26
març
2015
Pep Moliner
No sé què tenen els entrenaments a Mossèn Homs, que encara que plogui, sempre hi ha qui està disposat de mullar-se, sense amoïnar-li molt. Veure que està plovent fa repensar-ho dues vegades, però una vegada finalitzada la trobada, sens, com aquest dissabte, una gran satisfacció.
Com que hem vist que tots gaudíeu molt, a més, hem fet un recorregut un xic més llarg i no recordem a ningú que s’hagi queixat per aquest fet.
Es nota que hem anat en, petit comitè, i el recorregut dels bonics: anar a la font de Can Roure i per primera vegada, una forta pujada que es fa trobar-nos a mitja baixada del Turó de les Roques Blanques i d’aquí en direcció al camp base, al costat de la riera i des de Can Petit, arribarem als peus de la Masia, sense massa contratemps.
Gràcies, de nou, per l’entrenament i per oblidar-vos de la pluja bé de dalt i acaba mullant.
Una vintena i escaig de mossenaires, que ha fet de la puja la seva
companyia durant aquesta estona, en que també s’ha gaudit
Segona fotografia, per copsar a en Rubén Leiva, que havia vingut uns
segons més tard.
I amb un xirimiri al començament, anem amunt.
I baixem avall, per l’àrea de lleure de Torre Mossèn Homs
Passant, ara, per la font de les Canyes
Tots amb paravent i parapluges, com en Toni, Miguel, Oriol i Jose.
I en Juanjo i en Rubén
Juan, Pepe i Inma
Inma, Carme, Carlos, Anna, Alberto, Diego
Alberto,
I encara que l’Oriol va ben xop; gorra xopa, paravents, fer un traguet, no
està de més, ja que estem a la font de Can Roure
Ben Mulladets i esperant a estar tots a punt, i en gorra taronja, en Ferran Sered
També ben moll, en Toni Peñalver
I les noies, l’Inma i la Carme. Prop, pensatiu, l’Alberto
Jordi, Diego, Miguel, Enrique i Rubén
Poques valentes, avui: Inma, Carme, Anna i Sandra.
La Sandra a primera hora del matí posava en dubte al facebook, de si hi
hauria entrenament,
Com sempre, al mati, al facebook, fem convocatòria i es generava algún
dubte, que aviat va quedar esbaït
En Ferran, anirà d’aquí, cap al collet de Sant Joan i a pujar la carena
direcció al pic de l’àliga: i és que és un dels principals corredors
muntanyers egarencs
I es veuen rialles
Tot baixant per Can Candi des del Turó de les Roques Blanques.
I avui la nostra cua és: Diego i Juan
I del gps de l’Enrique Rodriguez, organitzador i promotor de la cursa per la
justícia social, que l’endemà serà un tot un èxit.
19
març
2015
Pep Moliner
Fins a Castellarnau feia dies que no anàvem i és un bon lloc per anar-hi a berenar i gronxar-se. Si fa calor, et pots refrescar a la font, i si tens sed, beure un xic, i tant hi pots anar a peu, corrent com en cotxe. Però, res millor que fer-ho ben acompanyat, com ha estat aquest darrer dissabte. Algun arbre, que encara ens fa fer alguna cabriola.
Per què fem algun progressiu?. Fàcil: perquè tot sigui més divertit, i ús pugueu posar a prova. Per casar-vos, als que voleu ver alguna acceleració i, això si: sense descuidar, que llavors els primers seran els últims i aniran a buscar la cua, i per què? Doncs fàcil: si continuessin a aquest ritme, aviat ens perdríem i l’essència del grup i la màgia d’aquest, es faria fonedissa, com la neu quan s’escalfa.
Els camins, ben amples i llocs per poder enraonar, i us sentim a la majoria que sabeu fer les dues coses: entrenar corrent i portar converses del tot interessants. Que bé s’està, quan s’està bé i el dissabte ho vam poder comprovar. Ens veiem dissabte?, potser si, oi?
Aquest moment em porta a pensar, que sabrem amb qui tenim la sort de córrer i que fins avui no sabíem. i ben segur que sempre ens sorprèn gratament
En José Mª Muñoz, a partir d’aquest moment ja prepara mentalment el que ens explicarà
I qui millor embaixador dels nostres entrenamentes quen Miguel i l’Anna, i Sabadell i Terrassa representant amb ells dos
I Josep, el gendre i l’Andreu, que la setmana passada li vam posar Albert. I el gendre es diu, mmmm!!, ho esbrinarem, segur!!
Marc, Pere i la Tere,
Engeguem l’entrenament amb la majestuosa masia de fons de Torre Mossèn Homs, i amb la Marta, Nuria i Transi al capdavant i en Runi, el gos, a punt de passar davant
Pedro, Javi i Manuel, d’esquerra a dreta
de vermell en Carles, que l’endemà farà la marató de Barcelona amb una marca de 2h53′ i en Jordi Viñeta, que acompanyarà a la mateixa marató al seu germà David, però fent de llebre
Està clar d’on venim, però no on anem
Moment de qualitat, on els capdavanters tornen a la cua, com fan la Sandra i en Carmelo
Núria i Miguel
Transi
Sempre hi ha qui aprofita els reagrupaments per reposar, com en Marc, Miguel i Oriol
En José Mª, també reposant a l’encreuament, davant la Marta i la Núria
César acepta el repte i participa en el primer progressiu
I darrea en Carmelo i en Jordi
I els capdavanters, en Toni, Carmelo, César i Jordi
El nostre Mossenaire d’honor d’avuí, José Mª, davant en Cisco
Nacho i Runi
Pere, Tere i Pedro
Els que ha estat capdavanters, ara han anat a la cua, moment de qualitat
Pascual i Javier
Segón progessiu, amb els que accepten el repte
I aquí tenimr els primers, José, Carmelo, Pascual, Cesar i Javier
i també en Josep Vandellós
Andreu a punt de fer el retorn
I compartim camins amb els ciclistes
Miquel Piqueras, al costat del Mossenaire d’honor, en José Mª Muñoz.
Aplaudim l’escrit que ens va dedicar la setmana passada la Núria Llera, tot agraint el gest
I aplaudim als nous,
I moment que descobrim tots plegats, i nominem al “Mossenaire d’honor”, en Josep Mª Muñoz
I desitgem sort als que demà correran la marató de Barcelona, com l’Emilio Coca
I enfilat al gronxador, en Carles Salemerón, que a l’endemà ferà una marca de 2h53′. Felicitats !!!
Als gronxadors de Castellarnau ha estat avuí testimoni d’una bona colla de gent que els agrada entrenar plegada, tot fent-se costat i sense parar d’enraonar força, gaudir i respirar aires molt sans i que ens ajuda a ser més feliços.
Un cop tots retratats i ens enduem un record d’un dia: i d’un moment irrepetible; avui i ara.
de blau i grana, els dos Marcs, fora de la vorera i parlant d’un bon fisioterapeuta, en Roger Roura.
En Miquel, que sempre està disposat a ajudar a tothom
Encara queden arbres caiguts a Sabadell
Dos megatletes, en Toni i en Carles
I tancant el grup: Miguel, Núria, Diego i Jose
És ben curiós que moltes setmanes ens trobem als amics de Can Llong, amb en Pascual que s’ha interessat per algun dels circuits mossenaires, sobretot el del Llac Petit.
Moltes vegades ens fixem amb els amics que repeteixen una vegada i una altra, i ens sentiu a dir que hi ha qui ve un dia, i prou, N’hi ha qui ho fa sovint i com el cas d’en Josep Mª i complau molt veure que gaudeix de la vostra companyia i ara estarem assabentats de detalls que ens fan contents de saber, sobretot de tenir el plaer de córrer al seu costat i poder, de mica en mica, coneixe’l. Gràcies i per molts anys !!
La veritat és que quan el Pep em va proposar ser mossenaire d’honor, el primer que vaig pensar, quin honor més gran!, mai millor dit…, però que puc escriure quan la meva experiència al món del running es curta i són poques les curses que he fet.
Em presento pels que no em coneixeu-ho, que sou la majoria, sóc Jose Muñoz i el meu esport de tota la vida ha sigut l’hoquei patins. Després de 25 anys jugant en diferents equips per tota Catalunya, em vaig afeccionar a córrer l’ultima etapa de la meva carrera esportiva a Sant Vicenç de Castellet, on companys d’equip combinaven l ‘hoquei amb curses populars sobretot de muntanya. Dos esports tan diferents i més quan a sobre jo era porter.
Després de penjar el ‘stick’ i els patins, ara fa uns 4 anys, vaig començar a sortir a córrer amb més freqüència però gairebé sempre sol. Fins que el meu cosí Xavi GP (mossenaire també) em va introduir al fantàstic món de les sortides en grup, primer California Sports i després Mossenaires. On he tingut la sort de conèixer gent molt maca i interessant.
Com he dit abans el meu ‘curriculum’ és curt, un parell de mitja de Terrassa, un parell de mitja de muntanya i alguna cursa de 10 Km, amb temps discrets. Prefereixo la muntanya a l’asfalt, faig aquest esport perquè m’agrada i per mantenir-me una mica en forma. L’època de competició, la vaig deixar aparcada quan vaig deixar l’hoquei.
No puc acomiadar-me sense donar les gràcies a tots els mossenaires i en especial a Pep Moliner, perquè sense tots plegats no seria possible començar els caps de setmana d’aquesta manera tan genial.
MOLTA SALUT i KM!!!!
