blog d'en Pep

Gaudir de la sort de viure al Vallès i tenir la possibilitat, amb un esport que cada dia és més practicat per la gent. He fet un recull d’imatges, mentre passàvem pels camins i corríem amb la primera floració, i segur que cada setmana gaudirem d’uns colors i unes llums i que podrem compartir tothom tot gaudint d’una bona converssa, mentre entrenem.

Hem anat pel costat de la font de l’Argelaguet i hem enfilat un corriol i quan tots hem estat reunits i amb molt de compte hem travessat la carretera de Sabadell a Matadepera i de nou veiem com alguns camins ens els van netejant d’arbres caiguts, tot i que a Can Deu encara hi queda molta feina.

Encara ens queden encara molts racons i raconets: rierols, ombres i llums i ens fa més atractiu l’entrenament. Gràcies a tothom per fer el projecte ben viu i gran.

Si fa poc ens creuàvem amb ell, ara el tenim quasi sempre al nostre
costat i avui ens fa els honors de proclamar-se “Mossenaire d’honor”
Gràcies José Salas!

I en Joan Cano, una bona amistat d’en Marc, ha vingut expressament a veure’ns
i amb un gest molt bonic. Gràcies i espero que correrem molt plegats.

La Laura, al costat d’en José Luis i l’Alberto. D’esquenes en Nacho

La Núria, a punt ok!!!

El coneixeu?, en Yuma o en Runi: què dieu? Jo ho sé.

Ara si ?, el lligat és en …

Indumentària atípica per córrer i ens ha deixat astorats, vestit de dalt a
baix amb un uniforme com aquest tan il·luminat i que ha passat pel nostre
costat: difícilment podia passar desapercebut, algú s’ha estranyat?

La Mari la veiem contenta amb el signe de la victòria

César i Sandra

Aquí tenim al nostre Mossenaire d’honor, en José Salas, moments després
de què ens havíem distret i no podíem passar per arbres caiguts, i ara per
un camí que està ben obert i que segueix una línia elèctrica. Darrere en
José, en Fran i en Sebas

Un lloc recollit i bonic: la font de l’Argelaguet

Després d’uns pujadeta i per camins que ja es van arranjant amb màquines, tenim arribant al capdavant en César

En Marc

Davant en Cisco, darrere en Joan, Carles i més darrere en Jordi

Antonio i Sebi

Emílio, Mari i Carme

I tota la colla

Juan, Eva i Montse

I amb en Sherlock, l’Eva i la Montse

I molt en compte, passem la carretera de Matadepera: Juan davant, seguit per la Trini, Inma i Xavi

En Manel Expósito, a punt de creuar

Miguel davant i en Hassan

Els camps floreixen a la primavera, i aquesta setmana ha estat la primera on els colors són tan bonics

La Núria, sempre de bon humor

I com moltes setmanes, la majestuosa presència de la muntanya de Sant Llorenç

La Sandra

La Inma

En Cisco

La Montse

En Juanjo

l’Emilio

La Mari

En Diego

Manuel

Juan

Nacho

Montse i Laura

Miguel

Contxita

Jose

I passant per primera vegada per Sant Julià d’Altura, abans de baixar cap a la font de Capellans

Esquivant algun que d’altre entrebanc

I l’Albert i la Mari, mentre passen al costat de la font de Capellans

Com l’Isaac i en Hassan

l’Antentes, en Carlos al costat del mossenaire d’honor, en Jose Salas

Manel i Toni

Joan i Raúl, instants després d’un bon reagrupament

Josep i Antonio

Sebas i Sandra

Laura i Nacho

Montse i la Sandra fent equilibris

Inma i en Manel: fent equilibris

Diego i Sebi

I ara és aquell moment en què tots ens enduem a casa un record de tots junts i configurem la família “Mossenaire”, que tots els dissabtes a les 08:00 sense aturador, es reuneix per entrenar junta i fer-se costat

Algú sap qui serà el mossenaire?

Finalment el reconeixem i ens regala una rialla. Gràcies!!!

La Mari, retardant cap al camp base

Nacho amb en Runi, també content

Com en Xavi Pons, que no treu la vista del terra

En Juanjo, amb en Yuma

I mentre en Javi passeja el seu gos i espera a la Laura i en Sherlock

Jose i Pep

Laura, Jose i Pep

Els que fa molts anys este amb això de córrer, gairebé ens coneixem tots. Amb en Jose durant molt temps corríem plegats a la Uat i coincidíem en entrenaments, trobades i, sempre ha estat una persona molt discreta i modesta. Però darrere de la seva imatge de tranquil·litat, hi ha un corredor que té bones marques i que ha competit a gran nivell i que ha tingut guardons. També fa molts anys que te’l pots trobar entrenant pels entorns de Terrassa i ens aturem per desitjar-nos el millor. Si per alguna cosa poden servir els nostres entrenaments, és per tenir la possibilitat de no perdre aquestes grans persones i poder-hi estar una horeta al seu
costat. Gràcies, José Salas i et desitgem el millor i per molts anys.

Hola, me llamo José Salas, me toca esta semana ser mosseraire de honor, para quien me conoce soy de pocas palabras, intentare enrollarme un poco.

Comencé a correr hace mas de veinte años, justamente después de acabar la mili, donde me acostumbre a hacer deporte. Empecé en la unión atlética Terrassa, donde coincidí con grandes atletas y amigos. Mas tarde se creo el grupo que entrenaba el mosqui , entrenando con ellos, hacíamos la temporada completa, crosses, carreras de asfalto y pista.

Personalmente siempre preferí los crosses, que se me daban mejor que la pista y el asfalto.

¿Mis marcas? no tengo buena memoria para las marcas y nunca he llevado un registro de ellas , 1h 12´ 35´´ en media marathon o 4´11´´en los 1500m en pista es un ejemplo. La clasificacion para el campeonato de España de cross por clubs con la unión atlética lo mas significativo en cross.

Con el paso del tiempo , la disminución del tiempo para entrenar y el aumento de cargas familiares , me fui alejando de entrenar , competir y de la unión atlética, hasta dejar el club.

En los últimos años me he tirado hacia la montaña, mucho mas relajado y mas a mi aire. Saliendo a correr para disfrutar.

Un entrenament curt i intens ens tocava avui.
Aprofitant la setmana santa, on molts també fan festa de córrer, veiem que som força gent amb el mateix tarannà de cada setmana. Passar una horeta entrenant, amb bones companyies i grans converses i fer plans de futur i parlant de tot una mica. Això, qui estigui en forma, per fer les dues coses.

Uns progressius juganers per veure com estem realment i què molts heu fet. Novetat fer un davant i enrere en un dels progressius, amb foto familiar enmig. Passar per la font de l’Argelaguet, que feia dies que no hi passàvem i concloure amb la sensació d’haver estat bé tots plegats fent del córrer l’excusa ideal per fer un parèntesi enmig de les vacances de setmana santa.
Gràcies a tohom i ens veiem? Quan?

i avui, un nou amic dels entrenaments en grup, en David, és proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies David

I ara a pensar que poso, i al final de l’escrit sabreu amb qui tenim la sort de
compartir aquests moments dels caps de setmana

La Contxita i en Josep Maria, es van posant a punt

Moments de retrobades, amb en Carlos, que la setmana passada ens va
mostrar el camí

I en Balme, en estat d’espera i en Pepe al darrere fent l’estirament del cigne

Cisco fent amistat amb en Runi

La Laura, a l’esquerra avui s’estrena de mossenaire, al costat de l’Eva

Rosa i la Gemma, dos atletes de grans distàncies

I ara toca l’arrancada, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs, que en
dona nom i és el nostre camp base, amb en Balme i en Cano al capdavant.

Josep Maria, Contxita i la Silvia

David, FrAN, CESAR, Rosa, Pepe

Diego, MJ Merino,Miguel Angel, Ruben, Miquel

Gemma i Laura, seguides d’Eva, Laura i Silvia

I darrera de l’Eva, Laura i la Silvia, Laura, Albert, Cisco, Nacho i com no: en Runi

L’Albert, que sembla que vaig tibar per en Sherlock, i no. I en Nacho, vestit
d’autèntic mossenaire.

Hassan, Albert, Uri, Pepe, Laura, Eva

Hassan davant


I el mossenaire d’honor, en David: un habitual de les trobades des de fa
molt de temps

Eva i Laura, seguit per la Silvia

Mj Merino,Silvia, Miguel Angel, RUben, Cano, Fran, Cesar, tancant el grup

I en un dels bons reagrumaments, amb l’Uri i en David

I ens hem provat de nou en un bon progressiu, amb en Cesar, Hassan,
Gemma i Cano

Com sempre la Gemma ben calçada

L’Albert, en Cisco i en Balme arribant a la cruïlla i la Gemma cap a la cua.

I arriba la cha, que a més han estat els mateixos que han fet el progressiu a
les primeres posicions. Fran, Diego de blau cel, al costat de la Gemma

I ara, al progressiu de baixada: Mj Merino, Hassan, Gemma, Carlos, Cesar i
Cano. Molt en forma tothom

I ara arriba en Miquel, Cisco

I els capdavanters tornen enrere Cèsar i Cano

I la Silvia VIla, que feia dies que la trobàvem a faltar.. En forma!

Silvia, davant, seguida d’en David i l’Uri

Laura i Eva, que tancant el grup, acompanyades dels seus esplèndids
gossos i seguits pels que han fet el progressiu i les han anat a buscar:
Gemma, Pepe, Cano i Cesar

I abans del proper progressiu: Mj Merino, Sílvia Vila i Eva Gorina

En plena recta

I la foto de família, amb tota la colla, que tot i ser setmana santa, encara
hem estat força animats.

I ara coneixerem al nostre Mossenaire d’honor: en David Linares. Fantàstic

Ben aplaudit per tothom

i ara la mossenaire nova; la Laura Puertas, de blau cel.

La Contxita de taronja

I hem tornat a fer un progressiu, ara en sentit contrari

Miguel, al costat d’en Sherlock, i seguit per en Miguel Angel

I més fotografies d’amistats: Miguel, Pepe, Cesar i Silvia

Laura i Eva

Runi i Sherlock: també sempre amb nosaltres.

La Laura, sempre contenta i riallera

David, ills clucs

Anades i vingudes dels mossenaires: David i Miguel

Quina bona abraçada de dues bones amigos: per molts anys!!



Qualsevol moment és bo per tenir un bon record, i prop de la font de
l’Argelaguet i mentre reposem la Eva Cantero ens retrata



Mi camera… jeje,, merci Eva !!!

A la bassa de la font de l’Argelaguet, amb en Miguel Angel

.. i darrere, Carlos, César

Montse i Rosa

Uri i Silvia

Silvia, Laura i Eva

Carlos

Diego

Gemma i Manuel, intentant passar enmig dels arbres caiguts

Josep Maria, Miguel Angel, Rosa

David i prop en Sherlock



Ja prop del final de l’entrenament, a 1,5 qm. del final

l’Uri

Laura

Laura i MJ

David i Eva

Cano, avui ho ha donat tot als progressius, i ara, tot i content, una mica
cansat: però bé

Doncs si: fa molt de temps que li anem al darrere per què se’ns doni a conèixer i ens alegrem que sigui la colla la dels mossenaires: la seva. Una vegada em va dir que tenia una feina davant del volant, envoltat sempre de gent, que té de dur viatjant per tot arreu amb el seu autocar i ho fa molt bé i te la responsabilitat de cuidar a tothom que s’hi asseu. L’esport segur que et serveix per trobar l’equilibri amb la feina i de passada tenim la sort de gaudir de la teva companyia i ens complau poder-ne gaudir i desitjar-te el millor. Gràcies David !!

Eii !! Sóc el David, Mossenaire d’honor.

Lo de córrer, doncs, en va iniciar una amiga; la Sònia Orriols. Una vegada ficat en aquest món he fet curses com Cardedeu, Manlleu, Polinyà,  Barcelona, etc. L’Àngel, un amic que tinc del Club Natació Sabadell, és el que en va parlar dels “mossenaires”, que és on ara en trobo la mar de bé, i on corro per estar bé físicament. Donar les gràcies a tots els mossenaires i al Pep, si no, seria possible.

Força i “gas”.

Tags: córrer, mossenaires