blog d'en Pep

Avall que fa baixada, i és el que fem normalment tots els dissabtes instants després d’haver-nos retrobat entorn de la Masia de Mossèn Homs. Quatre rialles, quatre paraules i a l’hora en punt partim cap a un camí incert, i amb el mateix destí, i que només pocs coneixen i que amb l’esperança d’encertar, fem tots mentre anem fent-la petar.

Si som puntuals és, per què sabem que tothom té coses a fer després d’encetar d’aquesta manera el cap de setmana, tot corrent amb gent amb la qual ens hi trobem bé, que ens fem costat i si podem, ens esperem a l’encreuament per fer realitat el projecte “d’Entrenaments en grup”, que ens fa més propers i ampliem vincles d’amistat.

Avui ens queixarem a altes instàncies, donat que hem anat per “arenas movedizas” i de poc que ens veiem empassats per un munt de fang. Esperem que a hores d’ara les catifes dels vostres “tututs” estiguin per passar revista.

Agrair la vostra comprensió i bona fe i esperar que la propera retrobada, on segurament continuarem veient el que el vent ha malmès i tenim a punt un circuit ple de sorpreses pel dissabte vinent. Ens hi veiem.

Menuda sorpresa !! sóc jo ?, doncs tot un honor tenir a l’Antonio Pulido…

… de Mossenaire d’honor

Antonio, gendre de l’Eulogio Pleguezuelos, que va dur a terme el projecte solidarilink

Joan Carles, Jordi i Marc; és fred, Jordi?

I en Joan, amic de l’Albert, porta un nou amic. I aixi funcionem. Gràcies !!!

La grafóloga, escriptora, i un munt de coses més, Gemma en el seu segon dia com a mossenaire, i després de gairebé un any i Jordi: quina funda ens portes? . Veiem a l’Eugeni avui també. Gràcies a tots per venir.

sota l’atenta mirada d’en Victor, avui en Jordi Davi ens porta a la Jacqueline

Doncs va la primera: la Carme arrenca, igual com la Cinta i en Roberto. Al mig la Mari, que avui ha estat molt activa als progressius.

En Wester, que cada setmana ens penja el track, per què tots sapiguem la distància que hem fet i inclús les calories que hem gastat. Avui segons deia: 699 kc. i com deia en Xavi des de Rellinars, amb un plat de cigrons ho recuperem.

Joan Carles

Gemma, David, Trini, Karen, Gilberto.

Roberto, seguit per la Marga

Antonio Pulido, amic nou d’en Victor

Trini, Marga, Jordi

No sabria dir si és un pas de sardana o que fent una punteta així, igual la cosa no s’embruta tant

Imaginem que ningú a desaparegut sota aquestes aigues

no n’hi ha per tant; aneu nets

Un color blanc interessant, i el rosa tampoc està malament

escampada mossenaire. Sorgien per tot arreu.

En el seu dia, l’Antonio com sempre fent amunt i avall.

Com en Roberto

I en Sebas

Ieeep !! que n’hi ha de molt lluny. Anem a buscar la cua, l’Anna, en Ricard i en Sebas

Aquest home fa por, no se pas qui és, tot i que te una retirada a en Víctor

Doncs ja tenim aquí la cua. Merci !!!!

Antonio i amb en Sebi, que s’estrenava i l’impressionava que fossim tanta gent

La nostra jove amiga que avui s’estrenava, per davant de la nostra flamant mossenaire de la setmana passada, la Cinta i de la Imma

A veure: l’Ester anava d’estrena i més o menys se n’ha sortit: però la Isa no se pas per on s’ha posat. Per alguna ciènaga. Això si: feu molt de goig.

I arriba la nostra cua, amb la Contxita i la Marga

I els protagonistes del nostre progressiu impressionant: Gemma, Antonio, Karen, Gilberto i Sebi

Carme i Imma, ben contentes

Marga, Carmelo, Ricard i Roberto

I de nou un progressiu ara amb la Gemma, Robert, Antonio, Pep i Mari. L’hem fet almenys per sota de 4’qm.

moment de qualité

Jordi, Txell, Anna

En plena tertúlia, en Joan i en Jordi.

moment de conèixer els mossenaires nous

Moment de conèixer al Mossenaire d’honor: Antonio Pulido

La foto de família i vosaltres sou els autèntics protagonistes d’un entrenament únic al món. Almenys a aquesta hora i a aquest lloc.

I abans de marxar…

Vinga va, Frankie, toquem del dos que el tres ja és fora.

La porta és per allà?

Esports poc comparables: jo vull la moto

Les de menys pressupost, el carretó de la compra. Em quedo amb la moto

Els mossenaires anem amb preferència. La Mari no se’n fia: vista a la dreta !!

Els amics d’en Pascual, fent la seva habitual volta des de Can Llong

I en Wester, com cada setmana ens penja el recorregut.

La vida és com una partida de billar: conec a en Miguel, que em presenta a l’Eulogio i acabo fent també amistat amb l’Antonio, i qui és l’Antonio? el gendre de l’Eulogio i amic del Miguel, alhora que el meu amic. Si?
Després de jugar amb el vostre poder de captació i molt en serio, és una autèntica sort que gràcies a aquest projecte puguem poder compartir moments amb gent com tu, que a més sempre ens demostres que gaudeixes i ens animes i ens fas costat. Et desitgem el millor i t’agraïm el teu gest de donar-te a conèixer. Ah ! i ens anirem veient molts dissabtes.

Hola companys, sóc Antonio Pulido mossenaire d´honor i estic molt content de formar part de la família dels mossenaires, sempre he fet futbol, m´agrada moltissím fer esports, de vegades estic al gimnás, ho fent natació i de vegades també l´esport de moda el padel, per cert bastant fluixet, je,je.

La primera vegada que vaig saber d’aquest grup va ser gràcies al meu sogre Eulogio Pleguezuelos, el dia que vam fer una xerrada explicant un projecte solidari per recaudar diners per la unitat oncològica de Sant Joan de Déu amb el llibre FRIO BAJO LA PIEL, al veure la resposta que va tenir el grup, no vaig dubtar de què aquest grup era molt especial, de seguida vaig començar a correr amb el grup i des de aquell dia, no he deixat d´anar, he conegut gent molt especial i ara som amics i no puc deixar de córrer per què hem motiven cada dia mes.

El meu objectiu de cara al pròxim any és fer les mitja marato de Terrassa juntament amb un gran amic, a veure si puc aguantar el seu ritme,je,je, una mica complicat, perquè és un dels grans d´aquest esport, el Sr. Miquel Piqueras, una persona excepcional i un gran exemple de superació.

En un futur m´agradaria fer un viatge als Estats Units, sempre per nadal ha de ser una sensació única la manera que tenen de celebrar el nadal, i viatjar pels seus estats, tinc referencies molt bones, je,je.

Gràcies al grup, cada vegada m’agrada més córrer, m´agrada el bon ambient que es respira, cada vegada ho paso millor, és molt agradable llevar-te els dissabtes al matí i trobar-te companys com vosaltres que despreneu molta energia, il·lusió i ganes de fer molt d’esport.

Ens veiem dissabte, us desitjo molt bona setmana

Antonio Pulido

Córrer la mitja de Terrassa és especial, i més quan és la de la teva ciutat. Del que més es gaudeix és de les persones que aprecio, i moltes les veus animant i fan costat en aquest examen que ens sotmetem al fer una mitja marató. Fer 21,097 qm., és bastant per persones que no tenen per costum córrer i, encara que cadascú ho fa al ritme que pensa que pot assumir, de vegades, no surt com un voldria. 

Entenc que la por a no acabar, a trigar més del compte, a trobar-se malament, fa que molta gent ens admira des de les voreres amb el convenciment que per ells no els hi seria possible. Gent, també, que tot i córrer o fer esport de forma constant, una distància com aquesta en comptes de ser agradable, fa cansar i passar-ho malament. En canvi si entrenes i el teu cos ho admet, gaudir dels carrers de casa i veure amics repartits per tot el circuit fa d’aquesta mitja la millor del calendari atlètic per a mi 

En el meu cas; vaig gaudir, va anar sobre el previst i el temps: al que podia aspirar i agrair a totes les persones a les quals en algun moment es van alegrar de veure’m i als fotògrafs un gran agraiment. Per mi tenir un record de quasi tots el racons de la ciutat és el millor regal, si a més està fet per bones amistats. 

Gaudiu i feu gaudir, i veureu que esteu més propers a la felicitat si feu aquelles coses que us omplen. 

 
Represento a una entitat com l’Arec Terrassa, una associació molt familiar 

 
Nacho, Pep i Miquel 

 
l’amic Paco en fa aquest foto 

 
l’artista Juli en fa aquesta foto 

 
i aquesta 

 
En Quim Gallen em treu patint per la Rambla 

 
l’Albert Cardona m’enganxa a Angel Sallent 

 
el gran amic Toni del Moral, surt per darrera i fa marca personal, aquí recolzat per l’Alex que hores d’ara no es troba bé de l’esquena. 

 
agafant aire en una foto d’en Juli i amb una ganyota 

 
Marc Graells m’étiqueta baixant per l’àrea de l’Abad Marcet 

 
no sé ben bé qui em retrata, però tot i la mirada: no tinc cap problema amb ningú, jeje 

 
aquí, instants després, agafant força per pujar la carretera de Matadepera 

 
Sentint l’arribada propera 

 
En Marc m’agafa en un moment prop de l’arribada, encara que queda el bucle cansat 

 
En Ruben em capta en una bonica imatge amb l’animació dels bastoners de Terrassa 

 
En Santi Martin capta un moment des del pont de la Dona Treballadora 

 
al matí em comprometia amb aquesta marca amb amics del Whatsapp i just el que surt. Tot i que quan passes meta, penses que t’havies reservat i que algun segonet haguéssim pogut llimar. 

 
Juan Garcia Duclos, que estava a diferents llocs fent fotografies al circuit, capta aquesta cara 

 
I amb amigues del California 

Res; que si. Que m’ho passo de nassos corrent. Gràcies a tothom