28
maig
2015
Pep Moliner
Un bitxo amb molt de ferro i amb bona xapa. Sí. Acabat de fer-se un lífting i, novament, lluint colors llampants i dóna la benvinguda a qui ve per la carretera de Montcada, el “Dinosaure d’en Roc Alabern”. Hem volgut anar veure de primera mà, si l’obra havia quedat bé i si, està guapo. El rovell no farà estralls a l’ànima d’un dels dinos més guapos de l’univers mundial.
El circuit, l’hem fet coincidir per zones on més tard es desenvoluparà una interessant cursa, on els germans Leiva tenen molt veure: http://www.cursacst.com
Progressius, converses i riures. Veure com la gent es fa costat, i van amunt i avall. Ja veureu que el circuit tenia una llargada aproximada de deu quilòmetres i en canvi a en Javier Martínez li han sortit dotze, que és el que veiem més anar com una gasela, amunt i avall i a tota velocitat.
A aquesta època, a part de ho agradable d’entrenar ben acompanyat, a més el color del camp és impressionant i ens fa gaudir d’allò més de la natura i dels paisatges.
Ha estat un luxe poder entrenar al vostre costat. Gràcies i us esperem, quan? ahhh !!, endevina, endevina.. Vagi bé!!
La veiem sempre gaudint, quan ve, Ho sol fer amb el nostre amic comú l’Emilio i ens fa una il·lusió molt gran que es proclami “Mossenaire d’honor” i un luxe per tots. Sota l’atenta d’una amistat, com en Javier.
Al final de la crònica, sabreu amb qui teniu la sort d’entrenar molts dissabtes: la Mari Carmen Baena. A la foto, la Mari, amb en Javier i l’Inma.
I a punt de marxa, amb la Sandra
Moments on els vells amics peten la xerrada, com en Josep Mirabet de verd primavera i en Joaquin Izquierdo de blau cel.
Heu vist mai un regidor de cul? . Doncs en Jordi i l’Oriol s’ho van mirant
En Carmelo, també protagonitzarà l’acudit del dia, que com sempre porta a punt i que ens ha fet riure, almenys als que l’hagin entès; com era?
Antonio, Marc i Oriol, també es disposen a fer la trobada social, tot entrenant amb bona gent
El nostre amic, formidable i preciós Yuma
I de violeta, en Jose Miguel, per segona setmana consecutiva: arribarà a la tercera?, com sabeu no s’és mossenaire fins a venir tres vegades. Je. je. Al seu costat en Miguel, un nou mossenaire que es diu Guillermo, Juanjo, Raül
Inma i Mari, la nostra mossenaire d’honor
Corre tan bé, que inclús ho fa amb els ulls tancats.
Marc, Jordi, i… mmm, no recordem. Benvingut, si, segur.
Inma, gent, la Mola i la Mari
I les anades i tornades dels mossenaires, com en Marc Roura.
I la Sandra, en Toni i en Carmelo. També en Guillermo
Natàlia, que ha fet molt bé la primera part, però a la segona ha tornat caminant. Esperem hagi anat bé. Esperem que sigui per manca d’entrenament i tant de bon dissabte hi tornis a ser.
En Joaquin, que fa molts i molts anys que ens coneixem, em deia coses boniques del meu estat de forma. Però, ho fa amb veu d’amic. Ell també és un referent per mi. Aquest moment de reagrupament sempre s’agraeix.
Encapçalat per la Mari, i per uns llocs ombrívols i bonics per la zona de Torrebonica
Albert, Jordi, José Miguel i Hassan
Espardenya en direcció al peu amb en Marc
En Pascual sembla que agafi impuls i hagi perdut l’helicòpter amb aquests macro-auriculars.
Es proposa un progressiu, planer i divertit i aquí podeu veure els capdavanters.
Amb negre i amb blanc, en Carmelo i en Toni. Se’ls nota que gaudeixen
Doncs aquí els teniu, el podi del progressiu. Raul, Hassan, Javier i Pascual
I la Mossenaire d’honor, forta ella: la Mari. Cap a la cua, amb en Pepe i la Sandra
Encara amb la Natàlia, l’Albert i en Sebas
I arriba la Mari, amb la Cua: Miguel, Javi i Sebas
Quina sorpresa més agradable: ens creuem amb en Jaume Leiva i el seu amic, que estan revisant el circuit de la cursa que una estona més tard tindrà lloc per aquests camins: la http://www.cursacst.com
I la Cotxita i l’Antentas conversant. Quins mites, en Jaume i l’Antentas: d’avui i d’ahir.
Javier amb els seus canvis continus, s’emporta al seu costat en Marc
Tota la colla ha anat a buscar la cua, la Natàlia i l’Albert. Han decidit tornar caminant.
I arribem a destí: el Dinosaure d’en Roc Alabern
[img][/img]
Yuma, el gos del Juanjo, és cada setmana un espectacle
I queda proclamada per tots la nostra “Mossenaire d’honor”, la Mari Carmen Baena. Gràcies!!
L’Antonio, de blau i amb ulleres, ens diu que va tenir aquest dinosaure cincs anys prop de casa seva.
I, com fa un any, la nostra visita a veure que tal ha quedat la reforma del nostre Saure, més famós de Terrassa: el Dinosaure d’en Roc Alabern, amb la família Mossenaire als seus peus. Gràcies a tots per acceptar la proposta.
Una pel de la gorra.
Anem?
Fotografies irrepetibles, amb gran persones: Hassan, Contxita, Joaquin, Diego, Josep Maria
Javier, Inma, Manuel, Toni i Carmelo. I per cert, per poc se m’oblidava que li havéim demanat que es preparés un acudit
Vamos allà.
En aquest moment es desenvolupa tot l’entrellat
Doncs si, s’ha rigut. Bé els que l’han entès.
De taronja debutava en Guillermo, que també el vèiem solidari, anant amunt i avall a fer possible aquest entrenament en grup
I ara la Contxita a punt de baixar cap al torrent de la Grípia
I avui, canviem l’escenari, i aquí farem la nostra presentació de la mossenaire d’honor
Amb aquest gran matrimoni, que són unes grans persones, ells tres són companys de feina: l’Inma, Mari i Miguel
Un que passava i volia un record amb aquestes bones persones.
I refrescada a la font de la Grípia
Com també fa la Mari
Maco
I aquí tenim el cap i la cua: en Javier, assegut i en Miguel. S’ho mira en Sebas. Grans moments i la sensació d’haver gaudit fent les mateixes coses de cada setmana, lluint un somrís en tot moment.
Fa temps que la veiem i sabem que està en forma, donat que per la manera de córrer es fa evident. No la coneixem massa i avui tindrem aquesta oportunitat. És més: mentre fèiem el tros final de l’entrenament ens deia que l’Inma i en Miguel són companys de feina i sabem que amb l’Emilio són bons amics. Ara sabrem més i ens posa molt contents tot el que ens diu. Gràcies Mari i per molts anys i molta sort en tot.
Hola Mossenaires!!!! Soy Mari,
En primer lugar quisiera dar las gracias a Pep, por toda su dedicación
a este grupo de runners.
Bueno a ver que cuento…más o menos siempre he hecho deporte, en un
principio en el colegio; basket, danza, patinaje, un poco de todo.
Luego de más mayorcita en el gimnasio, y ya con treinta y pocos empecé con
la bici de carretera, que por cierto me encanta pero lo fui dejando
poco a poco.
Correr empecé a finales del 2010, en ese momento no hacía ningún
deporte y una tarde me puse unas zapatillas y dije -voy a probar…,
di una vuelta de 4Km ( despacito claro, jeje!!! ) y me gustó y a
partir de ese momento comencé a salir, pero como no soy nada
constante… a veces salía y otras no.
En el 2011 empecé más en serio y corrí la Mercè, la del Corte Inglés,
la Jean Bouin y algunas de barrio.
En el 2012 corrí la Mitjà de Terrassa y después de eso estuve un
tiempo parada por molestias en la rodilla, y ya en el 2014 volví a
entrenar más o menos en serio.
Y en estos momentos salgo exclusivamente para disfrutar, sin plantearme
ni carreras ni nada, si hay alguna y me apetece me apunto ( que luego
voy fatal, como no hago buenos entrenos… pero en fin yo lo paso
bien…), y a parte, ahora también he de repartir el tiempo en correr y
como Emilio me ha engañado para hacer ferratas, pués ahí que voy.
Y aquí estoy con los Mossenaires y encantada de la vida, compartiendo
ese ratito de sábado con todos vosotros, y tener la oportunidad de
conocer gente fantástica, a parte de los ya conocidos, como mis compys
de trabajo Inma y Miguel, que son geniales dentro y fuera del trabajo,
ah!!! y Paco Utrera ( que me estarás leyendo jejeje!!! ), y mi amigo y
vecino Javi que hace poquito que viene y es un crack…
Y sobre todo a Emilio por todo su apoyo deportivo y personal, que
siempre está ahí en los buenos y malos momentos. Eres el mejor!!!!
I Pep moltíssimes gràcies per tot…( al final són més de 4 líneas, jejeje!!! )
Un besazo para TODOS y a seguir haciendo Km con alegría!!!!
21
maig
2015
Pep Moliner
La font de Can Roure és el lloc triat per aquest gran dia d’entrenament en grup. Aquest circuit té la particularitat que travessem per llocs molt i molt bonics i que a més ens permet refrescar-nos, tot i que no aconsellem que beveu de fonts no tractades. Si que és un conegut lloc i pintoresc i des d’on les vistes a l’estimada Mola són ben presents.
Seguim veient la gran acceptació de la trobada i de nou la pretensió de què tots us hi trobeu el màxim de bé, i de vegades la ruta és el de menys i el que ens agrada és veure-us dir que us ho heu passat bé.
Agraïm les persones aneu endavant i endarrere, que sou les que feu que tots ens sentim més units i solidaris i els que vetlleu quan travessem punts on hi ha perill pels cotxes, que esteu mirant que ningú prengui mal. Ara gaudirem amb unes fotografies que ens portaran a aquells moments que no volem oblidar fàcilment, donat que són instants únics. Gràcies a tothom i a tu també, que ens segueixes també llegint-nos.
Sabíem que avui el nostre amic seria mossenaire d’honor: ens ho va prometre i va complir. Moltes gràcies Guille. Al final et llegim.
I acompanyat de bones amistats i rebent d’ells….
…aquest aplaudiment. Fantàstic moment!
Dues persones, atletes ràpids, com en Diego i en Xavier Gp, segur que en algun moment pensant amb els 5k homologats del California Sports de l’endemà, on no correran: sinó que volaran. Com en Sebi, que també està ens constant millora i correrà fantàstic
I què dir de la Charo: encomana alegria
Juan, un autèntic mossenaire que el tenim fent gran el projecte
Amb el Miquel, què junt amb les dues Isa’s, entrenen moltes vegades plegats i ara sempre el veiem rient: per això ens reunim.
La Sandra i en Carmelo.
En Jose Exposito, que ens ve a informar de la gran cursa que organitzen l’endemà a Terrassa: els 5k California Sports.
Juanjo, que anar cap aquí li recordà un dia que va tenir de girar. Avui, al contrari ha anat perfecte.
I avui hem volgut destacar la nostra masia des d’aquest punt de vista i dos grans mossenaires, en Guille i en Miquel en primer terme
D’esquerra a dreta la Trini, i les Isa’s
De dreta a esquerra: Yuma, Ana, Sandra, Raquel, Gemma, Juanjo
Juanjo, Carmelo, Toni, José Luis i Manuel, amb aquest bonic fons que ens dona nom a la trobada: la zona de Torra Mossèn Homs
Pantorrilla, pantorrilla, Javier, Juan
Charo i amb el dic ok, l’Eli
Sílvia, Antonio, Contxita i Sandra
Sandra, Sebas, Juan
Xavi Gp i en Diego, amagadet
En David
Andreu i amb gorra en Sebi
Isabel i la Nerea
La Mari,
Cinta, Carme, Inma, Jordi i l’Anna
Jordi, Anna, Antonio, Carlos, Fran
Josep Maria
Pepe, Joan, Enrique-Nilo
Emilio, Marc, Jordi
Emilio, Marc, Jordi
I no sabem el nom: però avui s’estrenava
El Tour de France, no és. Són una colla de persones que segurament van cap a Castellar i que nosaltres aplaudim
Ara passarem per la font de les canyes, que sempre està coberta d’ampolles de plàstic buides. No sabem que hi fan, ben bé. El que fan és molt lleig i trenquen molt l’entorn.
En quest moment sabíem que en Toni era el seu aniversari i estàvem maquinant felicitar-lo. i ho farem.
Bonic contrallum
Aprofita, aprofita per retratar-me que anem primers.
En Miguel Llamas encapçala el grup a punt del reagrupament
Isa: avuí entrenament i demà a la cursa del California pujant al capdamunt del podi, dues vegades. Una setmana abans i per aquest punt vam córrer el cros de Matadepera
José Luis al capdavant, també serà aplaudit a l’hora de la foto familiar i direm el motiu. Què el dissabte abans va fer una prova molt bonica a Navàs i que va escriure la següent crònica: <link>
I baixem per les antigues escales que porten a travessar la riera, amb la Trini i l’Antonio al capdavant.
I el nostre flamant “Mossenaire d’honor”, en Guille
La Gemma, sempre riallera i l’Ana
I ens creuem amb el nostre amic Paco Jurado, que ja va de tornada i que hem pogut saludar.
En Jordi Torrente amb la bonica masia de Cant Torrella
Sebi i en Antonio
Gemma en una simpàtica fotografia.
La Nere, l’Inma a punt d’arribar a Can Torella
Juanjo, Sebas i Juan
Les dues Anna’s, gaudint de les pujadetes
I per davant la porta de Can Roure, en un bonic entorn
La Isabel Alcalde al va primera
Refrescant-nos a la font de Can Roure, amb la Charo
La Nerea beu ben degust i la seva gran amiga, la Gemma Viñolas
La Charo i l’Eli
un gos de la zona, de bona fè, ha passat de llarg.
I aplaudiment al nou, l’home de color blau.
De taronja en Toni Peñalver, avuí era el seu aniversari i…
… tots li hem cantat el cumpleanys feliç. Per molts anys Toni.
I finalment, després de ser entre nosaltres al voltant de dos anys: avui en Guille serà proclamat “Mossenaire d’honor”
I fa poc menys d’una setmana, en Jose Luis Alonso va finalitzar, com moltes vegades fa, una prova molt i molt llarga i a més amb una bona crònica i que ara aplaudim <cr>
Una vegada més: gràcies a tothom. Esteu totes molt maques i macos.
Són grans amics i volien tenir un record plegats: aquí el teniu. Per cert, Vergara: quin ball més curiós.
Ara si ben abraçadets: Felicitats!!
La Mari pujant a punt d’arribar a la carretera de Matadepera
I l’Ana Salmerón que estarem megacontents de que vingui moltes vegades i que està molt forta.
Un bon record d’aquest dia únic en què tenim un gran “Mossenaire d’honor” en Guille
I, en conclusió: la trobada val molt la pena: en Miguel, La Trini, les Isa’s i en Guille. Bona gent.
El primer dia que venia en Guille , e. 25 de maig de 2013
Primer agrair que en Guile durant tots aquets anys, ha estat una part molt important dels entrenaments mossenaires i que ha decidit donar-se a conèixer a tots vosaltres i encara li ho agraïm molt més. D’ençà que el conec el vec fent costat a la gent: millorant i entrenant i volent que la gent que l’envolta estic feliç i creieu-me que ho aconsegueix, com jo mateix.
L’anècdota és que l’esprit l’ha cet amb dos dits, i prèviament l’havia fet a mà i ho ha passat a whatsaap, vol dir que ha tingut una feinada. Molt, i molt agraït i et desitgem el millor.
Me llamo Guillermo, pero me conocen como Guille, tengo 44 años recién cumplidos y os contaré por encima mi experiencia con este magnifico deporte. Desde bien pequeño practiqué baloncesto, hasta los 18 años aproximadamente, que lo abandoné cuando tuve que realizar el servicio militar. Yo era una de aquellas personas que no les gustaba correr. Lo veía un deporte aburrido, pero con el tiempo me di cuenta de todo lo contrario, tansolo hay que saber con quien practicarlo y donde. De vez en cuando salia a correr solo o con algún compañero, pero no acababa de ver la motivación para tomarlo un poquito en serio. Mi primera cursa a la realicé con 15 años, y no fue casi 25 años despues, en 2012, con los 40 años cumplidos ya, que no volví a participar en otra, recorriendo 10 km en 59′. Aquí ya me empezaba a entrar el gusanillo, el ambiente que se vive y la satisfacción que se siente al terminar una cursa. A raíz de aquí comencé a entrenar un poquito mas, fui adentrandome en este magnifico mundillo del running, hasta que cierto dia oi hablar de un grupo de personas que se reunían todos los sábados a las 08:00 en Mossen Homs para salir a correr y que los dirigía un tal Pep. Sinceramente, no me veía capaz de ir porque no pensaba que podría aguantar un entreno. Pero al final me decidí a probar, y un sábado del mes de julio de 2013, y gracias a una persona a la cual aprecio mucho y admiro, que me animó a ir con ella, di el paso. Gracias Isa, gracias por iniciarme de todas a todas en este mundo, a vivir tantas experiencias gratificantes y pasar buenos momentos en las cursas, rodeados de tanta gente maravillosa, y de tener la oportunidad de pertenecer a esta gran familia de personas, mossenaires, que nos une este fantástico deporte. Reencontrarme con antiguos amigos y hacer nuevas amistades. Poder compartir experiencias, entrenar y pasar un rato agradable. Que va significado para mí – Conocer grandes personas con las que hemos forjado una gran amistad y con los que poder contar para cualquier cosa, gracias “MESTIS” Entrar a formar parte de otra gran familia, como es la de California Sports, donde comparto entrenos y cursas con muchas bellisimas personas, que te hacen pasar momentos felices. No imaginaba poder llegar a correr una maratón, pero en apenas un año, ya me vi envuelto en tan gran evento. Tras estrenarme en media maratón, haciendo dos seguidas, Terrassa y Granollers, y tras los entrenos correspondientes, afronte la maratest de Badalona, 30 km, ya estaba medio preparado para realizarla. Junto a mi gran amiga Isa y Xesco, conseguimos acabarla en 2014, fue una gran experiencia cargada de sentimientos, q fue mas llevadera gracias a un grupo de compañeros que nos acompañaron y animaron durante diversos tramos de la cursa, gracias a ellos también. Como objetivo, tengo poder correrla otra vez en 2016. Y para finalizar, agradecer a esta gran persona, que con su hacer desinteresado, y día a día, consigue reunir a tantas personas todos los sábados, haga calor, frío, llueva o nieve, para correr , sin malos rollos y con el fin de pasar un buen rato, que os voy a contar!!!!. Gracias Pep Moliner, y disculpa por haber tardado casi dos años en ser Mossenaire de honor!!!
