality moment”, amb l’Isaac i Victor E.Martinez , anant a la cua


Algú sap per que serveixen aquests apareills? ho haurem d’esbrinar


Sandra, Emilio, Oriol, Maten


La bandera, en Josep Maria amb l’Oriol


L’Imma Morales sempre riallera i contenta i… forta!!


Quim amb el seu Flynn, i darrera en Marc, i les Núries


En Josep Mirabet anant a la cua amb el fons de la masia de Can Canya. Masia molt degradada, sobretot el teulat


l’Isaac no ha parat d’anar amunt i avall a buscar la cua


Ja la tenim aqui, amb en Miguel , Emilio, Fran, David i Víctor

Hi ha una da dita que diu: “Dormir a la Palla”, i vol dir no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. En canvi aquí a la palla, tots ben desperts. La nostra cua es retrata amb aquest lloc tan i tan bonic.

I quan arribem al camp base, la Masia de Torre Mossèn Homs, ja ens esperen les amigues i amics i… la Font!!


I les Núries ens fan els honors, i beuen de la nostra font


La font que els nostres dos protagonistes, en Marc i l’Evans han contribuït a fer-la realitat. Gràcies de part de tothom que és “Mossenaire” i segur de molta gent que la farà servir. Està al millor lloc.


L’Evans, al costat d’en Miquel Piqueras , que ha volgut tenir un record d’aquest gran dia


La bandera ha fet 10 qms més i ja en van uns quats


Ep !, en Jordi Torrente ha trobat una altre utilitat a la font


La Sandra


I res millor que: un traguinyol a la font


I els amics del Grup Runparadis que tindran aquest record d’aquest dia


Eiii ! Que jo també vull el meu record!!


I en Sebas , que no ha fet tot l’entrenament per precaució, ens espera amb el maleter obert.


En Miquel fa una bonica figura amb la nostra bandera

Segur que molts us heu fixat que el nostre amic Evans fa servir el seu cos com un llenç on esculpir els seus tatuatges. A més el veiem sovint anar amunt i avall a fer costat a tothom. I una de les coses que ara també us agradarà saber que la font de la què beurem moltes vegades, la va instal·lar ell amb les seves pròpies mans. Ens agrada saber què ets un gran mossenaire i et desitgem el millor. Per molts anys!!

Quiero empezar por dar las gracias a Pep Moliner, por acogerme en esta gran familia:los Mossenaires.

Seguidamente, presentarme: soy Evaristo, más conocido como “Evans Risto”. Mi oficio, albañil, me ha brindado la oportunidad y la suerte de colocar la fuente que da de beber a compañeros en Mossen Homs.

Gracias al atletismo, he conocido a grandes deportistas, profesionales y grandes personas, entre ellos el grupo de amigos de Runnparadis.

Gracias al atletismo he conseguido superar retos personales, ponerme objetivos mensuales y con ello mejorar como persona.

Gracias a todos por estar ahi.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Una font per beure per als…

09 juny 2016


Tornant a Gotelles

I torna el bon temps i els camins amb tanta frescor i on l’aigua hi és present, ens encanten. A l’hivern no hi anem gaire, i ja encetem amb un viatge a sobre de les sabatilles pel rierol que anirem saltant una vegada i un altre.

No és un circuit fàcil, donat que la pujada que ens espera no és de pa sucat amb oli, no! És de gent ben entrenada com vosaltres, que s’ha demostrat que heu pujat tothom gairebé sense mostres de cansament: i és que esteu com motos. Això vol dir, que esteu ben entrenats i sobretot i això n’estem seguríssims: amb molt bones companyies.

Per completar, un tomb pel bosc de Can Deu, que no seria el mateix sense vosaltres. Sou motiu suficient per creure amb el projecte, i veure com repetiu una vegada i un altre, sense cap queixa, demostra que us està bé i si no us està bé: a mi no m’arriba, donat què ens fa feliç veure-us cada dissabte. Que tot us vagi bé i recordeu: qualsevol dissabte deixa’t caure, almenys per no perdre’t la pista. Ens hi veiem.


S’obre el teló i qui surt?, aviat ho esbrinarem.


Rafale, Juan Miguel, Miquel. Antonio i Toni a primera linea a punt de sortir


I en Marc , ha estat amb una nova mossenaire i que avuí s’estrenava. Esperem que torni.


Fa dies que li anàvem al darrere i l’Antonio Aguilar en aquests
moments queda nominat a candidat a Mossenaire d’honor


Un luxe persones com ell al projecte de tothom d'”Entrenaments den Grup”


I qui serà el portador de la nostra bandera: en Gilberto Elizalde , i també conegut per “muñeco” i un luxe pel projecte també. Moltes gràcies!!!

Ens agrada molt conèixer a en Gilberto


I després d’haver estat mare fa poc d’un nen preciós, i al centre de la fotografia, la Laura Fabra Al seu costat bones amigues, com l’Eva i la Isa


Què us sembla?, engeguem el crono com la Carme ? : vinga va


I la Silvia Moya , també ben a punt


i l’ Antentas


I “el mestre”, en Joan Forte


… i per poc el nostre nostre nominar es queda a la cua. L’Antonio


Tot i que manifestava que no està molt en forma en Juan Manuel Hernández , ha aguantat molt bé l’entrenament


I la Laura Fabra , després de tant de temps: molt en forma


Una magnífica colla


I al costat de la bandera, Gilberto Elizalde i la Karen Suarez , que avui justament feia un any que va ser nominada “Mossenaire d’Honor”


I en un dels habituals reagrupaments, amb en Juan Miguel, Rafa (d’esquena) i l’Antonio Aguilar


Cesar i Miquel


I tôt passant per la font de “La Moreria”, els nostres més antics mossenaires, en Fran i en Marc.


I amb l’Antonio en comencen a endisar al Torrent de Gotelles: un lloc increïble


Es converteix amb un joc divertit i a més gaudint d’una fescor ben agradable


i les bambes d’en Fran, esquivant el bonic rierol una vegada i una altra


I és coneguda la seva solidaritat d’en Gilberto des del primer dia, d’anar amiunt i avall buscant la cua, i ara es diposa a fer-ho


I fent equilibris la Inma i en Toni


I l’Antonio, el nostre nominat, ens saluda.


Sempre reagrupant-nos i aprofitant aquests bells moments, per petar la xerrada


Un salt de debò, ben alt, ben alt d’en Javier Martinez Cordoba M’ha dit que li agrada la foto i que per ell te un doble significat pel qui l’ha fet i per la lesió que ha patit a la cama dreta. Te n’ensurts segur!!


I ja hi som tots


César


I en Miquel Olmo veu com ens anem reagrupant


Antonio a punt de saltar el rierol


…i ja l’ha saltat.


I ara toca una forta pujada que farem a diferents ritmes, com fa en Miquel Piqueras


La pujada és de les bones


Montilla, seguit per en Carlos Rodríguez


En Josep Maria seguit per en Juan Manuel, Orio, Marc, Marc, Toni


Karen , pujant sense gairebé rient.


I la nostra Mossenaire d’honor des de la setmana passada, la Felisa Molina amb en Miquel Paradell


I cap a Sant Julià d’Altura, on la fotografia de família està a punt de realitzar-se


I moment per reposer: Ramon, Fernando, Inma, Joan, José


“Que em fas una foto amb el meu mòbil” ;), i en Gilberto Elizalde  embolicant-se amb la vostra bandera


Al centre, les dues novetats: les nostres noves mossenaires noves: Núria i Olga. Benvingudes i esperem torneu.


i les continuem aplaudint mentre s’asseuen.


I apareix per sota la bandera una gran persona: l’Antonio Aguilar


I tots vosaltres l’heu declarat “Mossenaire d’honor”. Tot un honor.

Davant del nostre mossenaire, Miquel Olmo, un reconegut entrenador de futbol internacional, avui veu la proclamació de l’Antonio

I ara agraim a en Gilberto, tant portar la bandera, com portar-nos a una jove mossenaire que…


Poc sabia la Karen que avui fa justament un any, que va ser
proclamada Mossenaire d’honor: la Karen


I aplaudim a la Laura Fabra , que després d’un temps en la que ha portat al mon a un fill magnífic, avui retorna a “Mossenaires”.


I ja tenim tota la familia “Mossenaire”. Gràcies a tothom per fer el projecte gran.


La “Mossenaire Major”, l’ Anna Cos  amb en Miquel

Gemma i Carlos


I a en Joan la lentilla li ha jugat una mala passada i amb el mocador mira de posar-la al seu lloc


I no fallen mai a anar la cua: Carmelo Luque i Santi


Moments inoblidables


I al costat d’en pinelli31 , les noves mossenaires, Nuria i Olga


A llocs on abans hi havia grans arbres, ara rebrota l’herba i ho veuen les capdavanteres, la Carme i la Mariona


I ara si ja “Mossenaire d’honor”, l’Antonio Aguilar


Grans Mossenaires, Laura, Eva C /url] Fran i Carlos


“Quality Moment”; la Felisa va a buscar la cua, que confesaven que els hi ha costat una mica. Gràcies Felisa


I ara modem fer un bon traguinyol a la nostra font


Com fa en Fran Frutos


Ha estat de nou un gran dia, gràcies a vosaltres, i hem tornat a omplir una pàgineta de la història

Des de que en Rafael ens el va presentar, que ens agrada anar al seu costat i
saber coses, com ara ens explicarà.
Em va agradar molt quan em va explicar que un entrenador que va tenir, en
“Cada”, també ho va ser del meu pare i que els va marcar molt a la vida la
seva manera de transmetre la seva visió esportiva.
També de vegades l’Antonio em diu que li recordo a l’Urruti, quan xiulo per

avisar-vos de canvis al recorregut. Bé: tan sols que és un orgull poder

comptar i tothom t’agraim poder compartir amb tu aquestes estones. Per

molts anys i moltes gràcies!!

¡ Hola ! ; me llamo Antonio, y mi vida deportiva siempre ha estado ligada, la
mayor parte de mis años, al mundo del fútbol. De lo que estoy agradecido,
entre otras muchas cosas, por la cantidad de personas válidas que he
conocido y que me han marcado tanto en lo deportivo, como a nivel
personal, y de ellas tan solo citaré a una persona que fue ejemplo para
muchos y que influyó desde niño en mi educación deportiva y del cual
aprendí otra forma de entender la preparación para la práctica del deporte:
me refiero al “CADA” (Antonio Cadafalch), con su: SUECA-BANCO-
PARALELAS-SUELO (con saco), ETC. i sus buenos consejos.

Y esto del correr carrera continua-running o lo que quieran llamarle, es parte
de una forma de continuar practicando deporte, que és sin duda a lo que me
he acostumbrado a lo largo de mi vida. Lo encuentro a faltar si por cualquier
causa no dispongo de tiempo para ello, pués es una forma sana de vida en
la que quiero continuar mientra que la mente y el cuerpo aguante.

Hace algún tiempo que dejé de competir, pero a pesar de ello y aunque
corra, haga gimnasia u otra actividad deportiva, siempre tratas de superarte
en ello, aunque tan solo lo hagas porque disfrutes con ello, te relaje, sirva
de válvula de escape, de distracción, para mantenerte activo, estar en
grupo, en este caso particular como sos “ELS MOSSENAIRES”, en el cual es
fácil integrarse ya que desde el primer momento te hacen sentir uno más y
de forma especial PEP, con su idas y venidas interesándose un poquito por
todos y todo y más aquel que acaba de llegar, haciendo de esto que es
correr, sea algo más que entrenamientos…. GRACIAS PEP y MOSSENAIRES.

p.d. SI NO PUEDES DECIR ALGO BUENO DE ALGUIEN, ES MEJOR NO DECIR
NADA…

 

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Tornant a Gotelles

« Següents - Anteriors »