blog d'en Pep

Una volta en bona companyia i cadascú amb la seva conversa engegada. Si fa o no fa, fent coses similars i pensem que els que repetiu us hi trobeu bé i nosaltres contents.

Fer-se costat anant a buscar a qui va més endarrerit o endarrerida és un dels moments més característics i que fan un exemple aquest projecte únic a l’estat i únic.

Aprofitar entorns tranquils i amb un temps i una distància concreta i amb anades i tornades i la possibilitat de fer noves amistats i conèixer diferents maneres d’entrenar. Aprenem diferents maneres i millorem: per això entrenem i de fet setmana darrera a setmana veiem progressos importants. La Núria, la nostra mossenaire, la primera vegada que va córrer 10 qms. ha estat al vostre costat.

Segurament aquests entrenaments els recordareu molts anys, ja que els feu de gust i veniu sense sentir-vos obligats.

La Núria ens havia dit que no l’importava ser mossenaire i avuí n’ha estat proclamada

davant la Sandra, una gran atleta, la Núria se la veu contenta

Pare i fill a punt de fer un entrenament plegats: Víctor i Edu

Josep Maria Antentes i Diego Garcia, també esperant el moment de començar a entrenar amb la magnífica estampa de la masia de Torre Mossèn Homs

Totu fent llengotes: Cisco ben tapat.

L’Oriol

Sílvia

Carles i Núria

Javier (Pinelli a corredors.cat) Anna (socanna) i Totu. Tots tres pertanyents a l’associació

Raúl, Cisco, Wester

Enrique-nilo i Jose Vandellós

Javi, Manuel, Pedro, Josep Maria

Diego i Sílvia

Isaac, Miguel, Jordi, Edu i Víctor

Sebi, Fran i Sebas

Wester i Jose Luis

Carme i Imma

Toni i Javi

Núria, la nostra flamant mossenaire ben jove.

En Juanjo fent equilibris per no ensopegar amb una colla de gossos que passegen amb els seus amos

Paco Loras

Passant per DoubleTree by Hilton Hotel & Conference Center La Mola

Inma i Núria, tot baixant pel Camí dels Plans de Can Bonvilar

Sandra al costat d’en Carlos

Isa, Anna i Trini

Anem a preparar la foto familiar, i a conèixer als mossenaires nous i a la mossenaire d’honor

Enlairant la mà, els nostres nous mossenaires. La noia amb ulleres i el noi que també en duu

I el mossenaire de vermell i el de groc. Total que n’érem una colla de nous. Ens n’aprendrem els noms si van venint, que ara no els recordem.

I en Juanjo en senyala al que ell ha convidat.

Moment de conèixer la nostra flamant “Mossenaire d’honor”, la Núria Llera. Un luxe

I un moment que ens fa molta il·lusió. Conèixer els que porten des dels inicis, fa ja prop dels vint anys, encara que va ésser el 1997 quan es van consolidar com a trobada. Han estat l’Anna Cos, en Javier Colado i en Fran Frutos. Hi són i n’estem orgullosos, donat que a més se’ls ha de reconèixer que en són molt importants.

Fran, Javi i Anna. Moltíssimes gràcies de part de tothom per fer possible aquest entrenament on el que compte és l’amistat i la solidaritat entre nosaltres.

Ara sí que estem contents, de nou, de què feu un instant únic.

Una nova trobada amb bones vibracions.

Trini, Antonio i Isa

Fa goig veure tanta colla

Moment toll d’aigua

La Núria Llera, en el seu dia.

En Natxo Clapé, passa per l’altre costat

L’Adrià Serra

Miguel i Núria, arriben plegats al reagrupament mossenaire

Paco i Antonio

els amics de Can Llong

En Pascual

En el progressiu en pujada: Antonio, César i Javier

I la Carme i la mossenaire nova, també han fet el progressiu a les primeres posicions

Yuma; quin estil de gran can

I arriben els amics que han anat a buscar la cua: els que abans havien fet el progressiu: Balme, Adrià, Cñesar, José Luis, Antonio i Javier: al costat de la nostra Núria !!!

I avui els que portaven la cua ha estat al mig en Juanjo i als costats la Núria i l¡’amic: i com no podia ser d’una altra manera: Yuma

I, qui diu que no estirem? de mostra l’Edu i la Trini

I la Trini i la Isa marxen, després de l’entrenament. L’endemà la Isa, amb ulleres, va fer podi a Vilanova del Camí.

http://www.sports-tracker.com/workout/wester/54fab7a3e4b0e865e8e06786

El mes passat la vam conèixer. Es va estrenar a fer entrenaments de 10 quilòmetres. Una amiga, la Ahlam Elkadi , que fa cinc anys va ésser Mossenaire d’honor, la va animar a venir i ara n’és fixe. Segurament és la mossenaire més jove què tenim i ens agrada molt. Hem vist que els seus pares l’acompanyen fins a la sortida, abans de començar, i la vénen a recollir. Vol dir, que confien amb tots vosaltres i nosaltres n’estem molt agraïts. Gràcies Núria, i que tinguis molt èxit amb tot el que et proposis. Per molts anys !!

Hola, sóc la Núria.

Jo vaig introduir-me en el món del ‘running’ fa poc.

Tot va començar al poble on jo estiuejo que es troba al Pre-Pirineu.
Un dia una amiga que anava, amb la seva germana, a córrer fins al poble del costat (que es troba a 2km) em va convidar i jo em vaig dir perquè no?
Anàvem cada cop de forma més continua fins que va arribar un punt d’anar-hi cada dia, era poca distància però per mi en aquells moments era molta, tot un repte!

Al finalitzar l’estiu parlant amb l’Ahlam em va convidar a provar d’entrenar amb el seu grup i jo vaig pensar que per provar no passa res.

Amb el temps, els companys d’entrenament em van parlar dels “mossenaires” i van convidar-me a provar un dissabte a les 8 del mati. La veritat és que no em veia capaç de córrer i menys de ser mossenaire… i … aquí estic.

Encara no he participat en cap cursa. La primera que faré serà aquest mes aquí a Terrassa, és de 5 km però mica en mica espero poder superar-me i arribar a fer una mitja marató.

La font de la Tartana, a Matadepera, sembla lluny quan s’hi va de pujada i avui us vèiem bufar més del compte, i quan us vèiem arribar als reagrupaments, la veu s’us veia entre tallada. Serà que avui ha estat més exigent que de costum. També he de dir, a favor vostre, que heu passat tots amb bona nota i que segur que aquest entrenament ús dona garanties per afrontar-ne d’encara més durs.

El camí avui ha tingut de tot: pujades per terra, i per ciment. També per asfalt. Grans pujades per Matadepera, i per camins molt bonics, passant al costat de llocs amb història, com els forns de calç i com sempre hem vist que amb el córrer tots esteu els uns més pròxims als altres i superant tot tipus d’entrebancs, com d’entrebanc ha estat el reguitzell de pujades. Esteu molt fortes i esteu molt forts: ho hem pogut comprovar. Aprobats !!

El marit, en José Crespillo, és qui fa entrega a la Mossenaire d’honor, la Transi i ens fa molta il·lusió i quedareu impressionats, com veureu al final d’aquesta crònica

Doncs ja ho tenim i ha estat un luxe i la Transi ja és “Mossenaire d’honor”

Com també ens fa il·lusió, que després de creuar-nos moltes vegades amb en José Salas, gran atleta, avui s’estrenava i al costat d’en Sebas, MJ Merino, Miguel i Javi

l’Anna Cos, ànima màter del projecte

Juanjo Fernández, del que avuí penjarem el recorregut que va gravar

Karen, Gilberto i Pinelli

Cris i Antonio

Hugo, Javi, MJ Merino, Eduard i Víctor

Fran, Miguel, Lizandro i Quim

Transi, Antonio i Carme

Núria

Antonio

Manuel

José i Carmen, també ens han vingut a veure, tot passejant

I en José, com cada setmana, mentre correm, se’n va a fer un tomb i avuí tot sol a caminar

Balme, que avui em deia que prefereix més la terra que l’asfalt.

Josep Maria Antentes

I arribats a aquest punt, els nostres amics vetllen per nosaltres i tenen cura del tràfic

Quim, Mirabet i Jordi

Mirabet, que és un bon mestre. Bé sempre alguna vegada a treure el bigoti… vull dir el nas. Amb en Jordi.

Moment “quality”, quan tots ens reagrupem i ens esperem.

l’Anna, cap a la cua: com sempre.

Continuen els reagrupaments

Observeu els que van a la cua, quina meravella

I un dels primers mossenaires, en Javier Colado, acompanyant a la nostra Transi Burgos, que no s’ha queixat ni una vegada d’un circuit avui dels durets

Sembla que la gent bufa, com el mateix Marc

En Quim

I aquí arriba una bona colla, Carmelo, Marta, Cinta, Jordi, Anna, Inma, José Luis, Laura

Laura i Antonio, cap a la cua

Cisco, com tots els hiverns: del cap només se li veuen els ulls.

Isabel, queixant-se, amb bon humor, de les pujadetes i que l’endemà tenia mitja marató i… no ho sabeu? va quedar primera de la categoria. Fruit del seu esforç i de lo bé que s’ho passa amb tothom.

I arriba la cua, acompanyada dels amics que li fan costat.

Pepe, també exercint de mossenaire.

Toni Peñalver, amunt i avall

I en Balme, metre el Cristian va amunt.

Núria i Carme

Inma i José Luis

Juan, Sherlock, MJ Merino i Eva

Carmelo Luque

I arriba la nostra mossenaire d’honor ben acompanyada

Dia de pujadetes

I més pujadetes, Sara, Nuria, Antonio i Juanjo i… Yuma, cada dia més gran

MJ, gran mossenaire, si no fos que és un pal que posa Isaac Peral, diria que li fa un reverència.

Carme Valldeperas, davant el rètol que ens anuncia un lloc amb molta història: un lloc on els nostres avantpassats produïen calç al voltant del turó dels Rossos

Marta Molina, davant del rètol dels forns del camí del Girabau

Els reagrups

En Josep Maria, ens deia que marca 6 qms a Torre Mossèn Homs. Vol dir: que anem bé. Sortiran els 10 qms.?

Sara i Antonio

I la Transi arriba recolzada amb l’Antonio, Sebas, Jose i Miguel

I en Carmelo Luque avui corria amb matrícula i els dies vinents rebrà la corresponent multa per excés de bona fè.

Muntem la foto?

Transi, Javi i Antonio

I qui s’estrena de mossenaire és en Cristian avui

I l’Albert, també s’estrena avuí

moment eufòric de la Mossenaire d’honor

Transi Burgos, queda proclamada !!

I no fa ni una setmana contemplàvem com la Cris de Sabadell entrava a meta de la marató de les vies verdes, agafant les mans de les seves filles, després de fer una gran marca de 4h51′. Quin moment i quin mèrit. Enhorabona !!

I la Carme Ballesteros, que va assolir la segona posició femenina amb 3h16 i primera de la categoria.

I moment familiar. Al peu de la font de la Tartana, una colla impressionant, on el que més ens uneix és el plaer en córrer plegats i fer-nos costat. Enhorabona a totes i a tots.

I ara toca baixada, per dins de Matadepera

I com sempre, una colla impressionant. Em deia en Josep Maria Antentes que la primera marató de Nova York no eren pas tants. I el que compte entre nosaltres és passar-ho bé.

Hugo i Miguel. Venir a mossenhoms és una bona excusa per poder veure amistats

Joan Carles, Jordi i Javi

MJ Merino, Eva, Transi i Juanjo. Ah, i en Sherlock

I que millor que aigua que ve del Montseny, segons ens diu en Mirabet, per refrescar-nos

moment curiós, Eva i Shierlock bevent junts

Foto de record amb la Transi, Albert, MJ Merino, Laura, Eva, Juanjo, Juan i en Sherlock i jo.

I la Transi, amb la Nuria, José, Pep, Transi, Carme, Sara, Antonio, Ana
Isa i Maria José
,i el que s’enfila per l’arbre no sabem ben bé quin nom té. De fet se li veu estil.

https://www.runtastic.com/es/usuarios/juanjo-fernandez-27/sesiones-deportivas/404467065

Avuí la Transi no ha dubtat ni un moment en voler ser “Mossenaire d’honor” i ens explica unes coses que ens fan pensar i no sabia coses com ho de l’esclerosi múltiple, i la teva voluntat de superació. Ara ja et coneixem una mica més i aprofitem per desitjar-te el millor i poder compartir moments com els de molts dissabte. Gràcies i per molts anys i gràcies, també, per les teves paraules per mi.

Hola, soy Tránsito Burgos Ruz para los amigos “Transi”.

Esta semana he tenido el placer de ser Mossenaire de Honor. Gracias Pep me hace mucho mucha ilusión.

Tengo 58 años, estoy casada con José, tengo una hija y dos nietos guapísimos.

Me inicié en el running con dos amigas del gimnasio que salían a correr y me animaron a salir con ellas. Al principio me costó bastante, no podía correr ni para coger el autobús debido a mi enfermedad, tengo Esclerosis Múltiple.

Poco a poco fui progresando hasta que me animé a correr mi primera cursa: Santi Centellas
el 29 de enero del 2012 y a partir de ahí he ido corriendo más cursas de 5 y 10 km.

Mi gran ilusión era poder correr la Mitja Maratò de Terrassa y este año lo he conseguido con un buen resultado, acompañando a una amiga y gracias a los entrenos con Carme Ballesteros y compañeros del grupo.

También he podido correr la Mitja Maratò de les Vies Verdes de Girona gracias a los entrenos con Monssenaires.

Tengo que dar las gracias a mi marido José que me anima mucho y siempre me acompaña a todas las cursas haciendo fotos y vídeo.

Salgo a entrenar 3 o 4 veces a la semana con el grupo de California Sports, el grupo Matiners de Carme Ballesteros y con Monssenaires. Para mi correr es mi medicina.

Para acabar me gustaría agradecer a Pep todo lo que hace por el deporte, me alegro muchísimo de haber conocido a una persona tan excelente como él.

Saludos y gracias a todos.