28
abr.
2016
Pep Moliner
Sant Jordi va sortir-se amb la seva i es va carregar al drac, però no alDinosaure i de mostra el dia d’avui què, com cada any anem a visitar-lo, ara que té tan bon aspecte. El dia era magnífic i l’entrenament en la línia habitual, gaudint de la companyia de persones amb les quals ens hi trobem bé i que ens agrada retrobar una vegada i un altre i no perdre la pista.
Sabem què de vegades talla una mica ser nominats mossenaires, però com que és un cop a la vida i després, val molt la pena llegir les vostres històries.
El fet que us agradi anar plegats una vegada i un altre, és que entre vosaltres sentiu que gaudiu de l’esport i de l’amistat. Si a més sabem qui sou: un luxe.
Hem baixat pel camí del golf i passant per la bassa i per darrere de Torrebonica i l’ intercanviador de Rodalies i alguna pujadeta, hem anat pel barri de Torressana fins al destí, on hem conegut al Mossenaire d’honor, en Marc Simó, hem aplaudit a bona gent que va aconseguir finalitzar Trailwalker l’ultratrail d’Oxfam Intermón i els hi hem dedicat un gran aplaudiment i ben
merescut. També hem tingut dos nous mossenaires, en Karim i la Merche i hem sabut qui teníem la sort de què ens portés la bandera, la Cristina. Quin luxe!!.
Sant Jordi va carregar-se al Drac: i nosaltres tenim el nostre Drac o millor dit: el “Dinosaure”. Foto tradicional de família i on ens donem un xic a conèixer
Abans ens havíem arraulit a la Masia
I en Rafael Camargo el dia que estrena la seva samarreta. Gran Mossenaire!!
Reunió de braços plegats: Pilar, Carme, Txell, Assumpte, Tere
Avui els mossenaires volíem fer un reconeixement a l’equip del qual n’és integrant el nostre mossenaire il•lustre l’ Emilio Sánchez , els 4 Riders TRS
I de la mà d’en Joan i mai millor dit, en Marc aviat estarà nominat
Doncs estem contents que fa força setmanes que fa gran el projecte, en Marc Simó
Doncs ara a esperar que ens explica el nominat Marc
I la bandera per la Mossenaire Sabadellenca, que ve de tant en tant, la Cristina Murcia Gràcies!!
Davant de la Mossenaire Major; l’ Anna Cos
I en Miquel i en Marc, disposats a començar l’entrenament
En primer terme l’Anna i avui la sorpresa ha estat fantàstica: la Rosa Cos , ha fet tot l’entrenament corrent i amb força!!
La Cristina i una mossenaire nova
i la bona colla
de tant en tant ans re agrupem, com a aquest punt
Mossenaire nou, Carmelo i Juan Carlos
Fernando al capdavant
En Joan al costat de la Rosa, que avui ens ha sorprès després d’anys de no venir a córrer.
i el “Quality Moment”, anant amunt i avall en Marc, Jose.
Txavu
Passant per sobre el pontet del tren
La bandera continua corrent, amb la Cris
Toni i Rafael
Cris i Miguel
I en un moment d’anar a buscar la cua, l’ Andreu
Més “Quality moment”, amb l’Anna, Emilio i Txavu
En Marc , sempre amunt i avall
I mentre re, recuperem i petem la xerrada…. què no falti
I en David , avui ens porta a una nova mossenaire, la Merche i també al costat de la Sònia
Els uns, com en Xavi, van forts amunt, i d’altres van amb bastó avall
Els Marcs
L’ Eva va dir que no vindria avui, què reposava de córrer de cara a la mitja d’Olot de l’endemà i
l’hem sorprès passejant
Ves per on, en Marc avui anava coix i no podia venir a córrer i passem per davant de casa seva
La bandera conduïda per la Cris, arriba a destí
La Cris i la Rosa despleguen
Isaac, Oscar, Xavi, Txavu, Jose, Paco
Toni, Jordi, Miguel, Miguel
Miguel, Miguel, Fernando, Imma
I ara a celebrar als mossenaires nous: Karim i Meche
I un dels moments estel•lars: la proclamació del “Mossenaire d’honor” per part de tothom que participa en el moment. Gràcies a totes i a tots i sobretot a en Marc Simo
Avui ens hem oblidat l’acudit d’en Carmelo que a més ha dut a un amic
I una dels equips, que van culminar amb èxit el repte tant de recaptació per a Oxfam Intermón i que els “Mossenaires” han volgut dedicar un merescut aplaudiment
Vull agrair la samarreta que la duré amb orgull que l’ Emilio m’ha entregat de part de l’equip. Moltes gràcies!!
Si voleu llegir coses d’aquest formidable equip 4 Riders TRS link
L’ Eva
avui s’havia marcat descans, donat que volia córrer la Mitja d’Olot l’endemà i l’hem sorprès mentre passejava a en Sherlock i en Watson
L’Emilio se sent agraït a tots vosaltres pel suport i us porta molt al cor: com nosaltres el portem a ell. Gràcies!!
I en un dia tan assenyalat com el de Sant Jordi, el Dinosaure el deixem fins d’aquí a mig any, què és més o menys quan tornarem a gaudir sobretot de la companyia vostra: si voleu venir i del “Drac”
Mentre esperem a la cua, en comptes d’estar aturat: donem voltes a la rotonda. Bé: més què voltes hem fet una volta. Això si; amb una gran rialla
La bandera torna cap a casa, a l’esquena d’una esplèndida Mossenaire, la Cristina
L’Oriol, vestit amb la samarreta verda de la cursa solidària per la infància, s’acabava de fer un fort cop a un senyal i sortosament ha estat una patacada sense conseqüències. Quina sort!
Juan Miguel Romero , acaba de passar per l’aqüeducte de la Grípia
Antonio (havia anat a dormir a les 04:00 de la matinada i ha vingut per què sabia que avui els hi dedicaríeu un petit homenatge els mossenaires) Al seu costat, en Xavi Pons: un luxe pel grup
David, Sònia i l’Anna
La Pilar, que ha deixat a l’Albert cuidant el seu fill. Merci per venir!
Toni Griñan i Emilio
Marc, Joan i Mari
Marc i Joan, un luxe !!
Txell
Toni, Juan Carlos i Miguel. Fantàstics!!
I seguit per l’Oriol, ja més recuperat de la patacada i en Marc Armengol
L’Oriol i en Marc , i que gràcies a ell, els amics de la de la 4 Riders TRS s’havien assabentat que volíem dedicar-los un petit homenatge.
Manuel
Emilio i Mari a punt d’acabar l’entrenament d’avui, al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs
Bon estirament de la Sonia Orriols
I la Cristina a incrementat el quilometratge a la bandera, que tenim a sort de ser portada per tan bona gent.
Karim, un amic i Hassan , estaven davant la Masia.
Davant la Masia, amb la bandera
Juan Carlos, Miguel, Joan, Marc, Miquel, Fernando
…i el de la gorra
I a la font Mossenaire, amb una gran Mossenaire. Un dia més amb una font que és molt d’agrair.
Ens ha impressionat gratament comptar amb una gran persona com en Marc Simó aquest any, i li agraïm el seu escrit i sabem que és una persona que li agrada ser molt solidari amb els altres. L’escrit ha estat molt agradable i ara sabem amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i et desitgem el millor i que continuem gaudint de la teva companyia. Gràcies!!
Com deia el gran Pepe Rubianes, sempre m’he considerat galaico catalan, galaico de naixement i català de sentiment, però no cal començar des del principi, ja que de ser així potser demà encara escriuré. Per a mi és tot un honor escriure aquestes línies com a mossenaire d’honor, tot i que millor posar en quarantena si realment mereixo tanta atenció, o sent realista i sensat, recordar que ho sóc gràcies a tres negatives d’alguns dels meus companys… Tot i així satisfet per aquest honor i més satisfet per ser-ho en una data assenyalada com és St. Jordi.
Com a atleta, dir que mai m’he considerat com a tal, més aviat un pixa pins que simplement disfruta de sortir a córrer sense la necessitat de mirar temps o cronometres. Curses de 10,21,30,42 i alguna que d’altre de llarga distància retenc en la memòria, i les retenc per haver-me superat i per haver-les disfrutant com un cabronàs. Ara bé, hi ha curses i curses, i sense cap mena de dubte em quedo amb aquelles les quals he corregut com a Cuco Smile, un personatge creat per a retornar al públic tot allò que durant anys m’ha
regalat, en forma de somriure, d’alè o ànims i fent-ho a més d’una manera vistosa i diferent com ara és anant disfressat de pallasso i acompanyat d’uns amics que cursa rere cursa, m’ensenyen que les curses són molt més que un grapat de kilòmetres, un temps marcat en un rellotge o un rebaixar marques contínuament, com sempre dic, hi ha qui medeix les curses en MMP (millor marca personal), jo ho faig amb MSP (millor satisfacció personal)
Ja per acabar segurament seria glamurós dir que he tingut la sort de córrer al costat de medallistes olímpics, guanyadors de la Vuelta o tants i tants d’altres amb qui he compartit km, però realment jo el glamur me’l passo pel forro, evidentment el glamur dels personatges famosos, ja que el meu glamur i la meva sort és poguer dir que he tingut la sort de compartir km amb el Martín, la Leila, la Raquel i tants i tants amics que m’han regalat moments inoblidables. O sigui que si mai aneu a una cursa i veieu el Cuco corrent amb els seus amics, regaleu-li un somriure, ja que us donc la meva paraula de que nosaltres us regalarem molt més.
Petonarrros mossenaires!!!!
Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Marc Simó, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa
21
abr.
2016
Pep Moliner
Quan veus les primeres roselles, saps que la primavera treu el nas, i que la meravella de la naturalesa ens fa adonar que estem envoltats de coses meravelloses i quan a algú li vols demostrar estimació, el que s’acostuma a fer és regalar flors. Doncs bé: la natura us fa aquests regals a tothom, donat que segur que us fa feliços veure com la vida és més bonica si hi ha flors.
Hem volgut anar a Sabadell per camins que valen molt la pena i que ens agraden i ensenyar-vos, als qui no ho coneixeu, la Masia de Can Deu i si algun dia us ve bé, visitar-la per dins.
Ens agrada veure l’antic sistema per fer brollar l’aigua que va sota terra amb un molí i l’aigua que va a la bassa, on ens farem la fotografia de família.
L’entrenament en la seva línia habitual, en la qual veiem a la gent feliç, tot i fer 10 quilòmetres que als que no estem massa entrenats, ens costa, però gràcies a portar-vos prop, es fa possible i tothom acaba molt i molt bé.
La Rosella dona un acoloriment increïble als nostres camps i el groc d’aquesta planta, i el blau d’aquest cel, i el verd d’aquesta herba. Ah, i en Toni Granados : la nostra bandera d’avui
I iniciem ho de cada dissabte: la conversa que vam deixar la setmana passada
I la coneixeu? com et dius? ahh !! Esther Alastuey . Doncs, la nostra flamant “Mossenaire d’honor” i ens ve directament de la capital mañica: però no avancem esdeveniments que ens ho explicarà fantàsticament al final.
Enmig de les dues Mariones: l’ Esther queda nominada “Mossenaire d’honor”
Xavi Miquel, Anna i Mariona
I com dèiem: el nostre Mossenaire ADF
I en Toni i la Gemma fan la prèvia
I la colla dels Egaramossenaires, que entrenem fa anys plegats.
I arriba toga una institució: en Josep Mirabet
I en Quim i en Flynn.
I arrenquem;
Pepe, Oscar, Hassan, Carmelo, Jordi, Víctor
Pepe, Oscar, Carmelo, Victor, Jordi
Anna, Mariona, Isabel, Quim, Montse
Miquel, Antonio, Miguel
I l’Esther, de rosa. La Mariona, de taronja
Manuel i Gemma
Marc i Oriol
Una fantàstica alegria, veure de nou corrent al nostre gran mossenaire en Xavi Miquel
Mariona i Esther, amb un molt bon estil
Carlos, Anna, Miquel, Mariona; a cruïlla on ens reagrupem per continuar plegats.
La Loli que a l’endemà va quedar tercera a la Cursa urban salomón de Barcelona a la categoria màster 50. La felicitem totes les teves amistats mossenaires.
El podi del 17 d’abril de la Loli, a la Cursa Urban Salomón l’endemà. Enhorabona!!
I un tradicional reagrupament mossenaire
Doncs si: aquí teniu als capdavanters al primer progressiu fet intensament. Miquel Paradell , Juan Miguel , Miquel i Marc. El nostre primer podi d’avui.
I què serien els progressius, si els capdavanters no van a la cua. Sempre diem que el fet de no deixar mai a la cua, és el que fa del projecte un èxit de moment, i que es torni a la cua, fonamental per no oblidar a les nostres amistats mossenaires. Gràcies de nou
I la nostra bandera ben portada, amb en Toni Granados al costat dels Marcs
Gemma i Loli. Si abans felicitàvem a la Loli, ara també ho farem a la Gemma que l’endemà també es va enfilar a un podi.
Gemma, Segona de la general a Trail Ermites d’Olesa, 26km amb 1500+ Enhorabona de part de mossenaires !!!
Vol dir que els nostres entrenaments no afecten el vostre rendiment i si ho fan, ho són en sentit positiu.
Les Mariones. Si abans teníem una gran Mossenaire, la Mariona Linares , de fa un parell de setmanes s’ha afegit al projecte una nova amiga.
I la nostra nominada avui, Esther, cap a ser proclamada Mossenaire d’honor al costat de la Carme
David i Andreu, dos bons amics.
Una gran quantitat de públic s’aplega sota els arbres per veure passar aquesta gent que travessa el territori amb pas ferm.
Inma i mossenaire que no recordem nom, seguides de la Isabel Joaquin, Juan Miguel, Miquel, Miguel, Javi
Passant per sota el pont, avui més d’una i més d’un hem xiulat, provocant un ressò que mai s’havia produït abans. Quina originalitat, oi?
L’Esther i la resta de mossenaires, a una pujadeta que ens duu directament a la veïna ciutat de Sabadell, que sovint unim corrent “mossenaires”
Loli, Laura, Marc
Ja som a Ca n’Oriac, de Sabadell i passem per l’avinguda de Matadepera, llocs prou coneguts per tothom que sovinteja “mossenaires”
La colla avança imparable cap a un destí segur
La cua en aquests moments, era en Joaquin i en Miquel: a fer-li costat.
No sabem si passa res: segurament no. L’Andreu està molt fort
Els rètols ens donen pistes d’on anem i el que veurem, almenys des de fora. La Masia de Can Deu: Museu de La Vida al Camp i a on existeix un centre d’Educació Ambiental
Esther, amb pas ferm cap a la seva proclamació
Mariona, Esther, Carme i al fons la Mola
En Quim amb en Flynn, a punt de pujar les escales que ens portaran fins a la Masia
El Moli, ben conservat i funcionant
En Toni Granados , a punt de fer el desplegament de la bandera
Tensant la Bandera Mossenaire
Tot a punt per la foto de família
Una mica seriosos se us veu. Esteu cansades o cansats?
Ves per on, tenim un mossenaire nou
L’aplaudim i li donem la benvinguda. En Toni
I moment estel•lar de conèixer a la Mossenaire d’honor
Queda proclamada…
L’ Esther Alastuey , Moltíssimes gràcies!!
Ens agrada aquest moment. Tots amb cara contenta i riallera, i entorn inigualable a la Masia de Can Deu de Sabadell
Un bon raig d’aigua de la terra, del pou de la masia, per regar la sembra
Fent un mica de turisme
El tema sembla interessant
Amb l’Antonio, Carme, Esther marxem d’un lloc molt bonic on segur tornarem
En Josep Maria Antentas bon coneixedor de tot això, m’explicava qui va inaugurar el museu i va ser un príncep i les vegades que ell mateix ha estat aquí que n’ha estat un munt, Per això és un il•lustre Sabadellenc alhora que gran Mossenaire
Passem per Sant Vicenç de Verders
I el lloc es torna a repoblar. D’aquí quaranta anys el veurem igual que abans. Hi pensarem.
En Toni
, ara de cara amunt
I el típic Quality Moment, amb en Miquel
anant a buscar la cua
I a Sant Julià d’Altura es refrescarem a les diferents fonts
L’Esther
La Mariona fent uns ulls curiosos.
I gairebé l’entrenament està fet i ara queda acomiadar-se
I refrescar-se a la font, com fa en Xavi Pons . La Tere, en primer terme: ja és una habitual a la trobada. Gràcies!!
Carme, Isabel, Esther, Anna, Inma, Txell
La Tere… ah, i les Mariones!!
Fantàstiques!!
Miguel i Sebas, vestits de mossenaires al damunt del seu cotxe i amb el banderí de Granada.
Fa poques setmanes que ve i ja veiem que fa gran el projecte, i més quan la llegireu, us encantarà: segur.
Recordo que anava patint i sola pujant pel camí del golf. Quan veus que repeteixes, ja sabem que t’agrada la bona gent que té costum de compartir tots els dissabtes. Agrair-te el teu escrit i sobretot desitjar-te el millor
16 de abril de 2016 un sábado capicúa y soy nombrada Mossenaire d’honor! Hace poco más de 6 meses que me calcé las zapatillas por primera vez para salir a correr durante nuestras vacaciones familiares de verano. Decidí salir correr cada día por el paraje tan bonito que me rodeaba en la costa brava con el fondo precioso de las Islas Medas. Era un camino de tierra de 3 km. Cómo me costaba! Hasta sufrí alguna sobrecarga… pero reconozco que me enganchó!
Yo soy de Zaragoza, nací hace 33 años en la capital mañica y desde hace 12 años vivo en Terrassa. Mi pasado atlético no viene del running sino de la natación, pero como os acabo de explicar, bastaron 15 días para engancharme a salir a correr.
Pasadas las vacaciones, ya en Terrassa, me propuse seguir corriendo, combinándome el tiempo para los entrenos como podía. Mi familia está enZaragoza y durante la semana lo tengo complicado para poder hacer un entrenamiento con más gente, así que aprovecho los ratos de extraescolares de mi hija para poder salir a entrenar. Eso sí, he “engañado” a mi marido yme acompaña en casi todas las cursas, él es mi liebre.
Una muy buena amiga, Nuria, me propuso participar en la Cursa de la Dona que era en el mes de septiembre y ahí estaba yo, colocándome mi primer dorsal!
Decidí que ya que salía a entrenar 2 o 3 veces por semana, haría una carrera cada mes. Ese sería mi objetivo. Mis entrenos eran de 5km, así que las cursas también, aunque ya me he aventurado con alguna de 10km.
Me inscribí en septiembre a la cursa de la Dona de Terrassa 5km, en noviembre a la Jean Boin de Barcelona 5km, en enero la Santi Centelles 5km, en febrero Vías Verdes Girona 10km, en abril Cursa Social Terrassa 5km, y en mayo me espera la cursa Dir-Guardia Urbana de 10km en Barcelona.
En el cole de mi hija, concretamente en su clase, hay varios papas y mamas que corren, y corren mucho.
Lourdes Vivo, fantástica persona, amiga y madre y me explicó que ella salía a correr los martes con el grupo de Anna Cos y los sábados cuando le era posible subía a Mossenaires.
Yo le comenté que entresemana lo tenía bastante complicado ir a entrenar con el grupo de Anna (ya me gustaría)…!
Me explicó en que consistía el grupo de Mossenaires, todos los sábados a las 8h, en la masía de Mosén Homs, buen rollo ,hablando siempre con unos y con otros, corriendo por caminos fantásticos y 10km de entreno, una forma de comenzar el sábado a tope de energía positiva! Hiciera sol, frío, nevara o lloviera.
Para mí era un reto muy grande e importante, pues hasta ese momento todos mis entrenos habían sido de 5km y alguno de 8km, por ciudad en asfalto, pero la curiosidad y el entusiasmo que me transmitió Lourdes hizo que le dijera que después de la Santi Centelles subiría a entrenar con ella, lo quería probar!
Ella en ese momento se estaba preparando para hacer su primera Media, la de Terrassa!
El 06 de febrero de 2016 fue mi primer contacto con el grupo de los mossenaires! Lourdes me presentó al grupo de chicas que corría con ella los martes; Mariona, Txell, Carme,Inma, Cinta, Anna … Por supuesto al Pep Moliner y todos los que estaban a sualrededor. (Disculpad que no recuerde el nombre de tod@s)
El primer díade entreno fue tremendo, un recorrido genial, muchas risas pero yo… yo no veía el final! No había desayunado (gran error), me había abrigado demasiado y casi me da algo! De hecho tuve que parar porque me maree y acudieron a mi encuentro varias personas, mil gracias a todas ellas.
Pero sabéis que? Que el entreno me encantó y a Lourdes le dije, el próximo sábado REPITO.
El siguiente sábado ahí estaba de nuevo. Fue un recorrido duro, Can Candi!
Yo no lo conocía. Escuchaba al grupo decir que iba a ser durillo… pero no me imaginaba lo DURO que en realidad iba a ser!
Lourdes no pudo venir pero el grupo que me había presentado la semana anterior vino a saludarme como si ya fuera una más y me hicieron sentir de maravilla.
La subida de Can Candi fue durísima, agradeceré a Javier sus palabras de: Noia, vine al meu costat, al meu ritme i veuras com poc a poc arribem a dalt.
Y así fue! Él ese día llevaba la mochila con la bandera de mossenaire y, aunque no se si lo recordará, le estoy muy agradecida por haberme llevadohasta la cima! El camino de vuelta fue mucho más fácil!
Y si, desde ese mes de febrero excepto dos semanas en semana santa no he faltado a ningún entreno.
Cada sábado he tenido y sigo teniendo pequeñas anécdotas, Pep me ha preguntado unas cien veces mi nombre… y yo se lo he respondido otras doscientas, he recibido palabras de ánimo cuando por aquellas cuestas mis piernas no dan para más, he conocido a gente maravillosa y desde hace dos semanas otra amiga, Mariona se ha unido a estos entrenos de los sábados!
Es maravillo ver la cantidad de caminos que hay por aquí, al lado de casa. Aunque reconozco que no conozco casi ninguno y sería incapaz de volver sola al coche …
Me hizo mucha ilusión, al mismo tiempo que vergüenza, que Pep pensara en mi para hacerme Mosenaire d’honor.
El grupo de mossenaires se compone de gente fantástica,sana, alegre, con ganas de pasar un buen rato, charlatanes todos! La verdad es que estoy encantada de haber conocido un grupo así con quien compartir las ganas de correr, hobbie que nos encanta, el running!
A corto plazo me planteo cursas de 10km, y poco quien sabe si alguna de 15km. He leído bastantes libros de running los cuales me han motivado un montón. Me encantaría en un par de años estar preparada para hacer la primera media! La verdad es que es algo que me haría muchísima ilusión pero que evidentemente a día de hoy ni por asomo lo veo.
También me encantaría hacer algunacaminata solidaria, un tipoTrail Walker Montserrat –Matagalls … alguna con un nivel menos dificultoso apta para mí.
Mi gran reto lo tengo a muy largo plazo, dentro de 6 años, cuando cumpla mis 40 primaveras. Sí, me encantaría estar preparada para hacer una maratón, la de Barcelona. Este año fui de espectadora, siguiendo a un grupo de padres delcole de mi hija que la corrían y fue un subidón total! Y además cuando vi a Mariona con Anna, la ilusión que tenían, como estaban alcanzando ser finisher de esa prueba… me dije, sin prisa y sin pausa, cada entreno suma, cada km es importante, esfuerzo y recompensa… marzo de 2022 ojalá pueda estar ahí, en el arco de salida.
Esther Alastuey
Terrassa, 16/04/16
Tags: Amistat, Entrenaments en grup, Esther Alastuey, mossèn homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa
