blog d'en Pep

Com que fa molts anys que anem pels entorns de la masia de Mossèn Homs i ara tenim circuits malmesos, res millor que localitzar nous destins per anar-hi amb els mossenaires, com hem fet avuí. Havíem de saber si agradava i encara que no ho sabem del cert, com a mínim us hem sorprès.

Tot va sortir d’un suggeriment de Juan Manuel Muñoz, i vam quedar per mesurar-lo una setmana abans, i quam hem sabut que si, que tenia 10 qms. l’homologuem.

A la colla teníem gent que n’havia sentit a parlar i avui visitava el Llac Petit
per primera vegada. Un lloc pintoresc, que no sembla que sigui Terrassa. Un
lloc amb un presa que data de finals del segle XIX, i carregat de bones i males històries i que moltes vegades té d’ésser condicionat per voluntariat
que es reuneix per netejar els que d’altres embruten.

Hem vist que, en general, ha agrada i volem agrair la vostra predisposició
per conèixer bells entorns.

Fa tres setmanes que sabíem que tindríem una persona magnífica com a
“Mossenaire d’honor”. Isabel, que fa una colla d’anys que és mossenaire, i
avui ens fa els honors. Res millor que fer-ho al costat d’en l’Antentes, que a
més la coneix força

I avui serà el dia per ella, i a més un dia que estrenarem circuit

La gran il·lustradora, l’Inma que fa pocs dies estava pel Mississipi

Juan Manuel, de mossenaire, al costat de l’Antonio i en Sebi

La setmana de l’aniversari de l’Enrique-Nilo amb gent que ens l’estimem,
com el mateix Joan.

L’Oriol, que avui ens ajudarà a no perdre’ns pel circuit que vam anar a
explorar abans d’anar-hi tots.

l’Eva enllestint a en Sherlock

Gilberto el primer

Inma i Carme

La Isabel Olivan, a punt de començar

Antonio, Sebi, Enrique-Nilo

Miguel i en Carmelo

Hugo i Miguel

Javier, Carlos i Cisco

Wester, Albert i Joan

I els nostres caminadors favorits, amb en Xavi Miquel al mig i la Rosa. Amb
la seva amiga

Carme, Inma i Núria

Gilberto i l’Inma

Sandra, Albert i Eduard

Joan, Eva i Emilio

Emilio, que avui retorna a fer esport amb btt i que descobrirà un nou circuit i
un lloc que no havia estat mai

Les anades i vingudes del mossenaires, com en Sebas

En Jordi Renom

Núria i Emilio en un moment per reposar, al costat dels bombers de
Matadepera

Toni Arranz

Bonica plaça matadeperenca

Toni i Inma, i els mossenaires baixant escales

Òscar i Carles

Cinta i Carme, seguit per Josep Maria, Albert i Javi

Silvia, seguida per Inma, Manuel i Joan

Antonio, seguit de Sandra i Carmelo

Eva, seguit per la mossenaire d’honor, la Isabel i l’Isaac

Carlos i Diego, passant el pont vibrant

Omplim carrers

Enrique-Nilo i Juan Manuel

La Isabel, Eva i Scherlock

I a les primeres posicions del progressiu fins l’audiovisual, Oscar i Gilberto

I com que he quedat tercer: selfie amb dos grans persones.

Impressionant: els mossenaires estrenant circuit, els hi haurà agradat al final?

Com que no passeu? i si ens cau un llamp? vinga home !!!! i perdre’ns
l’espectacle

Lloc molt conegut per molts de nosaltres, que fa uns quants dies que correm.
Recordo quan sortíem de les pistes velles.

Gilberto no s’ho pot creure: no hi havia estat mai en un paisatge tan
pintoresc, al costat d’en Diego

posem a punt el record?

Un luxe!!!, nominem a la nostra “Mossenaire d’honor” La Isabel Olivan

Veiem a en Josep Maria Antentes explicar-nos que la Isabel ha estat
campiona de Catalunya i molt reconeguda al món atlètic, com d’altres i entre
les seves amistats, molt estimada.

Primera foto dels mossenaires al llac petit.

La Sandra, amb el dit de m’agrada

Inma, Carme, Josep Maria

Cinta, Miguel

Txell, Diego, Sebas

Silvia, Sebi

Juan Manuel

Wester, Carles, Javi

Carlos, Enrique Nilo

Carmelo, Toni

Joan Forté, Javi

Oriol, Hassan

Isabel, Jordi. No recordó que senyalava, però cap al nord.

Eva

Gilberto

Emilio

Doncs venim del camí vell de Can Carbonell, hem visitat el Llac Petit, tot
passant prop de Can Bogunyà, com realment es diu el llac.

Sandra, Josep

Sebi

Sebi, Carlos

Tot passant pel l’Ègara

Isabel i Eva, amb l’audiovisual al fons

Núria, Silvia,Isabel, Eva

I ens creuem amb en Juan Muñoz, que va venir una vegada i seguit d’en
Rafa i un amic

Rafa, que encara no ha estat mossenaire.

Wester, Hugo, Oriol, Javi

Saba, què ?

Josep, Hugo i las Sandra, no sé si ho té prou clar

I en Jose Salas, que ens el trobem, de color negre

Quin bon record que em quedarà d’aquest dia.

http://www.sports-tracker.com/workout/wester/7e12m851qmckof2i

La Isabel fa tres anys venia gairebé cada setmana, com una mossenaire que sempre ha estat.
Podíem compartir entrenaments i pel seu cap sempre ronda esport. De fet
quan he llegit el seu escrit, he agraït molt tenir la seva crònica i la puc
conèixer una mica més i he de reconèixer que m’ha sorprès molt, donat que
tot i entrenar amb ella no en tenia ni idea. Més, quan el mateix Antentes
destacava que havia estat condecorada amb distincions, mèrit d’ella en
competicions esportives i per completar, ja que no ens ho havia enviat, va
completar el seu escrit amb un breu resum dels principals mèrits. Per
nosaltres és un luxe poder aprendre i entrenar al teu costat, i sobretot de la
gran persona que s’endevina i es veu que ets. Per molts anys gràcies per tot.

Bé, tinc encomanat un escrit explicant una mica els meus
inicis en això del córrer, algunes de les meves sortides amb els mossenaires, i sincerament, no sé per on començar ni per on acabar, així que aquí teniu breument que és per mi això de córrer.

Porto tota la vida fent esport i atletisme, des de que era petita participant en els jocs escolars, i més gran amb el Club Egara i després la UAT, fent de tot i res en concret, bici, caminar, anant al gimnàs, bé en definitiva, no quedant- me a casa. Però no va ser fins el 2000, amb motiu de la Primera Edició de la Mitja Marató de Terrassa, que un company em va engrescar en el món de les curses populars, i em vaig preparar per a la primera mitja marató. I a partir d’aquí ja va ser un no parar, amb èpoques bones, dolentes i altres… bé, altres, però sempre intentar GAUDIR al màxim de la gent, amb la que he anat a córrer, de les curses, dels entrenaments, dels objectius aconseguits, i també dels no aconseguits, perque si una cosa té aquest esport és que a la majoria de la gent no li importa si guanyes o si perds, si vas a 3’10” o a 6 el km, a la gent li agrada compartir sensacions, experiències amb gent que fa el que tu fas i disfruta com disfrutes tu. Així he conegut a molts corredors, populars i famosos, a gent que s’inicia i a la que intento transmetre tot el que sé, tots els coneixements aconseguits amb aquests anys d’experiència, i sobretot, les ganes de gaudir de la vida corren; gent que porta tota la vida, i a qui em meravella escoltar les seves experiències, i els seus consells per intentar millorar.

Vaig començar corrent a Terrassa, pel Parc de Vallparadís, Torrebonica, La Mola, per Viladecavalls, on visc, a Sabadell, on treballo, i a cada lloc sempre
trobes alguna cosa que el fa especial. Has d’aprofitar cada moment, a cada
passa que fas escoltar la teva respiració, l’aire fred en aquells dies d’hivern
que molta gent no entén que fas pel carrer corren, les sortides de sol, o les
postes, i fins i tot la lluna plena, les gotes de pluja, els arbres, sol o
acompanyat, però sempre gaudint, si es converteix en obligació, perd tot el
sentit i la seva essència.

No em cansaré de dir a tothom que provin, que experimentin amb aquestes
sensacions, i si gaudeixes, continua…………………….corrent.

I ara toca al grup d’avui, la veritat és que no recordo exactament com vaig
venir el primer dissabte, recordo que alguns mossenaires m’ho havien
comentat però no em decidia, i un dia vaig venir, la majoria eren cares
desconegudes, però moltes habituals a curses, i l’acollida que vaig tenir va
fer que tornés un dia i un altre, perque aqui tothom té lloc, si vols apretar,
pots apretar, si tens un dia xungo, sempre hi ha qui t’acompanya, si et
reincorporés desprès d’un parón o una lesió, també t’acullen i t’acompanyen, i a sobre et descobreixen nous camins per entrenar, que més
podem demanar.

I quan l’altre dia vam estar parlant amb el Pep i li vaig dir que tenia ganes de venir un altre cop amb vosaltres, i em va dir que si m’agradaria ser
Mossenaire d’Honor, em va fer tantíssima il·lusió, que no vaig poder dir que no, i porto tres setmanes esperant aquest moment amb candeletes. I ara
que ja ha arribat, només puc donar les gràcies al Pep per la feina tan
increïble que està fent, tot el que està aportant a aquest món, i al grup.

I per acabar, doncs res, només que correu, gaudiu i viviu que estem aquí per ser feliços!!!!!

NOM I COGNOMS: ISABEL OLIVÁN MORENO

DATA DE NAIXEMENT: 26-02-1971

CROS

– 3ª classificada veterana W35 al Cros Ciutat de Vic, Campionat de Catalunya, 2009
– 2ª classificada veterana W40 al Cros de Vidreres, Campionat de Catalunya, 2013

RUTA

– 1ª classificada al Campionat de Catalunya absolut de Marató, Empúries abril 2011
– 2ª classificada al Campionat de Catalunya absolut de Marató, Empúries abril 2010
– 3ª classificada al Campionat de Catalunya absolut de Mitja marató, Terrassa gener 2011
– 3ª classificada al Campionat de Catalunya veterana W35 de Mitja marató, Calella març 2010
– 3ª classificada al Campionat d’Espanya veterans W35 de Mitja marató, Terrassa gener 2009
– 3ª Classificada al Campionat de Catalunya veterana W40 de 5 kms en Ruta a Viladecans, desembre 2014
– 1ª Classificada al Campionat de Catalunya veterana W40 de Marató, Tarragona gener 2015

MILLORS MARQUES PERSONALS

– Marató: 3h 04’30
– Mitja Marató; 1h 22’40”
– 10 Km: 38’40

I altres podiums a curses populars, que no cal detallar. J

GRACIES