28 maig 2015
Dinosaure amb xapa nova
Un bitxo amb molt de ferro i amb bona xapa. Sí. Acabat de fer-se un lífting i, novament, lluint colors llampants i dóna la benvinguda a qui ve per la carretera de Montcada, el “Dinosaure d’en Roc Alabern”. Hem volgut anar veure de primera mà, si l’obra havia quedat bé i si, està guapo. El rovell no farà estralls a l’ànima d’un dels dinos més guapos de l’univers mundial.
El circuit, l’hem fet coincidir per zones on més tard es desenvoluparà una interessant cursa, on els germans Leiva tenen molt veure: http://www.cursacst.com
Progressius, converses i riures. Veure com la gent es fa costat, i van amunt i avall. Ja veureu que el circuit tenia una llargada aproximada de deu quilòmetres i en canvi a en Javier Martínez li han sortit dotze, que és el que veiem més anar com una gasela, amunt i avall i a tota velocitat.
A aquesta època, a part de ho agradable d’entrenar ben acompanyat, a més el color del camp és impressionant i ens fa gaudir d’allò més de la natura i dels paisatges.
Ha estat un luxe poder entrenar al vostre costat. Gràcies i us esperem, quan? ahhh !!, endevina, endevina.. Vagi bé!!
La veiem sempre gaudint, quan ve, Ho sol fer amb el nostre amic comú l’Emilio i ens fa una il·lusió molt gran que es proclami “Mossenaire d’honor” i un luxe per tots. Sota l’atenta d’una amistat, com en Javier.
Al final de la crònica, sabreu amb qui teniu la sort d’entrenar molts dissabtes: la Mari Carmen Baena. A la foto, la Mari, amb en Javier i l’Inma.
I a punt de marxa, amb la Sandra
Moments on els vells amics peten la xerrada, com en Josep Mirabet de verd primavera i en Joaquin Izquierdo de blau cel.
Heu vist mai un regidor de cul? . Doncs en Jordi i l’Oriol s’ho van mirant
En Carmelo, també protagonitzarà l’acudit del dia, que com sempre porta a punt i que ens ha fet riure, almenys als que l’hagin entès; com era?
Antonio, Marc i Oriol, també es disposen a fer la trobada social, tot entrenant amb bona gent
El nostre amic, formidable i preciós Yuma
I de violeta, en Jose Miguel, per segona setmana consecutiva: arribarà a la tercera?, com sabeu no s’és mossenaire fins a venir tres vegades. Je. je. Al seu costat en Miguel, un nou mossenaire que es diu Guillermo, Juanjo, Raül
Inma i Mari, la nostra mossenaire d’honor
Corre tan bé, que inclús ho fa amb els ulls tancats.
Marc, Jordi, i… mmm, no recordem. Benvingut, si, segur.
Inma, gent, la Mola i la Mari
I les anades i tornades dels mossenaires, com en Marc Roura.
I la Sandra, en Toni i en Carmelo. També en Guillermo
Natàlia, que ha fet molt bé la primera part, però a la segona ha tornat caminant. Esperem hagi anat bé. Esperem que sigui per manca d’entrenament i tant de bon dissabte hi tornis a ser.
En Joaquin, que fa molts i molts anys que ens coneixem, em deia coses boniques del meu estat de forma. Però, ho fa amb veu d’amic. Ell també és un referent per mi. Aquest moment de reagrupament sempre s’agraeix.
Encapçalat per la Mari, i per uns llocs ombrívols i bonics per la zona de Torrebonica
Albert, Jordi, José Miguel i Hassan
Espardenya en direcció al peu amb en Marc
En Pascual sembla que agafi impuls i hagi perdut l’helicòpter amb aquests macro-auriculars.
Es proposa un progressiu, planer i divertit i aquí podeu veure els capdavanters.
Amb negre i amb blanc, en Carmelo i en Toni. Se’ls nota que gaudeixen
Doncs aquí els teniu, el podi del progressiu. Raul, Hassan, Javier i Pascual
I la Mossenaire d’honor, forta ella: la Mari. Cap a la cua, amb en Pepe i la Sandra
Encara amb la Natàlia, l’Albert i en Sebas
I arriba la Mari, amb la Cua: Miguel, Javi i Sebas
Quina sorpresa més agradable: ens creuem amb en Jaume Leiva i el seu amic, que estan revisant el circuit de la cursa que una estona més tard tindrà lloc per aquests camins: la http://www.cursacst.com
I la Cotxita i l’Antentas conversant. Quins mites, en Jaume i l’Antentas: d’avui i d’ahir.
Javier amb els seus canvis continus, s’emporta al seu costat en Marc
Tota la colla ha anat a buscar la cua, la Natàlia i l’Albert. Han decidit tornar caminant.
I arribem a destí: el Dinosaure d’en Roc Alabern
[img][/img]
Yuma, el gos del Juanjo, és cada setmana un espectacle
I queda proclamada per tots la nostra “Mossenaire d’honor”, la Mari Carmen Baena. Gràcies!!
L’Antonio, de blau i amb ulleres, ens diu que va tenir aquest dinosaure cincs anys prop de casa seva.
I, com fa un any, la nostra visita a veure que tal ha quedat la reforma del nostre Saure, més famós de Terrassa: el Dinosaure d’en Roc Alabern, amb la família Mossenaire als seus peus. Gràcies a tots per acceptar la proposta.
Una pel de la gorra.
Anem?
Fotografies irrepetibles, amb gran persones: Hassan, Contxita, Joaquin, Diego, Josep Maria
Javier, Inma, Manuel, Toni i Carmelo. I per cert, per poc se m’oblidava que li havéim demanat que es preparés un acudit
Vamos allà.
En aquest moment es desenvolupa tot l’entrellat
Doncs si, s’ha rigut. Bé els que l’han entès.
De taronja debutava en Guillermo, que també el vèiem solidari, anant amunt i avall a fer possible aquest entrenament en grup
I ara la Contxita a punt de baixar cap al torrent de la Grípia
I avui, canviem l’escenari, i aquí farem la nostra presentació de la mossenaire d’honor
Amb aquest gran matrimoni, que són unes grans persones, ells tres són companys de feina: l’Inma, Mari i Miguel
Un que passava i volia un record amb aquestes bones persones.
I refrescada a la font de la Grípia
Com també fa la Mari
Maco
I aquí tenim el cap i la cua: en Javier, assegut i en Miguel. S’ho mira en Sebas. Grans moments i la sensació d’haver gaudit fent les mateixes coses de cada setmana, lluint un somrís en tot moment.
els circuit: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9797120
Fa temps que la veiem i sabem que està en forma, donat que per la manera de córrer es fa evident. No la coneixem massa i avui tindrem aquesta oportunitat. És més: mentre fèiem el tros final de l’entrenament ens deia que l’Inma i en Miguel són companys de feina i sabem que amb l’Emilio són bons amics. Ara sabrem més i ens posa molt contents tot el que ens diu. Gràcies Mari i per molts anys i molta sort en tot.
Hola Mossenaires!!!! Soy Mari,
En primer lugar quisiera dar las gracias a Pep, por toda su dedicación
a este grupo de runners.
Bueno a ver que cuento…más o menos siempre he hecho deporte, en un
principio en el colegio; basket, danza, patinaje, un poco de todo.
Luego de más mayorcita en el gimnasio, y ya con treinta y pocos empecé con
la bici de carretera, que por cierto me encanta pero lo fui dejando
poco a poco.
Correr empecé a finales del 2010, en ese momento no hacía ningún
deporte y una tarde me puse unas zapatillas y dije -voy a probar…,
di una vuelta de 4Km ( despacito claro, jeje!!! ) y me gustó y a
partir de ese momento comencé a salir, pero como no soy nada
constante… a veces salía y otras no.
En el 2011 empecé más en serio y corrí la Mercè, la del Corte Inglés,
la Jean Bouin y algunas de barrio.
En el 2012 corrí la Mitjà de Terrassa y después de eso estuve un
tiempo parada por molestias en la rodilla, y ya en el 2014 volví a
entrenar más o menos en serio.
Y en estos momentos salgo exclusivamente para disfrutar, sin plantearme
ni carreras ni nada, si hay alguna y me apetece me apunto ( que luego
voy fatal, como no hago buenos entrenos… pero en fin yo lo paso
bien…), y a parte, ahora también he de repartir el tiempo en correr y
como Emilio me ha engañado para hacer ferratas, pués ahí que voy.
Y aquí estoy con los Mossenaires y encantada de la vida, compartiendo
ese ratito de sábado con todos vosotros, y tener la oportunidad de
conocer gente fantástica, a parte de los ya conocidos, como mis compys
de trabajo Inma y Miguel, que son geniales dentro y fuera del trabajo,
ah!!! y Paco Utrera ( que me estarás leyendo jejeje!!! ), y mi amigo y
vecino Javi que hace poquito que viene y es un crack…
Y sobre todo a Emilio por todo su apoyo deportivo y personal, que
siempre está ahí en los buenos y malos momentos. Eres el mejor!!!!
I Pep moltíssimes gràcies per tot…( al final són més de 4 líneas, jejeje!!! )
Un besazo para TODOS y a seguir haciendo Km con alegría!!!!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
No hi ha resposta
