12 febr. 2015
Redescobrint camins Mossenaires
Una història que es repeteix de fa anys i que sempre crea força bona sintonia entre la gent: un entrenament compartit i en grup.
Estem, cada setmana, redescobrint aquells circuits que abans esdevenien envoltats d’arbres alts, gruixuts i amb bons troncs, i ara veiem com hi han llocs del tot transformats. El camí del golf era molt bonic, després d’estar recuperat quan el “Golf del Prat” ens va fer desaparèixer un munt de camins, i l’ara anomenat camí del golf estava molt bé i força cuidat.
Avui hem vist com han desaparegut racons sencers d’arbres i hi han noves esplanades. Un munt de llenya, que van recollint, i el camí que ens torna a deixar córrer per camins, i que ara amb prou feines anem reconeixent, tot passant al costat del torrent de la Betzuca i travessant-lo. Ens torna a omplir de joia veure com sempre tenim noves amistats que ens fan gaudir de la seva companyia, la conversa i xerrem pels descosits. Esperem, de mica en mica, veure com podem córrer pels mateixos llocs, encara que amb aquella tristor de saber que estan pitjor pels efectes de la ventada.
Gràcies per fer gran el projecte i ens veiem el dissabte vinent, a on? endevineu!! 
Agraïm que l’Antonio Ribell ens faci els honors i se’ns dona a conèixer com amic de tots i per què sapigueu amb qui tenim la sort d’entrenar
Al costat de la seva muller, la Maria José, que ja és mossenaire d’honor 
Sota la lluna en Miguel Piqueras, molt afeccionat a treballs multimèdia: coneixeu per exemple aquest vídeo que va fer a un amic? <link> Vinga !! som-hi !! 
Nacho, que s’entrena al costat d’en Runi 
Xavi Miquel, que farà la seva caminada 
Què no vens? li pregunta la Rosa Cos. Plegats aniran a gaudir de l’entorn i segur que encabat d’un bon esmorzar 
Sou molt grans !! gent !!
A tu, a tu: t’estic senyalant !!
Eii !!, el de la capital, quina capital? Sabadell naturalment !! 
Oriol i Ida, ja arrelats a la trobada. Oriol li agrada això i ve des del bellmig de Terrassa, prop de la Rasa 
l’Anna i en Jordi, passen pel costat dels desarrelats 
Mónica i Juani
I el nostre flamant Mossenaire, l’Antonio Ribell 
Isa, Ester, Maria I ara veurem com ha quedat de transformat el paisatge 
Amb en Fran, amb el paravent que van donar a la Mitja de Granollers on va fer 1h48′. Per cert: he llegit que les lletres cauen quan es renta o després d’un entrenament intens. Ho ha dit un amic mossenaire. 
Mater divinitorum, com està tot
Núria i José Manuel
En Víctor amb un mossenaire que encara no li hem posat nom.
Sabeu? l’Eva ens ha dit que avui és el seu aniversari. Molt estimat per en Javi i l’Eva, i segurament ells dos li han donat vida a un gos que a la gossera la seva vida corria perill i ha anat a la millor casa que es pot imaginar. Quina sort Sherlock
Conec poques persones amb un cor tan gran com aquest parell: la de l’esquerra de Terrassa: Anna. El de la dreta Miguel de Sabadell. Moltes setmanes ajudant a persones fent de guies i sempre disposades a ajudar. 
I en el progressiu: aquí els capdavanters. 
Tres fantàstiques persones: Sandra, Anna i Txell 
Antonio Ribell, coneixerem la seva història plena d’agraiments al final d’aquesta crònica 
Marc amb caputxa blava, Oriol amb gorra i la Ida, fent una disertització gestual amb les mans 
Per davant de l’Eva, en Fran i Javi
Miguel i Javi. Javi sempre amb la samarreta del corredoret Mossenarie 
En Pascual, que porta un bastó que segurament no ha comprat a cap tenda especialitzada. Es possible que sigui del camp. Això si, amb el paravent homenatge a David Rovira. Els amics que moltes setmanes ens creuem i que vénen de Can Llong
El bon mossenaire va i bé, com en Miguel 
I l’Antoni exercint de bon Mossenaire 
Eva, que s’estima a en Sherlock d’allò més, el dia del seu aniversari 
Fem cas. I és que el bosc està que fa por 
Isa i Sebi al costat del toll d’aigua glaçat 
Fa quatre dies ni tan sols es coneixien: ara units com a mossenaires: Trini, Oscar, Sebas, Miguel, Isa, Antonio, Nacho, Eva, Runi i Sherlock
Curiosa posició de relaxament, aprofitant les primers raigs solars i gaudint de grans compendies 
Moment que coneixerem el nostre flamant Mossenaire d’honor: l’Antonio Ribell 
Quina colla: units pel fet de voler fer-se costat i entrenar en grup. On predomina la rialla i la conversa i on arrelen amistats.
En Fran i en Miguel, a la recta de l’hípica 
i ara el Javi i en Miguel, per davant de Paco
Eterna rivalitat entre Terrassa i Sabadell, escenificada per dues persones molt estimades: Anna i Miguel. Aquí la frontera
I ara, amb el nebot de’n Miguel: que avui feia trenta anys i que li teníem reservada la sorpresa. 
Ester, Juani, Isa: bones amigues, millors persones. 
De part de tots els mossenaires, Dani, et desitgem un feliç aniversari i per molts anys compleixis molts més amb salud
Oscar
Ester
Mònica i Josep
Antonio
I els correcats; en Pinelli a l’esquerra el seu segon dia com a mossenaire 
Miquel Rúbio i al fons en Jordi Llobet 
Sebi
Amiga mossenaire, nova, contenta i riallera 
De vermell, la Núria
Dani, Eva, Javi
Antonio, Maria José i Toni
Miguel i darrere en Juanjo
Transi i Núria
Fins fa poc la Núria no feia 10 qms., i ja porta tres setmanes venint a fer-los. Ets una crack ! 
Oncle i nebot fent canvi d’indumentària per anar a esmorzar 
Foto de record amb el Mossenaire d’honor l’Antonio i que a més han format un grup d’amics que es diuen els Matiners, als que desitgem molts d’èxits. El circuit, recorregut, gentilesa de Juanjo Fernandez 
https://www.runtastic.com/es/usuarios/juanjo-fernandez-27/sesiones-deportivas/392570377
Fins fa poc el coneixíem alguns pel marit de la Maria José i mica en mica el veiem fer autèntiques proeses atlètiques, al seu costat, i ara ens ho explicarà. Sempre és bonic quan un matrimoni està unit a més per l’esport i les ganes de superació. Per molts anys i gràcies per tot, Antonio Ribell
¡Buenas a todos! Primero y principal me gustaría darle las gracias a Pep y a todos los Mossenaires por acogerme en este grupo.
Me llamo Antonio y soy el marido de Maria José Delgado, mossenaire de honor en noviembre. Ella tiene la culpa de que yo forme parte de esta gran familia ya que fue quien me introdujo en la rutina de correr, pues yo era de los que decían que “correr, solo delante de la policía”, pero con empeño y tesón ha conseguido que correr sea muy importante para mí (no como el comer pero casi, casi jajaja). Gracias a eso he conseguido hacer un 21Km, el más importante para mí, en la Mitja de Terrassa y un 30Km completando el trayecto de Terrassa-Montserrat. Ahora tengo un reto mayor para mi, mi
primer 42Km.
Mi forma de empezar a correr fue, como ya he dicho, por culpa de mi mujer. Empezamos a entrenar solos por la tarde, cuando podíamos, y haciendo cinco u ocho kilómetros lo cual era todo un récord para nosotros. Un día conocimos a la gran Carmen Ballesteros; con sus entrenos correr ocho kilómetros empezó a convertirse en un calentamiento y, gracias a ella, hasta el momento hemos conseguido hacer todas las cursas que nos hemos propuesto.
Solo puedo deciros que quería hacer una Mitja de montaña un poco más adelante y este fin de semana, junto a mi mujer (con quien sino jaja), he conseguido acabar la cursa de Castellbisbal de 25,5 kilómetros.
Por último dar las gracias a Pep Moliner por ofrecerme ser mossenaire de honor, todo un orgullo para mí; a mis compañeros de fatiga, los Matiners, con quienes paso muchísimos ratos divertidos en los entrenos y algunos momentos inolvidables; y como no, a Carmen Ballesteros por conseguir que cada reto propuesto sea un logro. Pero sobre todo quiero dar las gracias a mi mujer por empujarme a este mundo del RUNNING.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
|
No hi ha resposta
