28 abr. 2016
Dinosaure per Sant Jordi
Sant Jordi va sortir-se amb la seva i es va carregar al drac, però no alDinosaure i de mostra el dia d’avui què, com cada any anem a visitar-lo, ara que té tan bon aspecte. El dia era magnífic i l’entrenament en la línia habitual, gaudint de la companyia de persones amb les quals ens hi trobem bé i que ens agrada retrobar una vegada i un altre i no perdre la pista.
Sabem què de vegades talla una mica ser nominats mossenaires, però com que és un cop a la vida i després, val molt la pena llegir les vostres històries.
El fet que us agradi anar plegats una vegada i un altre, és que entre vosaltres sentiu que gaudiu de l’esport i de l’amistat. Si a més sabem qui sou: un luxe.
Hem baixat pel camí del golf i passant per la bassa i per darrere de Torrebonica i l’ intercanviador de Rodalies i alguna pujadeta, hem anat pel barri de Torressana fins al destí, on hem conegut al Mossenaire d’honor, en Marc Simó, hem aplaudit a bona gent que va aconseguir finalitzar Trailwalker l’ultratrail d’Oxfam Intermón i els hi hem dedicat un gran aplaudiment i ben
merescut. També hem tingut dos nous mossenaires, en Karim i la Merche i hem sabut qui teníem la sort de què ens portés la bandera, la Cristina. Quin luxe!!.
Sant Jordi va carregar-se al Drac: i nosaltres tenim el nostre Drac o millor dit: el “Dinosaure”. Foto tradicional de família i on ens donem un xic a conèixer
Abans ens havíem arraulit a la Masia
I en Rafael Camargo el dia que estrena la seva samarreta. Gran Mossenaire!!
Reunió de braços plegats: Pilar, Carme, Txell, Assumpte, Tere
Avui els mossenaires volíem fer un reconeixement a l’equip del qual n’és integrant el nostre mossenaire il•lustre l’ Emilio Sánchez , els 4 Riders TRS
I de la mà d’en Joan i mai millor dit, en Marc aviat estarà nominat
Doncs estem contents que fa força setmanes que fa gran el projecte, en Marc Simó
Doncs ara a esperar que ens explica el nominat Marc
I la bandera per la Mossenaire Sabadellenca, que ve de tant en tant, la Cristina Murcia Gràcies!!
Davant de la Mossenaire Major; l’ Anna Cos
I en Miquel i en Marc, disposats a començar l’entrenament
En primer terme l’Anna i avui la sorpresa ha estat fantàstica: la Rosa Cos , ha fet tot l’entrenament corrent i amb força!!
En Joan
L’ Isaac
La Cristina i una mossenaire nova
i la bona colla
de tant en tant ans re agrupem, com a aquest punt
Mossenaire nou, Carmelo i Juan Carlos
Fernando al capdavant
En Joan al costat de la Rosa, que avui ens ha sorprès després d’anys de no venir a córrer.
i el “Quality Moment”, anant amunt i avall en Marc, Jose.
Txavu
Txell
I qui ens trobem, anant en btt?, en Juan Manuel Hernández
Passant per sobre el pontet del tren
La bandera continua corrent, amb la Cris
Toni i Rafael
Cris i Miguel
I en un moment d’anar a buscar la cua, l’ Andreu
Més “Quality moment”, amb l’Anna, Emilio i Txavu
En Marc , sempre amunt i avall
I mentre re, recuperem i petem la xerrada…. què no falti
La Montse i en Quim
I en David , avui ens porta a una nova mossenaire, la Merche i també al costat de la Sònia
Els uns, com en Xavi, van forts amunt, i d’altres van amb bastó avall
Els Marcs
L’ Eva va dir que no vindria avui, què reposava de córrer de cara a la mitja d’Olot de l’endemà i
l’hem sorprès passejant
Ves per on, en Marc avui anava coix i no podia venir a córrer i passem per davant de casa seva
La bandera conduïda per la Cris, arriba a destí
La Cris i la Rosa despleguen
Txell
i Mari
Isaac, Oscar, Xavi, Txavu, Jose, Paco
Toni, Jordi, Miguel, Miguel
Miguel, Miguel, Fernando, Imma
I ara a celebrar als mossenaires nous: Karim i Meche
I un dels moments estel•lars: la proclamació del “Mossenaire d’honor” per part de tothom que participa en el moment. Gràcies a totes i a tots i sobretot a en Marc Simo
Avui ens hem oblidat l’acudit d’en Carmelo que a més ha dut a un amic
I una dels equips, que van culminar amb èxit el repte tant de recaptació per a Oxfam Intermón i que els “Mossenaires” han volgut dedicar un merescut aplaudiment
José Antonio Arévalo
, Emilio Sánchez
i Jordi Torrente
: enhorabona !!!
Vull agrair la samarreta que la duré amb orgull que l’ Emilio m’ha entregat de part de l’equip. Moltes gràcies!!
Si voleu llegir coses d’aquest formidable equip 4 Riders TRS link
L’ Eva
avui s’havia marcat descans, donat que volia córrer la Mitja d’Olot l’endemà i l’hem sorprès mentre passejava a en Sherlock i en Watson
L’Emilio se sent agraït a tots vosaltres pel suport i us porta molt al cor: com nosaltres el portem a ell. Gràcies!!
Isaac Osuna marxant
I en un dia tan assenyalat com el de Sant Jordi, el Dinosaure el deixem fins d’aquí a mig any, què és més o menys quan tornarem a gaudir sobretot de la companyia vostra: si voleu venir i del “Drac”
Mentre esperem a la cua, en comptes d’estar aturat: donem voltes a la rotonda. Bé: més què voltes hem fet una volta. Això si; amb una gran rialla
La bandera torna cap a casa, a l’esquena d’una esplèndida Mossenaire, la Cristina
L’Oriol, vestit amb la samarreta verda de la cursa solidària per la infància, s’acabava de fer un fort cop a un senyal i sortosament ha estat una patacada sense conseqüències. Quina sort!
Juan Miguel Romero , acaba de passar per l’aqüeducte de la Grípia
Antonio (havia anat a dormir a les 04:00 de la matinada i ha vingut per què sabia que avui els hi dedicaríeu un petit homenatge els mossenaires) Al seu costat, en Xavi Pons: un luxe pel grup
David, Sònia i l’Anna
La Pilar, que ha deixat a l’Albert cuidant el seu fill. Merci per venir!
Toni Griñan i Emilio
Marc, Joan i Mari
Marc i Joan, un luxe !!
Txell
Toni, Juan Carlos i Miguel. Fantàstics!!
I seguit per l’Oriol, ja més recuperat de la patacada i en Marc Armengol
L’Oriol i en Marc , i que gràcies a ell, els amics de la de la 4 Riders TRS s’havien assabentat que volíem dedicar-los un petit homenatge.
Manuel
Emilio i Mari a punt d’acabar l’entrenament d’avui, al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs
Bon estirament de la Sonia Orriols
I la Cristina a incrementat el quilometratge a la bandera, que tenim a sort de ser portada per tan bona gent.
Karim, un amic i Hassan , estaven davant la Masia.
Davant la Masia, amb la bandera
Juan Carlos, Miguel, Joan, Marc, Miquel, Fernando
…i el de la gorra
I a la font Mossenaire, amb una gran Mossenaire. Un dia més amb una font que és molt d’agrair.
Ens ha impressionat gratament comptar amb una gran persona com en Marc Simó aquest any, i li agraïm el seu escrit i sabem que és una persona que li agrada ser molt solidari amb els altres. L’escrit ha estat molt agradable i ara sabem amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i et desitgem el millor i que continuem gaudint de la teva companyia. Gràcies!!
Com deia el gran Pepe Rubianes, sempre m’he considerat galaico catalan, galaico de naixement i català de sentiment, però no cal començar des del principi, ja que de ser així potser demà encara escriuré. Per a mi és tot un honor escriure aquestes línies com a mossenaire d’honor, tot i que millor posar en quarantena si realment mereixo tanta atenció, o sent realista i sensat, recordar que ho sóc gràcies a tres negatives d’alguns dels meus companys… Tot i així satisfet per aquest honor i més satisfet per ser-ho en una data assenyalada com és St. Jordi.
Com a atleta, dir que mai m’he considerat com a tal, més aviat un pixa pins que simplement disfruta de sortir a córrer sense la necessitat de mirar temps o cronometres. Curses de 10,21,30,42 i alguna que d’altre de llarga distància retenc en la memòria, i les retenc per haver-me superat i per haver-les disfrutant com un cabronàs. Ara bé, hi ha curses i curses, i sense cap mena de dubte em quedo amb aquelles les quals he corregut com a Cuco Smile, un personatge creat per a retornar al públic tot allò que durant anys m’ha
regalat, en forma de somriure, d’alè o ànims i fent-ho a més d’una manera vistosa i diferent com ara és anant disfressat de pallasso i acompanyat d’uns amics que cursa rere cursa, m’ensenyen que les curses són molt més que un grapat de kilòmetres, un temps marcat en un rellotge o un rebaixar marques contínuament, com sempre dic, hi ha qui medeix les curses en MMP (millor marca personal), jo ho faig amb MSP (millor satisfacció personal)
Ja per acabar segurament seria glamurós dir que he tingut la sort de córrer al costat de medallistes olímpics, guanyadors de la Vuelta o tants i tants d’altres amb qui he compartit km, però realment jo el glamur me’l passo pel forro, evidentment el glamur dels personatges famosos, ja que el meu glamur i la meva sort és poguer dir que he tingut la sort de compartir km amb el Martín, la Leila, la Raquel i tants i tants amics que m’han regalat moments inoblidables. O sigui que si mai aneu a una cursa i veieu el Cuco corrent amb els seus amics, regaleu-li un somriure, ja que us donc la meva paraula de que nosaltres us regalarem molt més.
Petonarrros mossenaires!!!!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
