blog d'en Pep

Feia dies que volíem veure les tristes conseqüències de la ventada per llocs tan i tan estimats per nosaltres, corredors que freqüentem aquests meravellosos indrets i que tristament ara ja no tornarem a veure mai més com abans. Can Dèu era un lloc on els veterans corredors hem anat en innumerables ocasions: a l’agost ens emparaven del sol per fer bons entrenaments. Circuits estimats i ben situats, marcats amb colors sobre fustes que no malmetessin ni tan sols l’escorça dels arbres. Llocs on sempre podies veure a gent passejant-se, gaudint de les rectes. Gaudint dels corriols, dels racons i petits torrents. Anar fins a l’ermita de Sant Vicenç de Verders, i veure racons que segur que tenen molt a veure en què en un moment donat vam arrelar en aquests entrenaments que ara esdevenen habituals. És més: durant molts anys era lloc segur d’anar-hi tots els dissabtes per nosaltres i, sempre descobríem que córrer per aquest bosc ens agradava, que ens feia gaudir encara més de la natura i de córrer amb bona companyia, com fem.
Amb el cor encongit hem volgut anar i anar fins on s’hi pogués anar des de Terrassa, i justet a l’esplanada de Sant Julià d’Altura,i ha buscar algun camí que de mica en mica se’ns estan obrint per part de treballadors forestals, però que ja veiem del cert que: mai tornarà a ésser el mateix. Esperem veure recuperats ni que sigui una mica i que el vent s’oblidi del Vallès i no ho torni a fer.

de vegades ens costa que les persones s’obrin a la gent i ho entenem. El cas d’en Xavier Gp, i una vegada podreu llegir-lo a ell amb les seves pròpies paraules, veureu quins valors més importants tenen persones amb les quals podeu entrenar i com s’obre a què el coneixeu. En Xavier Gp ens ha emocionat. Deia a la xarxa social :

I junt amb en Josep i la muller del mateix Xavier Gp, l’Eli, que avui s’estrenava de mossenaire i que fa uns mesos que ha començat a córrer.

I en primer terme la Mon Ph, que sempre veiem a la xarxa social amb fotografies esplèndides fetes per professionals.

Les nostres noies i la Txell posant a punt el gps

Marc, Ida i Oriol

l’Eva

En Javi

Casi i Toni

Moments previs on la gent es posa a punt per passar una bona estona

En Marc Roura, sempre ens sorprèn quan va poc abrigat. El nostre jardiner favorit.

I com s’alegrava d’haver “enganyat” a un amic per estrenar-se de mossenaire

Sebi, Casi i Marc

Josep, Xavi i Eli

Josep, Xavi Gp, i Eli

Un gran “Mosssenaire”: Yuma. Som amics?, és clar que si.

Arrancada a la mateixa hora de cada dissabte

Desitjant que en Xavier Miquel pugui venir tot l’entrenament

Hassan

I el Mossenaire d’honor i la seva muller, l’Eli

La Núria repeteix: s’ho va passar bé, fa una setmana quan va venir? Segur que sí.

Mercè, nova amiga i en Toni

Anna, Juanjo i Miguel

Al davant la Maria José, al costat de la Carme, seguides per la Mari i en Lizandro

Transi, que avui li havien tret l’embenatge del canell, seguida de l’Isa i Mon

Tere en primer terme, i la Cinta

Els Mossenaires baixen i deixen al darrere un bosquet molt tocadet pel ventet

Miquel Piqueras fent el que pot per passar per sota l’arbre caigut. Curiosa imatge

A punt de passar en Toni Peñalver, i en Mariano amb la Núria

Miguel

Yuma no perd detall de com se’n surt la Mercè

Més túnels

No fem autostop, no: esperem a la “cua” per passar tot el paquet complet i en Toni Arranz tallarà els cotxes per dalt

I el Mossenaire, campió del món veterà de Mitja Marató: ens saluda. Hola Josep Boada i amic.

I perimetrem el camp conreat en un circuit que la gent va fent a força de passar-hi

El nostre flamant Mossenaire d’honor, vestit a més amb la samarreta mossenaire, amb l’Eli i en Josep

Anem a conèixer a les noves amistats?

Els incomodem fent-los posar drets. N’érem cinc o sis. Deunidó

I moment de conèixer al Mossenaire d’honor: en Xavier GP

Sant Julià d’Altura ens acull a tota la colla i contents una vegada més de poder gaudir de la companyia de cadascú de vosaltres: sou increïbles i gràcies per fer gran el projecte

Després d’uns instants de repòs, ara queda una part del circuit, un xic trista i dura a la pujada, que veurem amb els propis ulls

Ja no podem continuar pels llocs habituals, i anirem al corriol que ens han obert

Toni Peñalver

Manolo i Carmelo

Carlos Salmeron, el rei de la muntanya màgica

Mariano

Miquel

Eli

I una Mossenaire fantàstica, la Mercè Nieto. Ens explicava algun dels seus entrenaments per la ultratrail, i ens feia tremolar les cames.

Yuna

l’Eva, fantàstica

Com fantàstic en Juanjo, que ha anat a buscar la cua com a bona filosofia Mossenaire.

I la Mon Ph, se la veu feliç

Ida, la primera en passar el rierol

I el nostre Xavier Gp, i per la dreta en Cardona.

Carlos, seguit amb gorra per en Toni i en Manuel

Tornem a veure arbres malmesos i on hem de córrer amb cura. Cura per la pujada de Capellans: tot lliga.

L’Oriol i en Miguel, passant per la font de Capellans

Ida i Sebi

Pascual, Xavier i Eli

Antonio, volia un bon record de la font i nosaltres també

el matrimoni ben avingut, Antonio i Maria José

I en Xavier Miquel, ha sortit a caminar i ara al costat de la Mercè i en Oriol

Yuma ha volgut veure la càmera fotogràfica de prop, davant la meva desesperació i en Juanjo i les rialles de tots

Tot correcte i fem costat al nostre flamant Mossenaire d’honor

I en Miguel, avui rebia una medalla del seu antic club, que li agraeix que l’hagi representat.

Tot i que se’l veu fort i decidit, penso que darrere hi ha una persona molt tendre i amb unes metes importants i tot coratge. Penso que és una persona de reptes i que quan l’he llegit m’ha emocionat. Només desitjar-vos el millor a tu, l’Eli i a tota la família i agrair l’oportunitat de tenir-te prop gràcies a aquests invents esportius que portem entre tots plegats. Per molts anys!!!

Primer de tot haig de reconeixer que em fa molta il·lusió ser Mossenaire d’Honor.

Hola em dic Xavi i per les inicials dels meus cognons en diuen GP, no per què corri com les motos, que ja m’agradaria.
Vaig començar a córrer el Novembre del 2013 arran d’un accident de trànsit. Un any de rehabilitació per al final acabar operant-me.
El cirurgià em va recomanar que comencés a córrer.
Jo que de més jove hi havia estat apuntat, 2 dies, a les antigues pistes al costat del “globus” de la zona esportiva. Caram!!!, tenim una edat.
Que tènia de veïna i gairebé família ( germana del meu padrí) la Carmen Gomez. Els que porteu uns anys en aquest món la coneixeríeu bé.
Que tènia moltes facilitats, no em va atreure mai això del córrer.

Doncs bé, a comprar-me unes sabatilles. Ja que d’esports, a casa meva, només la dona i els nens. Jo jocs de la Play: El FIFA; Winter Games; PES, jejeje.
Era Dimecres i quina casualitat que vaig anar al Califòrnia Sports. Em van comentar que tenien un grup que sortien els Dilluns i Dimecres, a les 19:30 allà estava jo per estrenar sabatilles, i cames.

Tres dies. Vaig estar TRES dies amb les “agüjetas” més grans de la meva vida. Hòstia com reien de mi els meus fills i la meva dona, semblava Robocop.
Així vaig començar a anr tots els Dilluns i Dimecres a córrer fins que un dia em van parlar de Mossèn Homs. Els Dissabtes a les 8: s’ajunta gent amb malles i sabatilles per començar el cap de setmana corrent en companyia, germanor i entre natura.
Personalment, em relaxa un monton. Es coneix molta gent. Per cert, sóc molt despistat i a sobre, vestits de “bonic” em costa reconèixer-vos. Així que si em veieu pel carrer i no us dic res, doneu me un toc.

Al Desembre vaig córrer la meva primera cursa juntament amb els meus cosins, mossenaires també, el Jose Muñoz i la Sole Perez. Els meus fills van córrer la infantil, sempre que poden els agrada córrer.
La cursa va ser el Diumenge, la RACC 10Km, però Dissabte no vaig faltar a Mossèn Homs. La vaig fer en 39:43. Després, sense coneixement, m’apunto a la MMT per al mes següent.
El Dissabte abans de la MMT, vaig a MossenHoms. Sempre que puc, és el meu ritual per relaxar-me i fer-me venir ganes de competir Diumenge. La vaig fer en 1:27:28 i primera lesió. Periostitis.

L’entrenador que teníem, l’Oscar del Rio, al que haig d’agrair moltes coses menys, una caiguda a la rambla per intentar seguir-ho, jejeje.
Doncs l’Oscar va marxar amb els amics del Runparadís i així vaig tenir l’oportunitat d’ampliar el meu cercle d’amistats i coneguts.
Terrassa és una passada. Hi ha moltíssims grups de running, tots els dies a tota hora.
Es l’Eivissa del runing.

Per aquest temps també vaig conèixer a DIOS. Bartolomè Serrano.
El Jim porta els entrenaments dels Dimecres a les pistes de Can Jofresa i segons els objectius de cadascun, et fa un pla d’entrenament mensual. Sortíem tots del califòrnia cap a les pistes trotant en arribar, tots amb els seus entrenos menys jo. “castigat” al gymnas a fer cames.
això, els massatges, l’àrnica i molt gel, van fer que per l’abril estigués preparat per començar de nou.

Sóc una persona positiva, sempre intento buscar el costat bo de les coses. Per això, tot i quedar-me sense feina per primera vegada a la vida. Havent estat autònom. O sigui, ni atur, ni ajuts, ni RES. Amb empreses que tancant o no, et deixen pagarés, confirmings, i factures per cobrar. Vaig aprofitar per canviar el xip.
A gaudir de dona, fills, de mi i de tot el que valgui la pena. De coses que ara, amb una altra velocitat, torno a descobrir.

El running també m’ha servit de teràpia. Aixó de viure bé i de cop i volta que s’ensorri tot, puc dir que amb 40 anys em va afectar, i molt.
Sortir a córrer em relaxava, em donava alegria( subidon), o em fonia. Les tres m’anaven bé.

Aquí haig de dir que la meva amiga, companya. La meva dona és una crack. sempre ha confiat en mi, m’ha encoratjat. Ella sempre ha fet esport i es cuida l’alimentació. Sempre ha intentat portar-me al costat sa de la vida i jo, com a marit comú,… ni cas.
El meu paquet de Marlboro diari després d’haver estat 8 anys sense fumar, no tinc perdó.
La veritat és que ella sempre a ant al gym i a mi aixó de ficar-me entre 4 parets……
Ara fa un any i escaig que no fumo, menys aquest nadal que, ……en estar lesionaaaaat, algun m’he fumat però ja si que si. No torno a fumar almenys fins que em jubili. Que ja torno a treballar. Més hores, menys sou però content.

Bé que em costa començar a xerrar però quan començo…

Des d’Abril a Novembre del 2014 per a mi ha estat increïble. Aprofitant que molts caps de setmana i algun mes també, els he passat a Calella. Això de no treballar té els seus avantatges. He entrenat vira el mar. El mar, la meva passió.
Sortir a córrer i en tornar acabant fent uns llargs a la platja, oh.
Vaig córrer la Fenexy Race de Calella i unes quantes curses més de 10Km. A l’Agost vaig córrer la de Malgrat aconseguintla meva MMP en 10Km. 37:05.

Al Juny el Sergio Chamorro en va parlar d’una cursa que organitza un molt conegut seu, jeje. Originalissima, la idea em va captivar. Es diu: Los 1000 clandestinos. Ni dorsals, ni inscripcions, ni talls de carrers, ni xips, res. CLANDESTINOS. Es queda a una hora a un puesto i es va escalfant fins a on es correra. Es fa un volt per veure els 1000 on es correra i una persona amb cronometre es col.loca a la Sortida- Meta i…….YA. Vaig quedar 3er amb 2:56. Fins i tot vem sortir al Diari de Terrassa.

Després ve Barcelona, a part de la Cursa de la Vila Olímpica, 37:45. Barcelona la tenia travessada.
Bombers, al 3er km, just a dalt del paral·lel, retirat.
La Mercé vaig aguantar fins el Km 5 peró esbufegant, amb flato, destrossat. Llavors va arribar la Jean Bouin. Objectiu baixar e 37 min. Vaig fer 37:14 peró content per, a la fi, acabar un altre cursa a BCN.
peró Dimecres següent entrenant, catacrack. 2ª lesió. Unes fiblades a la cama dreta des del genoll fins al turmell que em deixen sense força.
Fisios, metges, fes aixó, allo i jo apuntat a la Mitja de Granollers. No arribo, no arribo. Merda, no la correré.
A la MMT 2015 vaig acompanyar els últims 5 Km al meu amic Angel Montero i, Ostres, que maco l’ambient, com es gaudeix. Penso que aniré a Granollers a passar-ho bé.
Surto a entrenar una mica, a agafar una mica de fons, falten pocs dies i amb algunes molèsties.

Aquest finde els nens, un no té partit i l’altre jugar a la tarda. Així que acompanyat per la meva dona. Dissabte 31/1/2015 a les 8:00 estic a Mossèn Homs per complir el meu ritual.
Quan em ve el PEP MOLINER. Ho conec de no farà dos anys i és d’aquestes persones que t’agradaria haver conegut fa moltíssim més temps. Em ve amb un paper i em pregunta que si accepto ser el Mossenaire d’Honor. IUJUUU!!! No vaig plorar per vergonya.
A la I cursa solidària per a la infància, vam sortir a entrenar el recorregut. Algun canvi de traçat? mail del Pep per avisar, en fi…
Per cert en aquesta cursa vaig quedar 4º a la general. 2º de la meva categoria i la veritat, estava més content pels meus fills veient al seu pare damunt un pòdium recollint una medalla que per una altre cosa.

Doncs això, 31/1/2015 cap a Mossèn Homs que demà tinc cursa i cal carregar piles.
I tant que es carreguen. Mitja de Granollers 2015. 1:21:49. Això sí, fis avui Dimarts no he tornat a ser persona.

Alguna vegada he escoltat diral Pep que algun dia Mossen Homs s’acabarà.
Fem que sigui a més tardar possible i mentre duri a gaudir-ho a tope.

Per aixó m’acomiado, fins al proper Dissabte que puguem anar-hi GRACIES PEP per fer-nos començar el finde amb les bateries carregades.